Lliçó 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Anna Sánchez Martí 1/10/2014 DRET PENAL LLIÇÓ 4 Tema 3. Límites del “Ius Puniendi” “Ius puniendi” vol dir dret a castigar.
Límits del dret penal, fins a quin punt l’estat té dret a castigar. El dret penal el fa l’estat, però aquest estat ha de respectar uns límits a l’hora d’imposar penes. El dret penal pot tenir diferents funcions depenent el context social, històric i polític.
El dret penal es un instrument de l’estat, s’imposa per la força (cossos de seguretat) La concepció de l’estat va variant, a partir de la rev. Francesa s’acaba la monarquia absoluta. En èpoques passades es podia concebre l’estat des de una perspectiva merament religiosa. Ara això esta en segon pla, estats laics basats en la tolerància y constitució.
L’estat pot actuar en nom de la prevenció dels delictes respectant certs límits.
Per protegir la societat dels delictes l’estat fa una llei de drets dels delinqüents .
Els drets dels delinqüents es veuen afectats durant la seva pena, s’ha d’aplicar principi de proporcionalitat de la pena respecte el delicte comes.
Principi de legalitat: nomes el dret penal pot decidir sobre si les accions son o no delictes i sobre les penes a aplicar. El poder governamental no pot intervenir. Aquesta idea ve de la separació de poders S.XIX rev. Francesa.
Art. 1 CE Estat social i democràtic de dret.
− Beccaria, De los delitos y de las penes. SXVIII. Aquesta obra és una dura critica al sistema penal de l’antic règim. Sistema cruel i inhumà basat en els càstigs corporals i la pena de mort. També reclama el principi de legalitat, la gent hauria de saber que es delicte i quina pena comporta. Beccaria es va inspirar en Rosseau i la seva teoria del pacte social.
− Feverbach S.XIX. Cap acte pot ser considerat criminal si no esta en la llei. La pena també ha d’estar en la llei necessàriament. Garantia criminal, garantia penal, garantia processal (nomes pot imposar la pena un jutge i mitjançant el procediment previst en la llei).
Quan tenim un codi penal, també tenim una llei d’enjudiciament criminal. Art.
24CE Dret a un judici just.
1 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Garantia penitenciaria: les penes s’han de complir en condicions dignes/humanes.
La llei ha de ser prèvia, formal, normalment orgànica i estricta.
• Prèvia→ La seguretat jurídica exigeix que puguem saber que es i que no es delicte. La llei ha de ser prèvia al fet, no es pot condemnar un fet que va tenir lloc abans de que la llei ho identifiques com a delicte.
Irretroactivitat, les lleis no poden ser retroactives en el cas que això sigui perjudicial pel reo. La llei penal favorable al reo es retroactiva.
*Ex. Si una persona delinqueix el 2014 i la llei vigent aquell any diu que la pena es de 3 anys, però es jutjat el 2015 hi la legislació ha canviat i ara la pena pel mateix delicte es de 4 anys se li aplica la de 2014 perquè es més favorable al reo. Si fos al reves i el 2015 quan es jutjat la pena a canviat a 2 anys, se li aplicaria aquesta ja que es més favorable.
•Formal→ les lleis formals son les que aprova el parlament, el poder legislatiu.
Les costums son normes socials, però no son formals.
•Orgànica→ Necessiten majoria absoluta per la seva aprovació, ja que aquestes lleis afecten a drets fonamentals.
•Estricta→ prohibició de l’aplicació per llei anàloga contra el reo. En cas favorable si. Interpretació de la llei/ analogia1.
“Analogia in malam parten” El dret penal no permet aplicar la analogia en cas que sigui perjudicial al reo.
Funció del dret penal es prevenció limitada. Els límits es basen en que Espanya es un Estat social i democràtic de dret.
L’estat social és un estat que ha d’intervenir en el benestar social. Això implica els malalts, la gent gran, els nenes, els aturats. L’Estat ha d’evitar la vulnerabilitat dels febles, l’estat ha d’intervenir en la societat i això es el que legitima que hi hagi dret penal perquè es el que evita els delictes i protegeix la societat.
D’aquí deriva la necessitat de l’estat d’intentar la prevenció, això parteix d’un principi d’utilitat. No nomes obliga a preveure penes sinó que també es un límit, quan no es necessària no ha d’intervenir. Si es pot solucionar un problema mitjnçant una multa administrativa no serà necessària l’aplicació del dret penal.
“Ultima ratio” el dret penal ha de ser l’últim recurs, primer hem de provar altres mitjans menys greus. Les alternatives poden ser sancions administratives, 1 Una llei prevista per un cas aplicar-la en un cas semblant/equivalent.
2 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir política social2, etc. La millor política criminal es la política social, ja que la causa del delicte es la voluntat del delinqüent.
Subsidiarietat del dret penal vol dir que el dret penal s’aplica quan no son suficients els altres mètodes. Subsidiarietat es que no es el recurs que s’aplica en primer lloc.
Principi d’intervenció mínima es que l’aplicació del dret penal serà la mínima necessària. Quin es el mínim necessari, quan realment la ena es l’ultima ratio ho decideix el legislador que es el que fa les lleis.
El dret penal protegeix els bens jurdico-penals. La vida, la propietat, etc. són bens juridico-penals. Com pot protegir el dret penal aquest bens?? Mitjançant el càstig de les persones que transgredeixen la llei.
Els bens juridico-penals son bens socials, però no tots els bens socials son juridico-penals. Els bens socials interessen a la moral, no al dret. No qualsevol moralitat pot ser delicte. Quan sabem que traspassem la barrera del dret penal?? Hem de demostrar que aquest fet fereix un be o una altra persona que no ho permet.
El legislador classifica els delictes segons el be lesionat(Ex. Delictes contra la propietat, contra la vida,..) Més límits penals de l’estat democràtic serien: Principi d’humanitat de les penes, no aplicació de penes corporals ni pena de mort.
Principi de culpabilitat, no pot ser castigat aquell que no s’ha demostrat que es el culpable d’un fet.
Principi de personalitat de la pena, no es pot castigar una persona per una altra. La pena l’ha de complir la persona culpable, no algú altre. (Ex. Família, parella.) Principi de personalitat subjectiva, nomes es pot culpar d’un fet aquell que l’ha comes per voluntat pròpia o aquell que no l’ha pogut evitar. Si es imprudència si que es pot culpar, però menys que si fos intencionadament.
Tampoc podem culpar algú que te les capacitats mentals pertorbades.
2 Busca la igualtat entre els ciutadants, una societat amb menys delictes ja que la desigualtat es la que genera dlictes.
3 ...