Tema 1: Anatomia macroscòpica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apuntes clase + completado con fotos y manuales

Vista previa del texto

Tema 1 Neuroanatomia Anatomia macroscòpica del sistema nerviós central i perifèric TERMES DE REFERÈNCIA - El sistema nerviós s’estructura en dos eixos:   Rostral-Caudal(neuroeix): De l’extrem inferior de la medul·la espinal fins la part més frontal del prosencèfal.
Dorsal-Ventral: Perpendicular al rostral-caudal. De l’esquena a l’abdomen. Dorsal = zona superior, ventral = zona inferior.
- Medul·la espinal del SNC:     Rostral o superior: Cap el cap.
Caudal o inferior: Cap el coxis.
Dorsal o anterior: Cap el ventre.
Ventral o posterior: Cap l’esquena.
- Encèfal (davant de la flexió cervical):     Rostral o anterior: Cap el nas.
Caudal o posterior: Cap la nuca.
Dorsal o inferior: Cap les mandíbules.
Ventral o superior: Cap la part superior del cap.
- Altres termes del SN:     Medial: Estructures més pròximes a la línia mitja.
Lateral: Estructures situades cap a fora, cap els costats.
Ipsilateral/homolateral: Estructures que estan (connecten) al mateix costat del cos.
Contralateral: Estructures que estan (connecten) al costat contrari del cos.
- Plans en que es secciona el SN per a obtenir una visió bidimensional:    Coronal/Frontal: Tall frontal perpendicular al tall sagital i al terra.
Sagital: Verticalment al llarg de la línia meda. Divideix el SN en dues meitat simètriques (dreta i esquerra). Els talls paral·lels s’anomenen parasagitals.
Horitzontal: Paral·lel al terra. Divideix l’encèfal en dues parts (superior e inferior).
Tema 1 Sistema nerviós perifèric (SNP) - Ganglis: agrupació de somes neuronals en el SNP.
- Nervis: agrupació d’axons en el SNP.
- Sistema nerviós somàtic:  Ens permet interaccionar amb el medi extern.
 Neurones sensorials (aferents):  Exteroceptiva (de pell)  Propioceptiva (de músculs, articulacions)  Neurones motores (eferents) - Sistema nerviós autònom/vegetatiu:  Ens permet interaccionar amb el medi intern (regular Tº, glucosa...)  Neurones aferents: interoceptiva (de vísceres)  Neurones eferents: a vísceres:  Divisió simpàtica (activació)  Divisió parasimpàtica (relaxació) Sistema nerviós central (SNC) - Medul·la espinal - Encèfal:  Prosencèfal (cervell):  Telencèfal (hemisferis cerebrals)  Diencèfal  Tronc de l’encèfal:  Mesencèfal  Rombencèfal: » Metencèfal (Protuberància i cerebel) » Mielencèfal (Bulb Raquidi) - Nucli: agrupació de somes neuronals en el SNC.
- Fascicle, via, feix: agrupació d’axons en el SNC.
Neuroanatomia Tema 1 Neuroanatomia Protecció del SNC El SNC treballa amb moltes substàncies químiques que han d’estar en quantitats molt exactes i la textura d’aquest és molt tova, per això calen sistemes de protecció.
- Extern: crani (encèfal) i columna vertebral (medul·la espinal).
- Intern → estabilitzen la forma i posició del teixit (tant a l’encèfal com a la medul·la espinal):   Sistema de tres membranes protectores → meninges.
Sistema líquid → líquid cefaloraquidi (LCR) » Meninges Tres membranes protectores que recobreixen el cervell i la medul·la espinal. Estabilitzen la posició i forma. Estan adherides al teixit cerebral i a la cavitat cranial, així el cervell queda immòbil. De exterior a interior:  Duramàter: Fixada a la superfície interna del crani. És la més gruixuda i consistent. Hi passen varies arteries. En algunes zones, es formen uns canals venosos (sinus venosos durals*) que son els que reben el contingut de les venes del teixit nerviós i el LCR.
 Aracnoides: Fixada a la part interna de la duramàter. Entre la aracnoides i la piamàter (espai subaracnoïdal) hi ha una series de filaments de teixit nerviós i també es troba el líquid cefaloraquidi; això fa que estigui mecànicament suspès.
 Piamàter: Fixada al teixit nerviós, seguint el seu contorn. Separa el teixit dels vasos sanguinis.
» Líquid cefaloraquidi (LCR) Redueix la tendència d’algunes forces com la gravitatòria. També ajuda a mantenir la forma del cervell.
Hi ha aproximadament 160 ml i es troba tant als ventricles com a l’espai subaracnoïdal.
L’encèfal està “surant” en ell → 1500 gr = 49,5 gr Tema 1 Neuroanatomia  Síntesi En els plexes coroïdals dels ventricles. Són estructures formades per una gran xarxa de capil·lars i envoltats per cèl·lules epitelials.
Es produeix una “filtració” del plasma sanguini. No pot passar entre les cèl·lules perquè hi ha una separació mínima (unions estretes entre les cèl·lules coroïdals) i han de passar per la cèl·lula. Això fa que vagi “perdent components”. Per tant, el LCR i el plasma sanguini tenen una composició similar.
 Circulació El LCR és va renovant constantment; 430 – 580 ml/dia → 6,5 – 9h per renovar tot el volum. Per tant, s’ha d’eliminar a mesura que es sintetitza més.
Tema 1 Neuroanatomia *Sentit contrari per la síntesi (plexes coroïdals).
Ventricles laterals Forats interventriculars o de Monro 3r ventricl e •Forats de Aqüeducte de Silvius 4t Luschka ventricle •Forats de Espai subaracnoïdal Granulacions aracnoidals Sinus Venosos Magendie - Forats de Monro: comunica els ventricles laterals amb el 3r ventricle.
- Forats de Luschka (lateral) i forats de Magendie (medial): comuniquen el 4t ventricle amb l’espai subaracnoïdal.
» Sistema ventricular Conjunt de 4 cavitats dintre del SNC que estan interconnectades i plenes de LCR. També esta comunicat amb l’espai subaracnoïdal. (gran mida)  Dues ventricles laterals → al telencèfal, a cada hemisferi.
 3r ventricle → al diencèfal.
 4t ventricle → al metencèfal (entre el cerebel, el bulb i la protuberància).
 Entre el 3r i 4t ventricle, hi ha l’aqüeducte de Silvius → al mesencèfal.
Banya frontal Banya occipital Banya temporal Barrera hematoencefàlica i barrera sang-líquid cefaloraquidi És una barrera semipermeable entre la sang i l’encèfal, produïda per les cèl·lules de les parets dels capil·lars cerebrals. No és uniforme al llarg del SNC.
Tema 1 Neuroanatomia - Paul Ehrlich → colorant blau a la sang: tot els teixits tenyits excepte l’encèfal i la medul·la (SNC) - Funció: protegeix el SNC de l’entorn variable (sang). Protecció química.
- És un sistema doble de pas de substancies:   BHE: capil·lars sanguinis (sang – teixit nerviós).
 Unions estretes entre les cèl·lules endotelials als capil·lars.
 Capil·lars sanguini normal vs capil·lar sanguini SN → els astròcits poden envoltar i fer una altra membrana.
LCR: plexes coroïdals.
 Unions estretes entre les cèl·lules coroïdals.
 Entre el líquid i els teixits no ho ha barrera.
 Envolten els vasos sanguinis dels ventricles.
- Característiques de les substàncies que travessen la BHE:    Molt liposolubles No ionitzades Petites » Les substancies que no poden travessar-la però són necessàries (p.ex glucosa) fan servir mecanismes de transport selectiu.
» Transport facilitat de macronutrients (marco = grans quantitats → glucosa) » Transport facilitat de micronutrients (micro = petites quantitats → vitamines) - Substància blanca → axons (la mielina és blanca) - Substància grisa → somes i dendrites ...