Tema 1.1. Delictes contra la vida humana independent. Homicidi (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal Especial
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 50
Subido por

Vista previa del texto

DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.1: Delictes contra la vida humana independent. Homicidi En els delictes contra la vida humana independent es tutela la vida des del naixement fins a la mort. El moment en que comença la vida humana independent és discutit. Estem davant un problema jurídic que s’ha de resoldre amb criteris purament jurídics a partir de les dades biològiques. Del que es tracta és de dispensar a la vida humana la protecció del Dret penal de forma coherent, evitant llacunes de punibilitat que poguessin sorgir de la pròpia dificultat inherent de la diferenciació entre vida humana dependent i vida humana independent. Per tant, la vida comença en el moment del naixement, entenent el naixement com la total expulsió del claustre matern. En tant no es produeixi el naixement, moment a partir del qual s’entén que comença la vida independent, qualsevol actuació delictiva contra la vida dependent ha de ser qualificada com a avortament o, en el seu cas, com a lesions al fetus. I per últim, la protecció de la vida humana acaba amb la mort real de la persona. Es defineix el diagnòstic de la mort com a “procés per el que es confirma el cessament irreversible de les funcions circulatòria i respiratòria o de les funcions encefàliques”. Lo normal és que la certificació d’un metge sigui suficient per considerar a una persona com a morta. Saber on acaba la vida és important per distingir entre la consumació i la temptativa.
En el codi penal, els delictes relacionats amb l’homicidi i l’assassinat van dels article 138 al 143.
Homicidi La paraula “homicidi” s’utilitza en el Codi penal en un sentit ampli equivalent a la mort d’una persona per una altra, comprenent totes les seves modalitats i variants.
Tipus bàsic Diu l’art. 138,1: “El que matare a otro será castigado, como reo de homicidio, con la pena de prisión de diez a quince años.” Tipus objectiu L’objecte material sobre el que recau directament l’acció i el subjecte passiu en el delicte d’homicidi, i en tots els delictes d’aquest grup, és la persona viva físicament considerada, mentre que el bé jurídic protegit és la vida humana com a valor ideal.
Subjectes, actiu i passiu, ho poden ser qualsevol persona, sense més limitacions de les que provenen del concurs de lleis, així si els subjectes passius són el Rei o la Reina, el cap d’un Estat estranger, etc., el delicte serà el que es descriu en l’article corresponent.
L’acció consisteix en matar a una altra persona. Hi caben les més diverses modalitats i mitjans, sempre que no s’utilitzin els prevists en l’art. 139, ja que llavors serà de preferent aplicació el delicte d’assassinat. És possible Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.1: Delictes contra la vida humana independent. Homicidi la comissió per omissió, sempre que el subjecte actiu tingui una posició de garant fundada en un deure legal o contractual, o en la creació d’un risc per a la vida mitjançant una acció o omissió precedent, que són les fonts de la posició de garant, és a dir, del deure d’evitar el resultat, que reconeix expressament l’art. 11. La llei o el contracte determinen en cada cas qui és la persona jurídicament obligada a actuar per a impedir la mort d’algú.
La relació parental, sobre tot la derivada del parentesc consanguini o matrimonial, pot ser suficient per admetre la comissió per omissió d’aquests delictes.
El resultat és la mort efectiva d’una altra persona. Entre l’acció de matar i el resultat mort ha de intervenir una relació de causalitat. Per a l’establiment de la relació de causalitat és suficient la teoria de l’equivalència de condicions, segons la que és causa tota conducta que contribueix a la producció d’un resultat des del punt de vista físic, lògic o natural.
Tipus subjectiu El tipus subjectiu específic del delicte d’homicidi previst en l’art. 138,1 és el dolós, tipificant-se l’homicidi imprudent en l’art. 142. L’homicidi preterintencional no és més que un subcas de l’homicidi imprudent.
a) El dol exigeix el coneixement i la voluntat de realitzar les circumstàncies del tipus objectiu, és a dir, saber que es mata a una altra persona i voler fer-ho. Basta amb el dol eventual, o sigui que és suficient amb que l’autor hagi previst la mort d’una altra persona com una conseqüència molt probable de la seva acció i malgrat això hagi actuat. És irrellevant l’error en la persona: igualment serà castigat qui creient matar a B mata per equivocació a C. Però si C és una de les persones compreses en els arts. 485 o 605 (Rei o Reina...), el delicte objectivament comès no és ja un homicidi, sinó un dels previst en els articles anomenats. Per contrari, l’error en el cop (aberratio ictus) sempre és rellevant: si A dispara contra B, però per la seva mala punteria fereix a C, s’haurà de castigar a A per temptativa d’homicidi en concurs amb un homicidi o unes lesions imprudents.
b) La imprudència en l’homicidi, com en els demés delictes, constitueix el límit mínim per a la imputació subjectiva del resultat delictiu. Com é sabut, per a que es doni aquesta forma d’imputació del delicte es precisa la realització d’una acció sense la diligència deguda, lesionant, per tant, el deure (objectiu i subjectiu) de cura que és necessari tenir en compte en l’execució d’accions, delictives o no, que previsiblement poden produir la mort d’algú. La predicibilitat, objectiva i subjectiva, de la mort constitueix, en conseqüència, també un element conceptual de l’homicidi imprudent. Juntament a aquests dos elements, falta de diligència deguda i predicibilitat, és necessària la producció del resultat de mort en connexió causal i d’imputació objectiva amb l’acció imprudentment realitzada.
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.1: Delictes contra la vida humana independent. Homicidi Generalment, bastarà la presència d’aquests tres elements per a imputar l’homicidi imprudent en la forma prevista en l’art. 142, que distingeix l’homicidi causat per imprudència greu del causat per imprudència menys greu. En ambdós casos hi haurà tants delictes d’homicidi com resultats de mort s’hagin produït, tot i que els plurals resultats es deriven d’una sola acció imprudent. D’acord amb l’art. 142,1, l’homicidi imprudent es castiga amb la pena de presó d’un a quatre anys si es causa la mort per “imprudència greu”.
El terme “greu” és un concepte indeterminat a interpretar en funció de les circumstàncies concurrents, perillositat de l’acció realitzada, capacitat del subjecte per controlar-la, context en el que es realitza, etc.
La pena és òbviament menor si la imprudència és “menys greu”. Els límits entre imprudència greu i menys greu són difícils de marcar, depenent de moltes circumstàncies. No hi ha, en canvi, cap previsió especial per a la imprudència menys greu professional. Això pot interpretar-se en el sentit que tota imprudència professional s’ha de considerar greu, o per el contrari, en el sentit que només la impudència greu i a més professional pot aplicar-se la inhabilitació de l’art. 142,1.
c) Es dóna la figura de l’homicidi preterintencional quan a conseqüència d’unes lesions doloses, causades sense dol de matar, es produeix la mort de l’agredit i aquesta és imputable a títol d’imprudència. En el Codi penal no es dóna cap regla especial per a la solució d’aquest problema, entenent-se, per tant, que l’anomenat homicidi preterintencional ha de ser resolt amb l’ajuda dels principis generals de la imputació objectiva i subjectiva. És a dir, una vegada afirmada la imputació objectiva, es procedirà a examinar si el resultat mort produït era conseqüència d’un comportament típic imprudent. Si es respon afirmativament a aquesta qüestió, s’haurà d’imputar el resultat mort a títol d’imprudència (homicidi per imprudència) en concurs (ideal) amb el delicte dolós que constitueixi el fet inicial de lesions. Quan la mort es produeix, el fet inicial de lesions desapareix i és difícilment qualificable el que realment hauria passat en el cas de no haver-se produït la mort.
Tipus qualificats L’apartat 2 de l’art. 138 conté una sèrie de tipus qualificats (agreujants) per a l’homicidi, que determinen l’aplicació de la pena superior en grau. Alguns d’ells són els prevists en l’apartat 1 de l’art. 140 que són aplicables també en l’assassinat, en el que determinen l’aplicació de la pena permanent revisable: - 1ª. Que la víctima sigui menor de setze anys d’edat, o es tracti d’una persona especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat.
- 2ª. Que el fet fos subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual que l’autor hagués comès sobre la víctima (violar-la i matar-la després per exemple).
- 3ª. Que el delicte s’hagués comès per qui pertanyés a un grup o organització criminal.
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.1: Delictes contra la vida humana independent. Homicidi L’altre tipus qualificat, específic de l’homicidi, es dóna quan els fets siguin a més constitutius d’un delicte d’atemptat de l’article 550.
Causes de justificació Entre les causes de justificació tenen especial rellevància en l’homicidi la legítima defensa i el compliment d’un deure, ofici o càrrec. Respecte al consentiment de la víctima, no té cap efecte justificant en aquest delicte, però la seva presència determina la qualificació sobre la base de l’art. 143 (induir al suïcidi a una altra persona  pena de quatre a vuit anys).
Temptativa i actes preparatoris Respecte a aquest tema es plantegen en l’homicidi fonamentalment dos problemes: la delimitació entre actes preparatoris impunes i temptativa punible i la delimitació entre temptativa d’homicidi i delicte consumat de lesions.
En ordre a la delimitació entre acte preparatori impunes i temptativa punible es tendeix a ampliar, per raons político-criminals, l’àmbit de la punibilitat de la temptativa a casis que no són pròpiament executius i no constitueixen, per tant, temptativa punible (com, per exemple, buscar a una persona per matar-la). Malgrat que, no existeix cap acte executiu de matar en el fet de treure una arma de la seva funda o en el de comprar l’arma per matar a la víctima (és a dir, que aquests casos no es penaran). Però una cosa distinta és que aquests actes siguin castigats com a amenaces, o per tinença il·lícita d’armes.
També són punibles, conforme disposa l’art. 141 tant per l’homicidi, com per a l’assassinat, la provocació, la conspiració i la proposició.
Respecte a la delimitació entre lesions consumades i temptativa d’homicidi la distinció és clara en el pla teòric, doncs la temptativa d’homicidi suposa sempre el dol (tot i que sigui eventual) de matar, el que per definició falta en les lesions. En la pràctica, malgrat això, és difícil distingir un cas de l’altre, i per això el Tribunal Suprem recorre a criteris com per exemple “indicadors” de la intenció del subjecte.
Circumstàncies modificatives (atenuants i agreujants) No existeix en el Codi penal cap previsió específica per a l’homicidi “passional” o realitzat sota alguna circumstància d’arravatament, ira, por, etc., i per això en aquests casos i els demés serà aplicable els atenuants 3ª de l’art. 21. També cal apreciar com a circumstàncies atenuants a través de l’eximent incompleta de l’art.
21,1ª els trastorns mentals, la por insuperable o la embriaguesa i la drogoaddicció.
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.1: Delictes contra la vida humana independent. Homicidi Respecte a les agreujants, en principi són aplicable totes les previstes en l’art. 22, però si es donen les mencionades en l’art. 139 (traïdoria, preu o recompensa, acarnissament o facilitar la comissió d’un altre delicte) és d’aplicació preferent el delicte d’assassinat. És a dir, que si en un delicte d’homicidi apareixen els agreujants compresos en l’art. 139, el delicte passarà a ser d’assassinat.
Les relacions parentals entre l’autor de l’homicidi i la víctima poden constituir, segons l’art. 23, tant una circumstància agreujant, com una atenuant, tot i que en aquest delicte i en l’assassinat seran considerades com a agreujants.
Laura Gelabert ...