tema 7 bh (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Biologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: NEANDERTALS VS HOMO SAPIENS NEANDERTALS. DADES BIOGEOGRÀFIQUES Neandertals: 250.000 i sota els 30000 anys.
Localització: nord del Mediterrani, regió del pròxim orient, P.I ,Europa, Uzbekistan, Iraq, entre d’altres llocs. S’indiquen línies de geleres.
Latitudinalment els darrers es troben a P.I, però la vegetació és més seca que no pas al Garraf.
El fenomen en que s’associa a neandertals al fred canvia, ja que les situacions van canviant i per tant no són exclusius d’aquest clima.
CARACTERÍSTIQUES Feldhofer, Neandertal Vall de Neander. Esquelets bastant sencers. Interval de variació de cc oscil·la entre 1245 i 1740 cc, mitjana de 1520 cc. Platicefàlia (no s’aixeca frontalment, es un crani fugides, aplanat), occipital en monyo (l’os occipital sobresurt), pneumatització del maxil·lar superior (zona inflada, nas molt gran*), continua sense mentó (només en té homo sapiens sapiens), sense fossa canina, amb espai retromolar (espai darrere de la tercera molar, són mandíbules molt grans).
*Teoria a que la pneumatització va associada als arcs marcats, que en realitat serien cavitats per escalfar l’aire ja que fora fa molt de fred. Des de heiderbergensis tots els de Europa tenen cavitats grans i buides, africans amb esponges, asiàtiques formes esponjoses denses.
Els arcs supraorbitaris són més grans pel centre però no s’assoleix en els extrems. Cambres d’aire. Cavitat nasal ampla (regió nasal avança).
Norma posterior amb crani arrodonit (apòfisis mastoides d’implantació obliqua, neandertal inclinades i fan un crani molt arrodonit). Apòfisis mastoides d’implantació inclinada cap a la columna vertebral. Dents posteriors petites respecte les anteriors. Fort desgast de les peces dentals anteriors (utilitzaven la boca com una eina més, també en etapes infantils), taurodontisme, es va trobar un os hioides (relacionat amb la parla, però es creu que només emetien sons).
Esquelet postcranial robust, ossos molt gruixuts amb matisos a nivell de pel, etc. La inserció del múscul teres menor en neandertals és lateral, el que vol dir que no podien fer rotacions 360º com nosaltres.
Gràfic: indica la longitud de les extremitats respecte el tronc i respecte la temperatura.
Es troben diferències entre les formes de zones càlides i les de zones fredes. En zones de molta escalfor extremitats llargues i en fredes extremitats curtes.
La ferrasie No hi ha oclusió entre les dents degut al gran ús de la boca.
Altamura En una cova calcària. Enterrament intencionat, es troben neandertals junt a unes banyes de cérvol.
Cova del gegant Mandíbula trobada a Sitges, correspon a un nen.
Formes del pròxim orient No hi ha tanta robustesa, cara molt més gràcil.
Largar Velho A Portugal, es troba un nen. Es diu que és un híbrid entre neandertal i sapiens.
CULTURA Tipus d’hàbitat Es troben campaments a línia de costa o de muntanya, segons les restes que es trobaven es podien establir relacions sobre les èpoques en les que vivien i en quines condicions. A regions d’Ucraïna s’han trobat construccions amb ossos. Indústria mosteriana. En el jaciment de Schoningen s’han arribat a trobar jabalines de 400000 anys d’antiguitat i 1,5m de llargada.
- Terra Amata (França): 230.000 BP.
Lazaret (França): 160.000 BP.
Molodova (Ucraïna): 43.600 BP.
Schöningen (Alemanya): 400.000 BP.
Art neandertal Sempre s’ha considerat que sapiens era el que s’envoltava d’objectes simbòlics i que tenien capacitat d’abstracció per ornamentar. Actualment s’està veient que no és així. També s’han trobat ales d’au.
Habilitat artística i capacitat cognitiva per a l’abstracció, modelar i produir coses diferents a les eines; disseny d’un objecte simbòlic. Al 1996 descobriment en l’antic campament de campament de cacera neandertal de Divje Babe I (Eslovènia) d’una flauta feta amb fèmur d’ós.
Aspectes socials Enterraments, ficaven terra a sobre dels morts. Es creu que ja volien evitar malalties i que ja pensaven en qüestions d’higiene. Probable cura dels seus congèneres malalts (les patologies a nivell de trauma són molt grans, s’han trobat braços amputats): - Fractures: costelles, fèmur, peroné, vèrtebra i crani. Alguns mostraven signes d’infecció.
Artritis i malalties degeneratives.
Possible carcinoma en ambdues extremitats inferiors.
EXTINCIÓ A partir del 27000 anys ja no es troben més neandertals a Europa. Actualment es considera que va ser un cúmul de circumstàncies que es van produir simultàniament. Primer es creia la mida del grup en desavantatge i que al moment de desenvolupar tàctiques per caçar un grup de 30 era més eficient que no pas un grup de 15, és un grup més petit amb taxa de natalitat menor i poca esperança de vida. Quan entra sapiens provinent d’Àfrica ho fan en una zona més freda i arriben amb malalties, amb una població petita i poca resistència a les malalties. Es trobarien amb un coll d’ampolla, com la gelera baixa latitudinalment els neandertals es desplacen cap al sud, quan la gelera retrocedeix és evident que els prats per on pasturen els mamuts també retrocedeixen, fent que hi hagi un retrocediment dels humans quedant-se grups més petits. La fauna és més petita i l’estratègia per caçar-la és diferent i més difícil perquè es mou més ràpidament. Els neandertals no eren tan ràpids com els sapiens. Per caçar havien de dominar la tècnica i la indústria lítica evolucionada ve després. Per caçar s’han d’apropar més perquè no poden fer una rotació total.
Característiques morfològiques: més pesats, tema de l’espatlla i inserció de musculatura. A més es va produir una explosió volcànica a la zona de Itàlia, cendres provoquen pèrdua de visibilitat i hi ha reducció del mantell vegetal, menys herbívors i per tant menys carnívors.
En requadre es creu que són neandertals. Les formes més antigues del pròxim orient són neandertals. Oscil·lació entre neandertals i sapiens. Les datacions demostren que quan fa molta calor a Àfrica la migració dels humans té lloc i quan fa molt fred baixen els neandertals, hi ha una zona de confluència al pròxim orient.
DADES GENÈTIQUES Ja es té DNA de neandertal. Al 2007 ja van poder aïllar una regió del gen MC1R referent a la pigmentació i es considera que eren pèl roigs, amb pell clara i possiblement tenien pigues. El FOXP2 ens parla de la musculatura facial i que potser podien mobilitzar la musculatura per parlar (tenien el hardware per poder parlar com nosaltres).
Troballa d’una cova a la zona de Mongòlia anomenada Denisova, de l’any 41000. A Europa ja va entrar Homo sapiens actual. Les analítiques de les restes de neandertal (falange i dent) van ser difícils perquè estaven contaminades però fan 385 posicions nucleotídiques, 202 posicions diferents entre humà i neandertal, quasi el doble entre denisova i humà.
Neandertals: Homo sapiens neandertalensis o Homo neandertalensis Molt sovint el que s’ha estudiat és el genoma mitocondrial perquè es conserva millor. En estudis amb població actual Denisova es troba molt separat.
Denisova Els estudis genètics permeten fer una seqüencia de semblances i diferències. Denisova es separa de l’humà actual fa un milió d’anys aproximadament. Fica més llenya al foc per entendre els moviments de l’home i fa pensar que l’home modern ja existia abans.
A la zona hi ha neandertals propers.
Un aspecte genètic valorat per diferents estudis es que el DNA de Denisova seria semblant a l’origen dels pobles del sud est asiàtic.
Datació i estratigrafia HOMO SAPIENS Home de Herto Considerat anatòmicament modern i el que sortirà d’Àfrica. Es troba a Etiòpia. 2 cranis bastant sencers d’un adult i un nen.
Crani no allargat, s’aixeca cap endavant, capacitat craniana de 1350 cm3. Frontal relativament elevat, volta craniana alta, occipital arrodonit i amb absència de torus transvers, mandíbula amb mentó i robustesa variable. Fossa canina i arcs supraciliars variables.
Es creu que va arribar a Europa fa 43000- 36000 BP (before present).
...