Exercici sobre entrevistes a Ariel Sharon i Montserrat Caballé (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Teoria i tècnica dels gèneres periodístics
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

- Què és una entrevista temàtica? Una entrevista temàtica és aquell diàleg amb algú proper a un fet o àmbit que ens serveix per extreure’n més dades a més d’una perspectiva de primera mà. L’ entrevistat pot ser un expert, un testimoni, un protagonista … Però l’objectiu sempre és extreure’n informació concreta. És més important, per tant, el tema que l’ entrevistat.
Montserrat Caballé -Quin és el rol de l’entrevistador? Rosa Montero s'encarrega de, sense parlar realment de temes molt profunds o rellevants, mostrar-nos una imatge consistent Montserrat Caballé. A través de les preguntes Caballé va mostrant la seva personalitat.
-Com construeix el fil discursiu.
Des del principi de l'entrevista Montero veu l'oportunitat de provocar la soprano i, en certa manera, jugar amb ella. Durant l'entrevista la va provocant i calmant, controlant sempre la tensió.
-Quins temes tracta? Tracta: la durada de l'entrevista, relació amb els crítics i l'opinió pública, la vanitat, la seva infantesa i inicis de la seva carrera, relacions amoroses, religió, conciliació del matrimoni i la seva professió, feminisme, avortament i futur propi.
-Com les entra? Molts dels temes apareixen sols (duració de l'entrevista, religió, feminisme, avortament...), bé perquè Montserrat Caballé els treu sola o perquè Rosa Montero l'encamina per a que surtin.
Altres, com la seva infantesa i els inicis de la seva carrera, les seves relacions amoroses, el seu propi futur, etc. són directament proposats per l'entrevistadora.
Ariel Sharon - Quin és el rol de l’entrevistador? En el cas de l’entrevista d’Oriana Fallaci a Ariel (Arick) Sharon, el paper de l’entrevistadora és sobretot el d’extreure el màxim d’informació de l’entrevistat sobre la guerra del Líban i el conflicte palestí - israelià. A més, però, ho fa d’una manera conductiva: la periodista guia l’entrevista per on vol, rebatent i inclòs discutint Sharon amb proves. Això denota el seu rol més compromès amb la veritat: no només ha de mostrar al món la veritat, ha de fer que Sharon la reconegui; i amb els innocents que han patit el conflicte. Podríem dir que en determinants moments Oriana Fallaci actua com a memòria o hemeroteca de Sharon, recordant i constatant fets que ell passa per alt (a propòsit, es clar).
- Com es construeix el fil discursiu? Oriana Fallaci crea un fil conductor temàtic, que omple amb perquès i matisos. Deixa que l’entrevista segueixi el seu curs, estirant dels fils que sorgeixen de les respostes de Sharon, però sense perdre el fil discursiu preparat. Per mantenir-lo fa servir dades, cites i esdeveniments concrets, que porta estudiats i documentats prèviament per fer-los servir en els moments adequats.
- Quins temes tracta? A partir d’un gran tema principal, la guerra del Líban entre l’exèrcit israelià i la OLP (Organització per la Liberació Palestina), tracta els següents subtemes: els interessos polítics i militars a escala global de Sharon, les relacions internacionals entre Israel i els Estats Units i la URSS, la ideologia sionista de Sharon, la imatge del ministre de defensa israelià (de qui en fa un retrat) i la consciència i responsabilitat dels seus actes de guerra.
- Com els entra? Per entrar els temes utilitza situacions concretes (per exemple, l’operació Susana), amb dades contrastades o cites (per exemple, el fragment del discurs territorial de Sharon). Un altre tècnica és l’ús de l’opinió pública com a insinuació, o simplement preguntes molt directes.
...