5.2 El Calcolític. El desenvolupament de les societats del tercer mil·leni [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

5.2 EL CALCOLÍTIC. EL DESENVOLUPAMENT DE LES SOCIETATS DEL TERCER MIL·LENNI 1. Definició El concepte de calcolític o edat del coure, a més de la definició del 5.1, és: - - Període imprecíscronològicament Pròxim Orient: 6000 aC Balcans, Egeu i Europa sud-oriental: 5000-4000 aC Europa occidental: 3.5000 aC Característiques poc generalitzables arreu d’Europa i Pròxim Orient ja que quan neixen les civilitzacions de Sumer i Uruk al P.O (3.500 aC) a Europa encara hi ha el Calcolític. .
Alguns autors creuen que no s’hauria de fer una divisió entre Neolític i Calcolític ja que considerenel Calcolític es l’estadi mes evolucionat del procés neolític. El problema sorgeix quan hi ha comunitats que tenen metal·lúrgiaperò no la utilitzen.
2. Característiques del Calcolític 1.Cronologia diversa segons territoris: punt 1.
2. La generalització (no introducció) de la metal·lúrgia de l’or i del coure no es un fenomen aïllat, sinó que es fruit d’unes transformacions més profundes.
3. Durant el calcolític, es perfeccionen les tècniques de producció d’aliments i altres productes: artesanat 4. La base econòmica continua sent la producció agrícola i ramadera però s’observen uns canvis: Agricultura     Arada i fertilitzants orgànics (fems) Roda i el carro Generalització regadiu, almenys al Pròxim Orient, l’alternança de cultius.
Es domestiquen i conreen per primera vegada algunes espècies com l’olivera (oli) i la vinya (vi). Només al P.O i a l’Egeu.
Ramaderia  La importància dels bous i mes tard dels cavalls (domesticat cap al 3.500 aC) començarà a ser molt significativa. La domesticació es coneguda per les marques en els ossos i per la castració ja que son utilitzats per la força. (quan castres augmentes la massa muscular).
 Canvis en la producció ramadera o Disminució de les espècies salvatges o Presència d’animals castrats o La “revolució dels productes secundaris” o Augment de les espècies domesticades: ovelles, cabres, bous, porcs, cavalls...
5. Com a conseqüència de l’augment de productivitat, els assentaments es fan plenament estables i l’economia d’abastament domèstic es substitueix per una economia excedentària d’intercanvi i complementarietat.
6. Nou model de desenvolupament humà (IV mil·lenni aC): - Millora condicions de vida Creixement demogràfic Aparició de la ciutat 7.Canvis simbòlics: megalitisme (fenomen que transcendeix etapes i el trobem en el neolític, en el calcolític...) - Menhir, cromlec, dolmen...
8. Augment de l’intercanvi de productes entre regions llunyanes: les xarxes trafiquen amb objectes metàl·lics, ceràmica, objectes de luxe i prestigi, sal, lamines de sílex i obsidiana i d’altres productes elaborats.
9. L’intercanvi promou la interacció entre els grups amb conseqüències culturals molt importants. La complementarietat econòmica requereix l’aparició d’un centre redistributiu: els centres d’intercanvi i els mercats.
10. Paral·lelament es defineixen ja els primers especialistes que sobresurten de la resta de la població: ceramistes, metal·lúrgics, miners, orfebres, comerciants, constructors i soldats 11. Societat: progressiva estratificació social i de l’aparició de les elits. El poder serà d’uns pocs. Com es pot saber amb un registre arqueòlogic que hi ha desigualtat social? Mitjançant marcadors que ens ho indiquen.
a) Mon funerari  Diferencies en la grandària de les tombes, nombre d’individus inhumats i en la presencia/absència d’objectes de prestigi.
 Diferencies de famílies o llinatges  Nomes una part de la població esta representada en les necròpolis.
b) Poblats:  Presencia o absència de determinats elements de producció: tallers d’artesania.
 En general, no s’aprecia diferencies de riquesa en les cases però si en les diferencies entre poblats: grandària, riquesa de materials, presencia absència de fortificacions.
 Elits controlen la circulació dels bens, les xarxes d’intercanvi.
c) Possessió  Si una persona posseïa metal·lúrgia, objectes de prestigi, etc.
3. El calcolític europeu 3.1 Característiques generals Darrera fase àlgida del megalitisme Revolució dels productes secundaris a Europa Elits que controlen la circulació dels béns Aparició del guerrer i increment dels conflictes (guerres i massacres) Desenvolupament del fenomen del vas campaniforme Cultura ceràmica cordada Europa Central i de l’Est (del Rin al Volga). També se l’anomena cultura dels Kurgans (Kurgan=túmul en llengua eslava). Ceràmiques obliqües i impreses. Es noten les marques de les cordes a la ceràmica. Les ceràmiques decorades amb cordes eren típiques ofrenes funeràries a tombes masculines.
Tipus d’enterrament: - - Inhumacions individuals sota túmul de terra o pedra amb posició fetal.
Els cossos apareixen disposats segons el sexe: dones/homes Dones: posició fetal recolzades al costat esquerra i mirant d’Est a Oest Homes: posició fetal recolzats al costat dret i mirant d’Oest a Est.
Cambres funeràries fetes de fusta Als aixovars masculins trobem materials estereotipats (repetits). Vasos, estris de sílex, armes de pedra polida., etc. S’ha pensat que serien signes de prestigi La uniformitat cultural dels grups de ceràmiques cordades es difícil d’interpretar Oposició entre l’esfera masculina i l’esfera femenina que es veurà reflectida en aixovars funeraris, estàtues, menhirs i gravats rupestres.
Manifestacions simbòliques: desaparició progressiva de les deesses mare per elements masculins que porten armes. Ens trobem davant de les primeres evidències de l’ascensió del guerrer El final de la cultura de la ceràmica de cordes està marcat per l’aparició del vas campaniforme que la substitueix.
Calcolític: consolidació elits (control recursos, control vies circulació de béns, protecció excedents i bens acumulats) que provoca un increment de conflictes. El període serà bèl·lic i ho sabrem perquè hi ha una: - Proliferació d’armes en aixovars funeraris Gravats representen escenes bèl·liques Aparició de fosses comunes, esquelets amb sagetes clavades o fractures violentes.
Aparició poblats fortificats No resulta fàcil la interpretació d’aquesta situació. S’han fet un seguit d’hipòtesis - Lluites entre grups establerts en el territori pel control dels recursos? Venjances? Segrest de dones? Invasions de grups? Execucions rituals? 3.2El cas d’Ötzi - - - - - La troballa es va realitzar al 1991 als Alps italians a 3210m d’alçada. La conservació excepcional de la mòmia i de les seves pertinences ha permès realitzar molts estudis. Es va examinar el cos i es va estudiar el genoma de l’individu.
Característiques: Sexe: Home Edat: 45 anys (avançada) Alçada: 1,60m Pes: 50kg Cabell: castany Ulls: marrons Estat de salut: Articulacions desgastades (artritis) Venes calcificades Fractures de costelles Tàbic nassal trancat Malaltia de Lyme (puces) Càries: el desgast de les dents ens dona informació de que ingeria cereals triturats.
Paràsits intestinals.
Congelació en els dits.
Estries a les ungles: demostra situacions d’estrès prèvies a la mort.
Context del cos La presencia al cos de pol·lenens indica que va morir la primavera o inicis de l’estiu.
Més de 50 tatuatges en agrupacions de línies paral·leles i creus. Es troben a l’esquena i a les zones articulars: una mena d’acupuntura (tractament pel dolor que li provocava l’artritis).
Ötzi anava completament vestit en el moment de la mort i cap dels elements estava teixit, sinó fabricat amb cuir i herbes trenades. Molt preparat amb l’equipament: abrics, sabates, pells...
Armat amb una destral de coure, un punyal de sílex, un gran arc, un buirac, sagetes acabades, motxilla, corda, xarxa, punxons d’os...
Causes de la mort d’Ötzi: Un crim antic? Talls a la mà i contusions curades amb molsa.
El TAC va mostrar una punta de fletxa al pulmó esquerra i a més a la capa de fibres hi havia un forat a la mateixa zona. Per tant, és evident que el van disparar.
Sang a d’una altre persona a la capa i al ganivet d’Ötzi.
Hipòtesis: Fugia? Per la fletxa disparada.
Fou emboscat? Un tall a la mà dreta fa pensar que hi va haver cos a cos.
Per tot el material, es creu que Ötzi podia ser: Pastor: pel lloc on es va trobar Cabdill, caçador o prospector metal·lúrgic: per les armes de coure Comerciant Xaman 3.3 Fenomen campaniforme (2.500-1.500 aC) Definició: - Es un fenomen i no una cultura o civilització ja que transcendeix períodes. El fet que la seva tradició d’estudi sigui molt extensa, fa que predominin certs estereotips que cal superar.
Vas amb forma de campana invertida, encara que a les fases més recents apareixen altres tipus de formes com bols i cassoles.
El vas campaniforme s’ha associat freqüentment amb la difusió de la metal·lúrgiaen l’actualitat aquesta idea s’ha rebutjat.
Distribució - Discontinua i irregular: República Txeca, Costa Atlàntica, Costa Mediterrània, Gran Bretanya.
Formes i decoracions El vas campaniforme es el fòssil director del calcolític europeu Tipus de ceràmica campaniforme - Marítima o internacional: decoració puntillada o corbada Continental o regional: decoracions incises i estampades amb diferents grups geogràfics amb característiques pròpies El fenomen campaniforme reprodueix diferents formes ceràmiques (vas,bol i cassola) i estils decoratius.
Les decoracions se situen en la superfície externa (de la vora del vas fins la base) i interna (a la vora).
Pack campaniforme: - Punyals d’espiga o llengüeta Puntes de javelina Ornaments d’or i plata Braçals d’arquer Puntes de fletxa de retoc pla Botons amb perforació amb “V” Context funerari - Europa central: es caracteritza per l’enterrament individual amb el cos flexionat: les dones sobre el costat dret i orientades sud-nord i els homes sobre el costat esquerra i orientats nord-sud Europa occidental: els enterraments son col·lectius i s’aprofiten els sepulcres megalítics anteriors o bé es construeixen hipogeus Elements de prestigi i rituals funeraris? - Les diferents formes ceràmiques del fenomen del vas campaniforme formen part dels aixovars i són associades a elements de caça i guerra Restes de cereals fermentats: contenidors de begudes alcohòliques Es prima la decoració i el acabat final dels bols.
Associació amb figura masculina Sherrat (arqueòleg): va trobar vinculació dels vasos amb consum de cànnabis.
Interpretacions a) CLÀSSIQUES - Cultura o civilització - Migracions de pobles nòmades indoeuropeus provinents d’Ucraïna i Rússia (pastors, metal·lurgistes, itinerants, guerrers...) que difonen la metal·lúrgia i transformen el substrat poblacional que existia a Europa.
b) ACTUALS - Fenomen que transcendeix cultures i presenta significats molt diversos - Dificultats per validar l’esquema cronològic basat en els tipus decoratius. Hipòtesi: És possible parlar de diversos orígens pels diversos estils decoratius? - El Vas Campaniforme esdevé la conseqüència d’una sèrie de canvis: el VC materialitza unes xarxes d’intercanvi abans preexistents. La seva unitat s’explica en el context d’una extensa interacció comercial creada per unes elits desitjoses de bens de prestigi.
- Fins a cert punt, respon a una moda. És una vaixella de luxe emprada per les elits europees en cerimònies socials (banquets) - El context social mostra un augment de les diferenciacions social i un increment de la coerció (figura del guerrer, fortificacions, violència, etc). El campaniforme es vist com una ideologia o emblema de poder.
...

Comprar Previsualizar