El significat social de la invenció de les races humanes (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

primer trimestre

Vista previa del texto

EL SIGNIFICAT SOCIAL DE LA INVENCIÓ DE LES RACES HUMANES Avui en dia el concepte de raça ja no s’utilitza perquè la ciència ha demostrat que no existeixen les diferències genètiques. En canvi, el concepte xenofòbia és més general i no especifica el motiu pel qual la persona o grup rebutja allò que li ve de fora, tant sigui per motius racistes com no.
El concepte de raça esta vinculat a una classificació estratificada dels grups humans en una relació de jerarquia (racisme) Les característiques físiques són utilitzades per classificar els individus i les relacionem amb unes qualitats morals. També està estretament lligada a la idea d’heretabilitat tant dels trets físics com morals.
Els conceptes de raça com de racisme són històrics, és a dir, han tingut continguts diferents segons el context històric. Per exemple, podríem dir que la xenofòbia és el concepte de racisme actual. Els significats socials i culturals de raça en el transcurs de la història es poden interpretar a partir dels diversos contextos socials, culturals i polítics on es desenvolupen. El racisme s’ha manifestat de maneres diferents en el transcurs de la història.
Segons Torrens, trobem tres tipus de racisme al curs de la història: el racisme religiós, el racisme biològic i el racisme cultural. En les diferents èpoques un element s’ha agafat com a base del racisme. El racisme religiós serà present fins a finals del segle XVIII, i la ruptura seria a causa de les idees de la Il·lustració. El racisme biològic el trobem fins el 1945, amb el holocaust de la 2GM. El racisme cultural l’hem trobat des de 1945 fins avui en dia. Aquest racisme cultural podria ser l’anomenada xenofòbia actual.
El ‘’racisme religiós’’ fou molt important a l’Espanya de l’Edat Mitjana, on s’exigí la ‘’limpieza de sangre’’. El 1492 s’expulsaren els jueus per raons religioses (fanatisme catòlic), econòmiques (competència a la noblesa castellana) i polítiques (construcció de l’Estat modern uniformalitzador) i el 1609 els moriscos. Els sectors progressistes del liberalisme dels segles XIX i XX vincularen l’expulsió de jueus i moriscos a la ‘’decadència’’ espanyola. A partir de la doctrina de la ‘’limpieza de sangre’’, Espanya creà un sistema de classificació estratificada de les persones que no eren de ‘’raça pura’’. Els estatus de limpieza de sangre eren uns mecanismes de discriminació de les minories espanyoles converses. El concepte de ‘’limpieza de sangre’’ descansa sobre la idea de l’heretabilitat de les qualitats morals. Les qualitats es transmeten en el sistema de representació del moment per la sang. La limpieza es té de naixement i una ‘’taca’’ és perdurable. La il·legitimitat esdevé un dret. La informació de ‘’limpieza e sangre’’ va ser del segle XVI fins al XIX un ‘’esport nacional ibèric’’. Desenes de milers de persones van gastar quantitats ingents per deixar constància judicial i escrita de la seva ascendència. El concepte de ‘’limpieza de sangre’’ es traslladà del camp religiós al camp social, de l’absència d’antecedents herètics a la prova de noblesa. Espanya exportà la doctrina de la ‘’limpieza de sangres’’ a les seves colònies on es difongué el sistema de castas o cruzas. A partir de la doctrina de la ‘’limpieza de sangre’’, Espanya creà un sistema de classificació estratificada que discriminava les persones que no eren de ‘’raça pura’’.
L’esclavitud és una de les formes de desigualtat humanes més velles i universals. La idea de desigualtat humana i el racisme s’han em prat per legitimar l’esclavitud.
L’economia feudal se sostingué en la servitud pagesa. El serf medieval era econòmica i socialment depenent del senyor. El serf tenia limitada la seva llibertat de moviment i estava adscrit obligatòriament a la terra del senyor. La servitud era hereditària i els serfs s’havien de casar entre ells.
L’esclavitud perdurà a Europa durant l’edat mitjana. La encomienda fou una forma de servitud de la població indígena emprada pels espanyols a Amèrica Llatina i les Filipines. L’expansió europea a l’Atlàntic des del segle XV impulsà el comerç d’éssers humans procedents de la costa africana. L’etapa de màxim apogeu de l’esclavitud va ser el segle XVIII. George Washington, primer president dels Estats Units, era propietari de plantacions on disposava de nombrosos esclaus. Encara que la ‘’trata’’ es va abolir a començaments del segle XIX, l’esclavitud va subsistir més o menys clandestinament durant moltes dècades.
A Anglaterra es va abolir per primer cop, perquè fou la primera que es va industrialitzar i la ma d’obra necessària era molt més reduïda (1592). En canvi, a Espanya (1880) es va abolir més tard perquè era un país basat en l’agricultura, per tant era necessària molta ma d’obra per a les plantacions, etc. A Espanya, l’esclavitud, si bé en territori peninsular s’abolí el 1837, a les colònies persistí fins 1886. Abolida l’esclavitud, va ser reemplaçada per noves formes de comerç d’homes, com fou el cas dels culí. Homes provinents de la China que eren portats a EEUU. En teoria eren homes lliures i que eren pagats. Els hi pagaven el viatge i en el moment en que retornaven el viatge, en teoria, els hi pagaven el seu treball. Els culis podien arribar a representar més de 12 milions d’homes i que les condicions de treball eren molt dures i la mortalitat era molt gran (40%).
Uns vint milions de persones van ser emprats com a treballadors forçats pel règim nacionalsocialista durant la Segona Guerra Mundial, cal distingir-les de les víctimes del holocaust que eren persones considerades subhumans.
Amb el racisme religiós, sembla que no és immutable perquè hi havia la possibilitat de convertir-se. Tot i així, al trobar aquest element, encara que en menor grau, biològic realment era difícil.
L’etapa de major desenvolupament de la construcció d’una terminologia i una estructura ideològica de la raça fou el període que va del segle XVI al segle XVIII a Europa. La naturalització de la raça sota claus científiques té el seu origen en l’auge i desenvolupament de les ciències naturals durant la il·lustració. (claus pseudo científiques). Es van voler classificar els éssers vius i es van establir diferents tipus d’home.
Les teoritzacions sobre les races humanes naturalitzaren la desigualtat social.
Rousseau rebutjà la idea d’un vincle entre la desigualtat física i la social. Gobineau defensà la superioritat de la ‘’raça ària’’.
El ‘’racisme científic’’ assolí el màxim apogeu amb la difusió de les teories de l’evolució de les especies de Darwin, que donaren lloc al desenvolupament del darwinisme social. Spencer fa entrar les idees de Darwin i explica que la diferencia entre races es deu a l’evolució de cada societat. Les societats més avançades són superiors i tenen el dret (casi obligació) de dominar-les.
Aquestes idees es van utilitzar per justificar i legitimar el colonialisme i l’imperialisme.
Així, fens com les guerres de l’opi del s.XIX o la revolta de Sipais a l’India, es veieren com fets totalment normals i legitimats per les lleis de la naturalesa. (Sipais: població de l’India amb un estatus elevat que comencen a participar en l’exèrcit britànic i s’acaben revoltant perquè no els respectaven). El colonialisme va anar acompanyat d’exhibicions públiques dels indígenes per motius científics i d’oci.
El segle XIX, l’imperatiu d’explicar els complexos processos de transformació de les societats va impulsar les noves ciències socials a assumir la preocupació per descriure científicament els caràcters o mentalitats nacionals. Aquesta preocupació coincidia amb els interessos nacionalistes i imperialistes de les grans potències, que els oferia arguments per legitimar la seva primacia sobre altres pobles. En aquest context, s’elaboraren teoritzacions fundades en principis primordialitats i vitalistes per explicar la decadència de les nacions o races llatines i la superioritat de les altres. Així, dins Europa també s’utilitzaren la classificació de races i tot el conjunt d’aquestes teories.
Els discursos racistes també serveixen per al sistema capitalista de l’època. Ven a les classes inferiors un discurs que els fa sentir superior a l’home negre, per ser europeus.
Per aquest motiu, fou un discurs acceptat per les classes inferiors de la societat.
Així, el racisme s’emprà a tres nivells, d’Europa i fora d’Europa, dins de les mateixes societats Europees i per justificar les diferències dins una mateixa societat.
L’antisemitisme naturalitzà l’antijudeisme. D’acord amb els prejudici racial nazi, al fons de l’escala social s’hi trobaven jueus i gitanos, destinats a l’anihilació. Els seguien polonesos i soviètics, qualificats com a ‘’subhumans’’. Al cim de la jerarquia s’hi trobaven els pobles considerats germànics. El racisme criminal nazi tingué unes conseqüències terribles: 11,5 milions de víctimes, la meitat dels quals eren jueus (també trobem gitanos, homosexuals..).
Després de l’Holocaust es forjà el concepte de genocidi, que cercava la criminalització de la destrucció dels grups humans. Els historiadors han definit el segle XX com el ‘’segle dels genocidis’’. Cal destacar que aquesta criminalitat no sols s’ha donat amb el nazisme sinó en altres fets històrics com la colonització. Es va jutjar el genocidi amb la creació del Tribunal de Andino, després de la Guerra Freda.
A més, les manifestacions del racisme han continuat després de la Segona Guerra Mundial (Tintín). La segregació racial als Estats Units es mantingué fins a finals dels anys 60 del segle XX. Martin Luther King va desenvolupar una campanya contra aquestes pràctiques de segregació. A Sud- àfrica no s’abolí l’Apartheid fins a la fi de la Guerra Freda, ja que Sud-àfrica era un país que estava aliat amb el capitalisme i es posa per davant lluitar per el capitalisme que no per abolir aquesta pràcticaActualment, les manifestacions xenòfobes són presents a la nostra societat actual.
A Sud-àfrica no s’abolí l’Apartheid fins a la fi de la Guerra Freda, La segregació era molt evident perquè els blancs i els negres no podien viure en les mateixes zones. A més, hi trobem tot una sèrie de categorització dels ciutadans, a on a baix es trobaven els negres i a dalt els blancs. Entre mig s’hi trobaven molts nivells, molt difícils d’establir.
Cada categoria tenia diferents drets, per exemple, els negres no tenien drets polítics.
Els avenços recents en la biologia genètica neguen l’existència de races humanes. El concepte de raça no és un concepte científic. A més, podem veure que les teories de Darwin foren transformades i es va establir com una llei immutable. A més, avui en dia és consideren unes teories pseudocientífiques perquè les justificacions que donaven no eren vàlides des del punt de vida científic actual. Tot i així, actualment encara tenim la necessitat i costum de classificar els humans. Fins hi tot, a EEUU encara es fa servir el concepte de raça però amb un contingut més cultural. A Europa tendim a eliminar aquest terme per el passat i tot el que va comportar.
La ciència actual ha demostrat que la humanitat constitueix una unitat biològica i que els humans procedim tots d’Àfrica i les diferències es donen després al adaptar-se a les condicions del medi. La mentalitat racista ha condicionat la memòria i la història. La mateixa historiografia ha condicionat aquesta mena de discursos en que no s’han considerat tots els homes iguals.
A més del racisme biològic, el racisme ha tingut sempre un important component cultural. Encara avui trobem plantejaments xenòfobs que són en si, també plantejaments racistes ja que sempre han tingut un component cultural i el component biològic sempre està present.
Recentment els historiadors s’han interessat pel concepte d’alteritat, és a dir, com els grups d’homes construeixen la imatge de l’altre en els diferents contextos històrics.
Aquest concepte fa referència a la concepció de les altres persones i grups culturals com a diferents de la pròpia identitat. Fou un terme encunyat per Emmanuel Lévinas.
Els estudis sobre l’alteritat s’interessen pels mecanismes de construcció de les imatges mentals de l’altre. L’alteritat pot ser una altra raça, religió, país, sexe, classe social...
L’alteritat està condicionada per la imatge d’un mateix, que canvia històricament (esclaus, aristòcrates, cristians, blancs, espanyols, catalans, treballadors, burgesos, ciutadans, europeus...). Els historiadors s’interessen també per les respostes diferents que les diverses concepcions de l’alteritat poden provocar: tolerància, etnocentrisme, racisme, guerra total (cal eliminar a l’altre), xenofòbia... Per exemple, s’ha estudiat l’alteritat dels indis americans pels europeus: despullats, caníbals, polígams, incestuosos, sense propietat, sense govern, pagans i salvatges.
Edward Said, denuncià les connotacions racistes i imperialistes de les representacions culturals que hi estan associades. Vincula l’orientalisme a l’imperialisme occidental.
L’occident seria civilitzat, cast i democràtic, mentre que l’orient seria descivilitzat, sensual i despòtic. Segons Said, el orientalismo es aquella disciplina sistemàtica a través de la cual la cultra europea ha sido capaz de manipular e incluso dirigir Oriente, desde un punto de vista político, sociologico, militar, ideológico, cientifico e imaginario a partir del período de la Ilustración.
Samuel Huntington teoritzà sobre l’inevitable ‘’xoc de civilitzacions’’ del segle XXI. Associava civilitzacions amb tradicions culturals i religioses oposades. Diversos analistes han criticat el caràcter simplificador de l’anàlisi de Huntington. Es troba en oposició a la idea que després de la Guerra Freda s’acaba la història amb la victòria del sistema democràtic liberal. Al mateix temps, Huntington divideix els humans en civilitzacions però ho fa d’una forma dinàmica.
- Europea occidental o judeocristiana - Crsitiana ortodoxa - Xino japonesa - Islàmica - Hindú - Africa subsahariana - Llatinoamericana -Budista ...