Tema 1. La tutela processal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 4º curso
Asignatura Dret Processal Civil
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA TEMA 1. LA TUTELA PROCESSAL Quan parlem de litigi es parla de confrontació d’interessos. Tres grans nivells de gestió del litigi: - Autotutela: una part imposa l’altre el seu parer i estableix la resolució de la controvèrsia seguint el seu parer. Una de les formes d’autotutela és la guerra. En l’àmbit de l’ordre jurídic penal podem entendre la legítima defensa com autotutela.
- Autocomposició: amb dues parts en conflicte, es busca entre elles l’acord, el pacte o contracte. Aquesta és l’autocomposició seguint la figura de la mediació. El mediador no imposa el seu parer sinó que busca diferents solucions, proposa alternatives i intenta acostar a les parts. La decisió del mediador no és vinculant. L’acord es factible, és una possibilitat entre les dues parts.
- Heterocomposició: apareix un tercer que és el cridat a resoldre la controvèrsia per les parts o pel poder públic. Aquest és el jutge o àrbitre i serà una persona imparcial, té l’obligació de resoldre la controvèrsia amb caràcter vinculant i amb caràcter de cosa jutjada (prohibirà tornar a tractar el mateix tema) mitjançant la figura del laude o sentència (decisió vinculant i executiva). Si el laude no es compleix per la part obligada, s’haurà d’acudir al poder judicial perquè compel·leixi a la part obligada a complir-lo.
• Pública: el cas del jutge, establert pels Tribunals de Justícia.
• Privada: el cas de l’àrbitre escollit de manera voluntària per ambdues parts.
Components del sistema de solució de litigis i principals diferències entre els models Justícia estatal Sistemes extrajudicials Els procediments que segueix són reglats, s’ha de seguir el que estableix la Llei d’enjudiciament civil Hi ha autonomia de voluntat. Són les parts juntament amb l’àrbitre les que estableixen les regles de procediment per resoldre la controvèrsia però sempre dins d’uns paràmetres: - Garanties d’audiència, igualtat i contradicció.
La justícia estatal rep tota mena d’assumptes.
No hi ha cap matèria que s’escapi de la justícia estatal.
Criteri superior d’ordre públic en determinades matèries. Servirà només per matèries disponibles que puguin pactar les parts. No permet, per exemple, en l’àmbit del procés penal o àmbit d’urbanisme.
Infraestructura del poder judicial, tot el sistema de funcionament de l’administració de justícia.
Mètode del que disposa la justícia per resoldre els conflictes.
El mètode per resoldre els conflictes és aquell que escullin les parts. Podem parlar d’arbitratge ad hoc i arbitratge institucional Hi ha un procés determinat per resoldre la controvèrsia.
La controvèrsia se resol seguint una dialèctica similar a la del judici.
La sentència és sempre executable, és a dir, que la part que ha obtingut el reconeixement del seu dret pugui compel·lir al tribunal perquè l’altre part realitzi el contingut de la sentència. La sentència és l’element últim i més important del El laude té les mateixes característiques que una sentència. No es executable per propi àrbitre sinó que cal acudir al jutge per obligar al condemnat a complir amb aquest.
1 SISTEMA procediment perquè posa fi al procediment. Té caràcter de cosa jutjada.
Les garanties processals són les mateixes en ambdós casos. Ens permeten assegurar que el procés tothom estigui defensat en igualtat de condicions (article 24.1 de la CE).
Elements essencials del sistema judicial L’usuari és la part essencial del procés civil, i passa a anomenar-se part del judici. Els litigants són les úniques parts del judici (part demandant i part demandada). En el decurs del procés es permet entendre que qui no era part a l’inici, pot esdevenir part de manera posterior. Sense part demandant mai hi ha procediment civil a diferència del procediment penal.
Els jutjats i tribunals són el lloc on els jutges i magistrats així com el personal de l’administració de justícia expressament resolen la controvèrsia. Aquest són la infraestructura que permeten la resolució de les controvèrsies.
El procés és la forma i regles bàsiques que se segueixen per estructurar l’acte que resol la controvèrsia (Llei d’enjudiciament civil).
Les garanties constitucionals del sistema processal es desenvolupen en cada una de les parts essencials del sistema judicial: - - - Garanties de les parts: igualtat (tots els actes del procés han de permetre al·legar a les parts del procés el que considerin oportú), audiència (que tothom digui la seva en el seu moment) i contradicció, defensa (permetre articular tots els mecanismes perquè la part pugui defensarse de manera efectiva), etc.
Garanties dels tribunals: jutge ordinari (és el que preveu la llei de caràcter permanent i que han de resoldre les matèries que de manera aleatòria se li presentin1. És el que garanteix a les parts conèixer quins són els jutges que resoldran la controvèrsia), resolució fundada en dret (resolució aplicant la norma jurídica aplicable en el cas determinat i només pot corregirse la resolució en via de recurs de manera total o parcial).
Garanties del judici: totes les garanties (article 24.1 de la CE), legalitat, acusació, publicitat.
Preveure i conèixer en tot moment quina és la manera de resoldre una controvèrsia.
1. TIPUS DE JUDICI Judici ordinari: 1. Al·legacions: demanda i contestació.
2. Audiència prèvia: intent d’arribar a un acord o proposició de la prova.
3. Judici: tracte de la prova i resolució.
Judici verbal: 1. Al·legacions: demanda i contestació 2. Judici 1 Cap tipus de procediment civil està situat a un jutjat determinat. El jutge ordinari estableix qui ha de conèixer sobre el procediment. 2 SISTEMA Judicis especials: tipus de judicis encarregats de resoldre unes matèries especifiques que s’adapten amb una sèrie de particularitats: - Estat civil Monitoris (judici ràpid que intenta recuperar una quantitat econòmica), hipotecaris (incompliment del contracte hipotecari) i canviaris (pren com a base una sèrie de documents: lletra de canvi, xec o pagaré).
Aquests tipus de judici formen part de la fase declarativa del judici que finalitzen amb una sentència.
Si aquesta sentència no es compleix, la part que obté la sentència de manera favorable pot instar l’execució. La fase executiva és dispositiva, només la part favorable pot decidir instar l’execució.
Figures de la fase executiva: - - Demanda executiva: • Títols executius jurisdiccionals: obeeix a un pronunciament d’un tribunal producte d’un procés que finalitza amb aquella resolució.
• Títols executius no jurisdiccionals: el legislador dota una documents d’eficàcia executiva (article 517 LEC). Davant d’aquest documents es permet instar la seva execució com si es tractes d’una resolució jurisdiccional.
Despatx de l’execució: el jutge insta l’execució.
Oposició a l’execució: tot i disposar d’un títol executiu, la persona contra la que es despatxa l’execució, podrà oposar-se.
Embarg Constrenyiment: permet convertir els béns embargats en diners.
Criteris segueix la llei per determinar el judici aplicable 1.
2.
3.
4.
Determinació del judici per la matèria en controvèrsia Determinació del judici per la quantia d’allò que es reclama Atribució segons els criteris de política legislativa Existència d’un títol executiu que faculti per iniciar l’execució.
Es decideixen en judici ordinari per raó de matèria qualsevol que sigui la seva quantia (article 249.1 LEC): - Drets honorífics de la persona Honor, intimitat, pròpia imatge Impugnació d’acords socials Competència deslleial Propietat industrial, intel·lectual, publicitat Arrendament d’immobles Retracte, propietat horitzontal Es decideixen en judici verbal per raó de matèria qualsevol que sigui la seva quantia (article 250.1 LEC): - Desnonament per falta de pagament, extinció del termini, precari.
Possessió, nova obra.
Aliments Drets reals inscrits Venda de terminis mobles 3 SISTEMA - Reserva de domini de béns finançats Es decideixen per raó de quantia: - Judici verbal: fins a 6.000€ Judici ordinari: a partir de 6.000€ i de quantia indeterminada.
Regles per determinar la quantia del judici: articles 251-252 LEC (tenir en compte l’interès econòmic de la demanda).
A més a més, la quantia del judici serveix per: - - Calcular l’import de les taxes judicials.
Fixar l’import d’honoraris d’advocats i pèrits si hi ha condemna en costes (pronunciament en el que es pot establir que qui perd pagui l’import dels advocats, procuradors i altres que hagin pogut participar).
Saber si podrà interposar-se un recurs de cassació (quan siguin + 6.000€).
4 ...

Comprar Previsualizar