Tema 10: sistema tegumentari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatología II
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA II TEMA – 10: SISTEMA TEGUMENTARI INTRODUCCIÓ El sistema tegumentari està format per: PELL Membrana gruixuda resistent i flexible que recobreix tot el cos deixant únicament a la llum uns orificis on es troben les mucoses.
ANNEXES CUTANIS (FÀNERES) - Pèl Glàndules Receptors especialitzats Ungles PELL És l’òrgan més gran del nostre cos, la seva superfície abasta entre 1’5 – 2 m² i el seu pes és un 16% del total de l’organisme, uns 4’5 – 5 kg. El seu gruix oscil·la entre 1 – 2 mm, però pot ser més prim en parts del cos com: palmells de les mans i plantes dels peus.
Funcions 1. PROTECCIÓ - Física - Química - Biològica: microorganismes 2. REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA CORPORAL Mitjançant: - Suor: expulsió de calor en forma de vapor d’aigua - Flux sanguini: si tenim fred vasoconstricció i si tenim calor vasodilatació.
3. SENSORIAL - Tàctil - Tèrmic - Dolor 4. EXCRECIÓ - Suor: aigua, ions, urea 5. SÍNTESI DE PRECURSORS - Vitamina D (sol) 6. ABSORBCIÓ INTRADÈRMICA - Cremes - Pomades Però tot això ho fa amb l’objectiu de mantenir la integritat i l’homeòstasi de l’organisme.
ESTRUCUTRA DE LA PELL La pell fonamentalment té dos capes - Epidermis: externa Derma: interna Hipoderma (no es conta) Capa de teixit subcutani que ajuda a la resta de capes donant suport.
EPIDERMIS Constituïda per teixit epitelial pla (cèl·lules planes), estratificat (moltes capes), queratinitzat i avascular.
Els nutrients li arribaran a través del derma per difusió. Les substàncies que passin de l’epidermis al derma ho faran a través de les crestes interpapil·lars; i les substàncies que passin del derma a l’epidermis, a través de la papil·la dèrmica. La seva funció és augmentar la superfície de contacte per facilitar el transport de nutrients.
La superfície de l’epidermis no és uniforme, fa una sèrie de protuberàncies i invaginacions anomenades dermatoglifs. Es poden veure molt bé a la petjada dels dits.
FUNCIONS - Protecció Impermeabilització Barrera CAPES L’epidermis i el derma estan unides per la membrana basal, a partir d’aquí, de més a menys profunda hi ha quatre capes: - Estrat basal És la primera fila de cèl·lules. Aquestes tenen forma cúbica o cilíndrica i s’anomenen cèl·lules mare de l’epidermis. Estan en constant proliferació i produeixen queratinòcits, que aquests aniran passant cap a les capes superiors.
Aquestes cèl·lules mare poden projectar-se cap al derma, donant lloc al fol·licle pilós o a glàndules.
En aquesta capa també podem trobar cèl·lules de Merkel i melanòcits.
- Estrat espinós Conjunt de queratinòcits amb diferents formes.
A mesura que pugen a la superfície es va aplanant. Poden haver de 5 – 100 capes i estan units per desmosomes.
DESMOSOMES Unions complexes entre cèl·lules formades per proteïnes de membrana o complexos de proteïnes intracel·lulars i filaments.
Es poden trobar cèl·lules de Langerhans.
- Estrat granulós Format per de 5 a 10 files de queratinòcits aplanats. Aquests tindran dos tipus de grànuls: - Ceratohialina: contenen una proteïna anomenada profilagrina que sintetitza la filagrina que s’encarrega de compactar la queratina.
- - Laminars o cossos d’Odlan: contenen vacúols amb lípids que, quan arribin a l’estrat corni seran alliberats (ceramides i àcids grassos lliures). És el que dóna aspecte greixós a la pell.
Estrat Lúcid No es compte com a capa a tota l’epidermis perquè només es troba als llocs on hi ha més fregament com palmells de les mans i plantes dels peus.
Està format per queratinòcits transparents sense nucli que contenen Eleidina, que es transformarà en queratina.
- Estrat corni Capa formada per queratinòcits morts que alliberen lípids i queratina. Aquests mitjançant la descamació seran eliminats.
Els queratinòcits tarden de 26 a 42 dies en passar de l’estrat basal a l’estrat corni.
A l’estrat corni poden arribar a fer dins 16 dies abans que es produeixi la descamació.
CÈL·LULES DE L’EPIDÈRMIS 1. Queratinòcit Es troba a totes les capes en un 90%. La seva funció és produir queratina per impermeabilitzar i protegir la pell.
2. Cèl·lula de Langerhans Les trobem a l’estrat espinós fonamentalment. Actuen com cèl·lules presentadores d’antigen als limfòcits.
3. Cèl·lules de Merkel Les trobem a l’estrat basal, unides a projeccions de cèl·lules nervioses aplanades provinents del derma que s’anomenen discs tàctils o discs de Merkel.
Tenen funció sensorial.
4. Melanòcits Es troben en un 5 – 8% a l’estrat basal. La seva funció es produir melanina i, per tant, la coloració de la pell i la protecció de la radiació solar.
MELATOGÈNESI Procés de producció de melanina.
La melanina es sintetitza a partir de l’aminoàcid tirosina, que mitjançant l’enzim tirosinasa es produeix Dopa i seguidament la melanina. Com ho fa? 1. El RER fabrica la tirosinasa i quan la cèl·lula absorbeix tirosina, l’Aparell de Golgi envia l’enzim per transformar-la en melanina.
2. Un cop formada es diposita als grànuls que sortiran de l’Aparell de Golgi en forma de vesícules anomenades melanosomes.
Per tant, el melanosoma és aquella vesícula que conté la melanina formada provinent de l’Aparell de Golgi.
El melanòcit presenta dendrites que agafen un alt nombre de queratinòcits (35 - 40). El melanosoma anirà a les dendrites i es donarà la transferència de la melanina cap als queratinòcits.
Quan arriba a l’estrat corni, s’allibera la melanina amb la degradació dels melanosomes i es destrueix el queratinòcit amb la descamació.
RADIACIÓ SOLAR La radiació UV pot provocar la dimerització de la timina, danya el DNA. La melanina absorbeix part d’aquesta radiació protegint-lo.
DERMA Format per teixit connectiu dens: molt ric en fibres de col·lagen + matriu extracel·lular. Està fortament irrigat i innervat.
Les cèl·lules que trobem majoritàriament són fibroblasts però també trobem moltes cèl·lules del Sistema Immunològic: - Cèl·lules de Langerhans Mastòcits Macròfags Limfòcits Cèl·lules dendrítiques Les seves funcions són: - Resistència Flexibilitat Elasticitat També pot presentar annexos cutanis: - Pèls Glàndules - Sebàcies - Sudorípares HIPODERMA És la capa més profunda de la pell i està formada per teixit subcutani adipós, sobretot, però també areolar. El seu gruix es variable en funció de la zona. 3 zones on no hi ha: - Parpelles Escrot Prepuci En quant al teixit adipós: les cèl·lules que la formen són els adipòcits, que tenen com a funció la reserva de greix.
En quant al teixit areolar: teixit desordenat amb cèl·lules varies amb vasos sanguinis i terminacions nervioses.
Les funcions de l’hipoderma són: - Protecció Aïllament Reserva d’energia Greix Hipoderma PIGMENTACIÓ I COLOR DE LA PELL Els pigments responsables del color de la pell són: - Hemoglobina Dóna coloració vermella. La trobem als eritròcits i és la responsable de la coloració de la sang. Si la sang circula més superficialment el color de la pell serà més vermella.
- Carotè Dóna coloració groguenca. El trobem a verdures, hortalisses, etc., i s’acumula a l’estrat corni.
- Melanina És el pigment principal, n’hi ha de dos tipus: - Marró fosc Groguenc Segons el tipus de melanina i a quantitat, la pell tindrà un color o un altre.
ANNEXES CUTÀNIS PEL I FOL·LICLE PILÓS Pèl Projecció en forma de tija que sobresurt de l’epidermis i es situa de forma oblicua.
FUNCIONS - Manteniment de la temperatura corporal Protecció - Evita l’entrada de partícules estranyes - Radiació ultraviolada Fol·licle pilós Invaginació de l’epidermis cap al derma.
ESTRUCTURA DEL PÈL La part final s’anomena bulb pilós o bulb capil·lar, i aquesta presenta una concavitat anomenada papil·la dèrmica. Aquesta papil·la dèrmica permet que arribin vasos sanguinis per irrigar el fol·licle pilós.
La matriu capil·lar són cèl·lules germinatives que provenen de l’estrat basal de l’epidermis i que quan proliferen fabriquen el pèl.
Arrel del pèl Part del pèl que es troba a l’interior del fol·licle pilós.
Tija del pel Part del pèl que es troba fora del fol·licle pilós.
FASES DE CREIXEMENT DEL PÈL El pèl té un creixement que funciona per fases cícliques de creixement i repòs.
1. Anagen o fase anàgena És la fase de creixement i dura de 2 a 6 anys. Les cèl·lules de la matriu capil·lar proliferen i creen el pèl.
2. Catagen o fase catàgena Es produeix la regressió de l’activitat fol·licular (disminueix); el pèl es separa de la papil·la dèrmica. Dura unes 3 setmanes.
3. Telogen o fase telògena Dura uns 3 mesos. El pèl deixarà de créixer i la matriu no proliferarà i començarà la formació d’una nova matriu capil·lar.
Una vegada formada la nova matriu capil·lar, el pèl nou anirà desplaçant l’antic fins que aquest caigui (anagen).
GLÀNDULES SEBÀCIES Estructura connectada al fol·licle pilós. La seva funció és: - Producció de seu El seu és una barreja de greixos/lípids, sals inorgàniques i proteïnes que protegeix, evita l‘excessiva evaporació d’aigua, té caràcter fungicida i bactericida i manté la pell suau i flexible.
Els andrògens (♂) afavoreixen la formació de seu.
16/ 03/ 2016 GLÀNDULES SUDORÍPARES Secreten la suor, que aquesta està composada en un 99% d’aigua, i la resta són ions/sals minerals (Na+, Cl-, K+), urea i lactat. Presenta un PH àcid. I la seva funció és regular la temperatura corporal i excretar productes de rebuig.
N’hi ha de dos tipus: - Ecrines Són les més abundants. Es troben per tot el cos/pell repartides, però són més freqüents a les zones de major fregament (palmell de les mans i plantes dels peus). La suor és més aquosa i es secreta directament a la superfície de la pell.
- Apocrines La secreció es produeix al fol·licle pilós, no directament a la superfície, i el seu aspecte no és tant aquós, ja que quan passa pel fol·licle es barreja amb el seu de la glàndula sebàcia. Per tant, la suor serà més forta i l’olor també.
Es troben fonamentalment a les aixelles i als genitals.
GLÀNDULES CERUMINOSES ...