Classe 4, Estadistica i anàlisi de dades (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estadistica i anàlisi de dades
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 36

Descripción

Apunts de la 4rta classe.

Vista previa del texto

ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE DADES, CLASSE 4    MOSTRATGES ALEATORIS    A) UNIETÀPICS:  ­ Aleatori simple.  ­ Aleatori sistemàtic.  ­ Aleatori estratificat:   Dins una població on hi han diferents estrats amb caracteristiques semblants dins  d’aquest grup, s’agafa una mostra de cada un dels estrats mitjançant mostratge aleatori  simple. És a dir, s’ escolleixen una serie de persones que formen part d’un estrat.   La selecció de persones dins d’un mateix estrat pot tenir diferents assignacions.  a. L’assignació simple, que agafa el mateix nombre d’individus de cada estrat.   b. La proporcional, amb la que si hi ha més individus en un estrat que en un altre  s’agafa més mostra del que té més població (una quantitat proporcional).  c. L’assignació òptima, on es considera també la dispersió de la població, si en un  estrat hi ha menys variació entre els individus o més. Si hi ha més variació  s’agafaran més individus. Amb aquest tipus d’assignació les estimacions són  més precises.  Un dels grans avantatges que te el mostratge aleatori estratificat es que es poden  donar els resultats estratificats.  A vegades hi ha unitats autorepresentades, que són estrats que hem d’incorporar  obligatoriament a la nostra enquesta degut a la seva rellevància en l’aspecte d’estudi.  Per exemple: si fem un estudi sobre algun aspecte de les comunitats autònomes caldrà  afegir obligatoriament Barcelona i Madrid.    ­ Aleatori per conglomerats:  Dins d’un grup, els individus són diferents. [ Als estrats trobem semblances dins del  grup de persones, hi ha homogeneitat dins i heterogeneitat fora. En canvi, als  conglomerats trobem heterogeneitat  dins]. Un exemple de conglomerat pot ser un  barri, on dins d’un mateix territori tenim individus amb característiques molt diverses,  feines diferents, edats o gèneres.   Es trien diversos conglomerats a l’atzar i s’han de fer les enquestes o entrevistes a tots  els membres d’aquests conglomerats.    Tant el mostratge aleatori sistemàtic, estratificat con el per conglomerats, estan basats  en el simple, són unietàpics, ja que amb una única etapa obtenim la mostra.    B) POLIETÀPICS: Per obtenir la mostra calen més d’una etapa. Un exemple seria  l’obtenció de la mostra mitjançant una selecció trietàpica, on la primera serien les  seccions censals mitjançant el mostratge aleatori per conglomerats, després les  vivendes familiars principals i posteriorment dins aquestes vivendes les dones entre 15  i 49 anys.        MOSTRATGES NO ALEATORIS    1. Opinàtics: L’entrevistador tria segons la seva opinió. Sol triar individus de la seva  edat, que visquin prop, als primers pisos… No es tracta d’una selecció molt útil  perquè no representa cap part de la població en específic.  2. Per quotes: Cal fer que unes determinades quotes que representen una població  es mantinguin a la mostra. Aquestes quotes solen representar aspectes con el  gènere, l’edat o l’ocupació. Les característiques han de ser quotes identificables i  que la població estaria disposada a dir. [ Si en un hipotètic cas hi ha un 50%  d’home i un 50% de dones a la població, cal que la mostra sigui la meitat de  dones i la meitat d’homes, respectant les quotes].  3. Per rutes: Serveix quan es té un territori clar i es té un marc difícil (que es tracta  d’un llistat de tots els individus que es situen en un determinat territori). Es  seleccionen carrers i els números dels habitatges aleatoriament. Això es fa  representant el mapa en un eix de coordenades on es dirà una posició (x,y)  aleatoriament i senyalarà la zona del mapa que s’entrevistarà. Aquest punt serà  l’inici. Posteriorment s’escolliran dos números, un parell i un senar que mostrarà  quin seran els números de porta que seran escollits. Si aquests dos números  són 2 i 7, totes les porteries acabades en 2 i 7 (67, 62, 57, 52…) seran  entrevistades. També cal escollir si l’ordre serà ascendent o descendent, és a dir  si s’anirà per exemple del 67 al 72, 77, 82,… o es farà tal i com he esmentat  anteriorment 67, 62, 57,... Si els carrers son amples s’escolliran els dos nombres  senars o els dos nombres parells per tal d’anar per un mateix carrer sense  creuar constantment i estalviar temps.  Per últim caldrà seleccionar el pis, la porta i l’individu. Cal assenyalar que les  empreses que contracten per realitzar aquests tipus d’entrevistes creen un  manual de ruta, que incorpora totes les pautes de selecció i tots els problemes  que puguin aparèixer (si arribes a una plaça, a un carrer sense sortida…). De  totes maneres la selecció dels aspectes com el pis i aquests, es fan mitjançant  una taula.    TREBALL DE CAMP    Necessitem una xarxa de camp. Com més important és un estudi, més gran és aquesta  xarxa.   Està formada pels responsables, els coordinadors, els entrevistadors, els inspectors i  els codificadors.  ­ Responsables: Dirigeixen des del centre que fa l’enquesta o des de la Comunitat  Autònoma. Envien els qüestionaris, defineixen terminis, decideixen què fer quan  sorgeix un imprevist…  ­ Coordinadors: S’encarreguen d’un grup d’entrevistadors. Assignen zones,  feines…  ­ Entrevistadors: Són els que fan l’entrevista.  ­ Inspectors: Controlen que la feina s’hagi fet bé.  ­ Codificadors: Transformen les respostes en codis.    Els entrevistadors han de ser seleccionats segons unes determinades pautes i han de  ser entrenats. L’entrenament es fa amb un curset, on et donen les enquestes, els llocs,  una carta de presentació, un carnet d’investigador… A vegades, sense voler, els  entrevistadors poden introduir biaix (sesgo), tal i com ja s’ha comentat anteriorment  (classe 2). Els entrevistats solen respondre de la forma que consideren plaent pels  entrevistadors. Normalment el viaix sol ser per que els entrevistadors escolleixen  persones més convencionals, com una persona amb situació econòmica bona, amb  millor aparença…    Tipus d’entrevistes:  ­ PAPI: Entrevistes personals assistides amb paper.  ­ CAPI: Entrevistes personals assistides amb ordinador. Es codifica directament i  dins el programa es pot establir per tal que no s’acceptin incongruències, com  que un noi de 15 anys sigui enginyer.  ­ CATI: Entrevistes telefòniques assistides per ordinador.  ­ CADI: Igual que PAPI però quan es codifica a l’ordinador no s’accepten les  incongruències.   ­ CASI: Auto­entrevistes auto­assistides per ordinador.  Un cop codificades les dades cal depurar les inconsistencies.       ...