04. SAOS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Malalties de l'aparell respiratori
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2016 (Actualizado: 08/04/2016)
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   4.  SAOS:  Obstructive  Sleep  Apnea  Syndrom       La   Síndrome   Apnea-­‐Hipoapnea   del   Son   (SAHS)   o   Síndrome   Apnea   Obstructiva   del   Son   (SAOS),   està   actualment   molt   relacionat   amb   els   roncs.   Roncar   no   és   una   malaltia   sinó   un   problema   social  provocat  per  una  obstrucció  parcial  que  indueix  vibracions  que  són  les  que  es  senten.     Avui   en   dia   fins   al   70-­‐80%   dels   homes   adults   ronquen   i   el   50%   de   les   dones,   després   de   la   menopausa,  també  ronquen.  Una  dona  sueca  té  el  rècord  de  roncar  més  fort.       El   dubte   és   per   què   els   humans   tenen   aquests   problemes?   Cap   altre   animal   ronca   excepte   els   gossos   de   raça   buldog   en   els   quals   es   pot   apreciar   un   problema   en   l’anatomia   del   seu   aparell   respiratori.   La   nostra   capacitat   de   desenvolupar   un   llenguatge   la   usem   per   a   parlar,   deglutir...   El   preu  que  es  paga  per  a  parlar  és  que  el  tub  és  pot  col·lapsar.       La   SAOS   constitueix   en   l’actualitat   una   entitat   molt   freqüent   que   s’associa   a   un   major   risc   de   malalties   de   cervell   i   cardiovasculars,   alteracions   cognitives   i   un   major   nombre   d’accidents   de   trànsit.   És   un   problema   de   salut   pública   amb   una   elevada   prevalença,   augment   de   la   morbi-­‐ mortalitat,  amb  diagnòstic  fiable  i  un  tractament  efectiu.     Es   caracteritza   clínicament   per   una   pertorbació   del   patró   respiratori   del   son.   Les   seves   implicacions   mèdiques   negatives   s’associen   a   la   presència   d’hipoxèmia   nocturna   recurrent   i   l’activació  del  sistema  nerviós  simpàtic.       Definicions:     -­‐ SAHS:   quadre   de   somnolència   excessiva,   trastorns   cognitius,   conductuals,   respiratoris,   cardíacs  metabòlics  o  inflamatoris  secundaris  a  episodis  repetits  de  l’obstrucció  de  la  via   aèria  superior  durant  el  son.     -­‐ Apnea:    ces  del  flux  d’aire  per  >10  segons.     o Obstructiva:   amb   esforç   respiratori   contra   l’obstrucció   a   nivell   de   les   vies   aèries   superiors.     o Central:   sense   esforç   respiratori,   no   hi   ha   una   ordre   neuronal   per   a   respirar.   Sol   cursar  amb  insuficiència  cardíaca,  malalties  neurològiques  i  trastorns  metabòlics.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   -­‐ Usuari:    marepean   Hipoapnea:  reducció  del  flux  d’aire  (50-­‐20%)  que  indueix  una  dessaturació  d’oxigen  i/o   arousal.     -­‐ AHI:  nombre  d’apnees  i  el  nombre  d’hipoapnees  per  hora  dormida.  El  quocient  és  <1  en   els  nens  i  es  considera  patològic  quan  és  >5.  Permet  classificar  la  malaltia  en  funció  de  la   gravetat:  lleu  5-­‐15,  moderada  15-­‐30  o  greu  >30.       *Prevalença   SAHS   en   població   entre   30-­‐70   anys.                 *Prevalença   SAHS   en   població   entre   71-­‐100   anys.           Així   doncs,   la   SAOS   es   caracteritza   per   episodis   recurrents   d’obstrucció   i   de   col·lapse   de   la   via   aèria  superior  mentre  el  pacient  dorm.  Aquests  episodis  d’obstrucció  s’associen  a  hipoxèmies  i   microdespertars   (arousals)   recurrents.   Clínicament   s’expressen   per   una   somnolència   diürna   excessiva,  roncs  i  obesitat;  els  que  constitueixen  la  tríada  de  símptomes  clàssics  de  SAOS.       L’obesitat   suposa   un   problema   en   la   mecànica   respiratòria.   Quan   la   grassa   es   localitza   en   el   coll   indueix  els  roncs  per  compressió  de  la  via  aèria  superior  augmentant  la  seva  col·lapsabilitat.  La   compressió  és  més  gran  en  posició  de  decúbit  supí  i  en  context  d’una  mandíbula  petita.     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean       Les  conseqüències  del  ces  de  flux  d’aire  són:     -­‐ Descens   de   l’oxigen   en   la   sang:   la   hipoxèmia   no   és   un   arousal,   no   és   un   estímul   que   provoca  que  el  pacient  es  desperti.     -­‐ Arousal:  primer  el  pacient  ronca,  es  bloqueja  la  via  aèria  i  després  el  pacient  es  desperta.   L’arousal   és   un   despertar   no   conscient   provocat   per   un   estímul   nerviós   induït   per   la   contracció   dels   genioglosos   en   l’obstrucció   del   flux   aeri.   Aquests   micro-­‐despertars   no   són   conscients   i,   per   tant,   el   pacient   no   se   n’adona   però   no   descansa   bé   i   durant   el   dia   es   sentirà  cansat  (somnolència).     -­‐ Augment  de  la  pressió  intratoràcica:  els  valors  normals  són  de  –(3-­‐4)mmH20.  Quan  el   pacient   ronca   la   pressió   assoleix   valors   entre   –(10-­‐15)mmH20   i   en   l’obstrucció   equivalen   a   –(50-­‐60mmH20).   L’obstrucció  continuada   pot  comporta  canvis  permanents:   activació   simpàtica,   disfunció   endotelial,   hipercoagulabilitat,   inflamació,   estrès   oxidatiu   i   desregulació   metabòlica.   Tots   ells   són   factors   importants   en   l’arteriosclerosis,   de   fet   molts   pacients   que   s’acaben   diagnosticant   de   SAOS   van   a   la   consulta   per   problemes   cardiovasculars:  HTA,  IAM,  ictus...       De   fet,   el   SAOS   és   la   principal   causa   identificable   d’   HTA   secundària.   N’hi   ha   altres   com:   per   fàrmacs,  malaltia  renal  crònica,  coartació  de  l’aorta...     A   més   dels   problemes   cardiovasculars,   també   hi   ha   problemes   de   cansament   i   somnolència   ca   dels  durant  el  dia,  com  a  conseqüència  dels  arousals,  sent  més  freqüents  els  accidents  laborals  i   disminueix  la  qualitat  de  vida.       Els  factors  de  risc  associats  al  SAOS  són:       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   -­‐ Edat  i  sexe  masculí   -­‐ Obesitat   -­‐ Factors  genètics   -­‐ Malformacions  facials:  anatomia  de  la  cara  i  la  mandíbula   -­‐ Algunes  malalties   Usuari:    marepean     Entre  els  factors  agreujants  destaquen:     -­‐ Factor  irritants:  com  el  tabac  i  l’alcohol   -­‐ Depressors  respiratoris   -­‐ Posició  al  dormir  en  decúbit-­‐supí.       Els  principals  símptomes  associats  que  són  útils  per  al  diagnòstic  són:     -­‐ Roncar   -­‐ Excés  de  somnolència  i  fatiga  durant  el  dia   -­‐ Observació  d’apnees   També  s’acompanya  d’altres  símptomes  menors  com:     -­‐ Chokin:  no  hi  ha  una  obertura  inconscient  de  la  via  aèria  superior  (llengua,  paladar  tou).   Ningú  mor  a  causa  d’un  episodi  apneic  però  són  esdeveniments  traumàtics.     -­‐ Activitat  motora  anormal   -­‐ Insomni,  diaforesis   -­‐ Reflux  gastro-­‐esofàgic   -­‐ Nictúria-­‐enuresis   -­‐ Somnambulisme   -­‐ Malsons     -­‐ Al·lucinacions   -­‐ Mal  de  cap  al  matí     -­‐ Canvis  de  personalitat   -­‐ Pèrdua  de  memòria  i  atenció     -­‐ Irritabilitat   -­‐ Fatiga   -­‐ Impotència     Les  preguntes  essencials  per  a  la  identificació  del  SAHS  en  l’anamnesis  són:     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   -­‐ Vostè  ronca?  La  falta  de  roncs  és  estranya  en  el  SAHS   -­‐ Es  queda  sense  respiració  mentre  ronca?  Les  apnees,  si  són  repetides,  són  característiques   del  SAHS   -­‐ S’adorm  en  situacions  que  no  hauria  d’adormir-­‐se?  La  hipersòmnia  diürna  per  si  mateixa   és  causa  suficient  per  a  estudiar  el  pacient.       Tenen   un   caràcter   preferent   o   urgent   aquells   pacients   amb   insuficiència   respiratòria,   professions   de   risc   (conductors,   màquines   pesades,   en   altura...)   o   amb   una   excessiva   somnolència  diürna  incapacitant.     No  s’han  de  remetre  pacients  roncadors  simples,  obesos  o  hipertensos  sense  altres  símptomes   acompanyants.       Existeixen   tests   subjectius   que   permeten   avaluar   els   graus   d’excessiva   somnolència   durant   el   dia:  Test  Epworth.  Es  tracta  de  contestar  8  preguntes  valorant-­‐les  de  l’1  al  3.  Un  resultat  >10  és   patològic  i  >12  és  clarament  patològic.                       Hi  ha  4  graus  que  defineixen  l’excessiva  somnolència  diürna  (ESD):     1.  No  hi  ha  ESD   2. Lleu:   episodis   infreqüents   d’ESD   que   tenen   lloc   en   situacions   passives   (mirant   la   tele,   llegint  un  llibre).  Produeixen  poca  repercussió  sobre  les  activitats  de  la  vida  diària.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   3. Moderada:   episodis   d’ESD   tenen   lloc   regularment   en   situacions   que   requereixen   cert   grau  d’atenció  (concerts,  teatres,  reunions).  Produeixen  cert  impacte  en  les  activitats  de   la  vida  diària.     4. Greu:   episodis   d’ESD   diaris   en   situacions   infreqüents   francament   actives   (parlant,   menjant)  i  que  alteren  de  forma  important  les  activitats  habituals.       En  el  moment  que  sospites  un  SAHS,  s’ha  de  valorar:     -­‐ HTA  refractària  i  HTA  de  recent  diagnòstic   -­‐ Episodis  cardio  o  cerebro  vasculars  aguts.     -­‐ Malaltia  ateroscleròtica  coronària   -­‐ Miocardiopatia  dilatada  idiopàtica   -­‐ Bradiarítmies  nocturnes   -­‐ Arítmies  auriculars  ràpides   -­‐ Cor  pulmonale  i  HTA  pulmonar.     En  el  diagnòstic,  la  prova  Gold  Standard  és  la  polisomnografia.       Les  opcions  terapèutiques  són:     1. Reducció   IMC:  “és  possible  que  les  persones  visquin  més  felices  però  segur  que  moren   abans”  O.  Khayyam   2. Dispositius  mandibulars  avançats:  són   menys   efectius   que   la   CPAP   i   els   seus   efectes   a   llarg  termini  són  desconeguts.  A  més,  tampoc  és  l’opció  preferida  dels  pacients.  Suposa   una   millora   del   quocient   AHI   20-­‐70%,   dels   roncs   80-­‐100%   i   eliminen   els   roncs   per   complert  en  15-­‐64%  dels  casos.     3. Cirurgia:  amb  els  riscs  que  comporta  tota  cirurgia,  com:  traqueostomia,  tonsil·lectomia  o   avançament  maxil·lo-­‐mandibular.     4. CPAP:   Continous   Positive   Air   Pressure.   És   una   màquina   que   emet   una   pressió   d’aire   positiva   contínua   a   través   d’una   màscara   nasal,   bucal   o   naso-­‐bucal   al   pacient.   Cada   pacient  requereix  una  pressió  específica,  que  s’ha  de  revisar  i  determinar  amb  un  estudi   del  son.       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean       La  CPAP  ha  demostrat  ser  un  tractament  ràpidament  eficaç,  eficient,  segur  i  ben  tolerat   per   un   70-­‐80%   dels   individus.   Els   seus   beneficis   són   molts:   millora   la   hipersòmnia,   fa   desaparèixer   els   roncs,   millora   la   qualitat   de   vida   i   la   capacitat   d’atenció,   redueix   la   demanda  sanitària,  possiblement  redueix  la  morbi-­‐mortalitat  cardiovascular  i  redueix  el   risc  d’accidents  de  tràfic  en  els  pacients  amb  SAHS.     Té  alguns  possibles  efectes  secundaris:     o Congestió  o  obstrucció  nasal:  es  pot  corretgir  amb  corticoides  i  descongestionants   o Epistaxis  i  sequetat  faríngia:  una  possible  solució  és  la  humidificació   o Sensació  de  fred:  es  soluciona  usant  aire  tebi   o Irritació  cutània:  una  possible  solució  seria  canviar  la  mascareta   o Conjuntivitis:  s’hauria  d’ajustar  la  mascareta   o Cefalea:  és  passatgera,  es  pot  alleugerir  amb  analgèsics   o Soroll  del  generador:  si  molesta  molt  s’han  d’usar  nous  dispositius   o Insomni:  és  passatger   o Aerofàgia:  s’ha  d’esperar  a  l’adaptació  o  aixecar  el  llit.     Els  efectes  secundaris  simples  i  locals  s’han  de  solucionar  a  nivell  de  l’atenció  primària.   El   mal   funcionament   del   dispositiu   o   els   recanvis   de   material   se   n’encarrega   l’empresa   subministradora.  La  unitat  del  son  s’encarrega  de:  intolerància  al  tractament,  reparació   dels  símptomes,  canvis  importants  de  massa  i  efectes  secundaris  greus.         ...