TEMA 11. ESPERMATÒFITS, FÍLUM MAGNOLIÒFITS I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 27
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 11: ESPERMATÒFITS – FÍLUM MAGNOLIÒFITS I Després dels pteridòfits hi havia un llinatge de progimnospermes, que va acabar donant lloc a les gimnospermes, que no s’ha trobat. De les gimnospermes només en queden quatre classes, la més diversificada de les quals és la de les pinàcies (pins).
El pas de gimnospermes a angiospermes també es va fer amb un antecessor que tampoc es coneix.
Actualment, les plantes del fílum magnoliòfits són les que governen el món. Aquestes són les plantes amb llavor, que es divideixen en gimnospermes (la llavor nua) i angiospermes (llavors dins les parets dels ovaris, el fruit).
La funció de la llavor és protegir l’embrió. Per tant, en els espermatòfits el que se separa és l’embrió, no les espores que formaran el gametòfit, ja que en aquestes plantes el gametòfit viu a expenses de l’esporòfit. En el cicle biològic domina l’esporòfit, i el gametòfit es veu reduït a unes quantes cèl·lules dins d’aquest. L’esporòfit produeix dos tipus d’espores: les grans són les femenines i les petites les masculines.
CORM Són plantes amb corm i teixits verdaders: arrels, tija i fulles.
Arrels Les seves funcions principals són absorbir aigua i minerals, i subjectar la planta. També poden acumular substàncies de reserva.
La caliptra o piloriza és la part més apical de l’arrel, on totes les cèl·lules estan en contínua divisió. Per això la part immediatament anterior és la zona d’elongació de l’arrel.
La zona pilífera és on apareixen els pèls radicals (rizodermis), que és on es dóna bàsicament l’absorció d’aigua.
La zona de ramificació o regió suberosa és on l’arrel es ramifica.
Les arrels axonomorfes o pivotants són aquelles en les quals hi ha una arrel principal i com a molt petites arrels laterals.
Les arrels fasciculades són molt ramificades, no n’hi ha cap de principal i totes tenen la mateixa importància.
Tija La seva funció es mantenir l’estructura aèria.
Els nusos són les parts de les quals surten les noves fulles, branques o flors. La regió de tija entre dos nusos s’anomena entrenús. A vegades, les branques no creixen cap a dalt, això és a causa de les gemmes o borrons axil·lars. També hi ha borrons terminals.
Les tiges de les plantes poden tenir diferents ramificacions: - Monopòdica: hi ha una sola branca principal. Les branques secundàries són sempre més petites que la principal.
Simpòdica: la branca principal i les laterals poden tenir la mateixa mida. Fins i tot pot ser que la principal mori. Són arbres amb més copa, i forma més arrodonida.
Fulla És la part encarregada de fer la fotosíntesi. Aconsegueixen el CO2 pels estomes. El conducte principal (pecíol) surt d’una gemma axil·lar de la branca. Durant el creixement de la fulla, de la gemma axil·lar també en surt una petita fulleta que s’anomena estípula. Quan la fulla ha crescut del tot aquesta desapareix.
Els estomes es troben al revers de la fulla, perquè no s’escalfin per efecte del sòl i l’evaporació sigui menor. El limbe de la fulla és la part verda.
La fil·lotaxi és la classificació de les tiges segons la disposició de les fulles en elles. Així doncs tenim: - Oposades: hi ha dues fulles per nus, a 180º l’una de l’altra. En cada nus, les fulles estan situades en el mateix pla.
Decusades: en un nus són com les oposades. Però entre nus i nus es va alternant la orientació de la parella de fulles 90º.
Alternes: és una evolució de la decusada. En cada nus només hi ha una fulla però les fules es van situant en cada nus 90º respecte l’anterior.
Esparses: en cada nus només hi ha una fulla i cada una se situa a 10º de l’anterior. Fa la forma d’una escala de cargol.
Verticil·lades: en cada nus apareixen més de dues fulles.
En roseta basal: els entrenusos són d’1 o 2 mm, i no es diferencia entre un nus i un altre.
Fasciculades: surten més de dues fulles des de l’àpex de la tija.
Les fulles poden ser simples o compostes. Això vol dir que van des de la forma el·líptica fins a les pinnes, passant per diferents estadis. Aquests es poden mesurar traçant dues el·lipses imaginàries en una fulla: Les fulles pinnades es diu que estan formades per folíols. Aquests exemples només són alguns entre els molts tipus de fulles que hi ha, tant simples com compostes.
El sistema Raunkiaer és un sistema que classifica les plantes segons el lloc on se situen els punts de creixement (gemmes) en els períodes de temps desfavorables: períodes freds, estacions seques...
- - Faneròfits: les gemmes es localitzen per sobre dels 25 cm per sobre del nivell del terra.
En aquest grup hi entrarien els arbres i els arbustos.
Epífits: plantes que creixen sobre una altra planta, però fan la seva pròpia fotosíntesi.
De la planta sobre la qual creixen n’obtenen aigua, sals i sustentació. Com que creixen sobre una altra planta, sovint tenen les gemmes 25 cm per sobre el terra.
Camèfits: les gemmes estan entre 1 i 25 cm per sobre del nivell del terra. Són plantes llenyoses o vivaces.
Hemicriptòfits: gemmes a nivell del terra. Són plantes herbàcies perennes o biennals.
Geòfits: les gemmes estan per sota el nivell del terra. Tenen zones de reserva hipogeus: bulbs, tubercles, rizomes...
Teròfits: durant les èpoques desfavorables només existeix la llavor, és a dir, quan les condicions desfavorables arriben, la resta de la planta mor.
A part, hi ha plantes que no poden estar en aquesta classificació: - - Hidròfits: plantes que van ser terrestres i durant l’evolució van tornar a l’aigua. Tenen òrgans de reserva submergits i gemmes persistents sota el nivell de l’aigua.
Paràsits haustorials: no fan la fotosíntesi i s’aprofiten de l’altra planta. Tenen estructures que s’introdueixen dins les cèl·lules de la planta hoste, òrgans suctors d’origen Plantes micòtrofes: obtenen tot l’aliment d’un fong micorrícic que parasita una altra planta autòtrofa per les arrels.
Plantes carnívores: obtenen nutrients d’animals gràcies a unes fulles modificades que els capturen.
...