Resum lectura obligatòria T2 (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'administració pública
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Resum lectura obligatòria T2 XIX→ Conseqüència de l’estat liberal Poc a poc anirà adquirint competències fins que passada la 2a GM, amb l’Estat del Benestar aquest increment s’accelerarà molt i l’Administració passarà a ser molt important en les nostres vides Adiministració pública a Espanya Està formada per el govern, principalment President i Ministres.
Està sotmesa a la llei Ha de ser eficient (prestar els serveis als ciutadans amb el mínim cost) i eficaç (fer-ho en el moment precí i amb un bon livell de qualitat) Mecanismes de control: interns (jerarquia, òrgans especioalitxats de control econòmic i de gestió), externs (polític: Parlament, jurídic:tribunals de justícia) Evolució Es crea en el segle XIX després de la mort de ferran vii. General (requeien les competències en aquesta) i local. A la primera repu s’intentarà aplicar un model més descentralitzat però res, que fins el 78 va ser molt centralista. És llavors quan es creen les CCAA i es descentralitza més.
A partir del 78 també es consolidarà l’Estat del Benestar (creixement de l’AP).
Un altre gran canvi que va patir l’AP a Esp. va ser l’entrada a l’UE que ha influït profundament en les relacions intergubernamentals i en els rols que han d’assumir les diferents APs espanyoles.
(Nivells als temes següents) Àmbits organitzatius de les diferents AP: • A. nuclear: màxima instància política (presi o alcalde) i departaments (ministeris, conselleries,...). És el punt d’orígen, control i evaluació de la majoria de programes públics • A. perifèrica: prolongació territorial de les administracions que tenen competències sovre una part extensa de territori. Busca aproximar físicament a la ciutadania les unitats de producció i prestació de serveis • A. funcional: formada per les anomenades agències i per les empreses públiques. Es preten aconseguir fórmules organitzatives i finançeres més àgils que les utilitzades per l’administració nuclear i per suavitxar l’excessa pressió jurídica, que dificulta la gestió eficaç i eficient.
Les agències o organismes autònoms són ens formalment separats de la resta de l’organització administrativa però també sotmeses al dret públic i amb vincales estrets amb lAdministració nuclear • Paraadministració: són les empreses que ofereixen els serveis externalitzats per tal de ser oferts amb més eficàcia i més eficiència Personal al servei de l’AP Dos models: • Es parteix de la polivalència dels funcionaris per ocupar diferents llocs i amb una vinculació vitalícia.
Hi ha uns llocs molt concrets als que s’hi assigna algú molt especialitzat de manera temporal. El mètode de selecció de personal és en funció de les capacitats professionals A Espanya: S’accedeix al funcionariat a través d’unes oposicions on es demostra un conjunt d’habilitats i el coneixement d’un cert temari. A partir d’aquí es pot entrar en 5 grups diferents: 1. Tècnics superiors: només poden ocupar aquests grups els llicenciats universitaris 2. Tècnics mitjos o de gestió: són diplomats universitaris 3. Administratius: requereixen el batxillerat 4. Subalterns: necessari el certificat d’escolaritat Una vegada dins es pot anar ascendint des del nivell 1 al 30. La responsabilitat però també el nivell retributiu augmenta amb el nivell (en un mateix nivell tots cobren igual independentment de la quantitat i qualitat del treball). Per tal d’ascendir s’ha d’acumular experiència però també gràcies a formacions que s’organitzen permanentment.
• També hi treballen interins, que ocupen un lloc de treball a l’espera de noves oposicions, i a contractats laborals (indefinits i temporals) que estan regulats per la legislació laboral ordinària.
Distribució actual vs futura: 41,7% AGE→ 30% 32,6% CCAA→ 45% 21,3% Local→ 25% 4,4% Universitats Els rols i competències de les diferents APs Les CCAA volen més competències però l’AGE s’hi resisteix, menterestant les locals es mantenen més o menys alienes d’aquest coflicte. És amb les CCAA amb qui hi ha disputa ja que hi ha un fort centralisme autonòmic.
• AGE: política econòmica, la srguretat i les reslacions exteriors. També homogenització (suavitzar els desequilibris territorials i socials), coordinador global i sectorial entre administracions subestatals, coordinació de demandes locals i regionals cap a l’UE i també la funció de pensador estratègic.
• CCAA: canalitzar els conflictes de caràcter territorial, gestió de les polítiques distributives, prestació de serveis (sanitat, educació, cultura, serveis socials, …), mediació de les administracions locals de la seva regió • Locals: té capacitat suficient per satisfer les diferents demandes socials Problemes actuals Mai havia tingut pressions externes fins la crisi dels 70s (economica, política) Per tal de sortir d’aquesta crisis es van fer propostes series i realistes.
Principament aquestes: A.
Reforçar la coordinació governamental B.
Simplificar les estructures organitzatives C.
Separar la responsabilitats polítiques de les de gestió D.
Delegar la gestió de serveis a agències controlades per resultats E.
Introduir la competencia de la prestació de serveis F.
Redisenyar les funcions i els òrgans horitzontals G.
Fundamentar la qualitat de la gestió de la motivació i la professionalitat dels agents públics ...