Tema 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció al Dret Constitucional
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 27/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Introducció al Dret TEMA 2 Tema 2: El Tribunal Constitucional Qui és el defensor de la Constitució? El defensor de la constitució és el conjunt de mecanismes que asseguren que la constitució seguirà gaudint de la seva supremacia i que no permeten que cap de les fonts la contradigui.
Per defensar les normes farem servir el control de constitucionalitat, tasca que abans desenvolupava el control polític i ara ho fa el control jurisdiccional.
Tal i com indica l’art. 6 de la constitució americana (des del moment de la seva creació), la constitució és inamovible, és a dir, els jutges i tribunals seran els defensors de la constitució. Segons el control polític, és el mateix òrgan que ha de protegir la constitució.
A Europa, el control constitucional apareix el s. XX amb el Tribunal Constitucional d’Àustria.
Trobem 2 sistemes de control: el difús i el centralitzat.
El model difús, afirma que qualsevol jutge pot afirmar si una llei és o no constitucional i respon a la pregunta com s’ha d’interpretar la constitució respecte un cas en concret? En aquest cas, els precedents fixen si una llei és constitucional i quina és la interpretació correcta. És un control fet per la via accidental, en que una de les parts discuteix la possible inconstitucionalitat de la llei (la qüestió es resol amb el procediment ordinari).
Els efectes de la decisió del jutge no provoquen l’anul·lació de la llei. El risc principal d’aquest sistema és el efecte interpartes, és a dir, que cada jutge pot interpretar-la de forma diferent.
En canvi, en el sistema concentrat, només hi ha un òrgan encarregat de considerar si la norma és inconstitucional: el Tribunal Constitucional. Aquest control està procedit a través del control constitucional autònom i té l’objectiu d’examinar la constitucionalitat de la llei. El model de control és l’abstracte, en el que el TC jutja la constitucionalitat de la llei d’una forma general (estenent-se sobre tots els casos). Els efectes del TC són generals i això comporta la nul·litat dels preceptes declarats institucionals.
Hi ha un tercer sistema anomenat sistema mixt que és el sistema establert actualment a l’Europa continental. El control tant s’imparteix per la via incidental com amb el control abstracte.
La justícia constitucional La primera tasca del TC és el control de la constitucionalitat de les lleis. En els Estats complexes també ha de mediar conflictes de competències i decidir qui té la competència de triar normes.
A més, el TC ha de resoldre els recursos d’Empar (art. 14 CE + arts. 15-29 CE) i ha de decidir si realment s’ha vulnerat un dret o llibertat a la part. Ha d’encarregar-se del control de constitucionalitat dels tractats internacionals, resoldre casos de contenciós electoral, fer judicis i controlar la constitucionalitat dels partits polítics.
Irene Palau Introducció al Dret TEMA 2 El Tribunal Constitucional Títol IX CE (arts. 159-165) LO 2/1979 TC És un òrgan independent del poder judicial, l’intèrpret suprem de la Constitució i només està sotmès a la Constitució i la Llei Orgànica.
Tots els òrgans jurisdiccionals han d’aplicar i interpretar les lleis i els reglaments.
Composició Està format per 12 membres o magistrats dels quals 4 provenen del congrés, 4 del senat (cada càmera ha d’aprovar amb una majoria de 3/5 dels membres) i 4 són triats dels candidats proposats per les assemblees de les comunitats autònomes. El Govern pot triar 2 membres i el Consell General del Poder Judicial en pot triar uns altres 2. Els magistrats tenen un mandat de 9 anys, i cada 3 anys es renova un 1/3 del tribunal. Amb això es busca allunyar la renovació dels càrrecs amb la renovació de les cambres.
No està permesa la reelecció immediata d’un dels membres que ha finalitzat el seu mandat tret de l’excepció en que el magistrat en qüestió hagi ocupat el càrrec menys dels 3 anys.
Amb això es vol evitar una vinculació amb el govern o a una majora parlamentària.
Incompatibilitats amb el càrrec del magistrat: • • • • • Mandat representatiu Tenir un càrrec polític o administratiu Desenvolupar funcions directives en un partit polític No tenir una carrera fiscal, judicial o mercantil Desenvolupar altres activitats Requisits 1. És obligatori ser jurista (art. 159.2 CE) 2. S’ha de tenir un mínim de 15 anys demostrables d’experiència professional i comptar amb una competència reconeguda 3. Hi ha inamobilitat (tal i com marca l’art. 159.5 CE) 4. Exclou la reelecció immediata Organització Cada 3 anys s’escull un president i un vicepresident.
Actua en 3 formes: • • Ple: format pels 12 membres. Decideix tots els assumptes menys els recursos d’empar.
Sala: n’hi ha dues i cada una està constituïda per 6 dels membres. La primera la presideix el president i la segona el vicepresident. No hi ha una especialització i s’ocupen dels recursos d’empar i de les qüestions d’inconstitucionalitat .
Irene Palau Introducció al Dret TEMA 2 • Seccions: hi ha 4 seccions que controlen l’administració dels processos inconstitucionals.
Les seccions i les sales poden deferir les qüestions al ple, i aquest pot avocar els recursos d’empar a les sales.
L’adopció d’acords D’entrada han d’estar-hi presents 2/3 del ple. Les decisions sempre es prenen a partir de la proposta del magistrat ponent, que estructura el cas i proposa una solució. Es decideix a partir d’una majoria.
En cas d’empat, el president fa ús del seu vot de qualitat, i en el cas de discrepàncies, el magistrat ponent pot emetre un vot particular.
Qüestió i recurs d’institucionalitat.
Una norma pot no ser formal per dos motius: • • Motius materials: són aquells que fan referència al contingut que fixa la norma Motius formals: fan referència al fet de no seguir el procediment corresponent per elaborar o aprovar una norma.
El recurs d’inconstitucionalitat És una acció jurisdiccional designada a impugnar directament una norma amb força de llei. És el mecanisme propi del sistema de control centralitzat.
Està restringida al president del govern, el defensor del poble, 50 senadors, 50 diputats, els òrgans col·legiats de les CCAA i les assemblees de les CCAA.
El procés s’inicia amb l’escrit de la demanda on es concreten les disposicions impugnades. Quan el TC admet el recurs ho comunica al govern, el senat i el congrés perquè formulin les al·legacions pertinents en un termini de 3 mesos. Un cop fet, el TC dicta la sentencia en un període de 5 mesos.
El recurs no comporta la invalidació de la norma.
La qüestió d’inconstitucionalitat Permet que els jutges ordinaris participin en el control constitucional. Es duu a terme pels jutges i tribunals que durant un procés tenen un dubte sobre la constitucionalitat d’una norma.
Només es pot presentar quan el jutge tingui un dubte sobre com interpretar una norma perquè estigui conforme a la constitució i així poder dictar la sentència, i quan hagi acabat el procés i només quedi dictar la sentència.
Abans de presentar la qüestió s’ha d’avisar a les parts per si volen incloure al·legacions, ja que necessiten un temps per preparar-se-les. L’objectiu és buscar una interpretació de la llei amb la qual aquesta estigui conforme amb la constitució. Només el jutge pot acudir al TC.
Irene Palau Introducció al Dret TEMA 2 Un cop s’hagi adoptat la sentència del TC, el jutge reprendrà el cas per poder dictar sentència.
L’autoqüestió d’inconstitucionalitat Si mentre el TC està examinant un recurs d’empar o un conflicte en la defensa de l’autonomia local una de les normes que ha d’utilitzar per resoldre el cas es considera inconstitucional, el mateix TC eleva a si mateix una qüestió d’inconstitucionalitat, que tant pot ser de la sala davant del ple ( si es tracta d’un recurs d’empar) o del ple davant de si mateix si és el cas d’un conflicte en la defensa de l’autonomia local.
Els efectes de les sentències del TC En els casos del recurs o la qüestió d’inconstitucionalitat els efectes del TC només es produeixen sobre els preceptes impugnats per la inconstitucionalitat. El TC no estudia una llei sencera, sinó que es mira certs preceptes concrets que es poden considerar inconstitucionals.
Les sentències del TC tenen la categoria de cosa jutjada, i per tant no es pot apel·lar a un altre òrgan jurisdiccional. Tampoc es pot reiterar el procés sobre la mateixa norma davant del TC.
Els tractats internacionals i el dret de la UE Els tractats internacionals La potestat de concloure els tractats internacionals a Espanya la té el govern, tot i que en molts casos demana permís a les corts i se li dóna, depenent del tractat, de dues formes: - A través d’una Llei orgànica Mitjançant un acte singular d’aprovació Els tractats internacionals tenen una posició infrainstitucional i han de concordar amb la constitució, sinó cal canviar o el tractat o la mateixa constitució. SEMPRE PREVALEN DAVANT LA LLEI.
El dret de la UE El dret de la UE pot ser primari (inclou els principis i tractats fets durant la seva creació que entren en vigor) o derivat (inclou les fonts del dret de la UE que deriven d’altres institucions).
La relació entre l’ordenament de la UE es regeix en 3 punts: 1. Principi d’efecte directe: dicta la directa aplicabilitat del dret de la UE 2. Principi de primacia: imposició del dret de la UE 3. Principi d’autonomia constitucional: si un tractat recull una qüestió autonòmica, serà la mateixa CCAA la que haurà d’assegurar-se que el dret de la UE es compleixi.
...

Tags: