T.3 i T.4 intr. economia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     T.  3  Els  costos  de  producció     3.1  Definició  i  relació  amb  la  producció         3.1.1  Per  què  mesurar  els  costos  de  producció?     -­‐   Els  costos  explícits  (pagament)   -­‐   Els  costos  implícits  (no   pagament)         à   Els  costos       Costos  à  Costos  d’oportunitat  poden  ser  explícits  o   implícits.     Beneficis  =  ingressos  –  costos     Benefici  comptable=  ingressos  –  costos  explícits.     Benefici  econòmic  =  ingressos  –  costos  explícits  –   costos  implícits.       Des  de  p.o.v  econòmic  es  tenen  en  compte  tots  els   costos.  Des  del  p.o.v  comptable  no,  més  explícits   (ens  interessa).     Quin  dels  dos  serà  més  gran?  El  benefici  comptable.   El  més  petit  serà  el  benefici  econòmic.       3.1.2  La  producció  i  els  costos       à   La  funció  de  producció:     Relació  entre  la  quantitat  de  factors   productius  utilitzats  i  la  quantitat  produïda.       à   El  producte  marginal  (PMg):     Augment  de  la  producció  amb  una  unitat   més  de  factor.       La  llei  del  producte  marginal  (&  costos)     Fa  referència  a  la  productivitat.     El   pendent   és   cada   vegada   més   planer   à   Pendent   decreixent.     En  aquest  gràfic  el  pendent  és  positiu,  decreixent.  (L   =  resta  de  factors  de  producció)  (Y=  producció).     Variació   de   la   quantitat   produïda   dividit   entre   el   factor  de  producció.     El   producte   mitjà...?   És   el   pendent.   El   producte   marginal   és   decreixent.   Això   vol   dir   que   tenim   rendiments  decreixents.     La   tercera   columna   de   la   taula   és   el   producte   marginal  (per  cada  unitat  que  jo  afegeixi).     Quant  més  treballadors,  més  quantitat  de  producte.       1   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Però  cada  vegada  que  afegeixi  un  treballador,  el  que  m’aportarà   serà   més   petit.   Això   el   que   vol   dir   és   que   tenim   rendiments   decreixents.   El   que   em   varia   la   producció   total   és   més   petit.   Si   tenim  rendiments  decreixents,  els  costos  seran  creixents.     Si   cada   vegada   que   afegeixo   un   treballador   està   afegint   menys,   a   mi  m’està  costant  més.     Això  normalment  implica  que  tinguem  una  funció  de  costos  així.  A   vegades,  no  sempre.  Pendent  serà  positiu,  creixent.  Funció  més   plana  que  es  va  fent  més  inclinada.  El  cost  marginal.  El  pendent  és   el   cost   marginal.   Si   el   producte   marginal   era   decreixent,   el   cost   marginal  serà  creixent.  ÉS  L’ALTRA  CARA  DE  LA  MONEDA.     SI   cada   vegada   que   afegeixes   un   nou   treballador,   la   variació   és   més  petita,  voldrà  dir  que  els  costos  seran  creixents.  O  viceversa.         3.2  Les  diferents  formes  de  mesura  dels  costos.       3.2.1  Definicions       -­‐   Costos   fixos   (Q):   que   no   varien   quan   varia   la   quantitat   produïda   à   EX.   Lloguer   del   local.   Independentment   de   si   produeixes  o  no,  el  preu  del  local  s’haurà  d’assumir.     -­‐  Costos  variables:  segons  la  quantitat  produïda,  variaran.  à   EX.  Matèria  prima:  sucre  per  produir  gelats.     -­‐  Cost  total:  suma  del  cost  fix  i  cost  variable     -­‐  Cost  mitjà:  cost  per  unitat  produïda.     -­‐  Cost  marginal:  Canvi  del  cost  per  la  darrera  unitat   produïda.       3.3.  Les  corbes  de  costos  unitaris         Fotos     La  forma  del  cost  fix  mitjà  tindrà  una  forma  decreixent.     La  funció  de  cost  variable  incrementarà.     El  cost  total  mitjà  tindrà  forma  de  U:     Gràfica  (costos  y)  i  quantitat  (x).  Tindrà  una  forma  decreixent   en  el  cost  fix  mitjà  i  una  forma  creixent  en  el  cost  variable   mitjà.     à  Si  només  tenim  una  taula:     Mirar  les  columnes,  valor  del  cost  fix,  serà  buscar  el  cero.   Perquè  no  tenim  costos  quan  no  produïm  res.     Representació  de  funció  de  cost  marginal  i  cost  total  mitjà.     Punt  on  es  troben,  i  es  talla,  quan  és  6.  La  funció  de  cost   marginal  sempre  talla  la  funció  de  cos  total  mitjà  en  el  seu   punt  mínim  (entre  5  i  6  de  quantitat  en  la  taula).  à  Això   s’anomena  escala  eficient.  Cost  mínim  de  producció.  Quan   les  dues  coincideixen.  La  quantitat  que  fa  que  les  dues   funcions  coincideixin.       EX.  De  la  mitjana  de  nota.     Quan  el  cost  marginal  queda  per  so...       2   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Si  passa  això  significa  que  hi  ha  un  punt  on  es  talla.     Si  Cma=  nota  de  l’assignatura  i  Ctmi=  expedient.     Si  la  nota  que  trèiem  ens  queda  per  sota  de  la  mitjana  que  portem  en  l’expedient,  això  ens  fa   disminuir  la  mitjana  que  portem  en  l’expedient.  Si  la  nota  que  treiem  ens  queda  per  sobre  de  la   mitjana  que  portem  en  l’expedient,  això  ens  farà  augmentar  la  mitjana  que  tenim  en  l’expedient.       EXERCICIS:  Quina  és  l’escala  eficient?     Calcular  cost  marginal  i  cost  total  mitjà.     L’escala  eficient  és  la  quantitat  de  producció  que  fa  que  el   cost  marginal  s’aproximi  o  coincideixi  amb  el  cost  total   mitjà.           CTMI   CMA   Q  (KG)     CT  (€)   0   -­‐     0   95   96   1   1   96   50     4   2   100   36,6     10   3   110   4   130   32,5   20   5   160   32   30   200     6   33’3     40       Ara  hem  de  veure  quin  és  el  punt  on  els  dos  s’aproximen.  Ens  acostaríem  entre  la  quantitat  de  5  i  6,   més  a  prop  a  5.  L’escala  eficient  en  aquest  cas  seria  una  quantitat  que  estaria  entre  5  i  6.       3.4  Els  costos  a  curt  i  a  llarg  termini.   La  distinció  entre  costos  fixos  i  costos  variables  depèn  de   l’horitzó  temporal  considerat.     -­‐   A  curt,  en  bona  part  els  costos  són   fixos  (i  més  elevats)     -­‐   En  llarg,  tots  els  costos  són  variables.   Per  això,  les  corbes  de  costos  a  curt  i  a  llarg  termini  són   diferents.     El  lloguer  d’entrada  pot  ser  un  cost  fix,  però  igual,  a  llarg   termini,  puc  aconseguir  un  lloguer  més  barat,  per  tant,   esdevenen  variables,  perquè  pots  negociar  millor,  o  buscar   alternatives...       Llarg  termini  una  obertura  més  gran  en  la  representació   gràfica.  Les  de  llarg  termini  engloben  les  de  curt  termini  ja   que  a  llarg,  és  molt  més  flexible,  podem  fer  més  coses  i  alhora  abaratir  costos.       Primer  segment  de  la  funció  és  decreixent.     A  mesura  que  augmenta  la  producció,  el  CTM  és  més  petit.  És  a  dir,  que  els  costos  són  decreixents  i   s’anomena  economia  d’escala.  Produïm  més  i  el  cost  unitari  és  cada  cop  més  petit.  EX  à  Cadena  de   producció.  Objectiu:  que  el  cost  unitari  sigui  cada  cop  més  petit.  Rendiments  creixents  i  costos   decreixents.     A  mesura  que  produeixo  més,  el  cost  unitari  cada  cop  és  més  alt  (CTM)  (no  aprofitar  l’especialització,   no  bona  coordinació  de  la  empresa  etc...)  i  per  tant,  es  dona  la  situació  contraria  a  l’anterior  de   economia  d’escala  i  seria  à  Deseconomia  d’escala.  Serien  costos  creixents  i  rendiments     3   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     decreixents.  Una  mala  economia.  I  els  rendiments  constants  serien  en  el  que  augmenta  la  producció   i  el  CTM  és  constat,  rendiments  constants.       A  llarg  termini  en  augmentar  la  producció...     à  Economia  d’escala:  Els  CTMi  decreixen.     à  Deseconomia  d’escala:  Els  CTMi  creixen.     à  Rendiments  constants  d’escala:  Els  CTMi  no  varien.             4   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     T.4  Estructures  de  mercat     L’estructura  de  mercat  en  un  extrem  seria  la  competència  perfecta  i  en  l’altre  el  monopoli.     I  els  casos  entremig  que  són  l’oligopoli  i  la  competència  monopolística.       1   L’estructura  de  competència  perfecta     No   existeix,   tot   i   que   podem   trobar   economies   de   mercat   ton   la   competitivitat   és   un   component   important.  Però  mitjançant  aquest  extrem  ens  ajuda  a  entendre  la  resta.     És  un  model  teòric,  però  podem  trobar  a  la  pràctica  algun  mercat  que  s’aproximi  a  aquest.       1.1   Característiques   (És  una  estructura  de  mercat  on  hi  ha  molts  compradors  i  molts  venedors,  tenen  un  grau  d’incidència   en  el  total  del  mercat,  molt  petit)     •   És  diu  que  les  empreses  són  preu-­‐acceptants,  vol  dir  que  el  grau  d’influència  de  les  empreses   en   el   preu   és   de   0,   hi   ha   un   munt   d’empreses   i   cap   d’elles   té   cap   tipus   de   control   en   el   preu.   El  preu  ja  ve  donat  pel  mercat.       •   Les  empreses  venen  un  producte  homogeni,  és  a  dir  que  les  empreses  venen  totes  el  mateix   tipus  de  producte  i  no  poden  incidir  en  el  preu.  No  hi  ha  diferenciació  del  producte.   En   un   mercat   realista,   seria   que   no   poden   accedir   al   preu,   han   d’acceptar   el   preu   marcat  en  el  mercat.     •   Informació  perfecta,  Els  compradors  tenen  total  informació  sobre  els  preus  dels  venedors,  la   informació  flueix  d’una  manera  fàcil.     •   No   hi   ha   aliances   ni   acords   entre  compradors/venedors.   Actuen   independentment,   no   hi   ha   col·∙lusió.     •   No   hi   ha   barreres   ni   d’entrada   ni   sortida   de   la   empresa,   les   empreses   poden   accedir   lliurement  en  aquest  mercat.       Conseqüències:  Si  l’empresa  fixa  el  preu  per  sobre  del  de  mercat,  perd  tots  els  seus  clients  i  vendes     2.   La   maximització   dels   beneficis,   donat   el   preu,   implica   determinar   la   quantitat   a   produir   atesa   l’estructura  de  costos  de  l’empresa.       1.2   L’objectiu  de  les  empreses   El  principal  objectiu  és  maximitzar  els  beneficis,  tot  i  que  n’hi  ha  d’altres,  i  poden  decidir  les  empreses   segons   els   mercats   o   el   context.   No   necessàriament   busquen  sempre   maximitzar  beneficis,  sinó   que   molts   cops   busquen   augmentar   fidelitat,   sobreviure   en   el   mercat,   impedir   l’entrada   de   nous   competidors,  maximitzar  la  producció...  la  realitat  és  més  complexa,  però  suposarem  que  l’objectiu  és   aquest.       Annex  gràfica     L’empresa  triarà  la  quantitat  que  maximitzi  els  beneficis  i  això  ho  aconseguim  quan  el  preu   sigui  igual  al  cost  marginal.     En   el   cas   que   fos   superior,   l’empresa   continuaria   produint,   i   si   fos   més   petit,   redueix   la   producció.     El  preu  ja  ve  donat,  sobre  els  ingressos  no  hi  podem  fer  res,  el  que  busquem  un  punt  igual  al   cost  marginal  i  així  maximitzar  els  beneficis.     La  corba  de  cost  marginal  seria  la  corba  d’oferta  de  l’empresa.           5   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Com  que  les  empreses  no  influencien  sobre  el  preu  de  mercat:  En  competència  perfecta     (  Ingrés  mitjà  IMi  =  )  Preu  p  =  Ingrés  marginal  IMg     Confronten  els  IMg  i  els  CMg,  per  cada  unitat  addicional  produïda.       Maximització  del  benefici.  Producció  en  què:  CMg  =  IMg  (  =  p  )         Ex.     Ingressos   Costos   Quantitat   Preu  €   Beneficis   I.Mi   I.Ma   C.Ma   B.Ma   totals   totals   3€   0   6€   0€   -­‐3€   6€   6€   0€   0€   1   6€   6€   3€   1€   6€   6€   2€   4€   2   6€   12€   8€   4€   6€   6€   3€   3€   3   6€   18€   10€   6€   6€   6€   4€   2€   4   6€   24€   17€   7€   6€   6€   5€   1€   5   6€   30€   23€   7€   6€   6€   6€   0€   6   6€   36€   30€   -­‐6€   6€   6€   7€   -­‐1€     Entre  4-­‐5  tindríem  els  majors  beneficis.   L’ingrés  mitjà  és  SEMPRE  igual  al  preu,    (preu*quantitat  /quantitat  =preu)   Ingrés  marginal  sigui  igual  al  preu  només  passarà  en  l’estructura  de  mercat  de  competència  perfecta   (increment  de  preu*quantitat  /  increment  quantitat  =  preu)   Cost  marginal     Comparar  ingrés  total  i  cost  total,  o  comparar  ingrés  marginal  i  cost  marginal.         Si  l’ingrés  marginal  és  més  gran  que  el  cost  marginal,  l’empresa  seguirà  produint.  Vol  dir  que  per  cada   unitat  addicional,  la  variació  en  l’ingrés  és  més  gran  que  la  variació  en  el  cost.     Si  és  a  la  inversa,  l’empresa  té  pèrdues,  no  continua  produint,  redueix  la  producció.       à  el  punt  òptim  és  quan  l’empresa  té  un  ingrés  marginal  =  que  el  cost  marginal.     Puc  maximitzar  els  beneficis  quan  són  iguals.  On  el  benefici  marginal  és  0,  el  màxim,  no  pots  millorar.       El  preu  és  igual  al  cost  marginal  à  NOMÉS  EN  LA  COMPETÈNCIA  PERFECTA.  Això  es  pot  donar  perquè   l’ingrés  marginal  és  igual  al  preu,  i  el  preu  és  sempre  el  mateix.       P=C.Ma     EXERCICI:  annex.       Diferència  entre  curt  i  llarg  termini.     Curt   Termini:   Hi   ha   uns   costos   fixos   que   s’hauran   d’assumir   igualment   (a   curt   termini   també)   i   no   intervindrà  la  decisió  si  hauria  de  tancar  o  no.  El  que  farà  que  l’empresa  ho  deixi  serà  comparar  a  curt   termini  ingressos  amb  costos  variables,  perquè  els  costos  fixos  els  hem  d’assumir  igualment.       6   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     L’empresa  el  que  farà  es  veure  si  l’ingrés  total  és  més  petit  que  el  cost  variable  à  Condició  perquè   una  empresa  tanqui  a  curt  termini  (p<CVMi)  els  costos  fixos  els  hem  d’assumir  igualment,  no  entra  en   la   decisió,   per   tant   només   ens  queden  els  variables.       Quin  triem  de  CVMi,  tenint   en   compte   que   el   preu   és   40,   ho   hem   de   comparar   amb   el   més   petit,   amb   el   mínim:  40<43’75.     En   aquest   cas,   si   decideix   produir   el   seu   benefici   seria   de   -­‐115€   i   si   no   produeix  el  benefici  és  de  -­‐ 100€.  Interessa  no  produir.       Si  el  p  <  CV  mig  mínim   à   no  continua  produint   Si  el  p  >  CV  mig  mínim   à   continua  produint.     Si  el  preu  fos  de  50,  seria  50   >  43’75.     A  curt  termini  només  agafem  els  costos  variables.  A  llarg  termini  ens  fixem  amb  tots  els  costos.       Llarg  termini:  agafem  cost  variable  i  fix.     p>CTMi  mínim  à  empresa  continua,     p  <  CTMi  mínim  à  l’empresa  tanca.       La  corba  d’oferta  a  curt  de  l’empresa  competitiva:  La  funció  de  cost  margina  és  com  la  funció  d’oferta   de  l’empresa,  perquè  diu  per  cada  nivell  de  preu  (si  aquest  ve  donat),  quina  és  la  quantitat  que  farà   que  l’empresa  maximitzés  els  seus  beneficis.     Gràfic:  dividida  en  dos  segment.  Oferta  a  curt  termini  i  llarg  termini.   Si   hi   ha   una   empresa   que   té   beneficis,   farà   que   entrin   més   empreses   i   farà   que   el   benefici   caigui,   i   si   té  pèrdues,  les  empreses  sortiran  i  pujarà  el  benefici  un  altre  cop.       Per   tant   en   el   cas   de   la   competència   perfecta,   el   benefici   a   llarg   termini   no   hi   serà   perquè   serà   la   situació  d’equilibri,  només  serà  possible  a  curt  termini.  Entraran  i  sortiran  empreses  i  tronaran  al  seu   equilibri.   Si   una   empresa   entra   és   que   vol   entrar   a   competir   amb   les   altres   empreses   i   vendre   un   producte  similar.     A  larg  termini  no  té  sentit  que  hi  hagi  beneficis  o  pèrdues.         ANNEX.   Gràfics.  Partirem  d’una  situació  d’equilibri,  passarà  alguna  cosa  i  tornarà  a  una  situació  d’equilibri.     Un  mercat  de  competència  perfecta,  està  normalment  en  situació  d’equilibri.                 7   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Maximització  de  beneficis:  preu  =  Cost  Marginal       Convé  produir  ?:     •  CT
Considerar  els  costos  fixos  (irrecuperables)  i  els  variables.     •  LT
Considerar  els  costos  totals.  Decisió  d’entrada  o  sortida  de  la  industria       CT  à  La  corba  d’oferta  d’una  empresa  és  la  de  CMg  a  partir  del  mínim  dels  CVMi  .     LT:  Lliure  entrada  y  sortida  del  mercat,  no  hi  ha  costos  irrecuperables,  l’empresa  decidirà  quedar-­‐s’hi   només  si  els  ingressos  cobreixen  tots  els  costos.     LT  à  La  corba  d’oferta  d’una  empresa  és  la  de  CMg  a  partir  del  mínim  del  CTMi.       Quan  els  ingressos  són  inferiors  als  costos,  l’empresa  té  pèrdues.     •  Quan  els  ingressos  cobreixen  exactament  els  costos  (p  =  CTMi),  incloent-­‐hi  els  costos  d’oportunitat,   l’empresa  té  benefici  normal.     •  Quan  els  ingressos  són  superiors  als  costos,  l’empresa  té  un  benefici  extraordinari,  aquesta  situació   atraurà  noves  empreses  al  mercat,  tot  provocant  una  davallada  del  preu  i  dels  beneficis.         Empresa  en  competència  perfecta:
   •   El  p  =  IMi  =  IMg  (L’empresa  és  preu-­‐acceptant).         •   La  producció  que  maximitza  els  beneficis,  quan:     CMg  =  p  (=  IMg)       •   La  seva  corba  d’  O  és  la  seva  corba  de  CMg:     CT,  la  part  que  està  per  sobre  de  la  corba  CVMi.  
   LT,  la  part  que  està  per  sobre  de  la  corba  CTMi.  
     •   CT,  tanca  si  el  preu  no  supera  el  CVMi.
     •   LT,  surt  del  mercat  si  el  preu  està  per  sota  del  CTMi.     En  un  mercat  amb  lliure  entrada  i  sortida,  els  beneficis  econòmics  tendeixen  a  zero  LT,  i  totes   les  empreses  produeixen  a  l’escala  de  producció  eficient  (mínim  CTMi).     CT,   canvis   en   la   demanda   afecten   els   beneficis   i   el   preu.   LT,   l’ajust   en   el   nombre   d’empreses   fa  que  els  beneficis  econòmics  tornin  a  ser  nuls.       2.   El  monopoli     2.1  El  monopoli  i  la  competència  imperfecta     Es  considera  monopoli  si:   -­‐  Al  mercat  hi  ha  un  únic  oferent.     -­‐  El  bé  no  té  substitutius  propers.     =>  El  monopolista  és  preu-­‐decisor,  no  preu-­‐acceptant.  Tenen  total  capacitat  per  incidir  sobre  el  preu,   l’únic  que  els  limita  és  la  demanda.  Les  empreses  tenen  el  màxim  poder  de  mercat.   =>  Al  mercat  no  hi  ha  corba  d’oferta,  només  de  demanda.     Els  interessa  vendre  poc  a  un  preu  més  alt.  La  seva  corba  de  referencia  serà  la  corba  de  demanda  de   mercat,  que  serà  la  corba  de  demanda  de  l’empresa.     En  el  cas  del  monopoli  tenim  una  corba  de  demanda  de  mercat  i  en  el  cas  de  la  competència  perfecta   tenim  una  corba  de  demanda  de  l’empresa,  diferent  a  la  de  mercat.  ANNEX.       8   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà         La  competència  imperfecta  integra  el  monopoli,  l’oligopoli  i  la  competència  monopolística.     Característica  comuna:  capacitat  de  l’empresa  de  fixar  un  preu  per  sobre  del  cost  marginal.     L’índex  més  conegut  per  mesurar  el  poder  de  mercat  és  l’índex  de  Lerner:  (p-­‐  CMa)/p.  Valor  entre  0  i   1,  de  menor  a  major  poder  de  mercat.     En  el  cas  0  à  no  hi  ha  poder  de  mercat.   En  el  cas  1  à  hi  ha  total  poder  de  mercat.       Tenim   una   empresa   preu   decisora   amb   total   poder   de   mercat,   just   el   contrari   que   l’estructura   de   competència  perfecta.     Preu  i  quantitat  serà  diferent,  la  quantitat  serà  més  petita  i  el  preu  més  gran  en  el  cas  de  monopoli.   Les   barreres   d’entrada   també   serien   una   altra   diferència,   en   la   competència   perfecta   no   n’hi   hauria.   El  fet  de  que  el  producte  no  tingui  substitutiu  proper  ja  és  una  barrera  d’entrada,  en  el  monopoli  n’hi   ha  moltes.       Perquè  és  donen  situacions  de  monopoli?   Les  principales  causes  del  monopoli  són:     •   economies  d’escala:  Reducció  CTMi  (decreixents)  en  augmentar  la  producció.  És  més  eficient   una  única  empresa:  Monopoli  natural.  Per  algunes  raons,  hi  ha  que  existeixin  i  això  fa  que   sigui  més  eficient  una  única  empresa  que  no  diverses  empreses.     Com  més  produïm,  el  cost  unitari  és  més  petit.  (ex.  Xarxa  de  distribució  de  l’aigua),  els  costos   d’entrada  són  molt  cars  i  és  més  lògic  i  eficient  és  que  només  hi  hagi  una  empresa.       •   patents:  Instrument  jurídic  que  confereix  a  l’empresa  l’exclusivitat  en  la  producció  d’un  bé.   Permeten  la  recuperació  de  costos  d’investigació  i  desenvolupament.       •   Llicències  legals:  monopoli  creat  per  l’Estat.  Monopolis  legals.  Objectiu:  prestació  de  serveis   (tren,   distribució   de   gasolina...)   Estratègics.   En   moments   determinats   per   proporcionar   determinats  serveis.       •   Propietat  exclusiva  d’un  factor:  permet  a  una  empresa  produir  un  bé  totalment  diferent  dels   que  produeixen  els  seus  competidors.  Tenir  un  factor  que  no  té  cap  altra  empresa.       Són  situacions  extremes  amb  característiques  així.     La  demanda  i  l’IMg  d’un  monopolista     Únic  productor  =>  la  corba  de  demanda  de     l’empresa  és  la  corba  de  demanda  de  mercat.     Pendent  negatiu  de  la  corba  de  demanda  =>  Per  tal  d’augmentar  vendes  ha  d’abaixar  el  preu.  Una   unitat  addicional  de  producció  no  augmenta  l’ingrés  del  preu,  sinó  d’una  quantitat  menor.     Ingrés  marginal  <  preu   La  corba  d’IMg  va  per  sota  de  la  corba  de  demanda  atès  que  l’Img  decreix  en  augmentar  la  producció.                         9   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Exemple:  *(Img  és  el  I.Marginal)     Monopoli  p>Ima   Competència  perfecta  p=Ima     És   un   efecte   al   qual   s’enfronta   el   monopoli,   el   monopoli   està   interessat   a   vendre   els   preus   més   alts,   però   s’ha   ‘enfrontar   a   que   si   vol   col·∙locar   més   producte   o   vendre   més,   s’ha   d’enfrontar  preus  més  baixos  i  això  li  fa  reduir  els  ingressos.   Per  això  li  interessa  produir  poc  amb  més  ingressos.       à  el  preu  varia,  i  això  em  fa  canviar  l’ingrés  total  i  el  marginal.   Si  jo  vull  produir  més,  el  preu  ens  baixa.     Ingrés  marginal  sempre  em  quedarà  per  sota  del  preu.     El  punt  on  l’ingrés  marginal  maximitza  els  seus  beneficis,  IMa  =   CMa,  però  el  preu  no  el  tinc  aquí     Necessitem  el  CTMi  per  poder  calcular  els  beneficis  de   l’empresa.  (ANNEX).             Monopoli  versus  Competència  perfecta:     Monopoli:     -­‐   És  l’únic  productor.  
   -­‐   S’encara  a  una  corba  de  demanda  amb  pendent  negatiu.  
   -­‐   És  preu-­‐decisor.  
   -­‐   Per   tal   d’incrementar   vendes   n’ha   d’abaixar   el   preu,   per   això  
l’ingrés   marginal   és   inferior   al   preu.     Empresa  Competitiva:  
   -­‐   És  una  entre  una  munió  d’empreses.   -­‐   
S’encara  a  una  corba  de  demanda  horitzontal.
   -­‐   És  preu-­‐acceptant.
   -­‐   Les  seves  vendes  no  impacten  al  preu  del  mercat:  l’  ingrés  marginal  és  igual  al  preu.       2.2  La  maximització  del  benefici     El  monopolista  maximitza  el  benefici  quan  IMg  =  CMg     (Llei  vàlida  per  a  qualsevol  estructura  de  mercat).     La  producció  òptima  :  Quan  CMg  =  IMg     Per   tal   de   fixar   el   preu   haurà   de   considerar   la   corba   de   demanda.       És  el  poder  de  mercat  del  monopoli  que  li  permet  fixar  un   preu  per  sobre  del  cost  marginal.           10   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Pèrdua  d’eficiència:     El  monopolista  aconsegueix  beneficis  superiors  reduint  la  quantitat  i  augmentant  el  preu.     L’economia   en   el   seu   conjunt   obtindria   un   benestar   més   gros   si   el   monopolista   incrementés   la   producció.     Augmentar  la  producció  n’elevaria  el  cost  total,  reduint  els  seus  beneficis:  El  monopolista  no  produeix   la  quantitat  eficient.         El  cost  en  termes  de  benestar  degut  a  la  reducció  de  la  producció  i  a  l’augment  del  preu  s’anomena   cost  social  del  monopoli.       El  posicionament  dels  poders  públics   1.   2.   3.   4.   Garantia  e  la  competència  mitjançant  lleis  antimonopolis   La  regulació   Propietat  pública,  es  pot  nacionalitzar  i  transformar  en  una  empresa  pública.   No  fer  res.     Les  actuacions  de  moltes  empreses  de  vegades  estan  en  el  límit.       La  discriminació  de  preus   *Discriminació  Perfecta  de  Preus  à  el  monopolista  coneix  perfectament  la  disposició  a  pagar  de  cada   client.      Ex.  Vindria  diferents  tipus  de  llibres  com  tipus  de  consumidors  del  mercat,  és  a  dir,  per  cada   disposició  a  pagar,  faria  una  edició  especial.  Ven  diferents  quantitats  a  diferents  preus.  Pot   aconseguir   que   la   pèrdua   d’eficiència   es   vagi   reduint,   fins   al   límit   que   no   hi   hauria   diferència   en  el  cas  del  monopoli  i  la  competència  perfecta.       Exercici:     Sense  discriminació   L’empresa  té  un  cost  variable  de  0€  i  un  cost  fix  de  2  milions  €       Ven  els  seus  llibres  a  30€  i  hi  ha  7.000  consumidors  que  pagarien  aquest  preu  =  3  milions  €.   Aleshores  els  beneficis  serien  d’un  milió  €  (3milions  –  2  milions).     Amb  discriminació   Els  consumidors  que  estan  disposats  a  pagar  30€  són  100.000,  i  aquells  que  estan  disposats  a  pagar   menys,  10€,  serien  200.000  consumidors.  Aleshores  tenim  uns  beneficis  de  la  suma  d’aquestes  vendes   (3  milions  +  2  milions),  seria  de  5  milions.     Els  seus  beneficis  hauran  millorat:  5  milions  –  2  milions  =  3  milions  €  de  benefici.     à  Fent  la  discriminació,  ha  millorat  el  seu  benefici.       *Discriminació  Imperfecta  de  Preus  à  el  monopolista  no  coneix
la  disposició  a  pagar  de  cada  client       Al  monopolista  li  interessa  vendre  poc  a  un  preu  molt  alt,  però  si  hi  ha  molta  gent  que  no  pot  arribar   a  aquest  preu,  aleshores  li  surt  més  a  compte,  vendre  uns  quants  més  a  un  preu  més  baix  à  l’empresa   discrimina  preus.       RESUM:   Empresa  en  competència  perfecta:
El  p  =  IMi  =  IMg  (L’empresa  és  preu-­‐acceptant).  La  producció  que   maximitza  els  beneficis,  quan:  CMg  =  p  (=  IMg)  La  seva  corba  d’  O  és  la  seva  corba  de  CMg:     -­‐   CT,  la  part  que  està  per  sobre  de  la  corba  CVMi.  
   -­‐   LT,  la  part  que  està  per  sobre  de  la  corba  CTMi.  
       11   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     En   un   mercat   amb   lliure   entrada   i   sortida,   els   beneficis   econòmics   tendeixen   a   zero   LT,   i   totes   les   empreses  produeixen  a  l’escala  de  producció  eficient  (mínim  CTMi).  CT,  canvis  en  la  demanda  afecten   els  beneficis  i  el  preu.  LT,  l’ajust  en  el  nombre  d’empreses  fa  que  els  beneficis  econòmics  tornin  a  ser   nuls.       En  el  cas  del  monopoli:
El  preu,  determinat  per  l’empresa  tenint  en  compte  la  demanda,  està  per   sobre  del  cost  marginal.  Aquesta  apujada  de  preus  no  és  desitjable  per  al  consumidor.     El  poder  de  mercat  del  monopolista  li  permet  elevar  els  preus  per  sobre  del  cost  marginal  per  millorar   els  beneficis.     La   menor   quantitat   produïda   (ineficiència)   i   l’elevació   del   preu   per   sobre   del   cost   marginal,   constitueixen  el  cost  social  del  monopoli.         3.   L’oligopoli   Oligopoli  à  pocs  venedors  que  ofereixen  un  producte  idèntics  (bastant  similar).  Les  empreses  poden   decidir  si  competir  entre  elles  (competència  perfecta)  o  aliar-­‐se  entre  elles  (monopoli),  tensió  en  la   decisió  que  prendran.       Competència   monopolística   à   molts   venedors   que   ofereixen   productes   similars   però   no   idèntics.   A   través  d’estratègies  de  màrqueting.       4  tipus  d’estructura  de  mercat     1  empresa •monopoli poques   empreses •oligopoli moltes   empreses •productes  diferenciats  -­‐ competència   monopolística •productes  idèntics  -­‐ competència   perfecta   Tensió   entre   cooperació   i   interès   individual   à   a   cada   oligopolista
l’interessa   més   el   seu   benefici   individual     Col·∙lusió  à  acord  quantitat  i  preu     Càrtel  à  grup  d’empreses  que  arriben  a  l’acord       Equilibri  de  Nash  à  cada  empresa  tria
la  millor  estratègia  à  donades  les  estratègies  de  les  altres.   És  la  solució  entremig  dels  dos  extrems  de  desconfiança  i  total  confiança.         Exercici     quantitat   Preu  €   Ingrés  Total  (IT)   Ingrés  Margina  (IMa)   0   120   0   -­‐   10   110   1100   110   20   100   2000   90   30   90   2700   70   40   80   3200   50   50   70   3500   30   60   60   3600   10   70   50   3500   -­‐10   80   40   3200   -­‐30     12   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     90   100   110   120   30   20   10   0   2700   2000   1100   0   -­‐50   -­‐70   -­‐90   -­‐110     Monopoli:   Competència  perfecta:       60<q*<70   p=CMa=0   30<p*<60   Q*=120   3600<benefici<3600   P*=0€     Monopoli     à  duopoli  (oligopoli  de  2  empreses)  à  dos  empreses  que  es  reparteixen  el  mercat  a  parts  iguals   en  aquestes  dues  hi  ha  acords  entre  elles.     Per  ex.  Una  produeix  30,  l’altra  30  i  el  preu  segueix  sent  60€  i  el  benefici  també  està  repartit  en  parts   iguals.       Però  això  seria  una  situació  ideal  un  equilibri  cooperatiu,  al  final,  una  de  les  dues  empreses  trenca   l’acord  per  obtenir  més  beneficis,  l’altra  segueix  amb  l’acord  ja  que  no  sap  que  l’empresa  amb  qui   s’havia  aliat  l’està  traint.     L’empresa   que   trenca   l’acord   produeix   40   en   aquest   moment   i   l’altra   30.   Entre   les   dues,   la   quantitat   és  70  i  si  veiem  la  taula,  el  preu  aleshores  és  de  50€,  però  clar,  l’empresa  que  ha  trencat  l’acord  guanya   amb   beneficis.   I   els   beneficis   de   la   que   no   trenca   l’acord   es   redueixen.   En   aquest   punt   les   dues   empreses  s’adonen  que  l’acord  s’ha  trencat  i  el  trenca  també,  per  tant:   Les  dues  empreses  produeixen  40  i  la  quantitat  total  és  de  80,  el  preu  va  baixant,  ara  és  de  40€.  Els   beneficis  de  cada  empresa  també  baixa,  cadascuna  guanya  1600€.     Aquí  s’acaba  el  joc,  aquest  és  l’equilibri  de  Nash.     La  millor  estratègia  a  la  que  s’arriba  quan  cada  empresa  busca  el  seu  propi  benefici.  Quan  cadascú   busca  el  seu  benefici,  s’arriba  a  un  benefici  per  “tothom”,  en  realitat  les  dues  empreses  surten  perdent   i  el  millor  seria  l’equilibri  cooperatiu,  però  potser  no  és  el  millor  per  tota  la  societat.  Situació  entremig.     El  preu  es  regulat  pel  mercat.       ANNEX  à  Equilibri  de  Nash  és  l’equilibri  no  cooperatiu.       Respecte  al  monopoli:  quantitat  superior  //  preu  inferior   Respecte  a  la  competència  perfecta:  quantitat  inferior  //  preu  superior     Efecte-­‐producció:  augmenten  beneficis  i  efecte-­‐preu:  disminueixen  beneficis     Com  més  gran  el  núm.  venedors  à mercat  oligopolístic  s’assembla  més  mercat  competència   perfecta,  no  existeix  l’Efecte-­‐preu       Teoria   de   jocs,   estudi   comportament   individus   en   situacions   estratègiques.   L’estratègia   està   en   prendre   decisions   considerant   les   reaccions   dels   altres   (Mercats   oligopolístics   hi   ha   interaccions   estratègiques)     Ex.  Dilema  del  presoner.  Estratègia  dominant  és  la  millor  per  a  un  jugador  independentment  d’aquella   que  faci  l’altre  jugador     El   dilema   del   presoner   i
el   benestar   de   la   societat   à   equilibri   no   cooperatiu   (Eq.   Nash)   pot   ser   desitjable
des   del   punt   de   vista   de   la   societat   i   l’equilibri   cooperatiu   (monopoli)   és   desitjable   pels   oligopolistes  però  no  per  a  la  societat,  els  mercats  assignen  més  eficientment  els  recursos  si  no  hi  ha   cooperació.       13   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     3.1  Competència  monopolística   Competència  monopolística  és  una  barreja  (elements  oligopoli  i  elements  de  competència  perfecta),   cada  empresa  actua  com  un  petit  monopoli,  la  competència  monopolística  té  característiques  dels   dos.     La  maximització  de  beneficis  és  a  curt  termini,  ja  que  a  llarg  termini  és  don  una  situació  complexa.       Característiques  d’un  mercat  amb  competència  monopolística:   -­‐   Molts  venedors   -­‐   Diferenciació  del  producte   -­‐   Llibertat  d’entrada  i  sortida  d’empreses   Empresa  monopolísticament  competitiva  a  curt  termini à maximització  beneficis  :  IMa  =  CMa     Empresa  monopolísticament  competitiva  Llarg  termini     à  Com  en  un  mercat  monopolístic  à  P  >  CMa  =  IMa     à  Com  en  un  mercat  competitiu  à entrada  i  sortida  d’empreses
fins  que  els  beneficis  econòmics  =   0  à P  =  CTMe     Competència  monopolística  enfront  de  la  competència  perfecta  Excès  de  capacitat  i  Marge  sobre  el   CMa     14   ...

Tags: