BLOC A (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

BLOC A1: CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ: LA FAMÍLIA 1. MARC ECOLÒGIC - Microsistema  interacció directa del individu amb el seu entorn proper Ex: amics, pares - Mesosistema  relació entre els microsistemes.
Ex: relació entre els pares i el professorat de l’escola del nen.
- Ecosistema  el nen no hi participa directament però sí el seu entorn directe.
Ex: la feina del pare.
- Macrosistema  valors i lleis culturals, no es podem modificar.
Ex: lleis educatives.
- Cronosistema  context històric.
 Cal que els microsistemes treballin conjuntament pel desenvolupament correcte del nen.
2. FAMÍLIA Es microsistema principal de socialització primària on el desenvolupa el nen. Es donen els primers valors, límits i pautes.
*una persona sola també pot ser família.
Es funció del marc cultural la família serà nuclear o extensa, depenen de qui es el suport en cas de problemes.
TIPUS DE FAMILIES: - Monoparentals - Homosexuals - Reconstituïdes pares amb fills d’anteriors unions.
- Famílies d’acollida la tutela es temporal - Famílies adoptives la tutela es donada a una nova família definitivament.
ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA FAMILIAR Organització: estil de relació entre les parts del sistema que determinen la identitat del nen.
Les famílies son organitzacions autopoiètiques:    Canvis constants per part del ecosistema (pèrdua del treball dels pares) o del microsistema (separació dels pares).
Tendeix a la homeòstasi, manté la identitat familiar.
S’adapta sense perdre la seva identitat Plasticitat estructural: capacitat de modificar l’estructura i acoplar-se als nous esdeveniments.
Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
Jerarquia familiar, distints nivells d’autoritat. Els pares sempre tenen l’última paraula.
Subsistema: dins les famílies es creen subsistemes segons les persones que comparteixen esdeveniments. (p.e, subsistemes entre germans, entre pares).
- Límits entre subsistemes: o Famílies aglutinades:  Excessiu sentit de pertinença (tots son un)  Baixa autonomia:  (+) en els problemes tenen més suport  (-) estrès repercuteix en tots o  Famílies deslligades:  Excessiu sentit d’independencia  Absència de sentit de pertinença i lleialtat  (-) mai es demanen ajuda.
Les famílies poden passar de un extrem a l’altre segons moltes variables (edat, valors...).
3. FASES EVOLUTIVES DE LA FAMILIA (HALEY) En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de ‘crisis’ que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen tasques o fets a resoldre.
Totes les famílies passen per diferents fases i canvien (transició ecològica) amb les pertorbacions (situacions que modifiquen el sistema). Això obre noves etapes amb característiques diferents.
La capacitat d’adaptació es la superació, adequació a nous rols.
ETAPES: A. CONSTITUCIÓ DE LA FAMILIA (la parella va a viure junts) - Adaptació mútua - Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses, la nuclear passa a ser l’extensa, creació de nous rols.
- Reconstrucció de relacions socials: o Amics o Barri o Feina B. NAIXEMENT DEL PRIMER FILL B.1. EMBARÀS (TRÀMITS D’ADOPCIÓ) - Desig o no de tenir fills - Si hi ha intenció d’utilitzar el fill per solucionar relacions de parella - Representació dels pares sobre el futur fill (expectatives) - Por a ser mal pare.
B.2. NAIXEMENT (ARRIBADA DEL NEN A CASA) - Adquisició del rol parental - Saber portar els dos rols (parella-pares) - Percepció dels rols com competents - Percepció de la família extensa com a jutge de la teva competència del rol - Restitució de ritmes diaris amb el recent nascut - Confiança en el recent nascut i en ells mateixos com a pares.
C. NAIXEMENT D’ALTRES FILLS - Reestructuració familiar: combinació de les noves necessitats amb les anteriors.
- Gelosia entre germans - Adaptació del nou membre a la dinàmica familiar Reestructuració de ritmes diaris.
D.
- ESCOLARITZACIÓ DELS NENS Qüestionament dels rols parentals en l'àmbit social.
Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills.
Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de la escola: coincidència o no de valors i criteris.
Aspectes formals: capacitats para aprendre i actituds.
Aspectes informals: relacions entre els companys.
Relacions amb altres agents socialitzadors: els mestres.
Aptituds en l'escola: hiperactivitat, timidesa, ...
Utilització del temps lliure.
- Confrontació entre el nen ideal i la realitat.
E.
- ADOLESCENCIA Reestructuració de les relacions de parella.
Acceptació de l'adolescència per part dels pares.
Acceptació de l'adolescència per part de la família extensa.
Relació amb l'educació formal: fracàs escolar i expectatives de futur.
F.
- PARTIDA DELS FILLS Reorganització del subsistema germans.
Nova relació entre la família i la nova creada.
Creació d’un nou sistema extern.
Reestructuració de la parella, deixen de posar davant el rol parental.
4. ESTILS EDUCATIUS •CONTROL I DICCIPLINA ALTS DEMOCRATICO AUTORITARI •ALT EFECTE I COMUNICACIÓ BONA •BAIX EFECTE I COMUNICACIÓ POBRE PERMISSIU INDIFERENT •BAIX CONTROL I DISCIPLINA  ESTIL DEMOCRÀTIC:  Nivells alts d’afecte, comunicación, control i exigències.
    Actitud dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen.
Normes coherents i no rígides.
Per exercir control → Tècniques inductives (de manera raonada).
Animació dels pares cap als fills, per assumir metes assequibles (ZDP).
Conseqüencies:        Alta autoestima.
Seguretat cap a noves situacions.
Persistència en les tasques que s'emprenen.
Alta competència social.
Alt autocontrol.
Interiorització dels valors socials i morals.
ESTIL AUTORITARI  Nivells alts de control i exigències. Baixos en afecte I comunicació.
 No acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills  No pensen en els interessos i necessitats dels seus fills  Control: pràctiques coercitives (càstig o amenaça)  Normes rígides imposades per una afirmació de poder.
Conseqüencies:       Baixa autoestima Autocontrol escàs Es mostren obedients i submisos quan el control és extern Poc hàbils en les relacions socials Poden presentar conductes agressives en absència de control extern.
ESTIL PERMISSIU  Nivells alts d’afecte i comunicació i absència de control i exigències.
 Son els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen.
 Pares poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills.
 Tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nen sense demanar-lis esforços.
Conseqüencies:      A primera vista: els més alegres i vitals.
Immadurs.
Incapaços de controlar els seus impulsos.
Poc persistents en les tasques ESTIL INDIFERENT  Nivells baixos d’afecte i comunicació i absència de control i exigències.
 Pares amb poca implicació en les tasques de criança i educació  Relacions fredes i distants  Poca sensibilitat a les necessitats dels nens  Absència de normes i exigències, però en ocasions exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent.
Consequüencies :       Presenten problemes d'identitat Baixa autoestima No acostumen a acatar les normes Poc sensibles a les necessitats dels altres Nens especialment vulnerables, i propensos a experimentar conflictes personals i socials BLOC A2: PARENTALITAT I RELACIÓ FAMÍLIA I ALTRES SISTEMES PARENTALITAT: condició de pare/mare, així com el desenvolupament del rol que implica.
Activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills, alhora que promoure’n la seva socialització.
- No depèn de l’estructura o composició familiar Té a veure amb les actituds i la forma d’interaccionar en les relacions paterno/materno – filials.
Tot infant ha de poder tenir accés a la cura, protecció i educació d'una forma sana, constructiva i feliç.
Competències parentals: Capacitats pràctiques dels pares per cuidar, protegir i educar als seus fills i assegurar-los un desenvolupament sa.
La parentalitat biològica pot diferenciar-se de la parentalitat social (adopció, acollida, centres residencials).
CAPACITATS PARENTALS BÀSIQUES (Barudy) 1. CAPACITATS DE VINCULAR-SE ALS FILLS Recursos emotius, cognitius i conductuals que els pares posseeixen per vincular-se als seus fills: vincular-se afectivament responent a les seves necessitats.
2. EMPATIA Capacitat de percebre les vivències internes dels fills a través de la comprensió de les seves manifestacions emocionals i gestuals amb les que manifesten les seves necessitats.
3. MODELS DE CRIANÇA Principalment es transmeten de generació a generació, com a fenòmens culturals.
Impliquen les formes de percebre i comprendre les necessitats dels nens i les respostes que es donen.
4. CAPACITAT DE PARTICIPAR EN XARXES SOCIALS I UTILITZAR ELS RECURSOS COMUNITARIS.
Capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de xarxes familiars, socials i/o institucionals.
FUNCIONS PARENTALS (Barudy) o - o NUTRIENT Ofereix les aportacions materials, afectives, socials, ètiques i culturals que permeten els processos de maduració biològica, psicològica i social.
Dificultats  Es pot veure limitada per les condicions contextuals  Histories prèvies FUNCIÓ SOCIALITZADORA Contribueix a la construcció de la identitat. La manera en que els pares senten, pensen o fan i la forma en què ho comuniquen té un impacte significatiu en els fills.
o -  3 Components de l’autoconcepte: cognitiu, afectiu i conductual  Profundament influïda pel moment sociohistòric i perla cultura.
 És el procés que li permet convertir-se en menbre d’un grup social més ampli.
FUNCIÓ EDUCATIVA  Educar és un procés relacional.
 4 continguts bàsics:  Afecte  Comunicació  Recolzament en els processos de desenvolupament  Control  Es pot diferenciar entre:  Estil educatiu de parentalitat ben tractant o Centrat en les necessitats dels nens: considerats subjectes de dret o Característiques:  Disponibilitat múltiple: Els nens necessiten diferents espais relacionals:  Afectius  Lúdics  Íntims  D’aprenentatge  Estabilitat Oferir continuïtat, a llarg termini, de relacions que assegurin cura i protecció (relacionat amb la disponibilitat)  Accessibilitat Els pares són visibles pels fills i els fills ho són pels pares, implica presència i disponibilitat  Perspicàcia Capacitat de percebre i mostrar alegria i satisfacció pels canvis amb els que els fills mostren progressos en el seu desenvolupament, els pares elogien els triomfs i ajuden en les dificultats.
 Eficàcia Gestos i comportaments que garanteixen les cures i la criança  Coherència Oferir un sentit a les actuacions coherent, aquesta permet que els nen atorguin sentits als seus comportaments. Concordança entre el que es diu y el que es fa.
 Estil educatiu de parentalitat mal tractant CANVIS HiSTÒRICS o En les societats tradicionals les famílies formen part directa de les activitats per les que els infants s’introdueixen, via aprenentatge guiat, en les pràctiques per les que s’endinsen en les habilitats i ús d’eines pròpies de les seves formes de vida o A partir del segle XX l’escolarització dels infants s’estén a tota la població i es professionalitza cada vegada més. La tasca pedagògica es va especialitzant i es fa cada cop més complexa, els mestres ensenyen matèries i mètodes allunyats de l’experiència directa dels pares.
o Aquestes “influències separades” suposen l’expectativa de que els pares han de responsabilitzar-se de l’educació, i els mestres de la instrucció.
- - - SOCIALITZACIÓ I ESCOLARITZACIÓ o Dos eixos:  Vertical (relacions educatives jeràrquiques)  Horitzontals: relacions entre iguals o Alhora permet als nens iniciar-se en nous rols social o L’escola és una institució en la que els seus membres participen en un conjunt de pràctiques socials que són coherents amb els significats de la cultura dominant a la que pertany.
o L’escola, entesa com activitat, promou una particular forma de relació i comprensió del món. Pràctiques com la lectura i l’escriptura no són tan sols habilitats a adquirir, sinó vehicles de socialització en una forma de pensar en el món i pensar-se a sí mateixos (Cole, 1999).
o Les pràctiques educatives estan plenes de significats culturals, des de l’organització del temps i de l’espai fins a allò que es permès o no.
o Fomenta també aptituds mentals i actituds socials.
o Socialitza creant hàbits i formes d’actuar.
o Socialitza la ment: dona forma i contingut a tot el domini de coneixements útils. Tots aquests processos són instruments de mediació semiòtica (Vigostky).
FASES EVOLUTIVES DE LA FAMILIA. HALEY. L’ESCOLARITZACIÓN o Qüestionament dels rols parentals en el àmbit social o Qüestionament de les funcions cap als seus fills o Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de l’escola: coincidència o no de valores i criteris.
o Aspectes formals: capacitats per a aprendre i actituds o Aspectes informals: relacions entre els companys o Relacions amb d’altres agents socialitzadors: els mestres o Aptituds en l’escola: hiperactivitat, timidesa,...
o Utilització del temps de lleure o Absentisme escolar.
MESOSISTEMA FAMÍLIA- ESCOLA o els objectius educatius, relacionats amb el concepte d’home o dona, meta de la socialització o les responsabilitats atribuïdes a cada agent o el tipus d’activitats o tipus de relacions entre els membres de cada microsistema o Diferències en les creences que pares i mestres tenen sobre les etapes evolutives i l’educació.
o Diferents estudis com els de Lacasa (1997), Palacios i Oliva, (1991); i Oliva i Palacios (1997); així com els de Vila et al. (1996), constaten que aquestes diferències porten a desenvolupar diferents maneres d’interacció entre l’adult i l’infant que poden donar lloc a conflictes.
o Investigacions que intenten explicar les raons de les dificultats d’aquestes relacions (Palacios i Oliva, 1991; Vila i. al., 1996; Oliva i Palacios, 1997):  les idees sobre l’educació i el procés educatiu difereixen: les mares tendeixen a reivindicar principis directius i les mestres es mostren més flexibles  les mestres valoren més qüestions referides a la socialització i al desenvolupament personal i les famílies valoren més objectius relacionats amb l’èxit acadèmic i l’obediència o - - Les relacions entre famílies pertanyents a minories i l’escola fan emergir una sèrie de diferències culturals entre aquests marcs socialitzadors en relació a:  predominança de valors individualistes o col·lectivistes (Greenfield, 1997)  diferències culturals primàries i secundàries (Ogbu, 1994)  comunitat de referència (Lalueza i Crespo, 2003) MICROSISTEMA AMICS: o El desenvolupament de les interaccions, de les relacions d’amistat i dels grups estan clarament diferenciades en quatre grans etapes:  Primera infància: mostren interaccions socials passatgeres  Edat escolar primerenca: hi ha elecció dels amics en base a la similitud (edat, gènere i comportament). Molt lligada al joc.
 Edat escolar mitja i pre-adolescència: cooperació i ajuda mútua. Relació de confiança recíproca. Comparteixen similituds.
 Adolescència: relacions amb els companys guanyen en importància, intestat i estabilitat.
o Les amistats i el grups es presenten així com pràctiques socials i vehicles per compartir significats SOCIALITZACIÓ I NOVES TECNOLOGIES Els canvis històrics es relacionen amb canvis en les tecnologies i amb canvis en els processos evolutius.
El desenvolupament històric de les eines reflexa en cada moment i lloc característiques del desenvolupament cognitiu i social.
Les tecnologies de la comunicació contribueixen així en les metes i formes del desenvolupament de les persones i es poden considerar eines de socialització.
...