tema 1. L'Ordenament Jurídic (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

(9/02/2015)  Tema 1: L’ordenament Jurídic i el sistema de fonts  del Dret  S’han de tenir en compte dos aspectes:   1. Les normes jurídiques i les seves nocions generals.  a. Principi de Jerarquia, Principi de Competència i Principi de Successió Temporal.  2. Dins de l’Ordenament Jurídic, les regles i les relacions entre normes i entre ordenaments.  a. Principi de Competència, Principi de Prevalença i Principi de Suplerioritat.  1.  La Norma Jurídica  S’entén per ​ norma jurídica​  aquella norma escrita dictada per l’autoritat competent, dotada d’obligatorietat pel poder públic (forces de  l’Estat).  Les normes jurídiques s’originen a partir del costums jurídics, que donen pas a la seva recopilació en un text. (Costum ⇒ Norma)  Una llei seria el conjunt de normes jurídiques.  ❖ Es pot diferenciar entre ​ costums jurídics​  (poc usuals en el dret espanyol) i normes jurídiques.   Elements  La norma jurídica està composta per el ​ supòsit de fet ​ i la ​ conseqüència jurídica​ .  ● Supòsit de fet: Condició que s’ha d’efectuar per aplicar la conseqüència jurídica.  ● Conseqüència jurídica: El que succeeix quan s’aplica la norma. ​ (El CP té un marge per a la pena)  Classificació  ➔ Normes Primàries:​  Normes de conducta dirigides a establir obligacions, prohibicions o permissions a les persones.   ➔ Normes Secundàries:​  Normes de producció jurídica.   ◆ Normas de reconocimiento:​  aquellas que dicen las características que tienen que tener las normas para pertenecer al sistema  jurídico. Momentos primitivos.  ◆ Normas de cambio​ : aquellas que establecen los procedimientos para crear modificar o derogar las normas.  ◆ Normas de adjudicación o aplicación​ : van a decir qué órganos y establecen procedimientos para determinar si se ha transgredido  una norma o una ley. Órganos competentes para determinar una norma. Como se aplica una norma.  2. Principis  L’ordenament jurídic com a conjunt de normes jurídiques ​ vàlides,​  ​ vigents​  y ​ aplicables​  en un ​ moment​  concret i en un ​ territori​  determinat. Es  a dir, estan estructurades i formen un conjunt unitari, no separades per matèries.  1.Normes Jurídiques  Una norma jurídica és ​ valida​  quan està aprovada per l'òrgan competent, seguint el procediment establert en una matèria determinada i que  no sigui contraria a cap altra norma jurídica superior (​ ex. Constitució​ ) del mateix ordenament jurídic que estigui vigent en el moment en que  entra en vigor aquesta norma inferior.  Les relacions entre normes afecta al ​ Principi de Competència, ​ al ​ Principi de Jerarquía ​ i al ​ Principi de Successió cronològica.  1. Principi de Competència  ❖ L’​ òrgan competent ​ (Qui)​  ha d’aprovar la norma segons el procediment establert que atorga la matèria (​ ex. ministre, director  General de la Generalitat, però principalment pels governs)  ➢ Davant d’una falta de competència de qui aprova la llei, aquesta es declararà invàlida. (​ ex. Secretari de la Generalitat)  ❖ Ha de seguir el ​ procediment establert​  per a aquella matèria. (​ Les corts, en matèria de llei orgànica, aproven una llei amb majoria  simple. No es possible, ja que s’aproven per mitjà d’un procediment específic i sobre el conjunt de la llei, en cap cas article per  article, i per majoria absoluta)​ . No es pot vulnerar el procediment establert.  ➢ Existeixen 3 tipus de majories: ​ Majoria Simple​  (més vots a favor que en contra, no es tenen en compte abstencions),  Majoria Absoluta​  (Més de la meitat, la Meitat +1 o el nombre sencer següent de la meitat) i la ​ Majoria Reforçada​  ( ⅔  ⅗ )  2. Principi de Jerarquía  ❖ No pot ser ​ contrària​  a una norma de rang superior. En aquest cas, vulnera el Principi de Jerarquia.    3. Principi de Successió Temporal  ❖ La ​ vigència​  de les normes⇒ Període de temps durant el qual té efectes obligatoris i post obligatoris.  ➢ Una llei entra en vigor i comença a ser obligatòria quan elles mateixes ho determinen. En cas contrari, existeix la  vacatio legis​ , un període de 20 dies establert al Codi Civil per tal d’entrar en vigor. (Estatals ­ Autonòmiques)  ❖ Aquest principi marca si una llei està vigent, ja que, en cas contrari, no forma part de l’ordenament jurídic. (Vigència­ Entrada /  Derogació­ Sortida)  ❖ Les normes jurídiques del mateix rang o de rang inferior ​ deroguen ​ les lleis anteriors.  ➢ Existeixen 2 tipus de derogacions: ​ Derogació expressa​  (ho diu clarament a la llei)i​  Derogació tàcita ​ (el contingut és  contrari a la llei anterior)  ❖ Lleis Temporals.​  Lleis que, pel seu contingut o per un acte normatiu, tenen fixada la seva finalització de vigència i, per tant, no fa  cap falta una llei posterior que la derogui. Es a dir, automàticament, queda derogada.  2. Dins l’Ordenament Jurídic  L’aplicabilitat de les lleis fa referència al ​ Principi de Competència, Principi de Prevalença ​ i al ​ Principi de Suplerioritat, ​ a més d’altres.  1. Principi d’Especialitat  L’​ aplicabilitat​  d’una norma estableix la conducta que s’ha de complir en un cas determinat, per tal de preveure els efectes en aquella  situació concreta (territorial o personal). En aquests casos, una norma es aplicable sense estar vigent.  Quan una norma s’aplica a tothom que realitza una determinada conducta en un territori concret.  ❖ Normes d'aplicació ​ personal ​ (​ Ex. estatut jurídic de la persona, filiació, efectes del matrimoni,​  ​ successió (testament)​ ).  Independentment del lloc (on neix o mor) sinó de la nacionalitat o del veïnatge civil. NO territorial, SI personal.  Lex ​ specialis​  per a aquelles normes especials que s’apliquen en preferència a les normes generals, vigents i aplicables en un territori  determinat, en un mateix ordenament jurídic. És a dir, poden estar en la mateixa llei i no es un criteri de derogació de la llei general.  2. Principi de Competència  S’estableix una regla d’ordenació entre ordenaments. Les normes estatals (​ espanyoles​ ) o autonòmiques (​ catalanes)​  es diferencien.  ❖ Regla de competències⇒ ¿quina norma es aplicable? S'haurà de veure qui es el competent per aprovar aquella norma (territori,  personal). En tot cas, la CCAA, per tenir competència, ha d’estar recollit en l’ordenament aprovat per les Corts generals.  3. Principi de Prevalença  S’estableix a l’article ​ 149.3​  “​ El Estado tiene competencia exclusiva sobre las Relaciones internacionales.”  Les normes ​ estatals​  prevalen sobre les ​ autonòmiques ​ sempre que no sigui una matèria exclusiva. (tant el desenvolupament com l'execució)   4. Principi de Suplerioritat  El dret estatal es​  supletori​  del dret autonòmic. Si el dret autonòmic pot regular­ho i no ho fa, s’utilitzarà el dret estatal de manera supletòria.  Per aquest motiu, cada cop te menys espais. ​ Primacia del dret autonòmic.  Un altre clar exemple es el dret comunitari i el dret intern, ja que en les matèries en les quals els tractats donen competència al dret  comunitari, s’imposa sobre el dret intern. ​ Primacia del dret comunitari​ .   5. Principi de Retroactivitat  Hi ha casos en què una norma es aplicable sense estar vigent. Es coneix com ​ retroactivitat de la norma⇒ ​ La possibilitat d’utilitzar una norma  que no està vigent en l’actualitat però que en el moment dels fets si que ho era.   ❖ Requisit: Només s’aplicarà en casos en què la llei és més favorable per al reu.   ❖ Irretroactivitat de la llei per a les normes desfavorables. (Matèria Penal)  3. Costums, Principis Generals i Jurisprudència.​ 15/02/2016  Art. 1.1 CC.​  “​ Les fonts de l’ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret”  1. Costums  Art. 1.3. CC​  ​ “​ El costum només regirà en defecte de la llei aplicable, sempre i quan no sigui contrària a la moral o si no hi ha una norma escrita que reguli  un tema o costum i que resulti aprovada. Els usos jurídics que no siguin merament interpretatius de una declaració de voluntat tindran la consideració de  costum​ .”   Els costums jurídics són normes escrites no creades per un públic, però dotades d’exigibilitat. (​ Ex. No hi ha una norma jurídica que exigeixi  que una persona vagi vestida d’una determinada manera, sinó que és un costum jurídic.)  Per tant, els costums jurídics son usos socials dotats de força obligatòria perquè s’han realitzat d’una forma reiterada en una societat, i amb  la consciència de que és l’adeqüat per a la societat. Els Tribunals exigiran el seu compliment.  ➔ S’ha d’al·legar que existeix aquell costum jurídic en una determinada matèria, cal demostrar­ho.  ➔ Els costums no es poden aplicar si són contraris a una llei escrita.  2. Principis Generals  Art 1.4. CC​  ​ “​ Els principis generals del dret s’aplicaran en concepte de llei o costum, sense perjudici de caràcter informador de l’ordenament jurídic.”    Els Principis són regles generales que es poden deduir del ordenament jurídic. Alguns estan formats expressament per l’ordenament, i  d’altres s’han elaborat en base a un principi. Originàriament, no estaven formades com a tal, sinó per mitjà de diverses normes s’ha creat els  principis generals.    Per completar l’ordenament, el jutge pot resoldre en base a un principi general, ja que sempre estan obligats a resoldre tots els casos, tant  per costums, principis o lleis.  En cas que hi hagi una interpretació d’una norma que no queda clara, el principi pot ajudar.  3. Jurisprudència  Art. 1.6. CC​  ​ “La jurisprudència completara l’ordenament jurídic amb la doctrina que estableixi el Tribunal Suprem a l’hora d’aplicar la llei,  el costum i el  principi general del dret.”    *La diferència entre   ➔ El sistema anglosaxó: ​ Els tribunals han completat l’ordenament jurídic, que no es basa en normes escrites sinó en costum de l’Edat  mitjana. A més, creaven la norma amb la sentència. L’ordenament reconeix aquest caràcter de dret de la jurisprudència.   ➔ El nostre Sistema jurídic: ​ Aquest procediment no és vàlid per a la creació del dret. Aquest rebuig de la jurisprudència, com a font del dret,  no s’esmenta al CC.  ◆ S’exigeix que la doctrina del Tribunal Suprem sigui reiterada.   ◆ Perquè sigui obligatòria, ha d’haver no només una sentencia d’aquest tipus, sinó varies sentències que hagin resolt el mateix  criteri. A més, fa falta que sigui una sentencia del mateix ordre jurisdiccional del qual s'està resolent aquest cas.  ◆ Perquè els òrgans interiors siguin vinculants amb el Tribunal Suprem, es necessari que allò que hagi estat la solució dita pel TS,  sigui la raó per la qual s’ha determinat així. És a dir, que sigui el “​ decidendi​ ” i no ”​ Obiter Dictum / a​ ”  4. Principi de Seguretat Jurídica  La Constitució Espanyola garanteix el Principi de Seguretat Jurídica a l’​ Art. 9.3. CE​ , de igual manera que al títol preliminar del CC.    TRES Àmbits:  1. En l’ordenament Jurídic.  a. L’ordenament ha de ser ​ Coherent​ ; No es pot permetre que hi hagi dues normes contradictòries, ni que totes dues siguin vàlides.  Han d’haver unes normes per eliminar les contradiccions.  b. L’ordenament ha de ser ​ Complet​ ; Ha de donar resposta a qualsevol problemàtica, els jutges han de resoldre qualsevol qüestió.  Si, per alguna qüestió, no hi ha una norma escrita, s’ha d’obtenir una solució per mitjà dels principis generals del dret la qual  cosa genera ​ seguretat jurídica​ , donat que sempre hi haurà una norma per a cada cas.  2. En les lleis. El que es deriva de la seguretat jurídica és saber ​ quines​  són les lleis aplicables   a. Lleis públiques; Les normes escrites s’havien de publicar oficialment al BOE, cosa que es relaciona amb la qüestió de la  retroactivitat (En benefici del reu) sempre i quan tingui justificació.  b. Lleis clares; Les normes clares per no vulnerar la seguretat jurídica.  i.
Claredat semàntica, clarament deduït pels ciutadans.  ii.
Claredat normativa, ben estructurades amb definicions legals dels conceptes que es fan servir en la llei. La norma no  pot estar fragmentada, cosa que si que succeeix en les lleis d’acompanyament supuestari.  3. En l’aplicació de la llei. ​ Art. 6.1. CC​  “ ​ La ignorància de la llei no excusa a ningú d’obeïr­la”   a. “​ Ignorantia legis non excusat​ ”: Pel que no es pot al·legar el desconeixement del dret. Qualsevol persona ha de complir les  normes encara no coneixer­les, la qual cosa fomenta la ​ seguretat jurídica​ . Tothom ha de complir les normes i aquest no depèn  del coneixement de cadascú.  b. “​ Iura novit curia​ ”: Els tribunals coneixen les normes, i sempre hauran de resoldre els cassos per mitjà del dret que ells creguin  convenient en cada cas, i mai hem de demostrar als jutges l’existència de una norma que hem favoreix. Ells, tots sol, son els  responsables d’aplicar el dret que correspon en cada cas.   c. Principis d’Interpretació​  de les normes establerts a l’​ Art. 3.1. CC​  ​ “Les normes s’interpretaran segons els sentit propi de les  paraules (Lèxic), en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius(Històric), i la realitat social del temps en que han  de ser aplicades, atenent fonamentalment a l’espíritu i la finalitat de les lleis (Teleològic).  ...

Comprar Previsualizar