Tema 1. Introducció (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 17/03/2017
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert TEMA 1. INTRODUCCIÓ 1. DEFINICIÓ I HISTÒRIA El dret penitenciari es redueix a un conjunt de normes que regulen les sancions penals privatives de llibertat, ja siguin penes o mesures de seguretat.
El dret penitenciari és relativament nou, no va néixer fa tant de temps com el dret penal i el dret civil, ja que l’interès pels drets de les persones que estan privades de llibertat és molt recent. La privació de llibertat anteriorment no es considerava una pena, sinó que en aquells temps penes eren la pena de mort, la tortura...
així doncs, la privació de llibertat era una mesura cautelar mentre s’esperava al judici. Per tant, per això ningú es preocupava de l’estat de les presons ni tampoc dels drets i condicions de les persones que hi residien.
Es planteja si el dret penitenciari és una ciència pròpia o bé si forma part d’altres branques del dret, com el dret penal, processal o administratiu. Generalment es sol vincular amb el dret penal, ja que es tracta d’executar una pena privativa de llibertat. I qui s’encarrega de l’execució d’aquesta pena? L’administració, per això també se’l relaciona amb el dret administratiu i hi ha aquestes controvèrsies.
Però també es diu que el dret penitenciari té una gran autonomia per dues raons: té un cos legislatiu propi, és a dir, que hi ha un conjunt de normes que només formen part del dret penitenciari, com per exemple, la llei orgànica general penitenciària de 1979 (llei 1/79 de 26 de setembre  LOGP), que regula quasi tot allò que fa referència a la pena privativa de llibertat, i la segona raó és que té una jurisdicció pròpia, és a dir, que hi ha un jutge encarregat de vigilar, supervisar i garantir l’execució de la pena privativa de llibertat. Aquest és el jutge de vigilància penitenciària. Aquesta va ser la única i primera llei que es va aprovar per unanimitat total.
Va ser la primera llei des de que es va instaurar la democràcia. I l’any 1981, aquesta llei es desenvolupa en un reglament penitenciari, que va ser derogat i no és fins l’any 1996 que es modifica aquest reglament i és el que actualment està en vigor.
Tot i que, la característica més important del dret penitenciari és la dispersió legislativa, això vol dir que les normes que regulen el dret penitenciari estan disperses en diferents normes. Per tant, no és que existeixi un codi del dret penitenciari, sinó que les normes que el conformen el trobem al codi penal, civil... per exemple, la llei orgànica del poder judicial (1985) regula el sistema de recursos contra les resolucions que dicti el jutge de vigilància penitenciària, la llei d’enjudiciament criminal (1882) regula les visites dels jutges a les presons, o els incidents de refundició de condemnes (permet que una persona que té diferents condemnes de diferents tribunals s’ajuntin totes elles en una sola amb un temps màxim).
Pàgina 1 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert 1. PRINCIPIS BÀSICS DEL DRET PENITENCIARI 1.1.
PRINCIPI DE LEGALITAT L’execució de la pena privativa de llibertat estarà sotmesa a la llei. Això pot semblar molt evident, però això s’estableix ja que venim d’una època en que l’administració feia el que volia, interpretava la llei a la seva forma i pel seu benefici, fins que es va introduir el principi de legalitat que estableix que tots, incloent l’administració, estem sotmesos a la llei, igual que tots els principis i procediments que s’hi inclouen.
Per una banda, trobem aquest principi establert en l’art. 81 de la Constitució, i també a l’art. 3.2 del Codi penal.
El segon mandat que estableix la Constitució i que és molt important és que l’administració, i per tant, també l’administració penitenciària, està sotmesa a la llei. El tercer mandat constitucional fonamental és que tots els actes de l’administració estan sotmesos a control judicial, o bé hi ha la possibilitat del control judicial d’aquests actes.
1.2.
PRINCIPI D’INTERVENCIÓ JUDICIAL Abans de la promulgació de la LOGP, qui s’ocupava de la pena privativa de llibertat era l’administració, que feia el que li semblava perquè no estava subjecta a la llei. La Constitució actualment estableix, en l’art. 117.3, que la funció jurisdiccional consisteix en jutjar i fer executar el jutjat. Això significa que és funció dels jutges jutjar, però també forma part de la seva funció que es compleixi allò jutjat. En altres paraules, l’execució de la sentència, i en el nostre cas, l’execució d’una pena privativa de llibertat, pertany al poder judicial. Per tant, els jutges també són competents pel que fa a l’execució.
Aleshores, el que es fa és que, amb la LOGP es crea una nova figura, que és la del jutge de vigilància penitenciària, amb la funció que sigui aquesta persona l’encarregada de vetllar l’execució de la pena privativa de llibertat. Però, el que passa és que, a causa de la dispersió legislativa, a causa del fet que les lleis que regulen el dret penitenciari estiguin repartides tan arbitràriament, també es produeix una dispersió de les competències, i per tant, hi ha diferents òrgans encarregats de dur a terme funcions relatives a l’execució de la pena privativa de llibertat.
Els tres òrgans principals que intervenen en l’execució de la pena privativa de llibertat són: l’administració penitenciària, el jutjat de vigilància i el jutge o Tribunal sentenciador.
a) Administració penitenciària. A l’Administració penitenciària li correspon la direcció de l’execució de la pena de presó. Catalunya és la única comunitat autònoma que té plena autonomia sobre l’administració penitenciària. Aquesta decideix a quin centre penitenciari complirà la pena un intern, així com també és aquesta la que decideix en quin grau complirà la condemna l’intern (primer, segon Pàgina 2 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert o tercer grau). L’ Administració Penitenciària, com qualsevol altra Administració Pública ha d’actuar amb plena submissió al principi de legalitat, segons és desprèn del que disposa l’art. 9.3 CE . A més, tots els seus actes estan sotmesos a control judicial, conforme a allò establert a l’art. 106 CE.
L’Administració té les següents competències: ✓ L’organització i desenvolupament dels serveis de vigilància; ✓ L’ordenació de la convivència interior als Centres Penitenciaris; ✓ La organització i activitats dels tallers, escoles, assistència mèdica i religiosa; ✓ I, en general, les activitats regimentals, econòmic-administratives i de tractament penitenciari en sentit estricte.
b) Jutjat de vigilància. Aquesta és una figura judicial nova, que es crea a partir de la LOGP (art. 76).
D’alguna manera aquesta figura judicial es crea amb la intenció que aquest nou jutge assumeixi totes les funcions que, fins aleshores, havien portat a terme (o que haguessin hagut de portar a terme i no ho han fet) els jutges sentenciadors. Tot i que, a l’any 1979, no només això no es va aconseguir, ni tampoc ha aconseguit substituir completament als sentenciadors, ja que són moltes les competències que encara conserva el sentenciador. Les competències del jutge de vigilància penitenciària venen descrites en l’art. 76.1 (regula les competències genèriques del jutge de vigilància), l’art. 76.2 (regula les competències més específiques), i l’art. 77 (que regula algunes facultats o funcions de proposta del jutge de vigilància).
• Competències genèriques (art. 76.1 LOGP). Aquest article dissenya el perfil d’aquesta nova figura judicial, i concretament estableix que el jutge de vigilància tindrà atribucions per: ✓ Fer complir la pena imposada.
✓ Resoldre els recursos referents a les modificacions que pugui experimentar la pena d’acord amb les lleis i els reglaments. Això actualment està buit de contingut, perquè actualment la pena privativa no pot estar subjecta a cap tipus de modificació duta a terme pel jutge de vigilància. Això tenia sentit a l’any 79 perquè existia la redempció de la pena, però actualment no té cabuda (redempcions suprimides el 1995).
✓ Salvaguardar els drets dels interns.
✓ Corregir abusos i desviacions que en el compliment de l’execució de la pena privativa de llibertat es puguin produir. De qui poden venir aquests abusos o desviacions? Tant dels funcionaris de les presons com de l’Administració.
• Competències específiques (art. 76.2). El jutge de vigilància s’encarrega: ✓ D’aprovar i revocar la llibertat condicional.
Pàgina 3 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert ✓ Aprovar els beneficis penitenciaris que suposin l’escurçament de la condemna, però això torna a ser una competència buida de contingut, perquè actualment no hi ha cap benefici penitenciari que suposi un escurçament de la condemna.
✓ Aprovar les sancions d’aïllament de cel·la de més de 14 dies (com que és la més greu de les sancions, només la pot imposar el jutge, les menys greus les pot imposar directament l’Administració penitenciària, però si els jutge no aprova la sanció, l’intern no la complirà).
✓ Resoldre els recursos que, en matèria disciplinària, interposi l’intern o el Ministeri Fiscal.
✓ Resoldre els recursos relatius a la classificació inicial, progressions i regressions de grau. Tot i que, l’Administració penitenciària decideix en quin grau complirà la condemna l’intern, el jutge de vigilància podria canviar aquesta decisió, per tant, si l’intern, classificat en primer grau, si no estigués d’acord, podria recórrer al jutge de vigilància i aquest resoldria aquest recurs. Generalment, quan una persona és condemnada, hi ha una classificació inicial, ara bé, cada 6 mesos hi ha una revisió, i arrel d’aquesta revisió, es pot mantenir el grau que es va proposar en la classificació inicial o bé progressar o regressar (progressar seria avançar de grau, per exemple, de segon a tercer, i regressar seria tornar enrere, és a dir, de segon a primer). A la pràctica això pot produir friccions entre l’Administració i el jutge de vigilància.
✓ Autoritzar permisos de sortida dels interns en primer i en segon grau, quan aquests permisos siguin de més de dos dies (tot i que, per definició, els interns en primer grau no solen tenir permisos). Els permisos dels de segon grau de menys de dos dies o tots aquells referents als interns de tercer grau, són competència de l’Administració. Tot i que, els interns de tercer grau podrien recórrer al jutge de vigilància si l’Administració no els concedeix X permís, etc.
✓ Resoldre les peticions o queixes que els interns formulin en relació al règim i al tractament penitenciari (inclou mil i un àmbits, qualsevol queixa de qualsevol matèria, des de la no concessió de permisos a la qualitat dels aliments, etc.).
✓ El jutge de vigilància ha de fer les visites establertes en la llei i que consideri pertinents. Això és important, perquè el jutge de vigilància és el garant de salvaguardar els drets dels interns i ha d’anar comprovant que això es compleix.
✓ Conèixer del pas dels interns a règim tancat. Aquesta ha estat una competència discutida i va en el sentit del cas anterior, el jutge ha de salvaguardar els drets dels interns.
Pàgina 4 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció • GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Funcions de proposta (art. 77). Es tracta de matèries que són competència de l’Administració, com l’organització de tallers, activitats, etc., i aquí el jutge pot proposar a l’Administració que dugui a terme determinats canvis, etc.
• Altres competències. Aquestes poden ser de dos tipus: autorització o ratificació de decisions administratives (per exemple, l’art. 100.2 del reglament penitenciari permet la combinació de graus de tractament i això ho decideix l’administració, però necessita l’autorització del jutge de vigilància) i comunicacions o competències administratives, però que s’han de donar a conèixer al jutge de vigilància, se l’ha d’informar (per exemple, l’adopció de mesures coercitives).
I ha més competències que no venen recollides a la LOGP, sinó que estan recollides en altres textos legals. Per exemple: ✓ Art. 60 CP permet que el jutge de vigilància suspengui l’execució de la pena d’una persona que estava complint condemna a la qual se li ha manifestat un trastorn mental que li impedeixi comprendre el sentit de la pena. El jutge de vigilància serà l’encarregat de que es suspengui la pena i se li apliqui a aquesta persona el tractament mental adequat i quan torni a recobrar la salut mental, podrà seguir complint la pena.
✓ El CP preveu que el jutge sentenciador, quan es tracti de penes de més de 5 anys, aquest pot decidir que el tercer grau no es proposi fins que el penat hagi complit la meitat de la pena (s’anomena període de seguretat).
✓ El jutge de vigilància també pot revocar l’aplicació de la regla del compliment efectiu, si considera que hi ha indicis racionals que aquesta persona està reinsertada i no presenta un pronòstic ✓ Art. 78 CP el jutge sentenciador pot decidir que els beneficis penitenciaris no s’apliquin a partir del temps efectiu de compliment, sinó a partir de la pena realment imposada, ja que per exemple, a una persona se la pot condemnar a 400 anys de presó que realment no complirà, sinó que al final la pena és de 40 anys. Per tant, el jutge pot decidir que no s’apliqui la regla de l’art. 78 (que fa referència a triplicar la pena del delicte més greu), i que la persona arribi a la llibertat condicional als 30 anys aprox.
ja que aquest article implica que si els beneficis penitenciaris haurien d’aplicar-se sobre la pena prevista (400 anys) i per tant la persona no sortiria mai al carrer.
c) Jutge o Tribunal sentenciador. Les competències del Tribunal sentenciador són: ✓ Aplicació d’alguna mesura alternativa a la presó.
Pàgina 5 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert ✓ En el supòsit que no s’hagi aplicat una mesura alternativa, el jutge o Tribunal té competència de generar l’ordre d’ingrés a la presó.
✓ Liquidació de la condemna. Això es basa en una operació aritmètica, el resultat de la qual serà el temps que efectivament complirà l’intern. Suposem que a una persona la condemnen a 5 anys de presó, havent-ne transcorregut 2 ja de presó cautelar, per tant, als 5 anys se li haurien de restar 2 anys que la persona ja ha transcorregut a la presó, i també es podrien restar altres coses com que la persona no sigui drogodependent, etc.
✓ Refundició de condemnes (art. 988 LECri). Permet al darrer jutge o Tribunal sentenciador refondre (ajuntar) les diferents condemnes que s’apliquin en una mateixa persona, de diferents Tribunals i que tinguin certa connexitat (HAN DE SER SEMBLANTS). Per exemple, si una persona ha estat condemnada per 5 delictes contra el patrimoni comesos a diferents comunitats autònoma i que, per tant, han estat jutjats per diferents Tribunals segons les regles de competència territorial, el darrer Tribunal que jutja podria refondre les condemnes en una sola. Una vegada refoses les condemnes, s’aplicarà l’art. 76 CP, és a dir, que la pena finalment imposada no pot superar el triple del temps de la condemna més greu. Això és beneficiós, perquè es suposa que la persona complirà menys anys dels que compliria si es sumessin les condemnes dels diferents delictes.
✓ Resoldre els recursos contra els autos del jutge de vigilància penitenciària en matèria de classificació del grau. El Tribunal sentenciador és qui té la darrera paraula en matèria de classificació. El Ministeri Fiscal o el mateix intern poden recórrer els autos de classificació i es posen en contacte amb el jutge o Tribunal sentenciador.
✓Arrel de la reforma del CP el jutge o Tribunal sentenciador té importants competències per a decidir sobre tercer grau, llibertat condicional... de persones condemnades a la pena de presó permanent revisable.
✓ Ordenar l’excarceració de l’intern.
Pot ser que intervinguin altres òrgans judicials a més dels de vigilància, com per exemple els jutjats d’instrucció, que d’acord amb el previst a l´art. 2 de la LO 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d’habeas corpus, són els competents per a conèixer de la sol·licitud d’aquell procediment, que, com es sabut, té per a finalitat, la immediata posada a disposició judicial de qualsevol persona detinguda il·legalment, en aquelles matèries que són competència de l’Administració penitenciària i que estan excloses del jutge de vigilància, com el tema dels trasllats, en aquest cas la resolució del recurs correspon als jutges del jutjat contenciós administratiu, també el tribunal constitucional ha tingut un paper important en l’execució de les Pàgina 6 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert penes privatives de llibertat, ja que durant els anys ha anat formant un cos legislatiu sobretot en matèria dels drets dels interns i també té una sala de conflictes que resol les controvèrsies que puguin sorgir entre diferents òrgans de l’Estat, com per exemple entre un jutge de vigilància i l’Administració...
Altres òrgans que poden intervenir són el Ministeri fiscal, ja que aquest serà part en tots els recursos de reforma i d’apel·lació contra resolucions dictades pel Jutge de Vigilància Penitenciària, a més d’ algunes funcions relacionades amb l’execució de la pena privativa de llibertat, com la de vetllar pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats, la d’intervenir en el procés penal i la de vigilar el compliment de les resolucions judicials que afectin a l’interès públic i social. Finalment, cal tenir present que el Fiscal no defensa ni l’interès de l’intern ni l’interès de l’Administració penitenciària. La seva missió és la defensa de l’interès social, que pot coincidir o no, a cada cas concret, amb l’interès de l’intern o amb el de l’Administració. I, per això, pot, per exemple, oposar-se al recurs presentat per un intern contra una sanció que, segons el parer del fiscal, és correcte o bé, ordenar l’arxiu d’un expedient sancionador, inclús no recorregut per l’intern, si considera que la sanció no és ajustada a dret.
Una altra figura és el Síndic de Greuges/Defensor del Poble en tant que són òrgans encarregats de la protecció i defensa dels drets fonamentals i les llibertats publiques dels ciutadans, poden vetllar per tal que l’Administració Pública actuï conforme al previst a l’art. 103 de la CE, és a dir, que aquesta serveixi als interessos generals amb objectivitat, d’acord als principis d’eficàcia, jerarquia, desconcentració, coordinació i amb submissió plena a la llei i al dret, quedant prohibida expressament tota arbitrarietat. Als efectes que aquí ens interessen, cal afegir que el Defensor del Poble o el Síndic de Greuges poden personar-se a qualsevol Centre Penitenciari per a comprovar les dades que li calguin, poden fer entrevistes personals i poden procedir a l’estudi dels expedients i de la documentació necessària.
1.3.
PRINCIPI D’HUMANITAT En el nostre país les presons han sofert una evolució molt important, sobretot des de la perspectiva higiènicsanitària, ja que en certs països les presons segueixen sent un lloc molt precari i en el que les condicions són mínimes. Per això, aquest principi es planteja des de la perspectiva del respecte a la dignitat de les persones privades de llibertat i de la proporcionalitat de les penes. Aquest no és tant un principi de dret penitenciari, sinó que es predica més aviat per part del dret penal, i aquest s’inclou en el dret penitenciari quan comença la condemna.
La Constitució prohibeix la tortura i els tractes inhumans o degradants, i per això, també la LOGP (art. 6) prohibeix sotmetre als interns a maltractaments de paraula o d’obra. D’altra banda, també regula com s’han d’efectuar els trasllats d’interns, els recomptes, els escorcolls (“cacheos”), per tal que es respecti la dignitat de les persones.
Pàgina 7 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert D’altra banda, el principi d’humanitat s’ha reconduït, des del punt de vista de la dignitat, a dos supòsits: a) Quan es faci ús de la presó, sigui com a última ràtio, de manera que si és possible alguna altra alternativa, que aquesta s’apliqui (principi de mínima intervenció/última ràtio).
b) Si no queda més remei que la pena sigui la privativa de llibertat, que es redueixin els efectes nocius mitjançant els contactes amb l’exterior.
1.4.
PRINCIPI DE REINSERCIÓ I RESOCIALITZACIÓ El principi de resocialització ve establert a l’art. 25.2 de la Constitució. Aquest article forma part del capítol de Drets fonamentals, per tant, aquest principi es tractaria d’un dret fonamental (tot i que, el Tribunal constitucional no el considera com a tal). Aquets principi fa referència a que les penes privatives de llibertat estaran encaminades a la reinserció i resocialització.
L’art. 1 de la LOGP diu que les presons han de servir per rehabilitar i reinsertar a l’intern. Ara bé, això es fa en un moment en el que en altres països el terme de la resocialització és qüestionada per tres motius: a) Per la possible il·legitimitat o dubtosa legitimitat d’una resocialització coactiva. És a dir, imposar des d’una institució tancada com és la presó, la socialització.
b) Hi ha condemnats que socialment estan adaptats, per tant, com podem resocialitzar a qui està socialitzat? c) Per la dificultat de reinsertar des d’una institució tacada i que no es cometin nous delictes. És com explicar la teoria i no la pràctica.
És per això que el Tribunal Constitucional considera que la resocialització o reinserció no és un dret fonamental de l’intern, sinó un principi orientador. Considera que no pot ser la única finalitat de les penes privatives de llibertat.
Per tant, a tenor de la doctrina del Tribunal constitucional, podem dir que la resocialització és la finalitat referent d ela pena de presó, però no és la única, per tant, les presons, a més de resocialitzar, també serveixen per la custòdia i retenció de les persones privades de llibertat.
En segon terme, segons el Tribunal constitucional aquest principi no és un dret subjectiu de l’intern. També diu que la resocialització no és només un dret que es desprèn o que és aplicable a les penes privatives de llibertat, sinó que també s’estén a altres tipus de penes, com pot ser una inhabilitació.
També cal tenir en compte la resocialització com a finalitat de la pena, no només al llarg del compliment de la pena sinó també en el moment de la seva determinació. Això s’enllaça amb el principi d’humanitat, ja que, si hi ha una altra pena alternativa que fos més adequada per a la resocialització d’un intern, seria la que s’hauria Pàgina 8 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert d’aplicar. Es mira d’atenuar els efectes nocius, ja sigui amb els contactes a l’exterior, amb la classificació del grau, etc.
2. LES FONTS DEL DRET PENITENCIARI 2.1.
ANTECEDENTS HISTÒRICS La característica principal de la legislació penitenciaria amb anterioritat a la Llei Orgànica General Penitenciària és la dispersió legislativa, i a més, normes que hi ha relatives al compliment a les presons són normes administratives i moltes vegades de caire gairebé militar.
Alguna de les normes més importants van ser: a) La Reial Ordenança de Presidis i Arsenals (1804).
b) L’Ordenança General de Presidis del Regne (1834).
c) Llei de presons (1849).
d) Les presons passen a dependre del Ministeri de Justícia (1887).
e) Es publica un reial decret que vindria a ser el primer Codi penitenciari (1913). Estableix un sistema diferent de compliment, per etapes.
Durant el període de la República, el tema penitenciari rep un impuls més humanitari, perquè la Victòria Ken és nomenada directora general de les presons i, entre d’altres, estableix la llibertat de consciència, suprimeix totes les cadenes, grillets, etc., deixa entrar a les presons llibres, premsa, etc., permet que les famílies visitin a les persones que estan encarcerades... però totes aquestes mesures s’acaben amb la guerra civil i durant la guerra i la post-guerra, la història de les presons torna a ser obscura, amb sobre-població important, amb condicions socio-sanitàries tràgiques... Això va instaurar una espècie de disciplina militar a les presons (l’Administració de Franco s’encarregava a les presons, sense tenir en compte la llei, per tant feia el que li semblava).
Durant l’època franquista, el sistema de les presons era el sistema progressiu, separat en graus que van en funció de la durada de la penal. Era un sistema molt rígid i que no tenia en compte la reinserció ni la resocialització de l’intern.
Un cop mor Franco, el clima era molt estrany i violent dins les presons, perquè un cop mort Franco, es promulguen les lleis d’amnisties que permetien que els presos polítics sortissin de la presó. A partir d’aquí, s’encomana a Carlos García Valdés (Catedràtic de Dret penal) la redacció de la Llei Orgànica General Penitenciària de l’any 1979 i passa a ser el Director General de presons.
2.2.
ACTUALITAT Pàgina 9 de 10 Dret penitenciari Tema 1. Introducció GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert El sistema de fonts del Dret penitenciari, la norma més important, sens dubte, és la Constitució, que estableix el principi de resocialització (art. 25), d’intervenció judicial en l’execució (art. 117), el de sotmetiment de l’Administració a la llei i a control judicial.
En segon terme, és molt important la Llei Orgànica General Penitenciària, que entre d’altres, també fa referència per la resocialització (art. 1), aboleix el règim progressiu del règim franquista i estableix un sistema de compliment d’individualització científica dividit en graus. Però a diferència del règim franquista, l’actual no és un règim rígid, per tant, res impedeix que una persona pugui ser classificada directament en tercer grau, no té per què passar per un primer i segon grau.
Com a tercera font important hi ha el Reglament Penitenciari (1996).
Hi ha altres fonts del Dret penitenciari com són: a) El codi penal, que regula la llibertat condicional .
b) La llei d’Enjudiciament Criminal, que té normes referents a l’execució com la refundició de condemnes.
c) Hi ha normes internacionals que formen part del nostre dret intern i que contenen normes penitenciàries, com són, la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets civils i polítics (1966) i les normes mínimes per al tractament dels reclusos i, per últim, les regles penitenciàries europees (2006).
d) La Direcció General d’Institucions Penitenciàries, o en el nostre cas a Catalunya, la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, periòdicament, van promulgant circulars, instruccions, etc., que regulen aspectes importants del Dret penitenciari, com per exemple temes d’intercanvi de xeringues, etc., que, tot i que no són una font estricta del Dret penitenciari, si que marquen una certa tendència.
Pàgina 10 de 10 ...