T8.3 Lilials (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes | 61 SubClasse LILIIDAE – MONOCOTILEDÒNIES Característiques         Arrels fasciculades (homorízia). Les arrels de la planta adulta no deriven de l’arrel embrionària.
L’arrel primària es degrada i és substituïda per arrels que es formen posteriorment i generen quest format fascicular. No n’hi ha una de principal sinó que són totes iguals entre si.
Feixos vasculars dispersos (atactostela). Cada grup de feixos presenta xilema i floema. Aquesta disposició no permet la presència de càmbium ni creixement secundari, per això la majoria de monocotiledònies són hebàcies. Tot i així, algunes tenen port arbori o estan lignificades. Aquest fenomen es dona per: o Gigantisme primari: Les cèl·lules s’engruixeixen i la seva paret acumula més lignina. No generen cèl·lules noves. (Moràcies, Arecàcies) o Creixement secundari anòmal: existeix un càmbium unifacial que genera xilema però no floema. Es dona en l’ordre Asparagals (yucas, asparagàcies...).
Tubs cribosos amb inclusions protèiques plastídiques de forma cuneada  Aquesta és la més important de les característiques, totes les monocotiledònies la presenten.
Majoritàriament herbàcies Venació foliar paral·lela. A vegades el nervi central és més gruixut. En alguns casos però, com el de Smilax aspera, trobem venació reticulada.
1 cotiledon Peces florals en verticils múltiples de 3 (normalment). Habitualment trobem 6 peces a cada verticil.
Hi ha alguna excepció com Paris, en què el periant i els estams són múltiples de 4 (8 peces).
Pol·len amb una sola obertura en forma de solc (monosolcat) o de porus (monoporat).
25% del total d’Angiospermes, aproximadament 80 famílies i 55.000 espècies. Predominen en prats d’alta muntanya i ambienta tropicals.
Trobem moltes espècies d’interès econòmic amb finalitats ornamentals o com a base de l’alimentació 62 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Famílies amb més nombre d’espècies: - Orquidiaceae Graminiaceae Es gènere amb més nombre d’espècies: - Carex L’ordre Lilials i l’ordre Asparagals s’han agrupat històricament en una família: Liliàcies. Actualment s’han separat en dos ordres i Asparagals inclou també altres famílies.
Totes elles presenten una pol·linització entomòfila amb flors grosses, i vistoses.
Ordre Lilials Característiques      Tèpals sovint maculats (amb taques).
Tèpals amb aspecte petaloide i nectaris a la base (els nectaris ofereixen recompensa als pol·linitzadors).
Anteres extrorses: s’obren i alliberen el pol·len per la part externa de la flor Ovari super Llavors sense fitomelanina (Asparagals si que en presenten, substància que cobreix la testa de la llavor i li dona una coloració negra).
Família LILIÀCIES 16 gèneres, 635 espècies: especialment a l’E d’Àsia i N Amèrica (zones temperades)  Tulipa (150) Fritilaria (130) Lilium (110) Gagea (90) Geòfits amb bulb (la part aèria desapareix cada hivern). La tija pràcticament només té funció de suport de les flors.
Tema 8: Angiospermes        | 63 Fulles linears o linear-lanceolades, amb nervació paral·lela, disposades en roseta basal, esparses o verticil·lades Flors generalment grans, vistoses i acolorides, hermafrodites, actinomorfes Perigoni 3+3 (format per 2 verticils de tres peces cada un). Tèpals lliures, sovint maculats.
Androceu format per 6 estams disposats en 3 verticils de tres cadascun, lliures entre si.
Gineceu 3 carpel·lar, sincàrpic (format per tres carpels soldats entre si), trilocular, ovari súper. Placentació axial: primordis seminals units per la part central.
Fruit generalment càpsula (sec i dehiscent) loculicida (s’obre pel punt central dels carpels).
Llavors discoidees o el·lipsoidees; endosperma oleaginós.
Lilium: Unes 110 espècies de regions temperades holàrtiques. Inflorescències racemoses.
Lilium martagon: creix en boscos caducifolis humits. Tija al llarg de la qual es disposen les fulles verticil·lades.
Inflorescència en forma de raïm Lilium pyrenaicum: endemisme dels Pirineus. Més propi de prats, peus de roca (ambients oberts).
Tulipa: unes 150 espècies, Àsia C i W, regió Mediterrània i Europa ...
Tulipa sylvestris: tèpals aguts.
Típica d’ambients de muntanya mediterrània.
64 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Fritillaria: unes 130 espècies de regions temperades de zones holàrtiques Fritillaria lusitanica: Presenta nectaris a la base dels tèpals. Tèpals de color morat amb una franja longitudinal en cada un d’ells.
Fritillaria meleagris: pètals esquitxats de taques fosques que recorden un tauler d’escacs.
Gagea: unes 90 espècies de regions temperades euroasiàtiques i del N Àfrica Flors discretes, petites de mida i efímeres, agrupades en forma d’umbel·la.
Gagea lutea: fulles lanceolades.
Gagea villosa: més pròpia de camps de cereals APLICACIONS: Plantes ornamentals Tulipes: cultivades des de molt antic. L’espècie que més es cultiva és Tulipa gesneriana (d’origen asiàtic?). Pot donar color bigarrats si é parasitada per uns virus.
Lilium candidum Família COLCHICACEAE 18 gèneres i 225 espècies de zones temperades i tropicals (no a S Amèrica) - Androcybium Colchium Merendera Bulbocodium Tema 8: Angiospermes         | 65 Geòfits bulbosos Fulles basals (en les espècies ibèriques) linears o linear-lanceolades, en roseta basal o esparses.
Flors solitàries o en raïms, generalment hermafrodites, actinomorfes, vistoses.
Perigoni: 3+3 tèpals lliures o parcialment soldats Androceu: 3+3 estams lliures, a vegades soldats als tèpals Gineceu: 3-carpelar, sincàrpic, trilocular, ovari súper, placentació axial, 3 estigmes Fruit: càpsula septicida (s’obre per la separació de septes o tabics comuns a dos carpels) o loculicida Llavors: globoses, endosperma oleaginós Colchicum: tèpals soldats a la base formant un tub.
Unes 60 espècies, regió mediterrània, Europa i Àsia. Forma una única flor que creix directament del terra (creix a la tardor).
Colchium autumnale (còlic, “cólchico”) Aquesta planta té l’alcaloide colchicina (antimitòtic, bloqueja la polimerització de microtúbuls: afecta a la divisió cel·lular i al transport intracel·lular de vesícules). L’alcaloide és molt tòxic però també s’utilitza en medicina per alguns càncers o per combatre la gota (limita el transport entre cèl·lules i redueix l’acumulació d’àcid úric). S’utilitza també pel recompte cromosòmic ja que atura les mitosis.
Merendera: tèpals lliures a la base Floreix cap al setembre, quan el dia s’escurça.
Quan els pastors portaven els ramats al camp havien de tornar abans i es quedaven sense berenar, d’aquí el seu nom comú: quitameriendas Família SMILACEAE Un sol gènere amb 200 espècies: Smilax. Zones tropicals i temperades (a catalunya només trobem una espèce: Smilax aspera)   Poden ser arbustos o herbes amb un rizoma subterrani, tiges en general enfiladisses amb agullons (estructures epidèrmiques) al marge de les fulles o a la tija.
Fulles esparses, coriàcies, subsèssils o peciolades, amb tres nervis principals i nervació secundaria reticulada.
66 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s       També presenta circells estipulars.
Plantes dioiques. Flors actinomorfes, en inflorescències axil·lars umbel·liformes o espiciformes Perigoni: 3+3 tèpals lliures o soldats.
Flors masculines: androceu 3+3 estams en general lliures Flors femenines: 6 petits estaminodis (estams avortats, sense antera desenvolupada) i gineceu 3-carpelar, sincàrpic, trilocular, ovari súper, placentació axial, 3 estigmes. Les flors es disposen en inflorescències racemoses (raïms allargats).
Fruit: baia globosa amb 1-3 llavors Smilax aspera: arítjol o “zarzaparrilla” Comunament s’anomena “zarzaparrilla”  Zarza (= esbarzer, pel fet de tenir punxes) parrilla (=parra, per la presència de circells).
A vegades Smilax aspera presenta un aspecte molt diferent: a les balears trobem una varietat d’ambients litorals que forma coixinets (Smilax aspera var. balearica.
Filogènia d’Smilaceae - - L’antic gènere Heterosmilax quedaria dins d’Smilax Smilax aspera està a la base de la resta de gènere, i s’haurien produït nombroses migracions transcontinentals.
L’eficiència de la dispersió es deu als ocells. Les baies no són comestibles pels humans però alguns ocells se les mengen.
APLICACIONS De l’arrel se’n fa una beguda dolça per fermentació que es comercialitza a EEUU ...