TEMA 2 El sistema institucional de l’Estat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al Dret Públic
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tots els apunts de dret públic del professor Oscar Capdeferro.

Vista previa del texto

TEMA 2: El sistema institucional de l’Estat 2.1. El cap d’Estat a) Successió a la Corona El monarca no té poders públics en el sentit que no adopta decisions en exercici ni de poder legislatiu ni administratiu ni judicial. Fa funcions formals i simbòliques.
La corona és una institució de caràcter successori (herència). La successió a la corona correspon a dues causes: - La mort del rei o reina Per la seva aplicació per llei orgànica. El rei viu encara per voluntat pròpia. La persona perd el títol, deixa el càrrec. Els seus successors en qualsevol moment pot renunciar als drets dinàstics successoris.
Hi ha preferència del home a la dona. S’exclou de línies successòries els eventuals éreu que hagin concret matrimoni en contra la voluntat del rei i de les corts generals.
Si no hi hagués éreu, decidirien les corts que fer amb la corona. També amb els interessos que més convingui a Espanya.
b) La regència Una persona exerceix les funcions de cap d’estat, del monarca, quan el titular té alguna impossibilitat. Per exemple: quan es menor d’edat o estat inhabilitat.
Si es menor d’edat té la funció de regent, és titular el pare o mare del menor o el parent de major edat pròxim en la línia de successió.
En cas d’inhabilitació, el regent l’éreu i sinó, la regència correspon als pares del monarques si els té o familiars propers.
c) La Casa Reial (Article 65) L’òrgan administratiu/auxiliar que dona recolzament al rei per a l’exercici de les seves funcions. Es una administració publica especial perquè ha diferenciat d’altre administració no s’accedeix per mèrit sinó per decisió unilateral del rei.
d) Prerrogatives del Cap d’Estat El rei es inviolable i irresponsable. La inviolabilitat implica que cada immunitat davant de la legislació penal administrativa sancionadora o civil no pot ser detingut, jutjat o cridat com a testimoni. La irresponsabilitat implica que no respon els seus actes, no se li pot exigir responsabilitat aquest actes que adopta. Per solucionar la irresponsabilitat qui assumeix aquest actes de responsabilitat amb efectes jurídics es la persona o el càrrec que referenda l’actuació del monarca.
Qui assumeix la responsabilitat pels actes amb efectes jurídics que realitza el rei son els membres del govern, el president del congres dels diputats.
El que s’ha de referendar son els actes que realitza el rei, en compliment de les seves funcions institucional. La única excepció es el nomenament i els cessament del personal de la casa reial i també alguns càrrecs de personal militar.
Aquest actuació de refrendament que allibera la responsabilitat del rei, s’explica amb la mesura de les funcions del rei son obligatòries.
e) Funcions del Cap d’Estat 1- Nomenament del president de les comunitats autònomes. Persona del parlament autonòmic seleccioni, el rei l’ha de nomenar.
2- Nomenar i cessar al president del govern estatal.
3- Nomena i cessa a la resta dels membres del govern estatal a proposta del president.
4- S’encarrega de nomenar altres autoritats del estat.
5- Sanciona i promulga lleis.
6- Comandar les forces armades 7- Assumeix la representació de l’estat amb les relacions internacionals 8- Acredita als representants diplomàtics de l’estat espanyol.
2.2. Les Corts Generals (Article de la constitució 66 i següents) Òrgan democràtic representatiu del poble popular.
a) Estructura bicameral i composició de les dues cambres Té una estructura bi cameral, vol dir que hi ha dues cambres. El primer de les cambres es el congres dels diputats i el senat, en principi el congres dels diputats es la cambra de representació ciutadana dels interessos ciutadans i te el paper mes rellevant, principal durant l’elaboració de les lleis. El senat es una cambra representativa de interessos territorials. La representació per territoris te mes transcendència en el senat que no pas en el congres dels diputats. El senat actua com a cambra de segona lectura en l’elaboració de les lleis, fa com suggeriments en l’elaboració de lleis.
Hi ha un total de 350 diputats, específicament el nombre de diputats esta fixat en la llei orgànica de 1985.
Les lleis orgàniques son nomes d’origen estatal i no autonòmiques.
L’elecció dels diputats per sufragi universal, lliure, igual directe i secret. El que no es diu es que es fa per llistes tancades i bloquejades, diríem que podem escollir el partit que volem però no els diputats que s’escogeixen.
La votació es fa sempre dins de la circumscripció electoral (68.2) direm que això es el sistema organitzatiu per les eleccions. Les circumscripció electorals son les províncies en el territori insular o fora dels continents perquè son les illes, i també les ciutats autònomes en si mateixes son una circumscripció.
Com surten els diputats a partir de circumscripció? A cada ciutat autònoma correspon com a mínim un diputat, i desprès a províncies i a illes hi ha un mínim de 2 representants per cada circumscripció electoral i la resta de diputats fins a fer els 350, es determina en funció de la població que tingui cada circumscripció electoral.
A més en el congres dels diputats, hi ha com un incompatibilitat. Els diputats no poden ser diputats autonòmics o senadors del parlament nacional.
La segona cambra és el senat. Els senadors també s’escollen per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, amb una petita diferencia, les llistes es poden seleccionar i no estan bloquejades. També hi ha uns quant senadors designats per les comunitats autònomes.
208 senadors son escollits pels ciutadans. 4 per cada província, 3-2 per illes (en funció si és una illa gran), agrupacions. Per ciutats autònomes per 2 senadors.
Addicionalment, les comunitats autònomes designes els senadors, no es fa per sufragi universal directa.
(Article 69.5) Aquest designació funciona a través del parlament de la comunitat autònoma i es un per cada comunitat autònoma. Cada comunitat autònoma selecciona per designar el senador i desprès de un mes un senador addicional per cada milió d’habitants que tingui la comunitats autònomes. Per tant, el nombre de senadors es variable i esta subjecte a la població.
Si que es compatible ser senador i parlamentaria autonòmic, en la mesura que el senat es una cambra de representació territorial. Cada 4 anys es dissol.
b) Prerrogatives dels parlamentaris Tenen un règim especial, amb més garantia de protecció i blindatge respecte de la resta de les persones o càrrec públics.
Les prerrogatives dels parlamentaris la finalitat que tenen es de garantir l’exercici de les seves funcions, és a dir, que puguin exercir les seves funcions. A més, també aquestes prerrogatives son irrenunciables. Això volo dir, que la resta institucions i persones sempre s’han de respectar de Qualsevol persona o autoritat quan es relaciona amb una institució prerrogativa ha de respectar aquest prerrogatives.
Quines son les prerrogatives? Son inviolables però no absoluta sinó matisada. Els parlamentaris no son perseguibles jurídicament per les seves opinions o votacions realitzades durant l’exercici del seu càrrec a les cambres. Penalment, administrativament i civilment no son perseguibles per les seves votacions o opinions a les cambres i s’estén fins i tot més allà del seu mandat, mes enllà a la legislatura en la que se va ser parlamentari però nomes referit a les seves actuacions en la cambra.
La segona prerrogativa es la immunitat, que es la impossibilitat de detenir o processar els parlamentaris durant el seu mandat. No es poden exigir responsabilitats. Hi ha una excepció, en casos de delictes flagrant. En aquest casos pot ser processat, se li pot fer un procés penals però abans igualment ho ha d’autoritzar la cambra (si es un senador ho ha d’autoritzar el senat i es és un diputat ho ha d’autoritzar el congres) a través del suplicatori, que es la autorització que fa l’autoritat a la cambra corresponent.
Un cop es fa aquesta sol·licitud suplicatori hi ha un termini de 30 dies per emetre un informe i votar en el ple si accepten o no aquesta sol·licitud del jutge, si passen 60 dies i no han dit res a la cambra, s’estén denegat el suplicatori.
Si es concedeix la sol·licitud el suplicatori, s’autoritza el processament i aquella persona se li pot revisar el procés penal, si es denega no pot ser processat, tampoc després del mandat.
Finalment l’última prerrogativa és l’aforament especial. Son persones aforades, i només el tribunal suprem el pot jutjar.(???) No qualsevol jutge o tribunal pot intruir les seves causes, sinó que nomes (...) c) Els òrgans de les cambres Les cambres com a tal son institucions. A més estan composades per òrgans específics.
Hi ha dos tipus d’òrgans a les cambres (Congres del diputats i al senat): 1r: òrgans del govern. Gestió/Organització de l’activitat de la cambra.
2n: òrgans de treball. Òrgans específics per fer tasques concretes de l’activitat parlamentaria.
Òrgans del govern son el president de la cambra (òrgan unipersonal). És un òrgan de govern que s’encarrega de la direcció i l’organització de la cambra. També hi ha com a segon lloc com a òrgan de govern la mesa i en tercer lloc la junta de portaveu.
Òrgans de treball. Son el ple i les comissions.
Òrgans del govern: - - El president s’escull pels propis membres de la cambra i dirigeix el funcionament ordinari i representa la cambra.
La mesa és un òrgan col·legiat que s’encarrega de dirigir en un sentit de l’activitat parlamentaria.
Esta composada per al president de la cambra, per vises president i 4 secretaris de la mesa de la cambra. Aquest mesa s’escull pels membres de la cambra, garantint la pluralitat de las forces polítiques en la composició d’aquesta (no son tots del mateixos partits). La mesa organitza sessions de la cambra, elabora els pressupostos i decideix sobre la tramitació d’escrits. Funció de dirigir l’activitat de la cambra.
La junta de portaveu és un òrgan de representació dels grups parlamentaris. (grup parlamentari es un grup de diputats o senadors amb la mateixa ideologia i mateix partit polític). És un òrgan consultiu, dona la seva opinió des de la pluralitat.
Òrgans de treball: - Ple: és la reunió de tots els ple de la cambra. És el que té assignades les principals funcions parlamentaries (1r lloc elaboració de lleis, 2n control del govern que es fa des de el parlament).
Comissions: ja no es la totalitat dels membres de la cambra, si no que es un òrgan col·legiat que es composa només de un nombre limitat de membres de la cambra amb la finalitat que treballin matèries especifiques. En el seu funcionament reprodueixen l’estructura de la cambra.
d) Dissolució de les cambres La seva creació esta destinada a durar 4 anys quan finalitza la legislatura.
Que pot passar per que es dissolguin les cambres abans? Per que no hi hagi investidura de cap president desprès dels 2 mesos.
Aquest legislatura no es pot ampliar però si que pot ser que finalitzi abans per voluntat del president, si aquest anticipa la sol·licitud anticipada. Les eleccions s’haurien de fer entre els 30-60 dies posteriors a la dissolució.
2.3. El Govern a) Naturalesa El govern és un òrgan col·legiat que exerceix el poder executiu, és a dir, desenvolupa la legislació i la fa complir en el sentit que fa un control de compliment de la legislació.
Realitza inspeccions i en cas de detectar un incompliment, fa una sanció.
També s’encarrega de la direcció política de l’activitat administrativa.
b) Composició President, vici president, ministres que composen el consell de ministres.
President: dirigeix les funcions del govern i de cadascun dels seus membres (assigna les funcions). Es qui fa la representació del govern. Estableix el programa polític del govern. Determina les directius de política, tan interior i exterior, en les relacions internacionals. Proposa al rei les dissolucions de les corts. Convoca i presideix les reunions del consell de ministres.
Vise president: és un càrrec que te les funcions que l’atribueix específicament el president. D’entrada no es un càrrec que vagi vinculat en funcions especifiques, llevat que l’única funció es substituir al president quan el president està absent o malalt. No es obligatòria i limitada a una sola persona. Poden ser també ministres.
Ministres son els directors de un ministeri (una part de l’administració pública). Hi ha la possibilitat que els ministres no tinguin funcions d’administració de un ministeri. En aquest cas serien ministre sense cap cartera.
Els ministres son nomenats i cessats pel rei en proposta del president del govern.
La elecció dels ministres que fa el president es totalment discrecional, vol dir que es regeix per criteris per confiança política.
El cessament del ministre es dona per les següents circumstancies: 1r lloc: per la mort del ministre.
2n lloc: dimissió voluntària perquè el propi ministre no vol o no vol exercí el càrrec.
3r lloc: pèrdua de la confiança del govern.
4t lloc: el president del govern deixa el càrrec (dimissió), mort el president o bé per què en el parlament s’ha acceptat una moció de censura o bé s’ha rebutjat una qüestió de confiança. Si no hi ha president, no hi ha ministre i s’ha de dissoldre la cambra de consell de ministres.
Aquest ministres tenen per funció principal, desenvolupa el programa polític que fixa el seu president del govern, en el seu ministeri. També exerceix la potestat reglamentaria organitzativa.
En general al govern Qualsevol causa penal que afecti a membres del govern, nomes es planteja davant del tribunal suprem Estan subjectes a un regim de incompatibilitat per evitar tasques en l’àmbit publiques o privades que entrin en conflicte o interessos, que entrin en contraindicació en les seves funcions com a membre del govern. Esta limitat a dos anys després del càrrec.
En tercer lloc, els membres del govern estan subjectes a principis de bon govern, en exercici del seu càrrec. Els principis esta en la llei 19 – 2013 de transparència.
c) El nomenament dels membres del Govern El nomenament del president, de forma ordinària es fa per renovació del congres dels diputats.
Selecció del president 1r fase: reunions amb el rei. El rei es reuneix amb els representant del diferents grups polítics.
2n fase: el rei proposa un candidat i el president del congres s’encarrega de refrendar la proposta i proposa candidat al congres.
3r fase: el candidat presenta el seu programa polític davant del congres. Es fa un debat es sessió planaria amb el congres i desprès del debat es fa la votació i els diputats poden votar a favor, en contra del candidat o abstenir-se.
En la primera votació que es faci perquè hi hagi investidura del president necessitat majoria absoluta favorable. (La meitat +1 del total de la cambra) Si no hi ha una majoria absoluta en la primera votació, en un termini de 48 hores es fa una segona votació.
En aquest cas es requereix majoria simple.
Si tampoc prospera, durant un termini de 2 meses es poden presentar nous candidats, que poden no ser membres del congres dels diputats. Si en aquests dos mesos no s’ha presentat cap altre candidat que hi hagi tingut majoria favorable en la 1r i 2n votació, el president del congres li presenta al rei la dissolució de les corts.
Si algun candidat treu majoria favorable es nombrada pel rei i referendada per el president del congres de diputats.
La resta de membres del govern serà nombrat per la proposta de president del govern que anirà dirigida al rei que nombrarà a les membres del govern i serà referendat pel president.
d) Funcions - La direcció política de les administracions publiques - Iniciativa legislativa - Iniciativa en la reforma constitucional - Potestat legislativa pròpia e impròpia en la mesura que elabora normes de rang legal. (decret llei i decret legislatiu) - Potestat normativa pròpia reglamentaria - Pot impugnar davant el poder judicial, actes i resolucions de les institucions autonòmiques.
- Dirigeix la política exterior.
- Exerceix en matèries en defensa, dins i fora de l’estat.
- S’encarrega d’organitzar internament l’administració pública. Pot crear òrgans administratius, els pot donar funcions, canviar les competències, etc.
e) La moció de censura i la qüestió de confiança Son qüestions que en certa mesura son mecanisme de control del parlament: la moció de censura i la qüestió de confiança.
El 1r d’aquest mecanismes: moció de censura. (article 113) és una moció de censura constructiva. Vol dir que implica que el parlament rebutja el president actual i proposa un candidat alternatiu. Disposició en el govern quan creu que ha de canviar al president del govern.
Aquesta impugnació de president, es presenta com a mínim per què sigui vàlida, per un 10% de diputats.
Un cop esta presentada, poden passar 2 coses: 1. Sigui aprovada per majoria absoluta. El president del govern i tots els membres del govern, presenten la seva dimissió al rei i directament el candidat proposat a la moció és considera investit pel congrés i el rei el nomena com a president del govern.
2. Quan es un debat a favor o en contra la moció on no s’arriba a la majoria absoluta i llavors es rebutja la moció de censura. La conseqüència es, que continua el president del govern i els diputats que van presentar la moció de censura, no poden presentar una de nova durant aquella legislatura.
Si es presenten més d’una moció diferent, es fan totes les votacions en una mateix votació. Es van votant 1 a 1, segons l’ordre de presentació, fins que alguna sigui aprovada. Per exemple, si la 2n s’aprova, les demàs ja no es voten.
El segon és la qüestió de confiança. Canvia la dinàmica, es el propi president del govern que presenta la qüestió de confiança davant el govern. Iniciativa pròpia del govern. És dona davant de situacions que siguin imprevistes, que implica un canvi en les polítiques que va presentar el president en el seu debat de investidura.
També en situacions en difícils situacions de governabilitat. En aquest casos, el propi president es dirigeix al parlament per preguntar-li si encara confia en la seva capacitat per portar endavant el govern del país en el marc d’aquest canvi de polítiques.
Un cop esta plantejada la qüestió de confiança en el parlament, es fa un sessió de debat en el congres dels diputats. En cas que sigui aprovada la qüestió, és a dir, suport majoritari de la cambra per majoria simple, el president s’entén legitimat per afrontar la nova situació. La resposta es majoritàriament desfavorable, el govern presenta la seva dimissió, i aleshores s’inicia el procediment ordinari, per designar el nou president.
És voluntària per part del president però el resultat sigui quin sigui el vincula (és obligatori).
2.4.
El poder judicial Tercer poder de l’estat. És un poder independent i, per tant, no esta vinculat al poder executiu i legislatiu del govern. Es tracta d’un poder que actua estrictament en problemes jurídics aplicant el dret, això vol dir que no hi ha cap marge de conveniència o oportunitat política en les seves dacions, fan nomes decisions tècniques jurídiques, aplicant estrictament i objectivament el dret jurídic.
Exerceix de mecanisme de control de la legalitat, amb actuació del govern, de l’administració pública, com a control de les Corts Generals. Control de l’activitat parlamentaria, protegir els drets i llibertats individuals.
Controla la legalitat i el compliment del dret de l’actuació dels ciutadans.
a) El poder judicial i les seves especialitats com a poder públic Esta forma per jutges i magistrals, habitualment els jutges son titulars d’un jutjat, els magistrals exerceixen els seus càrrecs als tribunals. (La diferència entre jutjats i tribunals és que els jutjats estan formats per un jutge, i els tribunals son òrgans judicials col·legiats, més d’un jutge, que pot decidir si ho fan de forma conjunta.) També hi ha la categoria de Magistrat Suprem.
El cos de funcionaris en el poder judicial diríem que està dividit: 1r lloc els que són pròpiament poders judicials (jutges i magistrals). Són un cos especialment independent, que no rep ordres de cap superior jeràrquic.
No fan tasques relaciones amb la justícia però presten el seu serveis en el tribunals i en els jutjats.
(L’oficina judicial es la infraestructura de personal, que presta assistència als jutges i als magistrals. És una assistència material que no implica tasques relacionades amb la justícia). El cos de funcionaris son totalment dependents del seus superiors jeràrquics, a diferencia dels òrgans del personal que pròpiament fan funció jurisdiccional.
El poder judicial com a tal resol conflictes aplicant el dret. Aquest aplicació fa que es pugui distingir en diferents tipus de branques jurisdiccionals. Diferents tipus de jutjats i tribunals depenent de la branca del dret que han d’aplicar.
Hi ha la jurisdicció ordinària, dins es trobarien els jutjats i tribunals especialitzats segons la matèria.
També hi ha jurisdicció especials, no esta relacionat amb ninguna branca del dret sinó que son per qüestions especifiques.
1r jurisdicció especial: - Tribunal Constitucional - Jurisdicció militar - Jurisdicció comptable: l’exerceix el tribunal de cuentas o la sindicatura equivalent autònoma. Fa una tasca de control de les institucions públiques o institucions NO públiques, com per exemple els partits polítics, i mira que la seva comptabilitat sigui regular i legal, en el cas de trobar irregularitats, un jutge ho sanciona.
b) El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Aquest organisme, es qui exerceix el govern del poder judicial. S’encarrega de seleccionar els jutges, de donar-les formació, establir els destins de cada jutges, qui promociona en la carrera judicial i s’encarrega de sancionar per faltes disciplinaries.
El consell general del poder judicial es un òrgan col·legiat, composat per 20 membres.
D’aquest 20, 4 son proposats pel govern, 4 pel senat. Aquest 8 han de ser advocats o altres juristes, de reconeguda competència amb més de 15 anys d’experiència professional. Han de ser escollits per majoria de 3/5 parts de cada cambra.
Els altres 12 membres, s’escollin entre jutges i magistrats. Novament l’elecció d’aquest membres es fa per les cambres, en proposta de les diferents organitzacions de jutges i magistrats, amb diferent ideologia, presentes les seves propostes i les cambres elegeixen qui seran aquests 12 que aconseguiran el càrrec.
Hi ha una sèrie de requisits que s’han de tenir en compte: 3 han de ser del tribunal suprem, 3 han de tenir més de 25 anys d’experiència i per la resta no hi ha criteri.
b) Els jutges i magistrats Peculiaritats del seus regim professional: - - Son inamovibles, no poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats, sinó és per causa legal.
El jutges en el seu exercici professional han de ser imparcials, i per això, han d’estar subjectes al règim d’abstenció i de recusació. (Abstenció per iniciativa pròpia, la fa el propi jutge, i la recusació una part interessada del conflicte en el judici. El que tenen en comú es que impedeixen que un jutge participi en el judici o fins i tot en la instrucció (si es una causa penal), quan te algun interès persona o propi en aquella causa que afectaria la seva imparcialitat.) Tenen immunitat relativa. Vol dir que només poden ser detinguts per ordre d’un jutge competent, llevat que hi hagi un delicte flagrant. En el cas que sigui detingut, la policia l’ha d’entregar immediatament al jutge competent.
c) Els òrgans judicials Poden ser unipersonals o col·legiats. Estan separats pels ordres materials (jurisdiccions), territorialment, per principis, partits judicials, comunitats autònomes... Només tenen jerarquia entre òrgans judicials, efectes de recursos que es presenten.
d) El Ministeri Fiscal No és poder judicial perquè no exerceix funcions jurisdiccionals. (aplicar el dret en casso concrets aplicant el conflicte) S’encarrega de la persecució pública del delictes, es qui promou l’acció de justícia en defensa de la legalitat i l’interès general.
Esta dirigit pel fiscal general de l’estat que esta nomenat pel govern. Es tracta d’un cos jerarquitzat i, per tant, els òrgans inferiors reben ordres directes que han de complir necessàriament. No és un òrgan independent.
2.5. El Tribunal Constitucional (TC) a) Les especialitats de règim del TC Format per una pluralitat de magistrals però no es un tribunal de la jurisdicció ordinària. És una jurisdicció especial que només s’encarrega de qüestions de drets constitucional. No forma part, pròpiament, del poder judicial. Tampoc esta governat pel consell general del poder judicial. És l’encarregat de interpretar la constitució. La seva interpretació vincula a tots els poder públics. Poden limitar i orientar la resta de poders públics.
b) Els magistrats del TC Son 12 magistrats nomenats pel rei. El seu nomenament en principi es de 9 anys. Com a regla general, no poden ser escollits com a membres del tribunal constitucional en 2 períodes consecutius, a no ser, que hagin estat en el càrrec menys de 3 anys.
El nomenament el fa el rei però la proposta son: 4 pels congres per 4/5 parts, 4 més pel senat per 3/5 parts, 2 pel govern i 2 del consell general del poder judicial.
La participació autonòmica es fa a traves del senat. Cada parlament autonòmic pot presentar 2 candidats perquè siguin valorats en la cambra.
Els magistrats han de ser escollits entre magistrals de la carrera judicial i fiscals, professors d’universitats, funcionaris públics i advocats. Addicionalment com a requisits, han de ser juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici professional. Els candidats del congres i del senat, abans de ser escollits, han de comparèixer davant de la cambra que els vol proposar i han de presentar el seu currículum i contesten les preguntes que els formuli els diputats.
c) Òrgans i funcionament del TC Òrgans El ple ha d’escollir un president i un vicepresident. El seu mandat té una durada de 3 anys. Tots els magistrats tenen incompatibilitats. No poden exercí cap mandat representatiu (no poden ser diputats, senadors), no poden tenir cap càrrec polític, no poden tenir càrrec administratiu i tampoc pot tenir funcions amb sindicats o organitzacions professionals.
A més tampoc poden exercici la carrera judicial. No pot desenvolupar cap activitat professional o mercantils.
Cessament: només pot ser per les causes limitades a la normativa i només ho pot fer el president o bé, el ple del tribunal constitucional.
1r mort del magistrat 2n per renuncia personal 3r per termini del mandat d’aquests 9 anys La resta de supòsits ho fa el ple del tribunal constitucional: - Incompatibilitat de sobrevinguda.
- Per haver deixat d’atendre diligentment els seus deures, ja que no compleix amb les obligacions com a càrrec que té.
- Si ha estat condemnat per delicte amb intencionalitat o per culpa greu.
Un cop que son cessats i si han estat més de 3 anys en el càrrec, reben un sou igual al que tenien, com a magistrats del tribunal constitucional, durant 1 any.
Tenen aforament en matèria penal i civil, davant el tribunal Suprem.
FUNCIONAMENT TC El funcionament es pot donar a través de dos òrgans col·legiats: - El ple (12 membres) - Per les 2 sales, cadascuna conformada per 6 membres. La primera sala presidida pel president del TC.
En la segona sala, és presidida es el vicepresident del tribunal.
Cada sala té dues seccions i 3 magistrats. Les seccions del grups de 3 magistrats, s’encarrega del funcionament del despatx ordinari i de l’admissió dels recursos d’emparar.
Per interposar un recurs d’emparament, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, així com el defensor del poble i el ministeri fiscal. La resolució del recurs d’emparar la fa la sala.
En ocasions, la secció esta autoritzada, per la sala, per resoldre el recurs i per resoldre el recurs d’empara.
Això sí, sempre i quan s’hagi de limitar: - Autoritzat per la sala - Per resoldre, hagin d’aplicar doctrina consolidada.
DOCTRINA CONSOLIDADA: sentencies ja resoltes i aprovades pel tribunal constitucional en altres ocasions.
El ple el que fa es resoldre la resta de recursos i qüestions d’inconstitucional que es presenten o conflictes de competència entre territoris.
Excepcionalment el ple pot autoritzar a les sales per resoldre recursos de inconstitucionalitat quan només cal aplicar doctrina consolidada del TC. Quan es fa l’autorització, s’ha de dir específicament la doctrina que s’ha d’aplicar.
d) Funcions Te atribuïdes: - - - Control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei. Dues variables: Recurs i qüestió de inconstitucionalitat. El recurs d’inconstitucionalitat el pot interposar el president del govern, el defensor del poble, 50 diputats, 50 senadors i els presidents i els parlaments autonòmics. La qüestió d’inconstitucionalitat la planteja o l’interposa el jutge o magistrat de la jurisdicció ordinària a resoldre algun cas concret. Serà resolta al ple.
Tutela dels drets fonamentals. Es fa traves d’un recurs d’empara per vulneració dels articles 14 fins al 29 i 30.2. Ho pot imposar qualsevol persona, sigui física o jurídica, que tingui interès. El ministeri fiscal i el defensor del poble ho poden imposar.
Resoldre conflictes competencials. Quan hi ha diferents nivells territorials entre els diferents òrgans territorials com per exemple públics (ministeri de treball i departament de treball del generalitat de Catalunya). Interposició del recurs del conflicte la fa el govern respecte de la disposició. També ho poden presentar les entitats locals (municipis, províncies...) quan s’ha vulnerat la seva autonomia local.
e) Les resolucions del TC En les resolucions del TC s’encarrega de la ponència al magistrat . El ponent es el que redacta la sentencia i un cop esta fet aquest esborrany de sentencia es presenta davant del ple o de la sala segons sigui l’òrgan competent, es discuteix la ponència (esborrany de sentencia o resolució), després es fa una votació. La votació favorable ha de ser per majoria simple sempre. En cas de que hi hagi “amparo”, el vot del president es el vot que desempata.
Aquestes resolucions del TC poden ser sentencies, que son resolucions judicials, que posen fi al procés judicial amb un pronunciament sobre el fons de la junta, això vol dir que resolt una qüestió principal que es plantejada.
En segon lloc hi ha les interlocutòries (autos en castellà) que son resolucions judicials que també, total o parcialment posen fi al procés, però que no entren a valorar el fons de l’assumpte, per exemple poden posar fi al procés o recurs plantejat justificant que s’ha desistit d’aquest recurs.
Les sentencies del TC com a mínim de forma interna de l’estat espanyol no es poden recórrer però si que hi ha un termini de 10 dies per sol·licitar que el TC ens proporcioni aclariments sobre la sentencia. Les resolucions del TC vincula a tots el poders públics, i també als ciutadans i a totes les institucions i a mes a mes te la capacitat d’establir la interpretació constitucional de les normes. Es a dir, estableix quina es la interpretació constitucional de les normes. Les resolucions del TC es publiquen en el butlletí de l’estat BOE i 2.6.
Les Comunitats Autònomes Les comunitats autònomes determinen l’autogovern de les regions i es un sistema per estructurar les institucions d’autogovern de nivell infra-estatal, es a dir, per sota del conjunt de l’estat. El sistema institucional autonòmic es en bona mesura equivalent a les 17 comunitats autònomes, cadascuna te especialitats i peculiaritats però diríem q el disseny es molt semblant, les diferencies es donen en les ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Aquestes ciutats autònomes tenen la diferencia de que no tenen un poder legislatiu diferenciat del poder executiu.
a) El Parlament Els parlaments autonòmics es un òrgan de només una cambra, i en aquesta cambra ha de haver una representació de tot el territori. Les lleis electorals autonòmiques son també diferents per cada comunitat autònoma, cadascuna de les comunitats autònomes escolleixen el seu propi sistema electoral però sempre s’ha de fer per sufragi universal. La circumscripció electoral son les províncies, es a dir, on hi ha representats específics llevat dels casos de comunitats uniprovincials, que estableixen agrupacions de ents locals (municipis o administracions locals), això succeeix a Astúries i Murcia , la resta de comunitats no fan servir aquest sistema.
Els parlamentaris de la ciutadania son persones escollides directament per la ciutadania, excepte en els casos de les ciutats autònomes on es fa de manera indirecta i per tant el que fa la ciutadania es escollir el ple i aquest després s’encarreguen d’escollir els parlamentaris. Els parlamentaris perden el seu càrrec per causa de mort, perquè finalitza la seva legislatura, per renuncia, o be per sentencia ferma(en el sentit de que ja no es recurrible per una sentencia que els inhabiliti com a mesura constitucional). La sentencia ferma que fa perdre el càrrec al parlamentaris es per: - Pèrdua de inhabilitacions especifiques de la persona - Si les eleccions son anul·lades Es parlamentaris la seva actuació en l’exercici de les seves funcions no es perseguible judicialment, tampoc es perseguible judicialment quan ha exercit les seves funcions expressa en opinions, insults son un altre cosa, i tampoc son perseguibles per allò que votin exercint el seu càrrec. Tenen immunitat limitada i nomes poden ser detinguts en casos de delictes fragants. NO fa falta cap mena de autorització a la cambra per la seva detenció o procediment processal. També tenen aforament especial i nomes poden ser processats(que s’inicia un procés judicial contra ells) i jutjats pel T Superior de Justícia. Si el judici es un delicte que ha estat comes fora de la CCAA, en aquest cas el processament i judici el fa el Tribunal Suprem.
Cada CCAA te un parlament semblant al congres dels diputats, el que no tenen es un senat. Les candidatures també son de 4 anys i la cambra també te un president i es escollit per majoria absoluta pels parlamentaris. També hi ha un mesa col·legiat i una junta de portaveus. El model que fan servir es equivalent al congres de l’estat central . Les funcions s’exerceixen principalment a traves de ple o a traves de comissions especifiques, el ple son la totalitat dels diputats i que actua en compliment de les funcions principals, per exemple, votar per aprovar una llei autonòmica esta atribuïda al ple. En segon lloc estan les comissions que es creen per tracta funcions especifiques. El que si pot fer el parlament autonòmic es elaborar proposicions de lleis i enviar-ho al congres dels diputats, també poden sol·licitar al govern estatal que presentin un projecte de llei específic, no es vinculant però poden realitzar la proposta.
Els estatuts d’autonomia es una llei orgànica elaborada per cada CCAA, per tant en el parlament autonòmics es discuteix, s’elabora i s’aprova l’estatut d’autonomia, i un cop aprovat el que es fa es presentar-lo com una proposició de llei orgànica a les corts generals per que els parlaments autonòmics no poden aprovar com a llei orgànica els parlaments autonòmics sinó nomes les lleis ordinàries, s’envia a les Corts i després aquí es fa el procediment d’elaboració de la llei orgànica, per tant es pot modificar.
b) El Govern Esta composta pel president i per una sèrie de consellers que tenen unes competències atribuïdes . Pel que fa a l’elecció del president la fa el parlament autonòmic seguint un procés de investidura similar a la investidura del president estatal, la diferencia es que el cap d’estat, el Rei, no intervé en cap moment previ a la investidura sinó que nomes participa en el nomenament final. Les consultes amb els representant dels grups polítics no les fa el rei sinó les fa el president o presidenta del parlament, aquets també es qui fa la proposta del candidat al parlament.
La constitució si que imposa que el president de govern sigui un membre del parlament, per ser president de l’esta no es necessari però en el autonòmic si. Un cop el president del parlament presenta el candidat, aquest candidat el que ha de fer es presentar el seu programa polític en el ple, participen en el debat totes les seves forces polítiques. La votació requereix majoria absoluta en la primera votació, en cas de que en la primera votació tingui majoria absoluta, aquest candidat serà nomenat formalment pel rei. Sinó hi ha majoria absoluta en la primera votació, es requereix a la majoria simple per a la segona volta, si encara no hi ha majoria simple el candidat es considera rebutjat pel parlament i es poden tornar a presentar nous candidats en un termini generalment de 2 mesos, això ho pot determinar cada CCAA. Si durant aquests dos mesos no hi ha cap candidat que tingui un suport parlamentari, la cambra es dissolt i es convoquen noves eleccions. Hi ha una excepció a Castilla i la Mancha de que no es dissolen sinó que puja el que tingui mes vots . A les CCAA en cas de que no es determini cap president de la ciutats autònoma, s’escull a la primera persona de la llista, el mandat del president dura una legislatura i habitualment pot ser reelegit de forma indefinida o il·limitada llevat de 3 excepcions de CCAA que tenen limitada la redaccions i nomes es pot ser president per dos mandats, aquestes CCAA son: Castilla i la Mancha, Extremadura i Murcia.
El cessament del president del govern autonòmic es fa per mort, per renunciar al càrrec, per inhabilitació, per incapacitat i finalment perquè perd la confiança del parlament, es a dir per que hi ha una qüestió de confiança.
Funció: Representació de la comunitat autònoma, davant de l’estat, altres comunitats autònomes i en àmbit internacional. Signat per comunitats autònomes, es signa a partir de la representació del govern.
També convoca les eleccions al parlament autonòmic i dissol el parlament quan finalitza la legislatura o quan es dona alguna causa de dissolució.
Funció normativa govern autonòmic: elaboració de parlament, té potestat reglamentaria. Elabora decrets que no son reials.
Funció del president del govern: designar els membres del seu govern.
El poder executiu en les comunitats autònomes esta format pel govern autonòmic i per l’administració publica autonòmica.
Pel que fa el govern, específicament hi ha un president/a, vicepresidents, consellers/es. Específicament l’únic que ha de ser prèviament parlamentari és el president. Ha de ser una persona membre del parlament.
A més, tenen un regim jurídic especial, tenen immunitat parcial (no poden ser detinguts, almenys que estiguin cometen un delicte en aquell moment, però poden ser processats però en tot cas com tenen aforament especial, el processament es fa davant el tribunal superior de justícia d’aquella comunitat autònoma).
El poder executiu es l’administració pública autonòmica, que es composa de diferents departaments.
El director de cadascuna d’aquest departaments de l’administració es el conseller de l’administració pública. A més, aquesta administració pot estar descentralitzada (serveis específics a diferents àrees especifiques del territori).
c) Altres òrgans, institucions i organismes estatutaris Òrgans estatutaris son òrgans creat per l’estatut d’autonomia. Son equivalents al òrgans constitucionals d’àmbit estatal i els òrgans estatuaris àmbit autonòmic. Òrgans específics que no son l’administració publica creats per la constitució.
1) El defensor del poble a les comunitats autònomes, es pot crear el seu equivalent com a òrgan estatutari. En cas de Catalunya, es el síndic de greuges.
2) Òrgan estatutari es el equivalent al consell d’estat, que es un òrgan consultiu. A Catalunya, l’òrgan estatutari es la comissió jurídica assessora.
3) Equivalent al tribunal de comptes com a òrgan estatutari seria la sindicatura de comptes.
...

Comprar Previsualizar