TEMA 10 El tribunal de Justicia de la Unió Europea (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/04/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Tema 10 El tribunal de justícia de la Unió Europea El sistema jurisdiccional de la UE consisteix en un autèntic poder judicial, el qual és imparcial i independent. La jurisdicció del tribunal és obligatòria i exclusiva, és a dir, tots els temes relacionats amb l’ aplicació dels tractats, qui tindrà una última paraula serà aquest tribunal. En aquest sentit, el TJUE és similar a un Tribunal Constitucional. Per consegüent, la seva obra jurisprudencial permet afirmar que la Unió és “un estat de dret”.
Règim jurídic. Article 19 TUE, 251- 258 TFUE. Estatut del tribunal al protocol número 3.
El tribunal té un reglament intern. Protocol= Reforma dels tractats. Forma part del dret primari.
Està composat per un Tribunal de Justícia, un Tribunal General i Tribunals especialitzats amb atribucions segons una visió funcional.
1. El tribunal de Justícia 1.1 Composició i organització interna.
Jutges. El tribunal de justícia està format per un jutge de la nacionalitat de cada estat membre. El Tribunal d’ aquesta manera s’ assegura el coneixement de tots i cadascun dels sistemes jurídics dels estats membres. El mandat dels jutges és de 6 anys i es poden fer renovacions parcials de 3 anys, per així garantir continuïtat en les tasques del tribunal. Es pot cessar a un jutge per mort, terminació del mandat, dimissió o decisió unànime dels altres jutges i advocats generals. Això pot passar quan una persona perdi les condicions per a ser jutge o si incompleix les seves obligacions. Les jutge s són nomenats per acord dels governs.
Requisits:  Presentar garanties plenes d’ independència.
 Ser juris consuls de competència reconeguda o que pugui o hagin exercit les funcions jurisdiccional més altes del seu país.
 Gaudir del vist i plau del Comitè. Comitè, art 255 TFUE, hi ha d’ haver un comitè que es pronunciï sobre la idoneïtat dels candidats a jutge però també a advocats general, i ho ha de fer abans del nomenament definitiu. El Comitè està format per 7 personalitats escollides entre antics membres del Tribunal de Justícia i del Tribunal General, membres dels òrgans jurisdiccionals superiors dels Estats, i a més, pot incorporar juristes de reconegut prestigi. Un membre sempre ha sigut proposat pel Parlament Europeu. Els designa el Consell a iniciativa del Tribunal.
L’ estatut del jutge comporta un drets i deures l’ objectiu del qual és garantir la seva independència, mantenir el secret de les seves deliberacions. Les deliberacions del tribunal són sempre secretes, la sentència és pública. Han d’ acceptar la discreció pròpia del tribunal. Se’ls hi reconeix immunitat de jurisdicció i determinats privilegis fixats al Protocol de privilegis dels funcionaris i agents de la UE.
La presidència del jutge ve escollida pels propis jutges, són càrrecs de 3 anys renovables. La presidència juga un paper limitat. S’ exerceix mitjançant interlocutòries.
(Auto).
Advocats generals. Creació original exclusiva de la UE. Està inspirada en la figura del Comissari de Govern francès que actua davant del Consell d’ Estat. El tribunal de justícia té 8 advocats generals. Es trien entre els 4 estats més poblats (Alemanya, França, Itàlia, R.U + Espanya) i la resta escollits per torns entre els nacionals de la resta dels estats membres. Dintre aquests 8, estria un primer advocat general, aquest s’ encarrega de distribuir tasques entre els altres advocats generals. Aquests presenten públicament de manera independent i imparcial conclusions motivades respecte els afers que ha fet el tribunal. L’ advocat general s’ estudia el cas, i acaba fent unes conclusions, fa una tasca d’ assistència al Tribunal. Planteja raonaments jurídics que no són vinculants. El tribunal pot decidia si un assumpte pot ser jutjat sense les conclusions de l’ advocat general, i aquestes es publiquen juntament amb les sentències. L’ advocat general contribueix en unificar la lògica global de les sentències, estudia tota la jurisprudència del tribunal , sol plantejar solucions molt més àmplies i revolucionàries que les que fa després el Tribunal.
Secretari. Se’l considera un membre del tribunal per cortesia, és membre del tribunal però no és un jutge. És nomenat pels jutges per 6 anys renovables. El secretaria s’ encarrega de tots els serveis administratius, els arxius, la gestió financera i la comptabilitat del tribunal. Així mateix és responsable de les publicacions del tribunal, publicitat de les sentències, el registre del Tribunal, els segells, i tot el referen als documents i comunicacions. A més rep i comprova les demandes i s’ encarrega d’ aixecar acte durant el judici.
Organització interna.
Art. 251 TFUE i el protocol número 3 ¸indiquen que el Tribunal actuarà en sala , grups de 3 a 5 jutges, en Gran Sala, 11 jutges presidits pel president del Tribunal, o bé en ple o en formació plenària, tots els membres del tribunal. L’ atribució dels assumptes a les sales és decidida pel propi tribunal. Existeix els privilegi dels estats membres i les institucions de demanar qui conegui dels assumptes sigui la gran sala, si litiga un estat membre o una institució poden demanar que ho faci la gran sala. La formació plenària serveix per exemple per destituir el defensor del poble, els membres de la comissió i del tribunal de comptes, per tant, és per destituir i per temes materials però de forma excepcional.
Les deliberacions són secretes, la sentència que en resulta és col·lectiva, per tant no hi pot haver vots particulars i es decideix per majoria.
1.2 Competències El Tribunal té la missió de garantir el respecte del dret en la interpretació i aplicació dels tractats però també del dret de la Unió en general. Per això se li atribueixen competències concretes que es distribueixen en 3 categories: 1. Contencioses.
2. Consultives.
3. Pre judicials.
El tractat de Maastricht limitava l’ actuació el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europea (avui TJUE) a l’ àmbit dels 3 tractats comunitaris, i excloïa del control judicial les disposicions del TUE, la PESC i la CAJI quedaven fora de l’ abast del Tribunal, i algunes disposicions inicials del TUE. Amb el tractat d’ Amsterdam es va ampliar l’ àmbit d’ actuació del tribunal, una part de la CAJI havia passat al primer pilar, continuava el tribunal sense poder entendre de PESC i CAJI. El tractat de Lisboa intenta uniformitzar la competència del Tribunal de Justícia, que tingui moltes més competències. Se segueix excloent part de la PESC, pot controlar però la delimitació de competències, i l’ aplicació pràctica d’ això. El tribunal de la PESC pot controlar totes aquelles decisions i mesures que siguin restrictives que s’ apliquin a persones, ja siguin físiques o jurídiques. Es troba al’ article 24 TUE i 7TFUE. Finalment queden excloses les accions policials dels estats mambes per mantenir l’ ordre públic. L’ Estat té encara la competència en això, article 276TFUE.
Art. 344 TFUE ens indica que els estats membres no sotmetran es controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació dels tractats a cap altre procediment, diferents dels mecanismes previstos en els propis tractats.
Aplicació concreta del dret europeu. El TJUE controla judicialment les institucions (Parlament) hi ha una acció pròpia dels tribunals interns. La UE té un sistema judicial complex que s’ estructura per un repartiment de tasques entre jurisdiccions en base a un doble criteri: 1. Criteri d’ aplicació material del dret europeu. Els tractats preveuen la intervenció del TJUE només en els supòsits expressament recollits en els tractats. La jurisdicció comunitària es regeix pel principi d’ atribució, excepte en les vies del recurs. El control judicial d dret comunitari correspon a les jurisdiccions interns, per tant, dins d’ aquest sistema i tenint en compte el criteri, el jutge intern equival a un jutge de la unió.
2. Criteri funcional. El TJUE és el màxim intèrpret del Dret Europeu, per tant, és el tribunal que s’ encarrega d’assegurar la uniformitat de la interpretació del dret de la unió. En tant que ha d’ assegurar la uniformitat, s’ “imposa” a les jurisdiccions internes. Es tracta que el TJUE pugui garantir la seguretat jurídica en qualsevol dels ordenaments jurídics de la Unió. Aquest sistema opta per un model basat en la idea de cooperació entre jurisdiccions, exemple: qüestió prejudicial. El tribunal dóna les pautes per les quals el tribunal en concret ha d’ aplicar de forma correcta el dret de la unió. L’ objectiu és garantir la seguretat jurídica.
2. Tribunal General El Tribunal General té una jurisdicció independent i autònoma que es va afegir al TJUE any 1988. El TG comparteix la seu i els serveis administratius amb el TJUE, mateixa seu i mateixos funcionaris, té el seu propi reglament de funcionament intern.
Objectius. Descarregar de casso al TJUE en un nombre de categories diverses de recursos. Així mateix, millorar la protecció jurisdiccional i els recursos de defensa dels recurrents.
2.1 Organització Composició. El nombre de jutges està fixat per l’ estatut, 1 jutge per a cada estat membres. En ocasions aquests jutges poden fer funcions d’ advocats generals del TJUE, quan són advocats no poden ser a la vegada jutge. Són nomenats pels governs dels estats, en períodes de 6 anys renovables, i la presidència en períodes de 3 anys renovables. Pel que fa els jutges, aquests tenen el mateix estatut i privilegis que els jutges del TJUE, tenen una secretaria pròpia anomenada pel TG (jutges), i els funcionaris ajuden al president en les seves tasques i és més petita que la del TJUE Actua en sales de 3 a 5 jutges en formació de jutge únic, en gran sala (13 jutges, molt excepcionalment i en formació plenària, la qual es fa en un àmbit reduït, vinculat a l’ exercici de funcions administratives.
2.2 Competències i la seva relació amb el Tribunal de Justícia El tribunal General té competència pel coneixement de tots les recursos, excepte d’ aquells que els traçats reserven al TJUE o a tribunals especialitzats. És competent per:  Recursos directes, excepte el d’ incompliment.
 Recursos d’ apel·lació o cassació contra resolucions d’ altres tribunals especialitzats.
 Qüestions pre judicials en matèries específiques.
El recurs de cassació davant del TJUE contra les resolucions del TG, posen fi al procés.
Les sentències del TG en alguns cassos es poden recórrer davant del TJUE. Pot ser que resolgui parcialment qüestions de fons. Es poden demanar per a que el TJUE es pronunciï sobre si s’ha d’acceptar o no una demanda, i recursos referits a mesures provisionals que apliqui el TG.
3. Els tribunals especialitzats.
El tractat de Niça va establir una base jurídica que permetia al Consell crear nous tribunals comunitaris. Aquests tribunals poden conèixer en primera instància de recursos interposats en matèries concretes, contra les decisions d’ aquests tribunals es pot interposar un recurs de cassació o d apel·lació davants del TG.
En cassos excepcionals està previst que el TJUE pugui re examinar sentències dels T.e quan es posi en perill la unitat de la jurisprudència. L’ article 257TFUE estableix la competència per la creació dels tribunals especialitzats. La competència per a crear els tribunals recau sobre el parlament i el Consell, procediment legislatiu ordinari.
Exemple: Tribunal de la funció pública, any 2004. Format per 7 jutges, nomenats pel Consell per un període de 6 anys i poden actuar en sales de 3-5 jutges excepcionalment en ple, i excepcionalment en formació única, s’ estructura com el TJUE i TG.
...

Tags: