Tema 3a.- Teixit connectiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Tema 3a.- Teixit connectiu Tenim diferents tipus de teixits connectius (són els més abundants) embrionari, conjuntiu, adipós, cartilaginós, òssi, sanguini.
Aquests teixits connecten altres teixits, uneixen elements. Té molta importància en la organització espacial dels teixits i serveix com a suport mecànic d’altres teixits.
1.- Components del teixit connectiu En aquest teixit les cèl·lules es troben separades entre elles, d’aquesta manera podem definir que el teixit connectiu està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.
1.1.- Matriu extracel·lular Aquesta matriu està composada per dos elements principals:  Substància fonamental Aigua, electròlits/sals minerals, proteoglucans, i proteïnes d’adhesió com ara la laminina, fibronectina, entactina i tenascina.
 Fibres (matriu fibul·lar) aquests elements estàn formats per diferents proteïnes.
Trobem el col·lagen format per col·lagen, les fibres reticulars formades també per col·lagen i les fibres elàstiques formades per fibrilina i elastina.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Proteoglucans Els proteoglucans són elements que es troben dintre el grup de substància fonamental i estan formats per una proteïna axial i glucosaminoglucans (GAGs). Els GAGs tenen càrrega negativa ja que es troben sultafats, gràcies a aquesta càrrega, retenen ions positius, per aquest motiu aquests elements es poden tenyri amb Hematoxilina.
Els proteoglucans formen una solució que serà viscosa en la seva totalitat sense estrucura. Formaran un gel que contindrà les difrents proteïnes fibroses que constitueixen la matriu fibul·lar.
Proteoglucans són PAS +.
Els GAGs són cadenes de polisacàrids no ramificades que està composades per disacàrids repetits. Podem trobar diferents tipus:  Àcid hialurònic proporciona viscositat en el teixit cartilaginó i líquid sinovial.
 Condroitin sulfat proporciona solidesa i hidrata teixits cartilaginós, teixit que es troba a la còrnia, òssi i epitelial (sobretot la dermis).
 Dermatan sulfat proporciona solidesa i hidrata vasoso sanguinis, tendons i teixit epitelial (dermis).
 Heparan sulfat solidesa i hidratació a pulmó, fetge i artèries.
 Queratan sulfat li dóna transparència al teixit cartilaginós i a la còrnia.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Depenentn de quins GAGs conformin els proteoglucans en trobarem també diferents tipus: Glucoproteïnes d’adhesió Aquestes proteïnes formen part de la subtància fonamental i participen en la comunicació entre cèl·lules del teixit i la matriu extracel·lular. Trobem diferents tipus de proteïnes d’adhesió.
 Laminina produida per cèl·lules epitelials i altres cèl·lules que tenen làmina basal externa. Participen en la unió del teixit epitelial amb connectiu. Es localitza principalment a la membrana basal (làmina externa). Laminina són els llocs d’unió de la cèl·lula amb proteoglucans, entactina i integrines.
 Fribronectina proteïna produïda pels fibroblasts. Forma fibrilles insolubles en el teixit conjuntiu que són molt curtes i primes. S’uneixen transitòriament a la superfície de moltes cèl·lules, servint d’aquesta manera de comunicació posant en marxa processos de senyalització cel·lular. Llocs d’unió per heparina, colàgen, fibrina i integrines.
 Entactina forma part de les membranes basals i es troba unida a laminina i col·lagen IV.
 Tenascina abundant en el teixit connectiu embrionario. Té llocs d’unió per la fibronectina.
Fibres de col·lagen Pràcticament tots els teixits connectius en tenen. Hi ha molts tipus diferents de col·lagen amb propietats diferents.
Les fibres de col·lagen estan formades per fibrilles de col·lagen i es troben en gairebé tots els teixtis excepte en el teixit sanguini. En els teixits on es troben poden observarse com a fibres o cordons llargs de diferent amplada (0.5-20µm).
Aquest tipus de fibres presenten una gran resistència a la tracció.
Es poden tenyir de diferents maneres, de blau o verd amb la tinció tricròmica de Masson, de tronja/vermell amb la tinció tricròmica de Van Gieson, o bé de rosa amb la tinció Hematoxilina – Eosina.
Ultraestructuralment, presenten estriació transversal de bandes clares i fosques degut a la disposició de les fibrilles de col·làgen.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia Trobem diferents tipus de fibrilles de col·lagen: Biosínsetis de les fibrilles de col·lagen Aquesta síntesi té lloc als fibroblasts. En el citoplasma d’aquest tipus cel·lulars té lloc la síntesis de cadenes proteiques anomenades procol·lagen, depenent de la composició i constitució d’aqueste cadenes tindrem diferents tipus de col·lagen. Aquestes cadenes s’ajunten, tres cadenes alfa s’enllacen entre elles i formen una molècula de procol·lagen.
La molecula de procol·lagen s’excretarà a l’espai extracel·lular per exocitosi.
En aquest espai uns enzims tallaran els extrems i obtindrem una molècula de de tropocolagen (colagen madur).
Aquestes molecules o fibrilles es podran associar entre elels per formar les fibres de col·lagen, que a més si s’associen entre elles, obtindrem feixos.
Contra més s’ajuntin més resistència aportaran.
Hi ha regions on el col·lagen queda superposat i d’altres on queda espai lliure.
1r CBM Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia Fibres reticulars Fibres molt fines formades principament per col·lagen tipus III.
Formen xarxes que sostenen conjunts de cèl·lules diferents.
Aquestes fibres les produeixen els fibroblasts (teixit conjuntiu), cèl·lules reticulars (en teixits linfoides o hematopoiètics), cèl·lules de Schwann (en els nervis), cèl·lules musculars llises (vasos sanguinis) i adipòcits (teixit adipós).
Són fibrilles de 0,5-2 µm i no formen fibres grosses, sinó que formaran xarxes o malles de sosten. Es troben relacionades amb el sistema inmune i òrgans limfoides, i ho troben en òrgans amb moltes cèl·lules però amb poc suport com ara la medul·la òssia.
Aquestes fibres es poden tenyir amb la tinció PAS i amb tincions argèntiques (usen plata), ja que són argiròfiles.
Fibres elàstiques Aquestes fibres confereixen eslasticitat (recupera forma) al teixit connectiu i no estan formades per col·lagen, sinó per un nucle d’elastina i microfibrilles perifèriques de fibrilina.
En podem trobar sobretot en cèl·lules que s’agin de contraure i distendre com ara els vasos sanguinis.
Aquestes fibres les generen els fibroblasts i cèl·lules musculars llises. Formaran una malla tridimensional.
Es tenyeixen amb orceïna i resorcina-fucsina.
1r CBM Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM 1.2.- Membrana basal / Làmina basal Sempre en cèl·lules epitelials, per sota, trobem la membrana basal que pot dividir-se en dues parts principals:  Làmina basal components sintetitzats per cèl·lules epitelials. Formada per dues regions, la làmina lúcida / lleugera (capa clara, amb poques fibres) i la làmina densa (conté fibres col·lage, laminina, entactina...)  Làmina reticular components sintetitzats per cèl·lules del teixit connectiu (més importants col·lagen tipus I i III) Aquesta cèl·lula necessita engaxar-se a algun lloc, per aquest motiu una de les funcions de la membrana basal és subjetar els epitelis en un teixit connectiu (adhesió cel·lular del epiteli al teixit conjuntiu). A més també serveix com a suport físic de l’epiteli (impedeix el moviment del epiteli).
A més, aquesta membrana du a terme el que s’anomena ultrafiltració. Els vasos sanguinis es troben just després del teixit connectiu i serveixen per nutrir els epitelis.
Aquesta membrana permet connectar dues regions i permet intercanvi de substàncies, fa de filtre. Permet vascularitzar el teixit epitelial i actua com a fase intermitja aportant lo necessari a cèl·lules epitelials.
Hi ha algunes membranes basals que envolten altres tipus de cèl·lules, en aquests tipus de cèl·lules rebrà el nom de làmina externa i no pas membrana basal.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Làmina externa Altres cèl·lules que no són epitelis, fan les mateixes funcions que una membrana basal. Es pot trobar en adipòcitts, cèl·lules musculars i cèl·lules Schwann aïllant aquests tipus cel·lulars del teixit connectiu.
La composició és la mateixa que la membrana basal.
Tincions membrana basal i làmina externa Si s’usés únicament hematoxilina-eoisina, no es podrien diferenciar on comencen i on acaben les membranes basals, per això per poden tenir aquest tipus d’estructura s’usa una tinció PAS específica amb hematoxilina com a contrast. Poden utilitzar-se, a més, tincions de plata metenamina amb la qual s’apreciaran millor les membranes basals.
En aquesta imatge podem observar hemidesmosomes. Observem que es pot veure un negre més intens, degut a la densitat de fibres. Aquests hemidesmosomes mostren la unió de la membrana basal amb el teixit connectiu. Podem osbervar a més, la zona reticualr i l’inici i final de la mebrana basal.
Perquè la matriu extracel·lular sigui funcional, cal que aquesta membrana tingui alt contingut en aigua. Ha d’haver un equilibri entre l’aigua que entra i la que surt. Si en falta diem que es pateix una deshidratació, si en sobra diem que es pateix un edema.
L’aigua entra a través dels vassos sanguinis i surt a través dels limfàtics.
1.3.- Cèl·lules En el teixit connectiu trobem molts tipus de cèl·lules depenent del tipus en el qual ens trobem. Les cèl·lules més importants del teixit connectiu, són els fibroblasts / fibròcits, però trobem altres tipus com ara adipòcits, condroblasts / condròcits, osteoblasts / osteòcits, monòcits / macròfags, linfòcits / cèl·lules plasmàtiques, mastòcits, neutròils, eosinòfils i basòfils.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Algunes cèl·lules són circulants dels teixits, es poden eliminar o no i no pertanyen de forma fixa al teixit on es troben.
2.- Teixit connectiu conjuntiu Elements en vermell són aquells que es sintetitzen al propi teixit connectiu (conjuntiu en aquest cas).
Aquestes cèl·lules seran bastant estables en el teixit.
En canvi, elements de color vermell, són els sintetitzats a la mèdul·la òssia.
D’allà aniran a parar al teixit connectiu.
2.1.- Cèl·lules del teixit connectiu conjuntiu Fibroblasts Cèl·lules pròpies i exclusives del teixiti connectiu. Són unes cèl·lules allargades (fusiformes) molt actives amb un citoplasma molt desenvolupat i abundant en RER (ha de sintetizar col·lagen). Té un citoplasma basòfil.
Té moltes mitocondris i l’aparell de Golgi molt desenvolupat. En la seva estrctura presenten prolongacions citoplasmàtiques fines unides a proteïnes GAP que permeten la comunicació intracel·lular netre cèl·lules. D’aquesta manera es forma una xarxa tridimensional dins del teixit connectiu.
Aquestes cèl·lules sintetitzen el procol·lagen i permeten la renovació de col·lagen i la seva síntesi pel teixit.
També sintetitzen altres proteïnes com ara proteoglucans, fibronectina, fibrilina, elastina, etc. A més tenen la capacitat de degradar (fagocitar) elements no funcionals matriu, sobretot col·lagen, per així poder-los renovar.
Podem observar en aquesta imatge fibres de col·lagen tallades transversalment i lateralment. Observem com tenen l nucli alalrgat i una gran quantitat de RER, AG i mitocondris.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Fibròcits En veritat són el mateix que els fibroblasts però es troben en diferents moments metabòlics. Aquests tipus de cèl·lules presenten pocs orgànuls ja que són menys actives i per tant mostren un citoplasma menys evident (citoplasma eosinòfil).
Es poden diferenciar a MET amb fibroblast per la diferència d’abundància de RER, AG i mitocondris.
Miofibroblasts Fibroblasts amb capacitat contràctil. Presenten filament d’actina al seu interior i miosina del tipus no-muscular.
Adipòcits En el teixit conjuntiu apareixen aïllats o formant petits grups de cèl·lules.
És una cèl·lula gran amb un diàmetre proper a 120 µm. Tenen forma esfèrica o polièdrica, i al microscopi òptic s’observa un citoplasma ocupat per una gran gota de grassa (lipídica).
No es tracta d’una vesícula, ja que les vesícules tenen una membrana al voltant.
Pericits Cèl·lules relacionades amb els capil·lars. Envolten els capil·lars i els relacionen sempre amb aquests tipus de cèl·lules. Fora del pericit trobem la matriu extracel·lular.
Són cèl·lules amb capacitat contràctil i poden regular la pressió als capil·lars (regulen el flux sanguini).
Macròfags Aquest tipus de cèl·lules pertanyen al sistema mononuclear fagocitari. En el teixit conjuntiu, aquestes cèl·lules d’aquest sistema reben el nom de macròfags o bé histiocits. En el fetge reben el nom de cèl·lules de Kupffer, a les cavitats articulars macròfags sinovials o sinoviocitos tipus A, a cavitats seroses rep el nom de Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM macròfags peritoneals o pleurals, sistema nerviós central cèl·lules microgliales, als alveòls pulmonars macròfags alveolars i a l’os reben el nom de osteoclasts.
En el teixit conjuntiu, com hem dit, trobem principalment el tipus cel·lular d’aquest grup anomenat macròfag. Aquesta cèl·lula és una cèl·lula amb una gran capacitat fagocítica i és capaç d’eliminar restes dels teixits. Es belluguen pel teixit conjuntiu i detecta la presència d’elemens necròtics, patògens, etc i els fagociten activant el sistema immune (presenten antigens).
Hi ha dos tipus principals de macròfags:  Residents normalment viuen al teixit connectiu (en aquest cas conjuntiu). Deriven de precursors del sac vitelí, el que vol dir que es van formar durant el desenvolupament embrionari. Per tant, no es formen a la matriu. Es produeix, va al teixit i s’hi queda (d’aquí ve el nom). Es va reproduint i tenen una vida molt llarga.
 Inflamatoris deriven dels monòcits infiltrats que provenen de precursos que es formen en la medul·la òssia. Quan faci falta, es generaran i aniran a parar al flux sanguini, d’aquesta manera es dirigiran als teixits. Tenen una morfologia molt irregular (moviment constant).
En general els macròfags tenen en la seva membrana microvellositats i lamelipodis que els permeten fagocitar els diferents elements. A més tenen l’Aparell de Golgi desenvolupat i tenen abundants lisosomes primaris i secundaris que els permetrant degradar els diferents elements fagocitats. Com a conseqüència funcional, també contindrà vacuols fagocítics i altres cossos residuals.
Un altre aspecte característic d’aquest tipus cel·lular, és que presenta en la membrana, receptors per la fració Fc dels anticossos, per Interferó i per la fracció C3 del complement.
Aquestes cèl·lules secreten citoquines i altres productes i també actuen com a cèl·lules presentadores d’antigens.
Les citoquines que generen activen els limfòcits (interactuen diferent en diferents situacions d’alerta) els quals activaran altres cèl·lules com ara els neutròfils, fibroblasts, cèl·lules endotelials i activarà procesos d’hematopoyesis...
Aquests processos s’activaran en presència d’un agent patogen o de danys al teixit.
Altres elements que produeixen aquestes cèl·lules són enzims hidrolítics que hidrolitzaran elements matriu extracel·lular i permetrà que es pugui moure més ràpidament, d’aquesta manera arribarà més ràpid a les zones afectades per infecció o Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM dany tissular. També generen derivats de l’àcid araquidònic fet que augmenta la permeabilitat vascular i contrau el múscul llis. Finalment també produirà radicals lliure oxidats que són bactericides i acabaran, per tant, amb els bacteris (procés controlat perquè podria alterar altres teixits, pot produir dany tissular).
Els macròfags són atrets per àcid araquidònic, interferó i fracció C5 del complement.
Cèl·lules plasmàtiques Cèl·lules especialitzades en la fabricació d’anticossos. Té un nucli característic amb forma de roda de carro.
És una cèl·lula que conté una gran quantitat de Reticle Endoplasmàtic Rugós, ja que com hem dit la seva funció principal és la producció d’anticossos. Per tant, és una cèl·lula productora de proteïnes fet que fa que tingui aquesta característica.
Deriven dels limfòcits B, que són cèl·lules del sistema immunitari amb capacitat antigènica o bé activació d’altres cèl·lules (activades per limfòcit T). La presència d’antígens provoca que aquestes cèl·lules produeixin anticossos els quals seran específics per l’antigen que es troba al teixit i ha estat detectat prèviament.
No s’observen vesícules de secreció.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Mastòcits o cèl·lules cebades Aquestes cèl·lules provenen de precursors de la medul·la òssia o bé d’altres cèl·lules com són els basòfils. Es localitzen prop dels vasos sanguinis en el teixit conjuntiu (làmina pròpia) que hi ha sota els epitelis del tracte digestiu, aparell respiratori, tracte genitourinari i dermis de la pell.
Mastòcits arriben al teixit no diferenciats, un cop allà maduren i es diferencien en el propi teixit.
Aquestes cèl·lules contenen una gran quantitat de grànuls basòfils que presenten metacromàsia amb certs colorants com ara el blau de toluïdina amb el qual es tenyeixen de porpra.
Tenen molta importància com a mediadors de reaccions al·lèrgiques, sobretot en el procés de hipersensibilització immediata. En la seva superfícies tenen receptors específics d’antígens i quan es detecta un al·lergogen, s’uneix i té lloc la seva desgranulació i hi ha una alliberació massiva de grànuls cap a l’exterior de la cèl·lula.
A més, alliberen ATP activant d’aquesta manera els mastòcits del voltant i altres substàncies com ara la histamina. La histamina augmenta la permeabilitat vascular i permet contraure el múscul llis. Secreta altres productes: Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM La secreció d’aquestes substàncies permet l’atracció cap al teixit d’altres cèl·lules també importants en les reaccions al·lèrgiques com ara els eosinòfils o neutròfils.
2.2.- Tipus de teixit conjuntiu En aquesta imatge podem observar unes glàndules i teixit epitelial. Al voltant de l’epiteli trobem que està envoltat per dos elements diferents, que contra més extern es trobi, més compacte serà.
Observem teixit conjuntiu lax, que és menys compacte i té menys densitat de fibres, i teixit conjuntiu dens, que és més compacte degut a que té major densitat de fibres.
En les glàndules, observem que estan envoltades per teixit conjuntiu lax, ja que s’observa d’un color blanquinós. Els nuclis es troben separats, cada rodoneta observada, són cèl·lules del teixit conjuntiu lax (observem bastanta separació).
Concloem voltant glàndules solem trobar teixit conjuntiu lax.
Teixit conjuntiu lax En aquest tipus de teixit predominen les cèl·lules sobre fibres i es sol trobar envoltant glàndules. Cada punt que trobem sobre fons blanc al voltant de la glàndula, correspondrà a cèl·lules que formen part del teixit conjuntiu.
Teixit conjuntiu dens irregular En aquest tipus de teixit, predominen les fibres sobre les cèl·lules i quan l’observem al microscopi hi veurem més fibres que no pas nuclis. A més s’observaran fibres, normalment de col·lagen, que es disposen en totes les direccions a l’espai, no és regular.
Es mostren paquets molt compactats. Les cèl·lules queden entre mig dels paquets i adopten una morfologia estranya, no uniforme, buscant adaptarse a forma de les fibres (cèl·lules aplanades).
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM En elles també podem trobar una xarxa de fibres elàstiques.
Tenim dos tipus de teixits conjuntius densos:  Unitens tots els feixos de fibres de col·lagen van en la mateixa direcció. Ho trobem així en tendons i lligaments. Mantenen els paquets de cèl·lules en estat òptim.
 Bitens les fibres van dirigides en 2 direccions l’espai. Les fibres s’ordenen en lamines i cada lamina porta una direcció diferent. Les capes s’alternen amb un angle de 90 o. Ho trobem en diversos teixits com ara fàscies, aponeurosis i còrnia (participen en la transparència de la còrnia). En el cas que hi hagués una lesió a la còrnia implicaria la lesió de l’epiteli i es produiria una fibrosi (fibroblasts produeixen fibres de col·lagen i matriu per cobrir la lesió). La part nova no tindrà la mateixa direcció, no serà ordenat. Aquesta part de la còrnia no serà transparent i això pot produir fins a ceguera en l’individu que ho pateix.
Teixit conjuntiu reticular En aquest teixit abunden les fibres de reticulina (reticulars) que formen una xarxa complexa. Són fibres més curtes i primes que les de col·lagen. Entre els espais de les fibres queden cèl·lules i es pot localitzar en fetge, òrgans limfoides i glàndules endocrines.
Teixit conjuntiu elàstic Aquest teixit es caracteritza per presentar gran quantitat de fibres elàstiques que s’organitzen formant làmines o xarxes. Entre les fibres elàstiques hi ha fibres de col·lagen i cèl·lules.
Es localitzen en el lligament groc de la columna vertebral, lligament estilohiodeo, lligament suspensori del penis, aponeurosis de Scarpa de la paret anterior de l’abdomen i parets d’òrgans buits que es distenen com ara vasos o altres elements de l’aparell respiratori.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM ...

Comprar Previsualizar