32. Fisiopatologia del sistema nerviós (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 14/12/2014
Descargas 23

Vista previa del texto

Fisiopatologia del sistema nervios.
1. Sistema nerviós autònom.
Regulació automàtica de les vísceres. El que un activa l’altre desactiva. Format per estructures al voltant de la medul·la i el cervell.
L’hipotàlem és el principal regulador d’aquests sistemes.
centre Les funcions que regula el sistema nerviós autònom es troben molt relacionades amb la supervivència: fugida, gana, set, sexe, homeòstasi.
1.1. Regulació hipotalàmica.
Aferencies.
Es fan des de la zona del còrtex prefrontal motor i des de el sistema límbic.
Eferencies.
- A la neurohipòfisi A la formació reticular Als nuclis dels parells cranials A la medul·la.
o El simpàtic surt dels segments medul·lars fonamentalment toràcics.
o El parasimpàtic surt dels segments medul·lars cervical i lumbar.
1.2. Fibres.
 Fibres preganglionars: mielíniques, per tant comunicants blanques.
 Fibres posganglionars: amielíniques, per tant comunicants grises.
1.3. Neurotransmisors.
Tant els neurotransmisors ganglionars com els eferents parasimpàtics seran d’acetilcolina.
Mentre els eferents simpàtics es trobaran regulats per la noradrenalina.
1.4. Receptors de la musculatura llisa.
En la musculatura llisa tenen diferents receptors:   Alfa1 i alfa2: es produeix vasoconstricció, relaxament intestinal i dilatació de pupil·les.
Beta1 i beta2: produeix vasodilatació, relaxament bronquial i augment de la contractilitat cardíaca.
2. Alteracions del sistema nerviós autònom (SNA).
Es donen sobre tot per hipofuncionament més que per hiperfuncionament.
2.1. Tipus.
Aïllats.
- Insuficiència autònoma pura o hipotensió ortostàtica crònica idiopàtica Disautonomies agudes i cròniques (víriques, immnunològiques) Associats a altres malalties: Parkinsonisme, atrofies multisistèmiques.
Secundaris.
- Lesions del sistema nerviós central (hipotàlam, medul·la) Neuropaties perifèriques (Guillain Barre, diabètica, amiloidosi) Fàrmacs (tranquilitzants, antidepressius, hipotensors, citostàtics) Tòxics (alcolhol, Hg) 2.2. Característiques Inici insidiós Hipotensió ortostàtica  Disminució tensió arterial sistòlica i diastòlica sense augment de la freqüència cardíaca.
 Mareig, sensació vertiginosa  Síncope: caiguda a terra sobtada per falta de rec.
 Ceguesa transitòria  Convulsions Anhidrosi: abolició de la sudoració Impotència sexual homes Nictúria Incontinència o retenció urinària Anisocòria: les ninetes es troben diferentment dilatades.
Síndrome de Horner:  Ptosis parpedral: cau la parpella  Enoftalmos: ull tirat enredera  Miosi: pupil·la petita 3. Sistema nerviós perifèric.
Format per: - Parells cranials III a XII Arrels nervioses Nervis espinals o nervis intercostals (T2-12) o plexe cervical (C1-C4) o plexe braquial (C5-T1) o plexe lumbar (L1-L4) o plexe sacrococcígen (L4-Cc) Unitat motora: neurona motora perifèrica i fibres motores que innerva.
4. Lesions del sistema nerviós perifèric.
4.1. Classificacions.
Segons la lesió anatomopatològica.
Neuronopaties: a la neurona Mielinopaties: afecció de la mielina Axonopaties focals: als axons Mixtes: combinació de les anteriors.
Segons la distribució topogràfica.
Mononeuropaties: nomes esta afectat un nervi Mononeuropaties múltiples: Hi ha diversos afectats Polineuropaties: pràcticament estan tots els nervis afectats (ex. Diabètica) 4.2. Alteracions motores.
Provoquen feblesa (debilitat) o paràlisis. Aquesta pot ser d’inici distal, proximal o generalitzades. Es produeix una amiotròfia.
En el electromiograma o en el propi múscul si son molt intenses podem veure fasciculacions (moviments petits, no es recluten suficients fibres per dur a terme el moviment) (banya anterior de la medul·la).
4.3. Alteracions sensitives.
Aquestes són de predomini distal i coincideixen amb el territori del nervi en les mononeuropaties, mentre en polineuropaties apareixeran com a forma de guant o mitjó.
Totes les sensibilitats poden estar afectades, tot i que en les polineuropaties sol estar més afectada la sensibilitat vibratòria.
- Fibres mielíniques: sensació artrocinètica, tàctil, vibratòria.
Fibres amielíniques: termo-algèsica i funció autònoma, mal perforant, artropatia de Charcot. (El pacient perd la sensibilitat del dolor i no es dona conta de que es fa mal i es van fent ferides grosses que poden fer molt mal a les estructures. Es veu molt en peus diabètics.) Solen cursar amb:    Parestèsies: sensacions desagradables i estranyes, punxades, adormit...
Hiperpatia: dolor al tacte.
Dolor, neuràlgia: dolor exagerat amb característiques especials de cremor.
4.4. Alteracions dels reflexes osteotendinosos.
Hiporeflexia. disminueixen o queden abolits. El arc reflex es troba alterat. Molts cops es el primer signe de la persona que esta desenvolupant una patologia de sistema nerviós perifèric.
Signe més precoç i més constant.
Es produeix sobre tot quan estan afectades eles fibres amielíniques gruixudes i el primer en estar afectat sol ser el reflex del tendó d’Aquil·les.
5. Lesions de nervi perifèric per compressió.
Existeixen moltes lesions per compressió. Les mes habituals son: 5.1. Túnel carpià.
Comprimís d’espai en passar el nervi medià per el túnel del carp. El lligament transvers del carp, tanca aquesta zona amb els ossos del carp. Per aquesta zona a més a més passaran 9 tendons flexors dels dits i del polze.
L’etiologia més freqüent és la idiopàtica, altres es produeixen per disminució del calibre en fractures a la zona distal del radi.
També es pot produir un augment del contingut en sinovitis dels flexors (diabetis, artritis reumatoide) o malaiaïtes amb edema o substancies, per exemple substancia amiloide (embaràs, insuficiència renal crònica, IRC).
Més freqüent en dones a partir de la menopausa.
Clínica Entumiment, parestèsies i dolor del 1r, 2n i 3r dit i meitat radial del 4t dit, afectació del territori del nervi medià. Aquests apareixeran amb predomini nocturn.
Per altra banda també es produeix una pèrdua de força que vindrà relacionada amb una caiguda d’objectes. Aquesta es causada per una hipotròfia de l’eminència tenar, de la musculatura oponent del polze.
Diagnosticar.
La compressió de l’espai o irritació de les estructures provocarà una recreació de la simptomatologia.
Tes de Phalen: flexió màxima del canell durant un minut. Si en el minut es desencadena la clica coherent serà positiu i ens orientarà a síndrome de túnel carpià.
Signe de Tinel: percussió sobre el canal carpià. Dona calabres en el nivell d’aquest. Si està molt avançat també es dona en l’avantbraç. Es pot donar també en altres afeccions de nervis perifèrics.
Electromiograma (EMG): ens donarà a quin nivell es dona la compressió i la intensitat d’aquesta lesió. Molt important de cara a una cirurgia.
5.2. Síndrome del piriforme.
Piriforme: Múscul que s’origina en el sacre, s’insereix al marge superior del trocànter major i provoca una rotació externa del maluc.
Aquest es troba situat per sota del hiat per on surt el nervi ciàtic (es forma a les arrels normals). Hi ha un 15% de la població que el ciàtic travessa aquest múscul. Quan aquest s’inflama pot provocar problemes en aquest nervi.
Etiologia.
Es produeix una compressió del nervi ciàtic, sobre tot predomina en sedestació. Es veu en persones amb hipotròfia a les natges, ciclistes, persones sedentàries....
També es pot produir en injeccions intramusculars o variacions anatòmiques.
Clínica.
Dolor i parestèsies a la regió del gluti tot i que pot irradiar cap a baix. Pot anar amb atrofia del gluti major. També es produeix un augment de la sensibilitat a la paret del recte.
Es poden fer diagnòstic amb maniobres clíniques:    Decúbit lat sobre maluc sa amb maluc i genoll del costat afecte en flexió: aixecar el genoll múltiples vegades.
Signe Frieberg positiu: dolor en rot interna maluc amb cama en extensió Bloqueig del piramidal 5.3. Síndrome ciàtic popliti extern.
El tronc ciàtic comú es separa en 2 branques a l’angle superior de la fossa poplítia (sufragea) i envolta el coll del peroné (divisió en superficial i profund dins del múscul peroneo lateral). Es produeix una compressió en aquest nivell.
Etiologia.
- Tumors, ganglions i hematomes al cap del peroné Intervencions quirúrgiques genoll: Ho veiem a partir de les osteotomies correctores de la tíbia. De forma molt habitual.
Guixos Compressió dinàmica: córrer, creuar cames, posar-se a la gatzoneta o de genolls Clínica.
Es manifesta principalment amb dolor al cap del peroné i disestèsies.
També podem observar una debilitat motora que afectà sobre tot a: peroneos llarg i curt, tibial anterior i extensor llarg dels dits i del dit gros. Aquesta debilitat fa que el peu caigui, situant-lo en equí flàccid.
...