Tema 1 (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Constitucional I
Año del apunte 2017
Páginas 23
Fecha de subida 17/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: CONSTITUCIONALISMO LLIÇÓ 1: FONAMENTS TEÒRICS DEL CONSTITUCIONALISME 1. Significat del constitucionalisme CONSTITUCIONALISME moviment polític i ideològic amb orígens en el LIBERALISME (s. XVIII) que s’oposa a l’ABSOLUTISME ¿com?  busca organitzar el poder polític assegurant la llibertat i els drets individuals (IDEA CENTRAL)  un Estat és constitucional quan la seva organització té com a finalitat garantir la llibertat dels ciutadans.  expressat a l’article XVI de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà: “Tota societat en què no està assegurada la garantia dels drets ni determinada la separació dels poders, no té constitució.” Tècniques per limitar el poder arbitrari: - SEPARACIÓ DE PODERS DECLARACIONS DE DRETS GOVERN REPRESENTATIU SOBIRANIA NACIONAL *una de les tècniques més perfeccionades és la que posa límits al poder polític utilitzant el DRET. El constitucionalisme es basa en un document polític que expressa un PACTE SOCIAL I POLÍTIC  CONSTITUCIÓ:   Conté normes jurídiques fonamentals que creen i organitzen els poders de l’Estat (garantia de drets i llibertats) La subjecció de l’organització i l’exercici del poder al dret pretén transformar les relacions de dominació en relacions jurídiques que garanteixen la seguretat i llibertat.
El constitucionalisme (“tècnica jurídica de la llibertat” ) és un moviment GARANTISTA  pretén assegurar una esfera de seguretat i llibertat enfront del poder amb mecanismes jurídics. L’Estat Constitucional es basa en què tots els poders estiguin sotmesos a un dret que garanteix la llibertat  NO TOTS ELS ESTATS AMB CONSTITUCIÓ SÓN CONSTITUCIONALS.
Origens del Constitucionalisme La revolució FRANCESA i la AMERICANA volien convertir la Constitució en una norma que reguli el funcionament dels poders públics i les relacions entre l’Estat i els ciutadans. Es va expressar de manera diferent a Europa i a Amèrica: - A AMÈRICA  Es redacta una Constitució escrita (1787) que conté el “DRET SUPREM DEL PAÍS”: normes jurídiques superiors a totes les altres pel fet de ser expressió directa de la voluntat popular. Això es l’origen de que les lleis del Parlament (expressió de la voluntat immediata del poble) no poden contradir les normes constitucionals.
- A EUROPA  Passa molt de temps fins que s’aconsegueix assentar la idea de la Constitució com a norma suprema que crea i limita tots els poders de l’Estat.
CONSTITUCIÓ COM A DOCUMENT POLÍTIC SENSE VALOR JURÍDIC ¿Per? o Resistència de les forces monàrquiques (primera meitat s.XIX) o Els documents constitucionals no són constitucions, sinó CARTES ATORGADES pels monarques o PACTES entre Rei i Parlament.
Quan a Europa comencen a guanyar força els liberals s’estableix la SOBIRANIA DEL PARLAMENT poder absolut, les normes que dicti (LLEIS) no poden limitades material o formalment.
CONSTITUCIÓ entesa com NORMA POLÍTICA QUE ORDENA ELS PODERS DE L’ESTAT o UNA LLEI MÉS DEL PARLAMENT QUE ES DISTINGEIX PEL CONTINGUT.
El constitucionalisme es crea històricament a partir d’idees d’origen divers vinculades entre elles que veuen l’organització del poder d’una determinada manera.
2. La llibertat i els drets individuals Objectiu del constitucionalisme  LLIBERTAT INDIVIDUAL que es basa en veure l’home amb: - AUTONOMIA MORAL I INTEL·LECTUAL ECONOMIA LLIURE PROPIETAT DE LA SEVA PERSONA, CAPACITATS I BÉNS Rousseau: “Els homes són lliures, iguals i independents en llur naturalesa”. En l’absolutisme només alguns homes podien tenir privilegis, però el LIBERALISME defensa que els homes tenen uns drets que S’IMPOSEN ALS PODERS PÚBLICS: pròpia existència, llibertat personal, llibertat d’opinió, propietat, etc. (considerats DRETS NATURALS INNATS anteriors a l’Estat i inalienables pels IUSNATURALISTES) DOCUMENTS QUE CONTENEN LES PRIMERES DECLARACIONS DE DRETS: - - - ANGLESOS o Petition of Rights (1628) o Habeas Corpus Act (1679) o Bill of Rights (1689) AMERICANS o Bill of Rights – Declaració de Drets de Virgínia (1776) la més important o Declaració d’Independència dels Estats Units (1776) EUROPEUS o Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789). La van seguir les del 1793 i 1795.
La Constitució francesa (1791) no conté cap declaració i fa una remissió a la Declaració de 1789. La Constitució dels EUA (1787) tampoc, s’inclouen dos anys més tard. Les altres constitucions també han anat incloent una llista de DRETS FONAMENTALS (PART DOGMÀTICA) que es distingeix de l’organització dels poders de l’Estat (PART ORGÀNICA). PARTS INSEPARABLES.
Segons Montesquieu “el pitjor enemic de la llibertat és el poder”. Com que el poder sempre hi serà, s’ha de trobar la manera de que “el poder freni el poder” ¿com?  DIVIDINT EL PODER.
L’evolució del constitucionalisme ha fet que les constitucions cada cop incorporin més drets, ara hi ha: DRETS LIBERALS (lliberat, seguretat, propietat) + s’han afegit DRETS POLÍTICS (associació, sufragi universal) + DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS (educació, sindicació, vaga, seguretat social).  LA IDEA DE CONSTITUCIÓ HA QUEDAT LLIGADA ALS DRETS FONAMENTALS.
3. El pacte que crea l’Estat: el contractualisme CONTRACTUALISME: l’Estat es va originar a partir d’un pacte, acord o conveni - Idea defensada per diverses corrents de pensament, però sobretot pel IUSNATURALISME RACIONALISTA (s. XVII i s.XVIII)  existeix un DRET NATURAL format per regles de justícia i equitat que la raó natural fixa de manera permanent i immutable + l’Estat es va originar a partir d’un acord o pacte mitjançant el qual els membres d’una societat per consentiment deleguen la sobirania que pertany a cadascun d’ells en una autoritat que té com a finalitat la salvaguarda dels ses drets naturals. Locke: defensa que hi ha 2 pactes que creen l’Estat: o o PACTE SOCIAL: els individus decideixen crear la comunitat PACTE POLÍTIC: delegació de la seva sobirania en un poder establint les condicions a les quals el govern s’ha de sotmetre.
- Els homes són lliures i iguals i tenen uns drets naturals abans de crear una societat política (ESTAT DE NATURA)  Cap poder no pot ser legítim si no és creat amb consentiment dels homes. + l’autoritat creada te l’obligació de garantir els drets naturals.
- Gran fonament teòric del Constitucionalisme ¿Per?  l’establiment d’una Constitució és una espècie de pacte social i polític (CONSTITUCIÓ COM A L’EXPRESSIÓ D’UN PACTE QUE FUNDA L’ESTAT). La Constitució té caràcter de NORMA FUNDACIONAL  el seu establiment coincideix amb el naixement de l’Estat. Aquesta idea queda reforçada en 2 moments a Amèrica: o o Diverses colònies es converteixen en estats amb l’aprovació de les seves constitucions La Constitució Federal de 1787 crea els Estats Units d’Amèrica.
4. La força ordenadora de la raó: el racionalisme El liberalisme va acompanyat del l’univers + situa la RACIONALISME: situa a l’HOME (no a Déu) com a centre de RAÓ (no la fe) com a element decisiu per comprendre i formar el món.  ser liberal es ser INTOLERANT DAVANT DE TOT JUDICI NO BASAT EN LA RAÓ.
- LA IL·LUSTRACIÓ va ser una gran defensora del racionalisme: o o Gran obra: “La Enciclopèdia” Crítica al dogmatisme, absolutisme i fe religiosa o o o - Defensa la llibertat de pensament i d’expressió per dur a terme una activitat intel·lectual independent.
Lema: “Sapere aude!” (Atreveix-te a saber!) A través de la discussió lliure i racional es pot arribar a la VERITAT.
Racionalisme com a fonament del Constitucionalisme en 2 sentits: 1. Els il·lustrats tenen FE ABSOLUTA EN LA RAÓ (condueix de manera natural a la llibertat i igualtat) OBJECTIUS DEL CONSTITUCIONALSIME.
2. Els il·lustrats creuen que la raó té una virtut GENERADORA, una FORÇA PER CREAR LA REALITAT, per tant, el DRET (producte de la raó) hauria de tenir la força per CREAR i ORDENAR una comunitat política.  La constitució seria la que crearia el poder i racionalitzaria l’ordre polític perquè la realitat política sigui d’acord amb els ideals constitucionals.
CONSTITUCIONALISME COM A INTENT DE RACIONALITZAR L’ORDRE POLÍTIC A TRAVÉS DE LA JURIDIFICACIÓ DEL PODER PÚBLIC.
- Només el DRET, a través de les INSTITUCIONS JURÍDIQUES, pot superar l’arbitrarietat que comportava el poder medieval  la Constitució ha de ser un DOCUMENT ESCRIT (CODI POLÍTIC) per tenir més seguretat jurídica.
5. La supremacia normativa La idea de la SUPREMACIA NORMATIVA té diferents influències (Imperi Romà, Edat Mitjana i Renaixement) però la seva major influència es la COMMON LAW (“dret comú del regne”): Conjunt de principis, regles no escrites, costums i precedents SUPERIORS a les lleis del Parlament.
Al segle XVII es va proposar que els jutges tinguessin la possibilitat d’anul·lar les lleis contraries a la common law, cosa que no va se possible per la posterior implantació de la sobirania del parlament.
Va influenciar molt els COLONS AMERICANS en la seva lluita contra la CORONA ANGLESA (Els colons es van negar a pagar impostos al·legant que era contrari al dret anglès, el qual deia que els tributs han de ser aprovats per pels representants dels que han de pagar). En el moment de proclamar la independència, els colons també van justificar les seves actuacions parlant de l’existència d’uns drets i lleis naturals que estan per sobre de qualsevol autoritat (La Declaració d’Independència del 1776 parla de les “lleis de la natura” i “drets inalienables”). La constitució americana del 1787, dóna potestat als jutges per controlar la constitucionalitat de - - les lleis: “JUDICIAL REVIEW”, cosa que va tardar més en arribar a Europa.
Diferenciació entre PODER CONSTITUENT (poder de la Constitució, superior) i PODER CONSTITUITS (tots els poders creats per la Constitució).
SUPREMACIA NORMATIVA IMPLICA: Constitució com la norma normarum (norma de les normes)  REGULA LA CREACIÓ DE TOTES LES NORMES I ELS HI DONA VALIDESA Constitució és ORIGINARIA EL SEU ORIGEN NO DERIVA DE CAP NORMA.
- - NORMA JERÀRQUICAMENT SUPERIOR A TOTES LES ALTRES  Cap norma la pot contradir.
6. L’origen del poder: la democràcia Diferència entre LIBERALISME I DEMOCRÀCIA: - LIBERALISME  Respon a la pregunta: ¿Quins límits ha de tenir el poder? Negació del poder absolut per preservar la llibertat.
- DEMOCRÀCIA Respon a la pregunta: ¿Quin és l’origen del poder? L’origen es el POBLE, LA COMUNITAT, ja no ve de Déu que l’atorga al Rei. El poder es una CONSTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT  només és legítima aquella autoritat que prové de la seva voluntat.
La DEMOCRÀCIA fomenta una de les construccions teòriques més importants del constitucionalisme: DIFERENCIACIÓ ENTRE PODER CONSTITUIENT (el poble té el poder d’elaborar i aprovar una constitució) I PODERS CONSTITUITS (la Constitució crea i limita els poders de l’Estat, sotmesos a la norma constitucional) Constitucionalisme EUROPEU i AMERICÀ segueixen camins diferents: - - EUROPA  el poder constituent correspon a la NACIÓ (SOBIRANIA NACIONAL)  entitat abstracta de la qual no tothom formava part i que només podia expressar la seva voluntat a partir dels representants (formaven l’Assemblea nacional constituent). Expressat a la Declaració de 1789.
AMÈRICA  el poder constituent no pot ser delegat  el poble ha de participar DIRECTAMENT en l’elaboració i aprovació de la Constitució.
“poble” i “nació” no incloïen a tota la societat  L’ESTAT CONSTITUCIONAL NO SEMPRE HA ESTAT DEMOCRÀTIC.
Al final del s. XIX i començament del XX el LIBERALISME DEMOCRÀTIC (Stuart Mill) + CONQUESTES DE CLASSES POPULARS I MOVIMENT OBRER = es comencen a estendre DRETS POLÍTICS (associació i reunió, dret de sufragi actiu i passiu) a AMPLIS SECTORS DE LA SOCIETAT (treballadors, negres i dones). Finalment gràcies a l’aparició dels PARTITS POLÍTICS DE MASSES i CONSOLIDACIÓ DEL PLURALISME de DEMOCRATITZARÀ L’ESTAT.
LLIÇÓ 2: EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONSTITUCIONALISME 1. Els orígens: Anglaterra, Amèrica, França La fase inicial del constitucionalisme coincideix amb el triomf dels principis polítics liberals.
CARACTERÍSTIQUES DELS 3 MODELS - - El constitucionalisme liberal pretén LIMITAR el poder polític a través del DRET i RACIONALITZAR-NE l’exercici.
La Constitució és un instrument de la burgesia per participar en la direcció de l’Estat acabant amb l’ABOLUTISME i DIVIDINT el poder.
Les constitucions liberals pretenen substituir el principi monàrquic pel de SOBIRANIA NACIONAL (encara que en molts casos es tractava de sobirania compartida entre Rei i Parlament) Els drets de les constitucions liberals estan relacionats amb la llibertat, la seguretat i la propietat.
Les constitucions liberals NO ES BASEN EN PRINCIPIS DEMOCRÀTICS perquè no incorporen drets polítics o només es reconeixen a determinades persones segons les seves rendes o posició social. SUFRAGI CENSETARI.
a. ANGLATERRA Gran part dels principis del constitucionalisme liberal es van elaborar a Anglaterra al s. XVII com un procés de transformació de l’ordre feudal en una organització política estatal . Característiques del procés: - Procés a través d’adequar les antigues institucions a noves finalitats  L’ESTAT MODERN NO REPRESENTA UNA LIQUIDACIÓ DE L’ESTAT MEDIEVAL.
- La concentració del poder de l’Estat es fa a favor del PARLAMENT, no del monarca. El Parlament triomfa sobre el monarca en la “GLORIOSA REVOLUCIÓ” de 1688 i s’estableix en 2 documents: o “Bill of Rights” 1689  PARLAMENT COM A REPRESENTANT DE LA UNITAT POLÍTICA D’ANGLATERRA.
o ”Act of Settlement” 1701  IMPOSA CONDICIONS AL REI PER GOVERNAR + INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES.
Característiques del Constitucionalisme Britànic I.
EQUILIBRI DE PODERS I SOBIRANIA DEL PARLAMENT L’ordenació dels poders de l’Estat es basa en la idea d’EQUILIBRI POLÍTIC a partir d’una certa disposició de les INSTITUCIONS POLÍTIQUES: el MONARCA (limitat pel common law), LES LLEIS i les CONVENCIONS; el GABINET (format per una part del CONSELL PRIVAT DEL REI i que es transformarà en l’òrgan del govern); el PARLAMENT (que s’imposa com a òrgan de control polític del Gabinet i titular de la potestat legislativa); i la JUDICATURA (s’aconseguieix independitzar del Rei). L’equilibri també es basarà en la progressiva instauració d’un sistema polític basat en 2 GRANS PARTITS: CONSERVADOR (tory) I LIBERAL (whig).
Gràcies a aquest equilibri el constitucionalisme anglès evolucionarà al s.XVIII cap a la creació del RÈGIM PARLAMENTARI: el Gabinet s’anirà separant del Monarca i apropant-se al Parlament + els ministres necessitaran la confiança de la Cambra de Comuns i hi haurà l’obligació dels membres del Govern de formar part del Parlament  El Govern sorgirà de la MAJORIA PARLAMENTARIA i serà RESPONSABLE POLÍTICAMENT davant del Parlament. + la figura del PRIMER MINISTRE agafa força com a director d’un Govern HOMOGENI i LÍDER PARLAMENTARI.
El Constitucionalisme britànic liberal no es limita a uns principis relatius a l’organització de poders de l’Estat ¿Per?  la organització és inseparable dels drets dels ciutadans.
II.
ELS DRETS INDIVIDUALS No hi ha un únic codi o declaració de drets, sinó que alguns apareixen reconeguts en els diversos textos constitucionals però la majoria són decisions judicials a partir de les quals s’han anat definint les LLIBERTATS.
III.
EL RULE OF LAW Hi ha una subjecció del poder al Dret a través del principi de RULE OF LAW  IMPERI DE LA LLEI davant del poder arbitrari, igual subjecció de totes les classes a la llei ordinària del país administrada pels tribunals ordinaris.
El model anglès és ÚNIC ¿Per?  manera en la qual va ser creat + predomini del parlament. 2 CARACTERÍSTIQUES EL FAN SINGULAR ENCARA AVUI EN DIA: - INEXISTÈNCIA D’UN TEXT CONSTITUCIONAL ESCRIT: Encara que no sigui escrita no vol dir que no tinguin Constitució. Podem diferenciar 3 fonts: o LA LEGISLACIÓ (statute law)  lleis constitucionals en sentit material aprovades al llarg de la història:  Carta Magna (1215)  Petition of Right (1628)  Habeas Corpus Amendment Act (1679)  Bill of Rights (1689)  Act of Settlement (1701)  Parliament Acts (1911 i 1949) o o - EL DRET JUDICIAL (case law)  derivat de les DECISIONS JUDICIALS (COMMON LAW + DRETS I COSTUMS DEL REGNE AMB RECONEIXEMENT JUDICIAL + INTERPRETACIÓ DE LA LEGISLACIÓ) LES CONVENCIONS (conventional rules)  Pràctiques considerades vinculants pels que les apliquen a un procés polític. Han tingut una gran transcendència i han servit per la transformació i adaptació de les institucions sense que hagin de ser liquidades.
FLEXIBILITAT CONSTITUCIONAL: Les lleis de la Constitució poden ser modificades utilitzant el mateix procediment que per modificar una llei ordinària. ¿Per?  SOBIRANIA DEL PARLAMENT (les lleis constitucionals es diferencien de les altres per raó de matèria, no de jerarquia) NO EXISTEIX SUPREMACIA DE LA CONSTITUCIÓ  cap tribunal pot controlar la constitucionalitat de la llei.
b. AMÈRICA El constitucionalisme americà, a diferència de l’anglès, neix amb un TRENCAMENT D’ESQUEMES TRADICIONALS i la CREACIÓ D’UN NOU ORDRE PARTINT DE PRINCIPIS PROPIS. Arranca amb la RUPTURA de les 13 colònies angleses amb la Corona i la seva transformació en estats lliures i independents. La Declaració d’Independència (1776) afirma instituir una forma de govern fonamentada en uns drets INALIENABLES i el CONSENTIMENT dels governats. Un cop independents les colònies actuen en 2 sentits: - - Es doten d’una ORGANITZACIÓ POLÍTICA PRÒPIA majoritàriament a partir d’una CONSTITUCIÓ (primer cop que es fa escrita, sistemàtica, codificada i aprovada per una assemblea constituent i amb contingut liberal basada en la divisió de poders). Constitució de Virginia (1776)  primera Constitució liberal escrita.
Lluita per establir una major UNIÓ POLÍTICA creant una organització SUPRAESTATAL (CONFEDERACIÓ: unió perpètua entre els estats) firmant el document Articles of Confederation (1777) i anomenant-se “The United States of America”. Els estats mantenen la seva sobirania però deleguen alguns poders (declaració de guerra, sistema postal, conclusió de tractats,... ) a un CONGRÉS.
La confederació va resultar INEFICAÇ  es fa la CONVOCATÒRIA de la CONVENCIÓ DE PHILADELPHIA (1787)  els representants de cada Estat decideixen aprovar una CONSTITUCIÓ DELS ESTATS UNITS (entra en vigor l’any 1789 GEORGE WASHINGTON VA SER ELEGIT COM 1º PRESIDEN DE EUA).
CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ: - Gran influència (sobretot Amèrica Llatina) Text BREU (7 articles sobre organització dels poders i reforma constitucional). Posteriorment se li van afegir els ESMENES (s’inclou una gran declaració de drets) Fruit de molts compromisos a diverses bandes  federalistes vs. Antifederalistes, Estats grans vs. Estats petits, Nord vs. Sud, demòcrates vs. Interessos de les classes dominants Característiques del Constitucionalisme Americà I.
LA SUPREMACIA NORMATIVA DE LA CONSTITUCIÓ La Constitució americana conté la CLÀUSULA DE SUPREMACIA considerada “El Dret Suprem del país”. El jutge Marshall va declarar en la famosa sentència del Tribunal Suprem Marbury vs. Madison que els tribunals de justícia podien deixar d’aplicar les lleis que fossin contraries a la Constitució.
(JUDICIAL REVIEW com a GARANTÍA CONSTITUCIONAL). La normativitat suprema perfecciona la idea de l’ESTAT DE DRET (government of law, not of men) II.
EL FEDERALISME Quan es va crear la Constitució americana es va realitzar un PACTE FEDERAL com a representació d’una nova organització política diferent de la confederació però tampoc unitari, L’ESTAT FEDERAL: - III.
Poder repartit territorialment entre els ESTATS MEMBRES (potestat sobre una part del territori) i la FEDERACIÓ (potestat sobre tot el territori a traves d’uns òrgans centrals).
REPARTIMENT DE COMPETÈNCIES ENTRE ELS ESTATS I LA FEDERACIÓ.
EL RÈGIM PRESIDENCIAL La Constitució americana representa una divisió de poders de manera: - VERTICAL entre FEDERACIÓ-ESTATS-GOVERNS LOCALS HORITZONTAL entre ÒRGANS CENTRALS CONGRÉS (p. legislatiu), PRESIDENT (p. executiu), TRIBUNAL SUPREM (p. Judicial) Equilibri de poders basat en el cheks and balances (controls i contrapesos). Es tracta, a diferència del parlamentari d’Anglaterra, d’un RÈGIM PRESIDENCIAL: - PRESIDENT: CAP D’ESTAT + PODER EXECUTIU + NO TÉ RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL PARLAMENT - IV.
CONGRÉS : BICAMERAL (CAMBRA DE REPRESENTANTS + SENAT LA DEMOCRÀCIA A diferència d’Europa, els EUA consideren que la seva existència està vinculada a la idea de DEMOCRÀCIAConsiderada més que un mètode per la formació de la voluntat de l’Estat, ho consideren més bé una forma de vida. Igualment, l’etapa inicial del constitucionalisme estava basada en el SUFRAGI CENSETARI i no es va introduir el sufragi universal masculí fins 1870 amb la XV Esmena constitucional com a conseqüència de la GUERRA CIVIL+ SUPRESSIÓ DE LA ESCLAVITUD.
c. FRANÇA LA REVOLUCIÓ FRANCESA VA POSAR FÍ A L’ANTIC RÈGIM. El desencadenant va ser la CONVOCATÒRIA dels Estats Generals per part de Lluís XVI l’estiu de 1789. La força de la burgesia liberal va convertir aquells Estats Generals en una ASSEMBLEA NACIONAL DE CARÀCTER CONSTITUENT (inspirada en la Convenció Americana). Aquesta assemblea va aprovar 2 textos: 1.
2.
La Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà (1789)  estableix els PRINCIPIS POLÍTICS DEL LIBERALISME: a. Reconeixement d’uns drets naturals basats en la llibertat, la propietat i la seguretat b. Separació de poders c. Imperi de la llei d. Sobirania nacional Constitució del 1791  organització detallada dels poders públics encapçalada per la Declaració de 1789.
a. Primera Constitució liberal escrita del continent que va tenir influència arreu d’Europa.
1792  ABOLICIÓ DE LA MONARQUIA  França entra en un període d’experiments polítics (GRAN INESTABILITAT SOCIAL I POLÍTICA) fins l’any 1799 DICTADURA DE NAPOLEÓ (1799-1814).
França s’ha caracteritzat per la seva INESTABILITAT CONTITUCIONAL juntament amb Espanya han estat els països que han tingut MÉS TEXTOS CONSTITUCIONALS.  Els principis constitucionals han canviat alguns cops radicalment i.
LES LLIBERTATS PÚBLIQUES La història constitucional francesa comença amb la Declaració de drets del 1789 (constitueix un patrimoni adquirit definitivament pel poble francès i que s’ha considerat sempre vigent).
s.XVIII i XIX  a França hi ha la TEORIA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES  un dels primers intents històrics de POSITIVITZACIÓ DELS DRETS NATURALS.
ii.
LA SOBIRANIA NACIONAL La Revolució francesa va implantar el PRINCIPI DE SOBIRANIA (la sobirania ÚNICA, INDIVISIBLE I INALIENABLE resideix en la NACIÓ i NO EN EL MONARCA). Concepte de Nació  polèmic (en el constitucionalisme liberal s’entén com una persona moral diferent de a suma dels membres que la componen).
Constitució 1971  “La Nació només pot exercir els seus poders per delegació. La Constitució francesa és representativa” La Constitució ha de delegar la sobirania a l’ASSEMBLEA i al REI.
iii.
L’IMPERI DE LA LLEI Constitució 1971  “A França no hi ha cap autoritat superior a la de la llei” GOVERN DE LA LLEI NO DELS HOMES, RÈGNE DE LA LOI (=Amèrica i Anglaterra). PRINCIPI DE LEGALITAT  Subjecció de l’Administració a la llei com a expressió de la voluntat general + obligació de l’Administració d’actuar d’acord amb les normes aprovades pel Parlament  representa una GARANTIA DE LLIBERTATS I DRETS.
2. El segle XIX a Europa: recessió i represa del constitucionalisme LA RESTAURACIÓ (principis s. XIX a Europa).
- Reacció monàrquica que pretén ELIMINAR constitucions liberals i REESTABLIR el PRINICIPI MONÀRQUIC com a principi legitimador del poder  el poder originari resideix en el - MONARCA (òrgan suprem de l’Estat i centre impulsor de la vida política).
Sorgeix al CONGRÉS DE VIENA 1814 (fi de l’imperi napoleònic) SUBSTITUCIÓ de les constitucions liberals per : o CARTES ATORGADES: concedides graciosament pel Rei i en què accepta voluntàriament unes limitacions a les seves prerrogatives o - CONSTITUCIONS PACTADES: La sobirania està compartida entre el Rei i el Parlament. Ambdós arriben a certs compromisos pel que fa els poders en una sobirania compartida.
No es tracta de tornar a la Monarquia Absoluta, sinó crear una MONARQUIA LIMITADA O CONSTITUCIONAL actua com a pont entre l’absolutisme monàrquic i el constitucionalisme democràtic.
A Europa va servir com a model de carta atorgada la CARTA CONSTITUCIONAL que Lluis XVIII va concedir als francesos l’any 1814.
- Formalment és una “carta”.
El contingut obre camí al RÈGIM PARLAMENTARI Van influenciar: les Constitucions estamentals dels Estats Alemanys + La Constitució dels Països Baixos (1814) + Estatut Reial Espanyol (1834).
Es pot considerar més un pacte la CONSTITUCIÓ FRANCESA DEL 1830: - Acordada entre el Parlament i Lluis Felip d’Orleans.
Caràcter més liberal i desenvolupa el govern parlamentari.
També responen a la idea de pacte: o Estatut Albertí (1848)  es convertiria en la Constitució d’Itàlia amb la unificació del país.
o Constitució de l’Imperi Alemany (1871) o Constitucions espanyoles de 1845 i 1876 o Reformes constitucionals dels Països Baixos (1840 i 1848) A partir dels anys 30 del s.XIX  comença a la majoria de països europeus un MOVIMENT DE PARLAMENTARITZACIÓ I DEMOCRATITZACIÓ del constitucionalisme: - Basat en: FORÇA CREIXENT DE LA BURGESIA ENFRONT DEL REI I L’ARISTOCRÀCIA + PROTAGONISME SOCIAL I POLÍTIC QUE VA ADQUIRINT EL MOVIMENT OBRER.
Caracteritzat en un INCREMENT DE PODERS DEL PARLAMENT enfront les prerrogatives del Monarca + EXTENSIÓ PROGRESSIVA DELS DRETS I LLIBERTATS DELS CIUTADANS.
Destaca la CONSTITUCIÓ que va fundar el regne de Bèlgica (1831): o Intenta conciliar la prerrogativa reial amb la sobirania nacional.
o Contingut molt liberal o Permet una adaptació progressiva al parlamentarisme.
o Va influenciar moltes Constitucions europees del segle XIX La Constitució que realment va iniciar el PROCÉS DE DEMOCRATITZACIÓ va ser la CONSTITUCIÓ FRANCESA DE 1848: - Fruit de la revolució que va fer abdicar al rei i va donar lloc a la II REPÚBLICA.
Text PROGRESSISTA  molts drets individuals, socials i polítics (primer cop que hi ha sufragi universal directe) + SEPARACIÓ DE PODERS que dóna origen a un règim PRESIDENCIALISTA.
Va influenciar a la creació d’altres textos constitucionals: Holanda (1848), Suïssa (1848), Dinamarca (1848), Espanya (1869).  es va desencadenar una dinàmica democràtica que va donar resultats a començament del segle XX.
A Alemanya 1848  Va FRACASSAR l’intent d’unificació nacional sota principis liberals i democràtics per la DEBILITAT DE LES FORCES LIBERALS I DEMOCRÀTIQUES a la REUNIÓ DE L’ASSAMBLEA CONSTITUENT DE FRANKFURT  va aprovar una Constitució de l’Imperi Alemany que no va arribar a ser vigent.
1871 arriba la unificació nacional amb la CONSTITUCIÓ IMPERIAL DE 1871 que unifica els antics estats monàrquics en un ESTAT FEDERAL on hi ha una clara hegemonia de l’Estat prussià i del seu dirigent BISMARCK.  L’imperi d’Alemanya (Reich)es transforma en una MONARQUIA CONSTITUCIONAL, equilibri entre EMPERADOR-ASSAMBLEA, a mig camí entre estat absolut i estat liberal anomenat ESTAT DE DRET i teoritzat per la doctrina alemanya del dret públic es combinen diversos elements: - ELEMENTS MONÀRQUICS: l’Emperador segueix tenint el poder de la direcció de l’Administració i l’exèrcit, nomenament del CANCELLER, + sanció de les lleis) ELEMENTS DE LA SOBIRANIA NACIONAL: principi de legalitat A Anglaterra L’evolució del constitucionalisme al segle XIX es produeix a partir de LENTES TRANSFORMACIONS de les institucions tradicionals.
- - El Parlament es va democratitzant a través de LLEIS DE REFORMA ELECTORAL que comencen l’any 1832 fins el 1918 (Representation of the People Act) amb l’establiment de del SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ I DEL FEMENÍ per majors de 30 anys.
Successives reformes han determinat un creixement dels poders de la CÀMBRA DE COMUNS en detriment de la CAMBRA DELS LORDS.
L’evolució més destacable és el DESPLAÇAMENT DEL PODER DEL PARLAMENT AL GABINET i més concretament al PRIMER MINISTRE (figura central del sistema polític britànic) 3. El segle XX: democratització i extensió del constitucionalisme El corrent democratitzador que va començar a Europa a mitjans del segle XIX va arribar a la seva màxima esplendor al s. XX amb dos moviments constitucionals posteriors a la I i II GM: 1.
El constitucionalisme democràtic de la 1a postguerra és conseqüència de: a. Transformacions econòmiques i socials del continent (evolució del capitalisme industrial) b. Conseqüències derivades de l’EXTENSIÓ DEL SUFRAGI UNIVERSAL c. Aparició dels PARTITS POLÍTICS DE MASSA d. Creació de NOUS ESTATS NACIONALS fruit de la caiguda dels antics imperis (Àustria, Alemanya i Turquia) Com a resultat  aparició de nombroses constitucions que, agafant com a model la CONSTITUCIÓ ALEMANYA DE WEIMAR (1919), tenen nous principis “racionalitzats”: o o o o o o GENERALITZACIÓ DEL SUFRAGI UNIVERSAL SUPRESIÓ DE LES SEGONES CAMBRES ARISTOCRÀTIQUES SUBSTITUCIÓ DE LA MONARQUIA PER LA REPÚBLICA CONSOLIDACIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI CONSTITUCIONALITZACIÓ DELS DRETS SOCIALS CREACIÓ DELS TRIBUNALS CONSTITUCIONALS Aquests principis es reflecteixen en diversos textos constitucionals: Finlàndia (1919), Àustria (1920), Hongria (1920) , Txecoslovàquia (1920), Polònia (1921), Romania (1922), Irlanda (1922), Turquia (1924), Grècia (1927) i la Constitució de la II República Espanyola (1931).
Aquest primer corrent es desenvolupa en un ambient d’INESTABILITAT: o o o Tensions nacionals com a conseqüència de la IGM i les noves divisions territorials Tensions socials que generen els avanços del MOVIMENT OBRER i el TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA (amb l’aparició de la CONSTITUCIÓ DE LA UNIÓ SOVIÈTICA que inspirarà al constitucionalisme socialista després de la IIGM).
Qüestionament del sistema democràtic per part de MOVIMENTS POLÍTICS TOTALITARIS com:  NAZISME - Alemanya    2.
FEIXISME - Itàlia SALAZARISME – Portugal FRANQUISME – Espanya El moviment constitucional que es produeix a Europa després de la IIGM i la derrota dels règims autoritaris recupera els principis del constitucionalisme liberal, però assumeix les conquestes del constitucionalisme democràtic, al qual incorpora nous elements de l’ESTAT SOCIAL.
Hi ha 3 textos que exerciran una gran influència en les principals monarquies parlamentaries europees (Holanda, Dinamarca, Bèlgica i Suècia) i que serviran de patró quan als anys 70 recuperin la democràcia alguns països del Sud d’Europa (Portugal i Grècia (1975) i Espanya (1978)) i inspiraran les constitucions de molts països de l’Est després de la caiguda del Comunisme.
o o o CONSTITUCIÓ ALEMANYA 1947 LLEI FONAMENTAL DE BONN 1949 CONSTITUCIÓ FRANCESA DE LA V REPÚBLICA 1958 Les constitucions europees posteriors a la IIGM tenen moltes similituds pel fet de respondre als principis del constitucionalisme de l’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET.
a) La normativa constitucional La idea de la SUPREMACIA NORMATIVA no arriba a tenir pes fins el s.XX  s’entén que la Constitució es un CONJUNT DE NORMES QUE FORMEN PART DE L’ORDENAMENT JURÍDIC I VINCULEN ELS PODERS PÚBLICS PER SOBRE DE QUALSEVOL ALTRE NORMA.  Països comencen a incorporar mecanismes per garantir la supremacia normativa com la GARANTIA JURISDICCIONAL (adaptant la idea del judicial review al context europeu)  es creen els TRIBUNALS CONSTITUCIONALS amb la missió de CONTROLAR LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS.
b) La sobirania popular Es consolida la idea de la exclusiva de SOBIRANIA POPULAR com a principi de l’ordre jurídico- polític. Ara s’entén el “poble” com un conjunt de persones reals que pertanyen a un Estat i que tenen el mateix dret de participar en la formació de les decisions públiques. Consisteix en: - PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN ELS PROCESOS CONSTITUENTS I DE REVISIÓ CONSTITUCIONAL RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL DELS DRETS POLÍTICS (sufragi universal, lliure i directe) DISSENY DE LA ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS PODERS DE L’ESTAT c) El pluralisme Les societats avançades estan caracteritzades per la COMPLEXITAT I DIVERSITAT D’IDEES  Les constitucions modernes decideixen trencar amb la uniformitat de la Nació i portar a nivell constitucional la NO EXCLUSIÓ D’IDEES, GRUPS O CULTURES de l’Estat.  Apareix el PLURALISME CONSTITUCIONAL com a principi que ha de regir la vida: - POLÍTICA reconeixement dels partits polítics i les seves funcions SOCIAL  garantir el paper que desenvolupen els grups i associacions a través dels quals es canalitzen els interessos sectorials CULTURAL  reconeixement de la diversitat ideològica, cultural i nacional d) L’Estat social Hi ha una SUPERACIÓ DE LA CONCEPCIÓ LIBERAL (defensava la rígida separació entre l’Estat i la societat). Les Constitucions modernes pretenen REGULAR LA SOCIETAT ¿Com?  NO estableixen LÍMITS al poder per garantir la seva no ingerència social, sinó que estableixen MANDATS per tal que l’Estat intervingui en la societat per CONSEGUIR FER REALS LA LLIBERAT I IGUALTAT. Les manifestacions més palpables del constitucionalisme de l’ESTAT SOCIAL son les CLÀUSULES REGULADORES DE LA INTERVENCIÓ DE L’ESTAT EN EL POCÉS ECONÒMIC I LA PROCLAMACIÓ DE DRETS ECONÒMICS SOCIALS I CULTURALS.
LLIÇÓ 3: EL CONSTITUCIONALISME ESPAÑOL 1. Els períodes constitucionals a) LA CONSTITUCIÓ DE 1812 “La Pepa” PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. Redactada a CADIS durant la GUERRA DEL FRANCÈS després de l’abandonament del tron per JOSEP BONAPARTE, el qual havia promulgat l’ESTATUT DE BAIONA (1808) i.
- CARACTERÍSTIQUES EXTENSA (384 articles) i amb voluntat d’ ESTABILITAT  estableix una CLÀUSULA (no pot ser reformada fins que passin 8 anys). Juntament amb el text de la Constitució es va publicar el DISCURSO PRELIMINAR elaborat pel polític liberal AGUSTÍN DE ARGÜELLES  intenta explicar la seva PROMULGACIÓ com una NECESITAT de l’evolució de la historia espanyola. “La Pepa” rep influències del liberalisme FRANCÈS I AMERICÀ.
- Proclama el PRINCIPI DE SOBIRANIA NACIONAL + DIVISIÓ DE PODERS EN UNA MONARQUIA CONSTITUCIONAL  REI I CORTS (p. legislatiu), REI (p. executiu) i TRIBUNALS (p.judicial).
- No conté un títol específic per drets i llibertats, però es reconeixen: o o o o LLIBERTAT I SEGURETAT PERSONAL INVIOLABILITAT DE DOMICILI LLIBERTAT D’EXPRESIÓ DRET DE SUFRAGI ACTIU (censatari) I PASSIU (universal, masculí i indirecte en quart grau ELECTORS elegeixen COMPROMISSARIS  elegeixen ELECTORS PARROQUIALS  elegeixen ELECTORS DE PARTITS JUDICIALS elegeixen DIPUTATS de cada província) o o o - ABOLICIÓ DE LA PROVA DE NOBLESA PER ACCEDIR ALS CÀRRECS PÚBLICS PRINCIPI D’IGUALTAT DAVANT LA LLEI UNITAT DE CODIS I FURS CONFESSIONALITAT CATÒLICA i UNITAT RELIGIOSA  Queda prohibida tota religió diferent al catolicisme i es manté la censura prèvia en matèria religiosa. 1813 queda abolida la INQUISICIÓ.
- CORTS UNICAMERALS + CÀRREC DEL DIPUTAT INCOMATIBLE AMB EL DE MINISTRE  es crea una DIPUTACIÓ PERMANENT DE LES CORTS que té com a missió exercir les funcions de la Cambra quan aquesta no estigui reunida.
- Les Corts comparteixen el p. Legislatiu amb el Rei, el qual SANCIONA, PROMULGA O VETA les lleis. El REI es el cap executiu i té com a competències: o EXPEDICIÓ DELS DECRETS + NOMENAR I SEPARAR LLIUREMENT ELS SECRETARIS DE L’ESTAT I DE DESPATX o - COMPETÈNCIES DE TIPUS MILITAR, però per signar tractats d’aliança ofensiva necessitava el consentiment de les Corts. * El MONARCA no estava sotmès a cap responsabilitat i era sagrat i inviolable.
SECRETARIS D’ESTAT I DE DESPATX  assessors personals del Rei + responsabilitat penal de les decisions del Rei mitjançant la CONSIGNATURA. També es crea el CONSELL D’ESTAT  òrgan CONSULTIU del Rei.
- Els TRIBUNALS porten a terme la ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA basada en diversos PRINCIPIS: INAMOVILITAT + RESPONSABILITAT DELS JUTGES + EXCLUSIVITAT + UNITAT DE JURISDICCIÓ. El punt més alt és el TRIBUNAL SUPREM.
ii.
VIGÈNCIA DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812 “La Pepa” va ser vigent durant poc temps i de manera DISCONTINUA: 1.
Quan va tornar FERRAN VII l’any 1814 amb l’acabament de la guerra va ABOLIR LA CONSTITUCIÓ amb el DECRET DE 4 DE MAIG i va instaurar l’ANTIC RÈGIM ABSOLUTISTA.
2.
Durant el TRIENNI LIBERAL (1820-1823) iniciat amb un AIXECAMENT MILITAR de RIEGO, Ferran VII es va veure obligat a jurar la Constitució. Aquest període acaba amb l’OCUPACIÓ DEL PAÍS PER LA SANTA ALIANÇA (“100.000 fills de Sant Lluís”) i el Rei torna a ABOLIR la Constitució.
3.
Durant el MOTÍ DE LA GRANJA de 1836, durant la minoria d’edat d’ISABEL II, fins que va entrar en vigor el text constitucional de 1837.
4.
Va ser vigent en alguns regnes d’Itàlia i Portugal. Va influenciar Europa, Amèrica Llatina i les Constitucions els nous estats que s’havien independitzat d’Espanya.
Els partidaris de la Constitució van començar a mostrar algunes diferències  LIBERALS es divideixen en 2 sectors: MODERATS I PROGRESSISTES  MARCA EL DESTÍ DEL CONSTITUCIONALISME.
b) CONSTITUCIONALISME MODERAT I PROGRESSISTA SOTA EL REGNAT D’ISABEL II Durant el regnat d’Isabel II (comença 1833) es fan 3 textos important que consagren i va desapareixent la influència de “la Pepa” i el liberalisme es va adaptant a les noves circumstàncies.
i.
- L’ESTATUT REIAL DE 1834 Convocatòria de les Corts feta per la REINA REGENT  no fa referència a drets i llibertats, només a la ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES CAMBRES  NO es realment una Constitució, sinó una CARTA ATORGADA.
- Es parla sobre la SOBIRANIA DE LA REINA i concedeix algunes potestats a unes CORTS BICAMERALS concebudes com auxiliars de la CORONA (autèntic centre del sistema polític): o o CAMBRA BAIXA  Procuradores. Elegida amb criteris censataris.
CAMBRA ALTA  Próceres. Designada per la Reina.
- Competències del Rei en DIRECCIÓ POLÍTICA: o LLIURE NOMENAMENT I CESSAMENT DELS MINISTRES o CONVOCATÒRIA, SUSPENSIÓ I DISSOLUCIÓ DE LES CORTS o DESIGNACIÓ DELS TITULARS DELS ÒRGANS DE GOVERN DE LES CAMBRES.
o INICIATIVA PARLAMENTARIA o SANCIONAR I FINS I TOT VETAR LLEIS APROVADES PER LES CAMBRES.
- Desenvolupament del CONSELL DE MINISTRES que necessita la confiança del REI + PARLAMENT per portar a terme la seva tasca de govern.  començarà a agafar força el RÈGIM PARLAMENTARI.
ii.
LA CONSTITUCIÓ DE 1837 Amb el MOTÍ DE LA GRANJA (1812) la REINA REGENT es veu obligada a acceptar al Constitució del 1812 fins que les Corts en redactin una de nova. Les Corts (dominades pels progressistes) redacten una Constitució jurada per la Reina Regent en nom de la seva FILLA ISABEL. Característiques de la nova constitució: - Introdueix el PRINCIPI DE SOBIRANIA COMPARTIDA ENTRE REI – CORTS BICAMERALS.
Encara que s’havia dit en el preàmbul que seria sobirania nacional. Rei i Corts comparteixen el poder CONSTITUENT I LEGISLATIU.
- Es tracta d’una MONARQUIA CONSTITUCIONAL on el Rei manté potestats importants en la DIRECCIÓ POLÍTICA DE L’ESTAT. La doble confiança del Govern i les funcions parlamentàries de CONTROL POLÍTIC sobre aquest també es refermen.
- Títol I  Gran declaració de DRETS LIBERALS + PRINCIPI DE TOLERÀNCIA RELIGIOSA + SUFRAGI DIRECTE PERÒ CENSATARI.
- El PODER JUDICIAL  = organització que en “La Pepa”.
- En L’ÀMBIT LOCAL  s’estableix CARÀCTER ELECTIU dels AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS.
iii.
LA CONSTITUCIÓ DE 1845 - Aprovada amb la MAJORIA D’EDAT DE ISABEL II en una etapa de DOMINI DELS MODERATS.
- Es manté SOBIRANIA COMPARTIDA pròpia del “liberalisme doctrinari”, però s’INCREMENTEN ELS PODERS DE LA CORONA (convocatòria de les cambres + designació de senadors) - Drets i llibertats regulats de manera més RESTRICTIVA + es torna a la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT.
La DÈCADA MODERADA (1844-1854) acaba amb un PROJECTE CONSTITUCIONAL de BRAVO MURILLO (1851) que no prosperarà.  comença el BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) on es redacta la CONSTITUCIÓ 1856 inspirada en: Const. 1812 i Const 1837.
c) EL PERÍODE REVOLUCIONARI 1868 TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA  ISABEL II HA D’ABANDONAR EL PAÍS  govern provisional  CONVOCATÒRIA DE CORTS CONSTITUENTS  ELECCIONS 1869 (sufragi universal, masculí) amb VICTÒRIA DELS PROGRESSISTES i la UNIÓ LIBERAL  REPUBLICANS, CARLINS I ISABELINS queden a la OPOSICIÓ.  es promulga la nova CONSTITUCIÓ (influenciada per: Const. EUA 1787 + “La Pepa” + Const. Belga 1831). Característiques de la NOVA CONSTITUCIÓ: - SOBIRANIA NACIONAL + SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ - ÀMPLIA DECLARACIÓ DE DRETS I RECONEIXEMENT DE LLIBERTATS - Llibertat religiosa (tot i que l’Estat està obligat a mantenir els serveis de l’Església Catòlica) - MONARQUIA PARLAMENTARIA  La Corona és un poder constituït amb facultats fixades per la Constitució. PODER LEGISLATIU (SISTEMA BICAMERAL) + SUPRESSIÓ del VET REIAL.
- REI  desenvolupa les seves funcions + CAP DE L’EXECUTIU, però els membres del govern assumeixen la responsabilitat de tots els actes del Rei mitjançant la CONSIGNATURA. Es tracta d’un RÈGIM PARLAMENTARI que controla el Govern (només pot impulsar la dissolució de les Cambres un cop cada legislatura).
- ES REFORÇA LA INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL + RESPONSABILITAT DELS JUTGES PER INFRACCIÓ DE LA LLEI. 1870  s’aprova la LOPJ.
La crisis de la MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA desemboca en la I REPÚBLICA  no es possible redactar una Const. malgrat el projecte de Constitució federal del 1873 sobretot per la OPOSICIÓ DE CARLINS, FEDERALISTES I BORBÒNICS.
d) LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Després del COP D’ESTAT DE MARTÍNEZ CAMPOS comença la RESTAURACIÓ BORBÒNICA amb la persona de ALFONS XIII. CÁNOVAS DEL CASTILLO va ser el personatge polític inspirador del règim i que més va incidir en la Constitució del 1876 de tendència CONSERVADORA.
Els constituents parteixen d’una CONSTITUCIÓ INTERNA: - Formada per elements com la MONARQUIA i les CORTS  considerades indiscutibles en el procés constitucional.
- Havia de ser recollida a la Constitució ESCRITA.  La sobirania estava repartida entre el Rei i les Corts, però el text parla d’una MONARQUIA CONSTITUCIONAL inspirada en el CONSTITUCIONALISME BIRTÀNIC i en la tradició que donaven potestats al Monarca com: INICIATIVA LEGISLATIVA + DRET DE VET + DISSOLUCIÓ DE LES CAMBRES + NOMENAMENT LLIURE DELS MEMBRES DEL CONSELL DE MINISTRES.
- La posició predominant del Rei es va accentuar durant el regnat d’ALFONS XIII quan es va consolidar el SISTEMA DE TORN en el Govern per part dels 2 GRANS PARTITS: CONSERVADOR I LIBERAL. Ara els ministres tenen RESPONSABILITAT DELS ACTES DEL REI  comença a destacar la figura del PRESIDENT DEL CONSELL DE MINISTRES. CORTS BICAMERALS  CONFGRÉS DELS DIPUTATS + SENAT (senadors nats o designats pel Rei) - Es recull una CARTA DE DRETS I LLIBERTATS (sufragi censatari i 1890 universal) 1898 el règim entra en crisi  1923 PRIMO DE RIVERA fa un COP D’ESTAT que DISSOLT LES CORTS + ES SUSPENEN LES GARANTIES CONSTITUCIONALS + INSTAURACIÓ DEL DIRECTORI MILITAR.  Acabarà enfonsant-se...
e) LA II REPÚBLICA VICTÒRIA DE LES FORCES REPUBLICANES DAVANT DEL DIRECTORI MILITAR  ELECCIONS MUNICIPALS 14 D’ABRIL 1931  ES PROCLAMA LA II REPÚBLICA i una NOVA CONSTITUCIÓ. Característques: - SOBIRANIA POPULAR + SUFRAGI UNIVERSAL - ÀMPLIA DECLARACIÓ DE DRETS  s’introdueixen drets SOCIALS i ECONÒMICS i el RECURS D’AMPARA per garantir-los.
- SEPARACIÓ ESGLÉSIA – ESTAT - RÈGIM PARLAMENTARI  Govern sotmès a la doble confiança del PARLAMENT i PRESIDENT DE LA REPÚBLICA.
- ESTAT INTEGRAL  Nova organització de l’Estat basat en l’AUTONOMIA POLÍTICA DE LES REGIONS.
- CORTS UNICAMERALS AMB FUNCIÓ LEGISLATIVA, PRESSUPOSTÀRIA I CONTROL POLÍTIC DEL GOVERN  El Govern apareix com a tal per primera vegada en un text constitucional espanyol.
- PRESIDENT DE LA REPÚBLICA (Cap d’estat)  Designat per un col·legi format per CORTS + NOMBRE IGUAL DE COMPROMISSARIS elegits per sufragi universal. Té DRET DE VET de les lleis aprovades per les Corts llevat el cas de la LLEI DE PRESSUPOSTOS.
- PRINCIPI D’INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES + S’INTRODUEIX EL TRIBUNAL DE GARANTIES CONSTITUCIONALS (control de la constitucionalitat de les lleis + garantia dels drets fonamentals + resolució de conflictes entre Estat- Regions) - La “LLEI PER A LA DEFENSA DE LA REPÚBLICA” s’eleva a RANG CONSTITUCIONAL  s’amplien els poders del govern + es limita l’exercici dels drets i llibertats per afrontar convulsions.
2. Característiques de la història constitucional espanyola a) LA INESTABILITAT CONSTITUCIONAL Des de la 1a Const. fins la Const. 1978 hi ha hagut molts textos constitucionals a part de: Constitucions no promulgades, projectes que no es van acabar fent, reformes que capgiren tot el sistema, etc.)  Les Constitucions Espanyoles han tingut una VIDA BREU  hi ha hagut una GRAN OSCIL·LACIÓ entre textos CONSERVADORS i PROGRESSISTES  MOVIMENT PENDULAR DEL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL.
b) L’ABSCÈNCIA DE CONSTITUCIONS AMB PLE VALOR NORMATIU Durant el s.XIX la Constitució a Espanya NO és concebuda com una NORMA JURÍDICA, sinó com un DOCUMENT D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA IMPOSAT PEL GRUP DOMINANT AMB EFICÀCIA LIMITADA.
Funció principal de la Constitució  LIMITAR EL PODER DEL MONARCA + DEFINIR L’ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT. La LLEI tenia la posició suprema en l’ordenament jurídic perquè els JUTGES i la ADMINISTRACIÓ estaven subordinats al PRINCIPI DE LEGALITAT.
La 1a Const. considerada com a NORMA JURÍDICA és la de 1931  introdueix el TRIBUNAL DE GARANTIES CONSTITUCIONALS per garantir la supremacia normativa.
c) LA SUPERFICIALITAT DEL CONSTITUCIONALISME Causes  INESTABILITAT + ABSCÈNCIA DE VALOR NORMATIU DE LES CONSTITUCIONS Conseqüències  INEXISTÈNCIA D’UNA CONSTITUCIÓ SÒLIDA + MANCA D’ARRELAMENT D’UN “SENTIMENT CONSTITUCIONAL” ja que el procés polític no sempre s’ajusta al text constitucional.
d) LA MANCA DE DEMOCRÀCIA I DE LLIBERTATS Els textos constitucionals espanyols NO es solen caracteritzar per ser producte d’una VIDA POLÍTICA DEMOCRÀTICA. ¿Per què? - PODERS FÀCTICS (ESGLÉSIA + EXÈRCIT + OLIGARQUIES TERRATINENTS) van excloure de la vida política a gran part de la població consolidant un estat AUTORITARI, BUROCRÀTIC I CENTRALISTA.
- Les constitucions van ser fruit de CONSPIRACIONS i AIXECAMENTS MILITARS que imposaven el seu propi text constitucional.
No hi havia un sistema constitucional estable de drets i llibertats perquè la seva regulació depenia de la conjuntura política i els drets i llibertats es suspenien amb molta facilitat.
e) EL PROBLEMA MONÀRQUIC La història del constitucionalisme espanyol fins al 1931 ha estat marcada pel PREDOMINI DEL REI (excepte en les constitucions de 1812 i 1869)  impedeix la implantació de TEORIES CONSTITUCIONALS perquè se li atribueixen prerrogatives de direcció política com a CAP DE L’EXECUTIU o COPARTICIPANT DEL LEGISLATIU  afecta a la DIVISIÓ DE PODERS perquè fa de la Constitució un límit extern al seu poder originari.  GRAN INCONVENIENT PER COMPATIBILITZAR MONARQUIA I DEMOCRÀCIA fins la CONSTITUCIÓ DE 1978.
f) LA QÜESTIÓ NACIONAL Destaca una concepció CENTRALISTA I UNIFORMISTA de l’Estat en les constitucions del s. XIX (inspirat en el model jacobí francès que IGNORA LA REALITAT PLURINACIONAL DE L’ESTAT ESPANYOL).
Només la II REPÚBLICA va intentar INTEGRAR CONSTITUCIONALEMENT les diverses nacionalitats i establir un model de d’organització de l’Estat basat en la DESCENTRALITZACIÓ POLÍTICA.
3. El franquisme Amb la VICTORIA DEL GENERAL FRANCO a la GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) es va instaurar un RÈGIM AUTORITARI que va perdurar 40 anys i basat en la NEGACIÓ DELS PRINCIPIS CONSTITUCIONALS. Característiques: - CONCENTRACIÓ DEL PODER EN EL DICTADOR (“CAUDILLO”) QUEBRANTAMENT DELS DRETS I LLIBERTATS FONAMENTALS ELIMINACIÓ DEL PLURALISME POLÍTIC + MANCA DE DEMOCRÀCIA EL RÈGIM DESCANSA SOBRE FRANCO I EN EL SUPORT DEL “MOVIMIENTO NACIONAL”  recolzat per la ESGLÉSIA i L’EXÈRCIT.
- MANCA DE TEXT CONSTITUCIONAL  Crea unes LLEIS FONAMENTALS: o o o o o o o - FUERO DEL TRABAJO (1938) LEY CONSTITUTUVA DE LAS CORTES (1942) FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945) LEY DEL REFERÉNDUM NACIONAL (1945) LEY DE SUCESIÓN EN LA JEFATURA DEL ESTADO (1947) LEY DE PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DEL MOVIMIENTO NACIONAL (1958) LEY ORGÁNICA DEL ESTADO (1967) SIMILITUDS AMB ELS RÈGIMS TOTALITARIS SORGITS DESPRÉS DE LA IGM FRANCO CONCENTRA TOT EL PODER COM A CAP D’ESTAT (fins i tot el p. legislatiu) 1973  Cap de govern NO ÉS FRANCO. S’entra en una època de crisis que s’agreuja amb la MORT DE FRANCO EL 20 DE NOVEMBRE DE 1975.  22 de novembre el REI JOAN CARLES I (successor designat per Franco) declara intencions d’OBERTURA  es produeix a partir del 76 després del fracàs de l’executiu CARLOS ARIAS NAVARRO amb el nomenament de l’executiu ADOLFO SUÁREZ  dirigirà el procés de REFORMA DE LES INSTITUCIONS FRANQUISTES i començarà la TRANSICIÓ POLÍTICA.
4. La transició política - Procés a través del qual es produeix el canvi del règim totalitari a un ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET instaurat per la CONSTITUCIÓ DE 1978.
- Considerada un dels fenòmens polítics contemporanis més sorprenents i singulars  s’ha convertit en un MODEL DE TRANSFORMACIÓ (feta formalment des de la mateixa legalitat franquista) PACÍFICA DE DICTADURA A DEMOCRÀCIA.
- SUÀREZ comença aprovant la LLEI PER A LA REFORMA POLÍTICA per les mateixes Corts franquistes  es sotmet a REFERÈNDUM 1976  OBTÉ 94,16% VOTS A FAVOR  la llei s’imposa com a 8a LLEI FONAMENTAL tot i que el seu contingut no era compatible amb els principis del règim franquista: o o o o o SOBIRANIA POPULAR SUPREMACIA DE LA LLEI COM A EXPRESSIÓ DE LA VOLUNTAT POPULAR INVIOLABILITAT DELS DRETS FONAMENTALS SUFRAGI UNIVERSAL PLURALISME POLÍTIC PRIMERES ELECCIONS GENERALS DEMOCRÀTIQUES DESPRÉS DEL FRANQUISME (implícitament es deroguen La llei té com a principal funció preparar les fonamentals que contradiguessin el que s’establia ja que no hi havia una CLÀUSULA DEROGATÒRIA EXPRESSA) La llei torna a establir un PARLAMENT BICAMERAL CONGRÉS DELS DIPUTATS (350 DIPUTATS) + SENAT (207 SENADORS) amb un mandat de 4 anys. CONGRÉS  elegit pel sistema proporcional, SENAT  elegit per sistema majoritari El Rei manté els poders que la LLEI ORGÀNICA DEL ESTAT li atorgava i s’incrementen amb: o NOMENAMENT DEL PRESIDENT DEL GOVERN SEGONS ELS RESULTATS ELECTORALS o NOMENAMENT D’UNA CINQUENA PART DELS SENADORS o POTESTAT PER SOTMETRE A REFERÈNDUM QÜESTIONS D’INTERÈS NACIONAL o DISSOLUCIÓ DE LES CORTS I CONVOCATÒRIA DE NOVES ELECCIONS Es mantenien el CONSEJO DE REGENCIA i el CONSEJO DEL REINO 15 de juny de 1977  ES CONVOQUEN ELECCIONS GENERALS. Anteriorment el govern d’Adolfo Suàrez havia fet una sèrie de reformes amb sentit DEMOCRATITZADOR: - Reforma de la LLEI D’ASOCIACIONS  fa possible la LEGALITZACIO DE PARTITS POLÍTICS - APROVACIÓ DE LA LLEI D’ASSOCIACIÓ SINDICAL I DEL DECRET-LLEI SOBRE NORMES ELECTORALS, la qual estableix fórmules diferents per a cada cambra: o CONGRÉS DE DIPUTATS  sistema proporcional mitjançant la LLEI D’HONDT (barrera mínima del 3% de vots a cada província, que era la CIRCUNSCRIPCIÓ ELECTORAL + 2 diputats com a mínim + un ESCÓ MÉS per cada 144.500 habitants o fracció de 70.000 + LLISTES TANCADES I BLOQUEJADES) o SENAT  SISTEMA MAJORITARI AMB LLISTES OBERTES + 4 senadors per província + 42 senadors designats pel Rei.
Aquesta fórmula afavoreix la les províncies menys poblades queden PERJUDICADES en referència a la seva representació davant de les més poblades.
A les ELECCIONS DEL 15 DE JUNY DE 1977 es van presentar 10 coalicions d’àmbit estatal, 12 d’àmbit regional i 156 partits polítics  ventall molt ampli (*tot i que no es van legalitzar els grups a l’esquerra del PCE). ¿RESULTATS?  no va haver-hi majoria absoluta al Congrés per cap opció política i al Senat va ser per la UCD (Unión del Centro Democrático)  va formar govern i el President (Adolfo Suàrez) va ser confirmat en el càrrec pel Rei.  S’INICIA EL CAMÍ QUE PORTARÀ A L’APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL 1978.
...

Tags:
Comprar Previsualizar