Examen juny 2010 (0)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 0
Páginas 2
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 0

Vista previa del texto

Ecologia Ciències Ambientals – 15-Juny-2010 3. En un experiment clàssic realitzat a Hubbard Brook (New Hampshire, EEUU), Likens i col·laboradors van talar tots els arbres d’una conca sencera. Van mesurar la quantitat de pluja, la quantitat d’aigua drenada pel rierol i la concentració d’alguns ions a aquest mateix rierol. A la taula adjunta es troben alguns dels resultats obtinguts l’any abans (1965) i l’any següent (1966) de la deforestació experimental.
(a) ¿Com va afectar la deforestació l’evapotranspiració real de la conca? ¿Com expliques aquest resultat? (b) ¿Com va afectar la deforestació l’exportació dels ions considerats a la taula? ¿A que atribueixes aquest resultat? (c) ¿Com expliques les diferències que hi ha entre aquests tres ions en la magnitud del canvi produït? [dona els resultats numèrics, en forma de taula, de l’evapotranspiració de la conca en L·m-2·any-1i de l’exportació d’ions g·m-2·any-1] [màxima extensió: una cara de full; valor: 1/6] [Cl-] (mg · L-1) [K+] (mg · L-1) [NO3-] (mg · L-1) Pluja (L·m-2·any-1) Drenatge (L·m-2·any-1) 1965 0.54 0.19 0.94 1115 599 1966 0.89 1.92 38.4 1222 1189 Taula de resultats: - -1 [Cl ] (mg · L ) [K+] (mg · L-1) [NO3-] (mg · L-1) Evapotranspiració (L·m-2·any-1) 1965 0.32 0.11 0.56 516 1966 1.06 2.28 45.66 33 4. Hi ha tres espècies de peixos herbívors pomacèntrids (Eupomacentrus apicalis, Plectroglyphidodon lacrymatus i Pomacentrus wardi) que conviuen a un indret de la Gran Barrera d’escull australiana.
L’espai disponible es troba dividit en una sèrie de territoris no superposats. Cadascun d’aquests territoris és ocupat i defensat per individus d’alguna de les tres espècies esmentades. Quan algun d’aquests peixos es mor o se’n va, el territori on residia passar a ser ocupat per un peix de la mateixa o d’una altra espècie. S’ha fet un estudi detallat d’un fragment d’aquesta escull i s’ha vist que els territoris ocupats per individus E. apicalis al cap d’un any ho eren en un 30% per individus de la mateixa espècie, en un 10% per individus de P. lacrymatus i en un 60% per individus de P. wardi. Els territoris ocupats per individus P. lacrymatus al cap d’un any ho eren en un 50% per individus de E. apicalis, en un 20% per individus de P. lacrymatus i en un 30% per individus de P. wardi. Finalment, els territoris ocupats per individus P.
wardi al cap d’un any ho eren en un 40% per individus de E. apicalis, en un 20% per individus de P.
lacrymatus i en un 40% per individus de P. wardi. [valor: 1/6] (a) Construïu el diagrama i la matriu de transicions entre els tres estadis possibles: territori ocupat per E.
apicalis, territori ocupat per P. lacrymatus i territori ocupat per P. wardi.
(b) Si en un moment determinat el 25% dels territoris està ocupat per E. apicalis, el 50% per P.
lacrymatus i el 25% per P. wardi, quines serien les proporcions esperades d’ocupació dels territoris per cadascuna de les tres espècies al cap de dos anys? (c) Suposeu que l’esquema de substitucions descrit es manté idèntic durant molt de temps, quines serien les proporcions esperades d’ocupació dels territoris per cadascuna de les tres espècies a llarg termini? (d) Suposeu ara que E. apicalis s’extingeix d’aquestes costes i que cap espècie nova ocupa el seu lloc.
Suposeu també que l’esquema de substitucions en l’ocupació dels territoris entre les dues espècies restants es manté com era abans de l’extinció d’E. apicalis. A la llarga, quina proporció del territori estaria ocupada per P. lacrymatus i quina per P. wardi? Solució – És el problema 10.4 (resolt) del llibre “Ecología con números”, amb les següents diferències: (b) Ara ens demanen la composició de la comunitat al cap de dos anys i no d’un. Per tant, cal multiplicar de nou el vector d’estat per la matriu de transició:  0.3 0.5 0.4   0.425   0.375         0.1 0.2 0.2    0.175    0.1575   0.6 0.3 0.4   0.400   0.4675        (d) Si desapareix una espècie ara tenim un model amb dos estadi i, per tant, una matriu de 2 x 2. Si es mantenen les proporcions de les transicions entre P. lacrymatus i P. wardi la matriu T val:  0.4 0.33   T   0 .
6 0 .
67   I a l’equilibri tenim:  0.4 0.33   x   x           0.6 0.67   y   y  Per resoldre el sistema d’equacions cal tenir en compte que x + y = 1. Amb la qual cosa: P. lacrymatus = 0.35 P. wardi = 0.65 ...