Apuntes Nuria Caballe (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Suelo Pélvico
Año del apunte 2013
Páginas 19
Fecha de subida 29/09/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Apuntes de la parte de Suelo Pélvico dada por Nuria Caballé

Vista previa del texto

TEMA 1. FISIOTERAPIA EN UROLOGIA MASCULINA NÚRIA CABALLÉ DEFINICIÓ Totes les disfuncions o trastorns funcionals que afecten a l’aparell urogenital masculí.
Objectius: l’elecció de l’objectiu depèn de la demanda mèdica, de la demanda del pacient, i de l’estat de salut general del pacient.
- Curatiu: volem anar a tractar la causa.
- Simptomàtic: disminuir els símptomes.
- Preventiu.
Camps d’acció de la fisioteràpia del sol pelvic masculí: 1. Incontinencia Urinaria masculina.
2. Hiperplasia Bengine de Pròstata(HBP): hiperplàsia/adenoma benigna de pròstata.
 És un creixement desmesurat de la pròstata que fa que augmenti el volum i tamany de la pròstata.
 És la responsable de que la majoria d’homes tinguin problemes urologics a partir dels 50 anys.
 Causa: és un mecanisme multifactorial: edat + hormones.
Augment d’estrògens en sang.
A partir d’una edat baixa la testosterona en sang i hi ha més estrògens.
 Evlució en 3 fases: 1. Fase de compensació.
La pròstata va creixent i va obstruint la llum uretral. Com que augmenta la pressió uretral, el detrusor (ms de la bufeta) s’hipertrofia. Això es visible en una ecografia abdominal.
2. Fase clínica El detrussor cada cop té més resistència i la bufeta s’ha de distendra més. Cada cop s’ha de mantenir més estona l’orina a la bufeta. Això fa que l’esfinter no pugui aguantar la pressió.
Fase de símptomes : - Dificultat o retard en l’inici de la micció - Disminució del cabdal i força del raig miccional.
- Goteig postmiccional: la bufeta no es buida bé.
- Sensació buidament incomplert. Això fa que vagin molt sovint al lavabo.
- Retenció urinària i incontinència per rebosament.
3. Fase de descompensació: Símptomes irritatius: polaquiuria, urgència i IUU (imperiositat), nictúria(comença abans de la polaquiuria).
1      Diagnòstic: tracte rectal. És la prova més fiable o proves urodinámiques (fluxometria).
Tractament: cirurgia. RTU: Resecció Trans Uretral/ cirurgia oberta. Es manté l’esfinter estriat. El llis s’elimina, juntament amb un tros d’uretra i l’interior de la pròstata.
Tractament prequirurgic: fisioterapeutic, farmacologic, hormonal, fitologia, alimentació.
Tractament post quirúrgic de FTP: o Inici precoç (4-6 setmanes) i abans dels 6 mesos o Evitar atrofia esfinteriana per desús i mals hàbits o IU molt sovint no és transitòria.
Seqüeles: o Ejaculació retrògada i disfuncions sexuals o IU: incontinència urinària o Retracció càpsula prostàtica o adherències.
3. Post IQ de càncer de pròstata       La majoria de tumors afecten més a la part posterior, i són més difícils de diagnosticar per ECO abdominal.
Quan el tumor és petit, sol ser asimptomàtic.
Si creix, pot anar donant símptomes restrictius.
Si el tumor és més extens, la majoria de metàstasis arriben als ossos.
Símptomes: o no hi ha, o irritatius o hematúria.
Diagnòstic: tacte rectal, PSA, ECO transrectal(no abdominal), biòpsia.
Ttc més efectiu: preventiu.
O TTC quirúrgic: prostactomia radical, que comporta una afectació anatòmica i sondatge.
Seqüeles: o IU: IUE, IUU, IU mixta.
o Impotència, deguda al dèficit anatòmic. (70 % dels pacients).
o Estenosi unió uretral-vesical: obertura.
Tto fisioterapeutic: o Inici precoç.
o El grau de recuperació va en funció de les estructures anatòmiques conservades: fibres de l’esfinter estriat i cintilla de Houston.
o Si iniciem el ttc després de 6 mesos, cal tenir en compte que serà tan sols un ttc d’acompanyament.
4. Prostatitis: és una inflamació de la prostata, que pot ser aguda o crònica.
 La causa és un germen que provoca una infecció .
 Es diagnostica amb una proba de sang o d’orina. També per ecografia  Símptomes: dolor, calfreds i símptomes urinaris obstructius.
 Tractament: o Farmacològic.
o Fisioterapeutic: tractament per a la congestió(amb massatge prostàtic via rectal), reeducació miccional i alimentaria(alimentació rica en productes que portin moltes hormones, com embutits= els hi van molt malament).
2 5. Àlgies pelvico-perineals     Causes: o Musculars. Bàsicament per sobrecàrregues i contractures de:  Obturadors.
 Piramidal.
 Glutis...
SD de dolor pelvià ≠ prostatitis.
o Osteo-articulars: bloquejos.
o Conjuntives: per problemes de fàscies.
o Neurològiques. Per el nervi pudent intern.
o Viscerals.
Simptomatologia: amplia i variada.
Ttc fisioterapeutic: treball dels teixits tous.
Factors que condicionen a patir àlgies perineals: o Sedentarisme.
o Sobrepès.
o Alimentació.
o Esport d’impacte.
o Factor psicològic.
6. Disfunció erèctil o disfuncions sexuals.
       Disfunció erèctil + trastorns de l’ejaculació.
Relació amb disfuncions urológiques.
Simptomatologia: o Incapacitat erecció o erecció poc efectiva.
o Falta d’apetència.
o Falta de control o Disminució de tamany.
o Alteracions sensibilitat Ttc mèdic: o Farmacològic: via oral, intracavernosa, via uretral.
o Hormonal(testosterona) o Cirugia: arterial o pròtesis de penis.
Psicòleg-sexòleg(ansietat) Fisioterapèutic Teràpia de succió.
TRACTAMENT de FISIOTERAPIA DEL SÒL PELVIÀ MASCULÍ HISTORIA CLÍNICA - Dades personals.
Anamnesis general Antecedents + clínica urologica.
Clinia i activitat sexual Historia + curs clínic. per fer el treball, necessitem un pc, home, de més de 49 anys que tingui problemes o dolor pelvià.
3 VALORACIÓ 1. Diafragma toràcic i faixa abdominal.
- El diagrafma és un dels pocs músculs que es troben en una posició transversal al cos.
- Pot estar: hipertònic / normotonic / hipotònic .
- Un diafragma en inspiració augmenta la pressió intraabdominal, i això pot provocar una ptosis de les vísceres i de la pelvis menor = augment de prolapses.
- Faixa abominal: és qui s’encarrega de l’amortiguació dels esforços i una hipotonia provocarà que tota la pressió recaigui sobre el sòl pèlvic i visceres del baix ventre.
2. Pelvis òssia.
- Valoració iliacs - Valoració sacre - Valoració coccix 3. Valoració Externa; genitals masculins.
- Observació de la pell i el glande - Reflex bulbocavernos: valora la integritat del sistema nerviós a nivell del sol pelvià. Si estigues afectat, em de recordar de no posar electró durant el tractament! - Palpació:  Bulb.
 Testicles.
 Uretra.
4. Pelvis tova (via interna).
Molt important dir-li el que anem a fer!!!!! Si no està preparat en una primera visita li fem palpació diafragmatica, diaris miccionals.
En decubit lateral o pron no es recomana, creurà que és més una agressió.
Per orientar el dit en forma de pistola cap al melic, així és menys dolorós. “apreta i fes força com si anessis a fer de ventre” si el reflexe es correcta primer es relaxa l’esfinter i llavors podem començar. Quan girem la mà es quen li venen ganes de fer caca. No arribar a fer vegetatismes.
        - Posició i premisses.
En decúbit supí amb EEII separades. En posició ginecològica però sense recolzar els peus, de manera que el pacient tingui contacte visual amb el FTP.
Avisar al pacient de que potser li venen ganes de fer de ventre. Informar quan canviem la posició de les mans.
De vegades hi ha símptomes vegetatius.
Recte: angulació de 30 º cap a ventral, dits ens posició de pistola, i intentem anar en direcció a si com toquéssim el melic.
Li diem al pacient que apreti com si voles anar a fer de ventre, perquè així es relaxa l’esfínter.
- Palpació pròstata.
Girem la mà de manera que el pupell del dit miri cap amunt, cap a les 12. Al fons notarem la bufeta, just per sota notem una mitja nou, que seria la pròstata.
La palpació ha de ser tova. Si veiem que un cantó està dur, potser un procés cancerigen o HBP.
Després de la pròstata, trobarem l’esfinter estriat de la uretra.
4 La polpa del dit mirant cap a les 12.
Si toquem la bufeta, el pacient tindrà ganes de fer pipi. A traves del recte! Just per sota, hi ha una petita mitja nou, que es la prostata. La palpació de prostata ha de ser tova! Si no hi ha solc entre els dos, hi ha hiperplasia. Si hi ha un cantó molt dur i granulat es cancer si no hi ha granulat, pot ser hiperplasia.
Més avall trobarem l’esfinter estriat de la uretra, palpem el to sense que el pacient apreti.
Casi a la sortida de l’anus, notem una cintilla més primeta es la banda Houston.
     - Palpació banda Houston Immediatament a l’esfinter estriar de la uretra.
- Palpació del to + contracció (analítica) del sol pelvic.
Ara, possem el dit mirant cap a les 6, cap avall. Notarem l’angle ano-rectal, de 90 º, que quan està alterat es quan hi ha problemes d’incontinencia.
L’angle de 90º el dona el múscul puborectal, que rodeja les 2/3 parts del recte. Quan demanem contracció, l’angle ha de desaparèixer.
Altre múscul a palpar és el pubocoxigi, a banda i banda del coxis. Primer palpem el to, i despres demanem al pc una contracció per valorar la força dels dos cantons.
A les 5 i a les 7, tenim isquiocoxigi. A les 3 i les 9 l’iliocoxigi.
ANALITICAMENT Girem el dit, en contes del dit mirant cap a les 12 el colocarem miran a les 6, cap avall. Notarem l’angle 90º, l’angle anorectal MOLT IMPORATNT! Per la continencia. Si tens restrenyiment tens una ampolla o sigma molt gran. Si l’angle rectal està alterat hi pot haver incotninencia fecal o rectal. Quan el llis es relaxa, l’estriat es contrau.
El delimita el muscul puborectal, rodeja les 2/3 parts tapissa tot el recte. L’angle de 90º ha de ser de forma passiva. A la contracció l’angle desapareix! A cantó i cantó del coxis tenim el múscul pubococcigi. Primer palparem el to, la consistència d’aquest múscul, primer un cantó i després l’altre. En sòl pelvic l’escala del -1 al 4. Al -1 en comptes de contraure, empeny enfora en comptes de dins i amunt.
A les 5 i a les 7 tenim l’isquiococcigi i a les 3 i a les 9 tenim l’iliococcigi. Són els músculs més potents del sòl pelvià juntament amb el m´sucul elevador de l’anus.
Perinemetria: de forma objectiva la força. És una sonda q es posa vaginal o via rectal es molt més petita. Cànula que es pot inflar d’aire. Es medeix amb ml d’H20. Ens dona un valor, lo normal entre 15-30 de força. També es pot medir amb una sonda de pressió amb mmHg que té el biofeedback, es com un globus, - Palpació global: força + perimetria.
TRACTAMENT DE FISIOTERAPIA EN UROLOGIA.
1.
      Presa de consciencia i informació.
Técnica fonamental, sobretot en primera visita.
Explicació anatomia de la pelvis i sol pelvic.
Imatge mental del sol pelvic: ha d’entendre els músculs que hi ha i les seves funcions.
Metodología de treball i sessions de FTP.
Guies de bona pràctica clínica.
Informació sobre protectors, col·lectors. De vegades hi ha homes que es possen material de dones.
5 Els pacients van molt perduts i amb por a la primera visita. Venen molt espantats. Li explicquem l’anatomia de la pelvis, que té forma de boveda que subjecta les visceres, la funció esfineriana i tot el conjunt de músculs que trobem. Si hi ha hagut cirurgia, dir-li lo que no té, les fibre sque equeden i que farem amb les que queden. El senor ha de tenir una imatge mental del seu sòl pèlvic. El coll vesical i la uretra. Li hem d’expicar com treballarem, palpacions intracavitaris, diaria miccional, etc.
Guies e bona practica clinica: bolquers en incontinencia. Es poden descarregar per internet. Tenen vergonya i no pregunten a la farmàcia i es posen una compresa de dona. Hi ha TENAMEN!!!! Però es un tema molt tabú i encara no s’anuncia per la tele.
Petit colector si a vegdes té perdues en moments puntuals, quan fan esport.
2. Massatge transvers de la uretra  Via externa o interna(per una sonda, però a Espanya els FTP no poden sondar), per tractar punts de fibrosi o adherències.
 Indicat en: cavernes uretrals, post IQ RTU o prostactomia.
3. Massatge drenant de la pròstata.
 Via rectal per tractar la congestió de la pròstata.
 Indicat en : prostatitis cròniques, HBP,altres.
 De vegades també s’acompanya el ttc amb massatge de PG dels músculs afectats.
Lateral, molt suau, per descongestionar la prostata. Prostatitis crònica. Tenen dolor constant al fer pipi, en les relacions, al seure, etc. en hiperplasies benignes. La majoria de pacient venen ja operats però en una fase incipient val la pena, es molt efectiu. Podem treballar PG que molesten la prostata 4. Treball de les cicatrius:  mobilització, succió, massatge cicatricial post IQ via abdominal.
//Kinesiotaping.
Si hi ha una cesarea, cicatrius internes i externes. Cicatrius al periné. Tots els homes que estan operat d’hemorroides, la cicatriu fa moltes adherencies i molt dolor amb retracció del sòl pelvià. Ventosas en el culo! 5. Calendari miccional.
 Serveix per objectivar símptomes i veure evolució.
 Tècnica comportamental: que el pc aprengui a controlar la seva micció.
Ingesta hidrica, quan va al lavabo, quan té fuites, etc. serveix per reeducar el comportament del pacient. Reentrenar el pipi! La bufeta ha perdut la capacitat d’emmagatzemar la orina que pot fer.
6. Control activitats hiperpressives. Evitar-les.
 És tant important fer tècniques hipopressives com evitar els augments de pressions.
 Tècnica comportamental: espiració en esforços, activació transvers o SP.
Es tan important fer els exercicis hiporessiu i que no augemntin la pressió del sol pelvià. Si empenyo molt avall la bufeta, sobretot si et treuen la bufeta i l’esfinter i conecten, si ve una pressió de dalt. La unió uretrovesical, tencencia a fer uan estenosis, i a sobre un esrforç important, incontinencia. Treguin l’aire abans de fer un esforç que amaguin el melic! 7. Exercicis de Kegel  Exercici de contracció voluntària del SP endins i amunt, com si volguéssim encongir el recte: Treball 1 segon, repòs sempre el doble. 3-4 segons al començament.
No nomes és tancar l’anus si no endins i amunt. La contració al prinicipi el descans serà el doble del treballat. Poques repeticions! Poc i sovint.la muscultaura es fatiga! Buscar estrategies perquè ho facin! 6 8. Estimulació NFCP (nucli fibrós central del periné. És el centre on van a parar tots els músculs del periné. )  Via interna o externa.
 No es amb tens, sinó voluntàriament, que facin contracció voluntària per activar aquesta zona.
 Podem fer una vibració petita per ajudar a la contracció.
Esimulació nucli fibrós central del periné. Entre els genitals masculins i l’anus. El centre on van a parar els músculs del sol pelvià. Si hi ha una bona força, el sol pelvià pujar, es el punt central de la boveda. A darrera del anus, si costen i no tenen consciencia que notin que puja amunt. Si els hi costa massa, fas una petita estimulació o vibració molt petita pot ajudar a la contracció. També es pot fer intern.
9.
      GAH= Gimnàstica abdominal hipopresiva.
Tonificació de la faixa abdominal: oblics i transvers. NO RECTES Contracció reflexa involuntària del SP.
Tancament de la unió uretro-vesical.
Ascens visceral.
S’ha de fer durant 4-6 mesos, diàriament, 20 minuts.
Activa el SNParasimpatic = inhibició de la micció.
Activació de les fb tipus I. El 80% del sol pelvic es TC, el 20% restant és de fb musculars.
En un sol exercici es fan 3 coses. Es produeix una contracció reflexa involuntaria sdel SP. I el recte. Provoca un tancament de la unió uretro-vesical, molt important, es la zona que despres d’un cancer de prostata tendeix a fer una estenosi i aquest tancament evita la fuita de pipi. S’HA DE FER CONSTANT! De forma diaria 20 min 34 cops. Durant 4-6 mesos. Activa el Snparasimpatic. Inhibiex les ganes de la micció.
Quan esta molt controlat, ho poden fer! Fibres de tipus I. Molt ric en teixit conjuntiu! 80%!! El 20% son fibres musculars. Les de tipus II no abundan, son les que es treballen amb el kegel. Com més efectiu es de forma reflexe, treballant el TC i les fibres I. La hiporessiva. Els kegel i la hiporesiva els dos son són importants! S’han de combinar! Si la medicació no està controlada ESTA CONTRAINDICAT HIPOPRESSIUS! 10.
     Electroestimulació Millora tant el to com la força d’esfinter extern de la uretra i l’elevador de l’anus.
Aplicació despres de IQ que comporti IU.
Corrent compensada, alterna o bifàsica a màxima intensitat que aguanti el pc, 250 microsegons.
TTc de 30 min, 10-15 sessions.
freqÜencia: 30 HZ: per millorar el to i fb tipus I. Temps de treball de 10 segons i 3 de repòs. Per UIU/ IUE 50HZ: per enfortir i tonificar, fb tipus II. Temps de treball de 10 segons i 3 de repòs 10 HZ: IU urgència. Continua.
7  Aplicació elèctrodes: sonda rectal(contraindicats en hemorroides), elèctrodes peneals (amb petits elèctrodes de superficie). No fa mal.
To i força al sòl pelvià. Aumqneta i tonificar el to de l’esfinter extern ruetra i elevador del anus(forma de 8) lo màxim que aguanti el pacient. L’amplitud minima de 250 microsegons. 30 min, menys no és efectiu! A les 20 sessions es recomana fer un descans. 30Hz fibres tipus I i actuar sobre el to, TC i les involuntaries.
Temps de treball de 10 seg i descans de 3. Aqui podria haver contracció tota la estona. Si treballem amb 50 Hz per treballar fibres tipus II. Igual en la dona i en l’home! 10 HZ en incontinencia d’urgencia. Sonda rectal.
Contraindicada quan hi ha hemorroides los electrodes rectales. Retiran la pell del prepuci es posen electrodes peneals. S’intenta que tingui una erecció.perquè hi hagi més sang. MAI AL GLANDE! Sempre al prepuci. Al principi no volen. Quan han fet el tracament rectal, i despres de millorar, no els importa. Estan molt disposats. (despues de meterles cosas por el culo aceptan lo que sea by Janet) 11.
12.
    Electroestimulació del tibial posterior. Per IU.
Biofeedback Per prende consciencia de la contracció SP i evitar sinèrgies parasites.
Per tonificar fibres tipus II i objectivar la força SP.
Es col·loca sonda pressió rectal i elèctrodes a la pell.
Es segueix un programa d’entrenament mitjançant suport informàtic(pantalla) o semàfor.
o Prendre conciencia contracció SP i evitar sinergies paràsites. Amb semafors o grafiques perquè vegi el que pot fer. Hi ha gent que empeny, gent que no sap que fa.
o Tonificar fibres II.
o Per fer seguiment i altres coses.
8 TEMA 2. COLOPROCTOLOGIA DEFINICIÓ: totes les disfuncions o lesions del sol pelvià centrades en els trastorns anorectals, tan en homes com en dones.
OBJETCIUS TERAPEUTICS: curatius i preventius(preveure el restrenyiment patologia s.XXI mooooolt frequent), disminuir.
CAMPS D’ACCIÓ: mooolts!! - Inconcintencia anal Encopressis. Als nens Restrenyiment Malaltia inflamatoria del colon Malaltia de Hirsprung. En nens.
INCONTINENCIA ANAL És la pèrdua de material sòlid, liquid o gaseós. Hi ha dos tipus.
- Fecal/rectal. La persona perd solid o liquid.
- Anal. Quan hi ha solid, liquids i/o gasos. La més frequent es la de gasos. Sobretot en la dona!!!! La gent menteix!!! Despres d’un part tens molts pets.
Causes:: - Hipotonia del canal anal.
- Hipotonia musculatura estriada - Alteracio reflex esfinte-estriat - Alteració sensibilitat ano-rectal ENTREGAR HISTORIES CLINIQUES ABANS DE SETMANA SANTA; a la 3a practica! 4 de abril; tan la d’urologia femenina com gine femenina!! Si el motiu principal de la consulta es sexual, li preguntem i abordem el tema sexual el primer dia. Però si es per incontinencia podem esperar al proxim dia.
9 Hipotonia del canal anal.
Debilitat del esfinter intern. Ocupen 2/3 parts no es un anell, i ocupa 2/3 parts del canal anal. L’esfinter extern si que té més pinta d’anella.
 Causes: o Neurologiques: afectació nervi hipogàstric o pudend (SNP o SNC) o Obstetriques: lesió teixit conjuntiu, episiotomia.
o Ginecologiques. Si tens un quiste al uter, els seprardors a la vagina comprimeix molt el teixit conjuntiu provoca un desgarrament o una adherè`ncia. L’uter es treu i si no es treu bé s’esquinça l’esfinter llis.
o Quirúrigiques.Adeherencies entre l’uter o Traumatismes directe  Simptomes: petites fuites de gas. Incontinencia de gas “se m’escapa un pet quan jo no vull”. Augment de la frequencia defecatoria. Sense fer un tacte es veu, anus que queden oberts. La pell esta com per sobre. El recte es super curtet.
L’esfinter intern que tapissa lesfinter quan hi ha una debilitat causa fuites de gasos o de liquids, les solides no s’escapen. Moltes ganes i sensació d’anar sovint al lavabo. Augmenta la freqüència defecatoria.
- Diagnòstic: anus obert, badall anal, disminució de la longitud del canal anal. Anus obert en la inspecció visual, hi havia com un badall. Al fer tacte rectal, es un canal super curt i a vegades com l’esfinter està hipotonic, la longitud es menor, un recte com molt curt.
Hipotonia musculatura estriada. Si es de l’estriada, es falta de to del’esfinter extern.
Contracció deficient del esfínter extern.
 Causes: practicament les mateixes que a l’esfinter llis, sobretot les obstetriques, els parts. En la episiotomia del part, que es el tall quirúrgic per fe rel canal més gran, es fa servint la mediolateral, entremig, de la vagina i l’anus es la distancia ano-vulbar i tenim una mena de tendrum que es el nucli entral del periné, abans de l’anus, afecta a la paret del recte. Quan la episio es molt llarg i afecta a la mucosa rectal.
Molts cops és llis+ estriat.
 Símptomes: Quan hi ha incontinencia del esfinter estriat sescapen les solides com les liguides. El llis es involutari, si decideix que no, les solides no s’escapen però els liguedes i les gasoses si.
 Diagnòstic: Hi ha plecs anals, es veuen més. Disminució del angle anorectal, mirant cap a les 12 hauria de ser de 90º i estarà disminuit. L’entrada a l’anus ha de ser facil, costara poc fer el tacte rectal(en condicions normals seria duri seria expolsat) i no s’expulsa el dit.
Alteració del reflexe esfinter-estriat. Les caques s’acumulen al sigma, al final del colon. Em venen ganes d’anar de ventre, tinc ganes de fer caca. El peristaltisme s’activa, l’esfinter llis es relaxa. I permet les entrades al recte. Quan el llis es relaxa i surt l’extern contrau.
 Símptomes: Al principi creu que no s’aixuga bé, que té pèrdues de caca, sense tenir caca, hi ha perdues i de gasos.
 Diagnòstic: Nanometria ano-rectal. Sonda rectal, es mira si existeix aquest refelxe o no.
No es produeix la forma reflexe.
10 Alteració de la sensibilitat ano-rectal. El recte no es disten. No té capacitat d’omplir-se o distendre’s.
Alteració de la compliança, els receptors que tenim informen excessivament, a la que hi ha una mica de caca ja diuen que està a tope(exageraaaos)  Causes: recte fibrós, irradiat, retroversió uterina. Gent que l’han operat d’hemorroides, fisura anals, morenes, recte irradiat, gent que fa molt que no treballa amb el seu recte.
En casos de retroversió uterina. L’úter esta en ante, hi ha gent que de naixement o despres d’un part tinguis l’uter en retro i estigui recolzat al recte, i crea adherencies. ES MOLT FREQUENT!  Simptomes: No dona problemes de fertilitat ni de res. Pero si en tens molta, tens simptomes d’urgencia defecatoria i augment de la freqüència defecatòria, perque el recte no es disté.
 Diagnòstic: Defecografia. Fer una rx mentre la persona fa caca.
RESTRENYIMENT Dificultats per evacuar en un 25% de les vegades al llarg d’una setmana o fer menys de 3 deposcions setmanals.
En principi hem d’evacuar de forma senzilla, fàcil i curt.
Si tens desig defecatori hauria de ser fàcil, i fer-ho en dos min.
Hi ha gent que necessita 1 o 2 hores.
Causes: - Hipertonia del canal anal.
- Disinergia ano-rectal.
- Hipotonia del sol pelvià - Mega-recto-funcional - Dèficit del trànsit funcional Hipertonia del canal anal La causa más rara, es quan la persona té una hipertonia del to del sol pelvic. O perquè té un fisura interna o externa. Sindrome de sol pelvic crònics.
MOLTS problemes per anar de ventre, no es relaxa! I fa molt mal. Tacte molt dificil i molt dolorós.
Disinergia ano-rectal    Falta de coordinació esfinteriana i rectal. Uns pujos(esponderaments) exagerats.
Origen: emocional o per mal esquema corporal. Gent que quan va a fer caca no ha aprés a fer caca. Es el sumum de la falta de consciencia corporal. Han tingut episodis de molt dolor al anar de ventre, o perquè han tingut hemorroides i tenen por. O per problemes emocionals o agressions sexuals o la persona ho interpreta com una agressió(sexe anal consentit però s’ho repensen a mitja sessió) no es tot psicologic, quan es cronifica fan hipertonia. I es tracta com si hi hagués hipertonia.
Simptomes: MOLTA FORÇA per nar de ventre. Mooooooolts pujos. Sol anar acompanyats de prolapse rectocele o hemorroides. Més de 90º. Costa buidar el recte.
11 Hipotonia del sòl pelvià  Falta de to del sòl pèlvic no permet fer contra-recolzament al defecar, costa expulsar femtes. Causa més frequent del sol pelvià. Es tabú. Sempre es per no menjar aigua, no menjar bé, etc. la majoria de causes. Pot ser que un pacient tingui més d’una causa!! Es una falta de to! El sòl pelvià fa una funció de contrarecolzament, bloquegem amb el diafragma empenyem el sigma perque la femta no pugi. Aquesta hiperpressió es absorbit pel sol pelvia. La majoria d’aquests musculs estan cap a posterior. Si el sol pelvia està debil tot s’enfonsa. No fa la funció de contrarecolzament i el recte sen va cap endarrera i costa moooolt més buidar.
 Simptomes.
o Descens perineal i de les visceres del baix ventre o Rectocele. També si hi ha prolapses. Sobretot quan hi ha rectocele. Totes les dones que han donat a llum tenen una mica de rectocele en tenen.
o Dificultat per defecar. La defecació ha de seu un plis-plas-plus! La gent ho passa molt malament!  o Higiene dificultosa(els hi costa netejar-se, han de fer servir molt de paper de wàter)Han de fer servir MOOOLT paper de vater! Higiene difcultosa.
Via vaginal et poses un dit, i tires cap endarrera, la caqueta que està encallada la tires cap abaix, la talles. La ralleta del cul també la tiren cap abaix per poder tallar.
o o Les femtes es queden travades al mig, no avancen pel canal rectal. La gent molt hipotònic, quan està fent caca, la femta es queda trabada, no acaba de lliscar. La funció es com tallar la femta, pues no acaba de caure, no fa el xof! El nucli central fibrós del periné es veu com abombat, es una falta de to i es pot observar visualment.
Mega-recto-funcional    Dilatació ampolla rectal. Es una ampolla rectal que es va acumulant les caques. Ho provoquem nosaltres mateixos. “ui ui ui això no m’agrada, tinc pressa, aqui no m’agrada”. Cagar es important! No hem de posposar el desig defecatori!!!!! Cagar es lo primero.
 Provoca augment de la capacitat funcional rectal. Si es cronifica, això ja està distés, les ganes de fer caca no venen fins més tard, s’acumulen més femtes i encara es dilata més Alteració de la sensibilitat defecatòria i compliança. Ens altera la sensbilitat defecatoria. S’ha d’acumular més caca que de normal per tenir ganes.
Es veuen en defecografia. Amb un tacte també es veu si tenen un recte molt gran.
Deficit del transit intestinal - - Mals hàbits comportamentals i higiènic-dietètics. Atracones de comida, ja aniré al lavabo, la dieta, poca aigua, molt poca verdura i fruita. I molta carn i embotits. Això ho podem tractar.
Necessito veure un got d’aigua en dejú, un kiwi, semilla de lino.
Mal funcionament del diafragma. El diafragma té forma de paracaigudes i es diu el múscul de la vida peruqe esta atravessat per lmoltes estructures vitals, el tub digestiu, el travessa i el moviment de respirar, activa i mobilitza el transit intestinal.
Si jo el tinc alt, hipotonic, no comprimire el sigma quan vegi a fer el pujo. Ni hipertonic ni hipotonic. El diafragma toracic es colega del pelvic. És una de les causes principals del restrenyiment.
- Disfuncions viscerals. Molta tensió al epiplon. La gent es pensa que es per mala dieta o per poca motilitat intestinal; també hi ha deficit esturcutrals! 12 TRACTAMENT de FISIOTERAPIA EN COLOPROCTOLOGIA HISTÒRIA CLÍNICA - Dades personals Anamnesi general Antecedents i clínica colo-proctològica Història i curs clínic VALORACIO - Valoració diafragma Faixa bominal i visceral Pelvis òssia i pelvis tova TRACTAMENT  Presa de consciència i informació.
o Tècnica fonamental, sobretot en 1a visitia.CONSCIENCIAAAAR! La gent no té consciencia de lo important de fer caca!!! Explicarem l’anatomia, etc.
o Explicació anatomia pelvis i sòl pélvic.
o Metodologia treball sessions Sòl pélvic.
o Guies de bona pràctica clínica.
o Ús de protectors i obturadors. Els obutradors o paraigues anal. Es coloca com una mena de tampó al recte i quan la persona té urgencia sense previ avís NO ES LA SOLUCIO però si és un cas sever, o hipotonia del sol pelvià. Però una episio amb una fisura a la mucosa i a no se on perque l’incisió qurirugica ha fet una denervació. Són solucions per quan ve la femta, s’obre de seguida! Has d’anar a retirar-lo però al menys no t’ho fas a sobre.
o Evitar activitats hiperpressives. Consells utils. Que no facin activitats d’impacte, aixecar pes, etc.
 Calendari defecatori. Quan tinc urgencia, quan tinc ufuita si haig d’anar corrents, si no aribo, si faig servir protectors, etc.
 Exoneració correcta i regulació del trànsit.
o Pauta defecatoria. Els hi ensenyarem les postures pe rajudar a la defecació. La millor postura no es anar al vater si no anar al camp! Quan estiguem a la tassa, estar cap encavant per disminuir l’angle de 90º.
Fer un contrarecolzament a la panxa, no apretaar! També hi ha ajudes com quan fiquen un aro perque els nens no s’escorrin es lo mateix pero amb pressió al nucli fibrós central del periné.
Noomes fent això ja no farant tan pujo ni valsalva! I no hi haurà tanta hiperpressió.
Són coses bàsiques que els hi canvia la vida!!!  Elevació EEII + RI coxofemoral. Quan fas una RI separes els isquions i així relaxo més l’sefinter estriat. No els hi hem de dir als nens que no ho facin. Com un indi no ens a serveix, volem més flexió, no ABD!  Flexió anterior de tronc  Contrarecolzament faixa abominal i sòl pèlvic.
 Espiració, NO VALSALVA! o Ajudes per buidar recte: via vaginal o fricció plec intergluti.
13 o Mesures higienico dietètiqes:  Alimentació rica en verdura, fruita i fibra. Però no passar-se amb la fibraaa!!! Que si no s’enlentirà. La dieta ha d’estar equilibrada.
 Fer activitat fisica! El sedentarisme no ajuda gens! Al menys a caminar un rato o dansa del ventre. MOVIMENTS PELVICS(follar molt també ajudaria?)  Augment ingesta hídrica  Aprofitar Reflexe gastro-colic. Tenim més onades més potents. Les hem d’aprofitar!!! El TALLAT NO SERVEIX! A la gent que té restrenyiment ja no té ni ganes d’anar de ventre! Hem de reeducar-lo! Sense revistes, sense distracció al cap d’una estona d’haver menjat. Els bebes solen fer caca just despres de prendre el pit o el bibe.
 Escoltar el desig defecatori! SEMPRE! Molt vital! ALTRES TECNIQUES DE TRACTAMENT            Electroestimulació.
o Indicat en incontinencia anal, s’utilitza una sonda rectal incavitaria, mes petita que la vaginal i s’utilitza el mateix tipus de corrent. Compensada i alterna bifasica de 250 ms.
o Frequencia 20-30Hz. Pot ser constant o amb petits descansos. Fibres tipus I, involuntaria, reflexe, l’esfinter llis de l’anus.
Biofeedback. Ajuda a prendre consciència sòl p`èlvic i aprenentatge contracció, a través de sonda rectal de pressió. No s’utilitza gaire. KEGEL en homes. Treballa les fibres tipus II. L’esfinter estriat. Quan hi ha disinergia ano-rectal, que no relaxa l’ssfinter quan van de ventre o amb la hipotnoeia de sol pelvia.
Tecniques de baló rectal. Incontinencia anal. Es tracta afavorir que apareixin els reflexes rectals. Son un seondes, amb un globo i els vas inflant a dins del recte. Aquest globus farà de femta, l’inflarem fins que apareixi el reflexe. Es torna a fer, però inflant una mica menys. Això es fa quan la gent no té el desig de defecació. O un recte que no es podria distendre aqui al revés, en posem un mica d’aire, fins que li vinguin ganes, anem inflant progressivament(FLUP!) hem d’ajudar a dilatar aquest recte que està fibrós, retraigut, etc.
Diatermia. Indiba. Tenen aplicadors externs o tubulars, com un llapis més ampli i es poden posar via vagina o rectal. VA MOLT BE VIA RECTAL PER LES ADHERENCIES! De cicatrius de cirurgia d’hemorroides, episios. Etc. va molt bé per relaxar la hiertnoia, va bé, no es miraculós. Sobretot per la fibrosis! Massatge transvers. Cyriax en punts d’adherencies. Via interna! Dilatadors.
Movilitzar el coccix. Luxacions del cocix. Si el nen es cabezon durant el part i lesiona. Si esta en ganxo, causara uan hipertonia o hipotonia del sol pelvia.
Tractament del diafragma Terapia manual Automassatge per activar el tracto intestinal. (anjana en la ducha con agua calentita) Hipopressiva. Per movilitzar el diafragma. Serveix per casi toooot! Super important en totes les disfuncions del sol pelvià.
14 TEMA 3. FISIOTERAPIA OBSTETRICA No es coneix gaire però es molt extens.
El que vol és preservar i restaurar o mantenir la salut de la dona des del moment que vol quedar-se embarassada(pre-concepció) fins l’embaràs, passant pel part i el post-part en tot això necessitarà de fisio obstetrica. Molt ampli.
OBJECTIUS: És molt preventiva. Evitarem que apareixin moltes disfuncions de sol pelvia, trauma, lumbars, etc. com més preparada estigui la parella el dia del part, i la sala de parts i el ginecoleg tot el personal sanitari, més probable serà que la dona tingui el part amb una intervecnió més baia i evitant possibles problemes. A través del es classes de preparació al part podem introduir la info! Curativa en post-part i disfuncions durant la gestació.
CAMPS D’ACCIÓ de la fisiotearpia obstètrica: - Fertilitat Fisioterapia durant la gestació(trauma) Preparació al part Atenció al part Recuperació post-part.
FERTILITAT Realitat actual: - Majoria de parelles planifiquen l’embaràs. Miracles no es poden fer! Però es una realitat que la gent planfica els seus embarassos.
- Més d’un 15% parelles tenen infertilitat. Es considera que una parella ho és quan tenen relacions sexuals activa durant 12 mesos sense arribar a la fecunadió o arribar un embaràs a terme(tenen avorts) si la dona té +35 anys llavors són el temps és de a partir dels 6 mesos, ja hauria de fer una consulta de fertilitat.
Una parella més jove, no hi ha tanta pressa, si es més gran, en menys temps no s’hi queda, es més greu. Com més temps, pitjor! El temps queda! - Paper important del fisioterapeuta, tractament global per afavorir concepció i/o tractar disfuncions(no orgàniques). Si hi ha una disfunció, tenim menys temps per actuar! Així que 6 mesos, un any trigariem massa a actuar.
Un 10% és d’origen desconegut i la resta es d’origen masculí. Si no hi ha lesió orgànica, l’origen no es conegut, hi ha molta intervenció fisioterapeutica. Tractament global, perquè tots els factors d’anidació es pogui afavorir. Disinuir la pressió visceral, fer hiporessiva, ritme son vigilia, ritme intestinal, cicle menstrual.
- Especialitat fisioteràpia amb gran potencial.
15 TRACTAMENT FISIOTERAPEUTIC Si hi ha lesió orgànica, depen de la lesió podrem intervenir o no. Si hi ha falta de mobilitat de l’esperma, pues poc podrem fer.
1a visita 6 mesos abans de la concepció.
- HC: valoració postural, diafragma, visceral, pèlvica. Una lesió dels obturadors o contractures, obstaculitza el pas de l’esperma. Hi ha molta gent que té avorts espontanis per hiperpressió al diafragma, més pressió a les visceres de la pelvis menors. La posició uterina, posar-ho en ante si està en retro. Si hi ha molt restrenyiment hi ha problemes i presions al uters. Es tracta de posar-ho tot en les millors condicions possibles.
- Pelvimetria, perineometria. Medir-li els estrets del canal del part, té una pelvis genicoide o no. Es faran tecniques per intentar flexibilitzar al màxim. Valorar el to i la força del to pelvià. Li direm de fer kegel, hiporessives, etc.
1a visita - Pautes alimenticies i canvis de comportament. Que faci una dieta el màxim hipotoxic i ecologic lo màxim possible. Diu que si prenem moltes hormones a través de la carn, no ajuda a la concepció, l’uter es una viscera suuuuuper sensible a les hormones i es un factor més.
o No fumar! Ni la dona ni l’home, si fumen tenen un esperma de molta pitjor qualitat, haurien de deixar-ho 6 mesos abans. En la preconcepció, afecta més en el material genètic del home que la dona!!! o Ingesta d’alcohol més risc d’avorts! I augmenta les patologies i sindromes, sdme alcoholista, a russia, si beus durant el priemr trimestre.
o Vitamina C per millorar la qualitat de l’esperma. Vigilar la cafeina, acid folic vitamina 9 per la dona.
o Hipertiroidisme. Una causa molt heavy d’infertilitat.
o Activitat fisica suau abans de l’embaras.
o Escoltar musica, etc etc.. llibre que explica que fer un any abans de concebre.
- Disfuncions a tractar: o Bloquejos canal part o Alteracions to: diafragma toràcic, pèlvic, obturadors...
o Disfuncion i/o dolors viscerals: restrenyiment, dolors ovàrics, dismenorrea, amenorrea, trastorns cicle menstrual, disparèunies, vaginismes...
- Tecniques de tractament. Moltes, depenen del problema o Hipopressiva, manual, juntament amb el sexoleg i el ginecoleg.
16 DURANT LA GESTACIO Justificació de la fisioterapia en la gestació:  Modificacions posturals: canvi del centre de gravetat  Congestió de la pelvis menor.
Motius de consulta més freqüents que tractem:  Dolor lumbopelvic. Dolor de tooota la regió! La sacroiliaca, durant l’embaràs, la dona, al 3-4 mes de la gestació esp rodueix l’antepulsió d’un iliac, casi sempre del esquerre, així la pelvis augmentem el canal del part i així el bebé te més espai. Es un canvi fisiologic que s’ha de respectar! Es per pemetre facilitar el canal durant el part. Pot arribar a ser avortiu si ho fa l’osteopata. La resposta és amb més dolor per part del pacient. Això es deu a la hormona relaxina i dona molta laxitud, la simfisis pubica al final del embaras es pot moure, hi hagi una laxitud, i es pot haver obert fins a 7 cm!!!!!!!!!  Sindrome piriforme. Falsa ciatica.atrapament del nervi ciatic, activació punts gatell, etc. afectació vascular, inflamació de la sacroiliaca.
o Miofascial.
o Origen articular – sacoriliac o Origen vasculonerviós.
o Molt habitual  Mal d’esquena  Dolor articular: pubis, coccix, dolors costals, gonàlgies, sindrome tunel carpià, etc.
 Edema extremitats inferior. Drenatge limfatic.
PREPARACIO AL PART Al 4rt mes o 5é mes del embaràs fins al final.
Classes de preparació al part: Lo ideal seria fer-ho en grups reduits. Un cop a la setmana entre 6-10 sesssions.
Objectius i continguts classes prepart:  Presa de consciencia dels canvis en la dona i el desenvolupament de l’embaràs. MOLTES IMATGES!!! Que vegin el tobogan del part.
 Positivitzar la imatge del cos de la dona. Han de millorar la seva autoestima! Que no es vegin lletges i gordes.
 Donar les pautes alimeticies, higieniques, d’activitat físics, de descans i d’higiene postural.
 Explicació dels pròdoms de part, signes de part, fases del part, treball de part. Pla de part! Manera d’esquema, de dossier perquè la parella es posi d’acord en com volen el part, si es possible, poder mourem per la sala, si es possible, fer treball amb la pilota. Com a molt dos dies abans que la dona es posi de part.
Despreniment del tap mucós o les falses contraccions.
 Explicar també que són les contraccions de part, el concepte “anar de part”, opcions d’analgexis, que és l’episio, que es un part instrumental, una cesaria, etc.
 Visualitzar els ossos que formen la pelvis emenina, els moviments de la pelvis, els estrets de la pelvis i fer-se una idea del canal del part.
 Tenir consciència del sòl pelvià. Com pretegri-lo i preaprar-lo: evitar hipereessió, exercicis de contracció o kegel, massatge perineal, EPI-NO, etc  Aprendre les tècniques respiratòresi  Normalitzar els moviments de la pelvis, els exercicis tipus pelvis twist i asimetries de la pelvis.
 Aprendre postures que facilitn la dilatació, l’encaixament o l’expulsiu, segons el moment.
 Aprendre tècniques de relaxiació i tècniqeus anti-dolor. Visualització del canal part.
17   Explicar rols de la mare i el pare: simulació de part. Fricció, contrapressió, una mena de massatge, etc.
Informar i preaprar els pares per l’allatment matern, les cures del nadó, tècnica cangur (pell-pell) i massatge infantil. Això es més part de la llevadora. (MAMI) PART - - Assistènca activa: La presència del fisio durant el procés del part és important. El fisio té una participació activa si pot entrar a la sala de part. A Bèlgica poden entrar! Aqui a Espanya no. Thisisspain. Especialitat encara en desenvolupament.
La llevadora s’encarrega de la part ginecologica. El fisio s’encarrega de com està la mare, ni com està ahí abajo o com va. Nono, ajudes a la mare, canvies posicions del iliac. Funció de suport. Recordar la visiualització de come era, imaginat com surt, etc. tecnicques de terapia manual per recolocar els isuios o el bebé si està molt alt, etc.
Assistència prèvia: deixar ensenyat als pares com actuar i quins exercicis fer en les diferents fases del part.
Funicons del fisio: o Ajudar a la mare a posar en pràctica de les tècniques de facilitació de la contracció uterina i les postures que faciliten la dilatació i encaixament del nadó.
o Recordar a la mare les tècniques antiàlgiques(en part sense analgèsia epidural) o Facilitar l’encaixament i/o l’expulsiu.
18 POST-PART Període: Des del part fins 8 mesos després. En el post part recent es quan es comença tot! Hipopressiva, kegel, etc. es quan s’ha de veure si tot està al seu lloc. Tractament més estàtica, si hi ha discunfions o incontinencia.
Grau recuperació: - Evolució espontània.
- Rehabilitació postural i uroginecològica(del sòl pelvià, faixa abdominal i mames) feta pel fisio.
Fases recuperació: immediat, recent, tardà. Pospart tardà existeix! Després de 10 anys apareixen.
Fase conjuntiva de recuperació que dura entre 6-8 setmanes si no es dona el pit, si es dona 12 setmanes.
Es regenera.
La involutiva es la fase muscular. A vegades tenim molta pressa per fer els exercicis i encara estem en la fase conjuntiva. Dos o 3 mesos perquè ja hi hagi millor recuperació del conjuntiu.
El grau de recuperació dependrà de com hagi anat el part. Si hem fet episio o no, etc.
Tècniques fisioteràpia post-part:  GAH, exercicis treball transvers, SP.
 Biofeedback, electroestimulació, esferes pèlviques.
 Teràpia manual, W cicatrius, etc.
L’embaràs i el part es com una marató! Ens interessa que arribi al gran dia en situacions òptimes! TRACTAMENT DE FISIOTERAPIA OBSTETRICA Historia clínica - Dades personals Anamnesi general Clínica i seguiment gestació Antecedents obstètrics Història i curs clínic Valoració - Valoració diafragma Valoració pelvis òssia i pelvimetria Valoració del sòl pelvià Tècniques de tractament - Presa de consciència i informació.
Massatge perineal, Kegel i Epi-no Control activitats hiperpressives Biofeedback GAH en espiració, exercicis posturals Exercicis de preparació al part: Exercicis de mobilitat pèlvica, asimetria ilíacs, exercicis respiratoris, tècniques de relaxació i visualització, exercicis i postures per afavorir ladilatació, espondaraments.
Teràpia manual 19 ...