Tema 28 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema  20:  Relació  hostatger-­‐patògen   TEMA 28: RELACIÓ HOSTATGERPATOGEN La relació és troba en un cert equilibri estable o inestable. Nosaltres tenim uns mecanismes defensius contra patògens i això està balancejat amb els mecanismes patogènics dels bacteris. En condicions normals els nostres mecanismes son superiors als patògens però quan es trenca l’equilibri ens posem malalts, perquè els mecanismes patogènics han superat els defensius o perquè els nostres mecanismes no eren suficients.
-Infecció: arribada , establiment i multiplicació de microorganismes al nostre cos (superfície o interior).
-Malaltia infecciosa: símptomes, alteracions produïdes per la infecció.
-Colonització: grau mínim de relació entre nosaltres i els microorganismes, els microorganismes, poden multiplicar-se i establir-se en el nostre cos sense que nosaltres tinguem simptomatologia i a vegades sense resposta immunològica.
MICROBIOTA (flora microbiana normal) La colonització porta a parlar de la microbiota o flora microbiana normal els humans estem contínuament exposats a microorganismes, i els tenim sobre nosaltres. Els microorganismes, colonitzen superfícies i cavitats cutàneo-mucoses obertes a l’exterior. Això es dóna perquè en les mucoses i pell es donen les condicions adequades pels microorganismes.
La flora majoritàriament són bacteris, pot haver-hi algun fong. En aquesta microbiota n’hi ha alguns de clarament establerts i altres microorganismes més transitoris. La flora pròpia varia segons l’edat, el sexe, alimentació, clima, característiques físicoquímiques del cos...De fet dins d’una mateix persona també varia, no es el mateix la pell de l’esquena, de l’angonal, peus...
Els microorganismes de la nostra microbiota colonitzen la pell amb mes o menys abundància i les cavitats en contacte amb l’exterior, per exemple el tracte respiratori, tub digestiu, aparell genital..
En el tub digestiu, els microorganismes, son mes abundants: en el tub digestiu gruixut, molt anaeròbics. En l’aparell respiratori superior (en contacte continu amb l’ambient aeri) colonitzen la boca...Més avall (pulmons) és més estèril.
En l’aparell genital, a nivell de la mucosa genital hi a els lactobacillus que són beneficiosos perquè condicionen un pH que evita que colonitzin altres microorganismes.
La relació que establim amb els microorganismes es dona a tres nivells: Comensalisme: els microorganismes es beneficien de nosaltres però nosaltres d’ ells no (flora pell i mucoses).
Mutualisme: benefici de la flora i els humans (tub digestiu i pell) Parasitisme: una espècie surt beneficiada i l’altre perjudicada (patògens).
En la microbiota hi ha molts microorganismes, 186 espècies diferents. Hi ha gèneres molt predominant i en 6 persones pot ser que nomes coincideixin 4 espècies. Almenys el 71% de cada individu són exclusives.
BENEFICIS DE LA FLORA NORMAL 1     Tema  20:  Relació  hostatger-­‐patògen   La microbiota en general és de gran utilitat perquè és una barrera defensiva, disposar d’una microbiota evita la colonització per bactèries patògenes. Malgrat que el contacte és mínim amb nosaltres. estimulen el sistema immunitari que fa que hi hagi un anticòs a les mucoses (IgA). Els bacteris del tub digestiu ajuden a digerir algunes substàncies, produeixen vitamines.
Però la flora pot desaparèixer per exemple prenent antibiòtics d’ampli espectre. A més a mes indueix que les bactèries resistents persisteixin i per tant alguns patògens que hi havia a flora ara poden infectar perquè la flora s’ha destruït.
MECANISMES DE PATOGENICITAT MICROBIANA Hi ha: - Patògens primaris (tenen de sèrie els mecanismes patogènics per superar el sistema immunitari, son microorganismes, perillosos) - Patògens oportunistes (tenen pocs o cap mecanisme de patogenicitat i fins i tot formen part de la microbiota, per exemple en moments d’immunodepressió, cremades –deixen parts exposades als microorganismes, -o quan s’elimina la flora poden infectar) Patogenicitat (o patogènia): es la capacitat de produir malaltia infecciosa.
Virulència es una grau de patogenicitat (molt o poc patogènic).
En pacients que han estat hospitalitzats molt temps i se’ls ha mort la flora del tub digestiu, el clostridium aprofita aquest moment per infectar, normalment hi ha clostridium al cos i quan infecta pot fer toxines.
Quan fallen els mecanismes de defensa, per exemple, un fong que deixa espores pel medi i que nosaltres les inhalem sempre. En principi el fong no es patogènic, però hi ha malalts que son immunodeprimits severs (transplantaments...) que poden respirar els fongs i que en aquest ambient es puguin multiplicar i poden ser mortals.
Els mecanismes es troben en un reservori (on estan instal·lats els microorganismes), viatgen per una via de transmissió i arriben finalment a l’hoste.
Un microorganisme patògens, per infectar, s’ha d’adherir a la pell o les mucoses (si no, no pot infectar), penetrar dins l’organisme i multiplicar-se fins aconseguir la invasió.
ADHERENCIA BACTERIANA Hi ha d’haver receptors més o menys específics on es puguin unir els microorganismes. Els mecanismes que tenen els bacteris per adherir-se són fímbries i adhesines (lectines, proteoglicans, mucines, glicolípids i receptors d’adhesió). En molts casos no es possible l’adhesió perquè no hi ha el receptor adequat, el tropisme és l’afinitat d’un microorganismes per infectar un determinat teixit.
L’adherència a vegades va acompanyada per la formació dels biofilms, aquests són especialment difícils d’erradicar.
PENETRACIÓ A L’INTERIOR DE L’ORGANISME La penetració pot ser per ferides (forats), cremades, mossegades, vies yatrogèniques (allò que ve condicionat per activitat mèdica, agulla, bisturí), alguns a través de les 2     Tema  20:  Relació  hostatger-­‐patògen   mucoses intactes (picades d’insectes) i altres que poden passar a través de les cèl·lules per endocitosi.
Invasió En el procés d’invasió pot ser que un macròfag fagociti el microorganisme, aquest sigui resistent a la fagocitosi i pugui multiplicar-se. Altres afavoreixen la endocitosi i alguns es poden multiplicar dins els vacúols, o bé fora. Per últim alguns produeixen la mort cel·lular. També es poden aprofitar els forats per entrar i altres tenen capacitat de produir biofilms.
MULTIPLICACIO Un cop establerts els microorganismes, han de multiplicar-se mot ràpid perquè per poder-se establir han d’assumir un nombre mínim abans que el sistema immunològic elimini els microorganismes. Han d’anar ràpid captant nutrients i fugir del sistema immunitari. A partir d’aquí els queda difondre i desenvolupar el seu mecanisme patogènic, poden difondre i infectar l’organisme de dues maneres: - Per mecanisme invasor (a poc a poc va invaient teixits contigus).
- Per mecanisme toxigènic (allibera toxines que son les que produeixen les alteracions).
MECANISME DE PATOGENICITAT: BACTERIS Hi ha dos mecanismes per infectar: MECANISME INVASOR: Els microorganismes tenen estructures que els permeten avançar per l’organisme. Els microorganismes, capsulats son mes patògens perquè tenen resistència a fagocitosi.
Altres tenen enzims extracel·lulars per captar nutrients i fugir del sistema immunitari.
Altres viuen dins les cèl·lules de manera que s’amaguen.
Els enzims degradatius poden ser hialuronidasa, col·lagenasa...són enzims que degraden el ciment cel·lular (substància que permet que les cèl·lules estiguin juntes).
Permeten que els bacteris es puguin moure per teixits.
La coagulasa coagula el lloc on es troba el bacteri per dificultar l’accés dels mecanismes del sistema immunitari.
Els enzims s’agreguen i afavoreixen la invasió i l’accés als nutrients. Els patògens que fan això són bacteris piògens (infeccions al teixits).
Multiplicació intracel·lular: Els bacteris entren dins de la cèl·lula i s’hi multipliquen dins al fagosoma. Altres el lisen i es multipliquen dins la cèl·lula.
Altres bacteris tenen capacitat de sobreviure dins de fagoso-lisosomes de cèl·lules fagocítiques on hi ha hidrolases.
MECANISME TOXIGÈNIC: El bacteri no es mou, produeix la malaltia des d’on ha arribat expulsant toxines, n’hi ha de dos tipus: El bacteri allibera exotoxines: les sintetitza i les allibera. Les exotocines son tòxiques i son de naturalesa proteica, molt làbils (es desnaturalitzen molt fàcilment) però son molt tòxiques, El bacteri té endotoxines: Les endotoxines són components cel·lulars (com els lipopolisacrìrids en la paret del gram-), únicament s’alliberen quan hi ha lisi bacteriana i tenen una gran acció inflamatòria.
3     Tema  20:  Relació  hostatger-­‐patògen   MECANISMES D’EVASIÓ Mecanismes per fugir del sistema immunitari: -Càpsula -Capacitat de viure dins les cèl·lules -Variació antigència (més pròpia del virus), els antígens que el virus expressa en la superfície i reconeix el sistema immunitari es canvien sovint. Per tant no es pot generar immunitat perquè cada vegada que el virus canvia els antígens és com si hi hagués un virus nou. Es un mecanisme d’evasió a reconeixement VIES DE DISEMINACIÓ -Continguitat: van envaint territoris propers.
-Via limfàtica: hi circula la limfa (producte de rebuig) els bacteris hi difonen.
-Via sanguínia: difonen ràpidament cap a molts teixits. Quan hi ha un bacteri es parla de bacterièmia, un virus virèmia, un fong fungèmia... Quan un microorganisme, infecta per aquí hi ha un procés sèptic ( a tot l’organisme ) i pot haver-hi un shock sèptic (la inflamació esta generalitzada és sistemàtica i es poden fer malbé molts òrgans perquè els vasos es dilaten i a vegades no arriba prou sang als òrgans).
MECANISMES DE DEFENSA DE L’HOSTATGER Immunitat: capacitat de fer front als agents microbians infecciosos y al conjunt de recursos dels que disposa per evitar les accions nocives dels microorganismes.
SISTEMA IMMUNITARI El sistema immunitari es difús, engloba diversos teixits, tipus cel·lulars i proteïnes plasmàtiques. Hi ha uns teixits implicats: -Òrgans limfoides primaris: Moll de l’os (es generen les cèl·lules de la sang) i tim (maduren els limfoides).
-Òrgans limfoides secundaris: en els ganglis s’activen els limfòcits.
La melsa per exemple, també hi participa, emmagatzema sang, A la sang hi ha dues coses: Elements cel·lulars: Glòbuls vermells (transport d’oxigen), leucòcits (juguen un paper en la resposta immunitària, mononuclears i polinuclears), i plaquetes.
Plasma sanguini: hi ha aigua, sucres, ions, greixos i proteïnes plasmàtiques (albúmina, transferrina, globulines). Les gammaglobulines són les immunoglobulines que són anticossos.
En la resposta immunològica juga un part el subsistema limfàtic: manté els nivells intercel·lulars de líquid i matèries orgàniques. Hi ha proteïnes d’alt pes molecular i té un 10% de líquid. És un sistema de drenatge que desemboca a la vena subclàvia. Al llarg del sistema limfàtic hi trobem ganglis limfàtics i vasos. En els ganglis limfàtics a 4     Tema  20:  Relació  hostatger-­‐patògen   l’interior hi ha limfòcits del sistema immunitari que vigilen que no passi per la limfa algun microorganisme.
Fonamentalment hi ha dos tipus de mecanismes de defensa.
INESPECÍFICS: Immunitat innata, natural o inespecífica Rep aquest nom perquè és una immunitat que ve de sèrie sense que nosaltres fem res. Són mecanismes naturals a tots els éssers vius. Són inespecífics perquè actuen contra qualsevol patògen. Es la primera barrera defensiva que serveix per evitar que entrin elements estranys o destruir-los.
Aquesta immunitat està articulada en: DEFENSES EXTERNES -Barreres físiques: la pell (epidermis normohidratada, la queratina que hi ha a la pell o la descamació). En les mucoses (digestiva, nasal, respiratòria...) hi ha substàncies mucoses que fixen i eliminen els microorganismes.
-Hi ha factors fisicoquímics: en la pell hi ha glàndules sudorípares y sebàcies que modifiquen el pH (permeten acidesa). En les mucoses el pH baixa i és un medi àcid.
-Substàncies bactericides: a la pell hi ha àcids grassos no saturats, hi ha la lisozima que hidrolitza el peptidoglicà dels microorganismes.
-Anticossos locals: IgA secretada a les mucoses.
-Flora normal: competeix per receptors, produeix bacteriocines i competeix per nutrients) .
DEFENSES INTERNES -Fagocits: cèl·lules fagocítiques que fagociten qualsevol tipus de microorganisme (neutròfils, monòcits, macròfags, cèl·lules natural killer).
Tenen un moviment ameboide (es mouen pel teixits gracies a que formen pseudòpots). Tenen quimiotaxi (es poden moure per un gradient d’una substància determinada que allibera el patògen). Tenen capacitat d’adherir-se a l’epiteli(monòcits) i travessar l’epiteli per diapedesi. Tenen capacitat de fagocitar partícules estranyes.
-Proteïnes sèriques: substàncies del suero amb capacitat bactericida (proteïna creactiva, interferó i sistema del complement: en presència de microorganismes s’activen moltes proteïnes formant un porus la superfície del bacteri i afavorint la fagocitosi).
El conjunt de l’activitat de tots el elements de la immunitat inespecífica és el que dóna lloc a la inflamació el seu objectiu és desencadenar una resposta immunològica en les primeres etapes de la infecció per evitar la propagació. En la inflamació hi ha: -Vasodilatació local: s’eixamplen els vasos -Increment de la permeabilitat capil·lar -Afectació a la terminacions nervioses -Augmenta la temperatura corporal (ha sortit molta sang).
La inflamació pot controlar una infecció local.
5     Tema  20:  Relació  hostatger-­‐patògen   -Produeix PUS (restes de l’activitat dels neutròfils i els elements de la immunitat específica, restes de teixit).
-Cicatritza els teixits (els regenera).
ESPECÍFICS Immunitat adaptativa, adquirida o específica Els mecanismes de defensa estan dissenyats per actuar contra un microorganisme concret. Més aviat per actuar contra antígens específics concrets. La immunitat adaptativa està basada en l’acció dels limfòcits T i B. De manera que hi ha una línia cel·lular de limfòcits T i B específica per cada antígen. Que els tinguem no vol dir que ens doni immunitat, la immunitat s’ha de generar.
Els limfòcits T donen immunitat cel·lular i els limfòcits B humoral (de substàncies, en concret anticossos).
Aquest sistema té memòria i descrimina el propi del que és estrany. Nomes es generen cèl·lules immunitàries contra antígens forans i aquest sistema pot reconèixer quan un microorganisme, ja ha infectat. La primera vegada que es troba amb el microorganisme, és la resposta immunitària primària i la segona és la resposta immunitària secundària.
La resposta immunitària primària activa la línia cel·lular específica per aquell antigen, un cop s’ha estat en contacte amb aquest antigen ( ja hi ha mes cèl·lules d’aquesta línia actives), la segona vegada que apareix l’antigen el sistema immune s’activa més ràpid.
6     ...