TEMA 6. REALISME POÈTIC FRANCÈS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història del Cinema I
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/07/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Prof: Núria Bou

Vista previa del texto

TEMA 6. REALISME POÈTIC FRANCÉS ANTECEDENTS MAX LINDER Personatge molt important del món còmic, fins i tot Chaplin es va inspirar en ell. Va fer moltes pel·lícules a la dècada dels 10, especialment Slapstick. Va acabar suïcidant-se amb la seva dona després dels anys 20.
Utilitza espais reals, de manera que la realitat es converteix en un plató. <- ANTECEDENT REALISME.
Especialment important és com introdueix Max Linder una dimensió poètica i surrealista.
ELS SERIALS A França els serials van tenir moltíssima importància, especialment Els vampires (1915-1916) de Feuillade. Eren una troupe que intentaven robar als rics i sempre s’amagaven en llocs secrets de la ciutat. Així, intentaven ensenyar la ciutat de París (realitat) per crear la idea que darrera de qualsevol d’aquests punts de la ciutat es podia amagar la troupe.
Els espectadors estaven acostumats a l’acció, però en canvi aquí els problemes se solucionen amb més dilatació del temps, de manera que creen escenes totalment surrealistes. Els vampirs creaven aquesta dimensió surrealista/poètica/estranya.
Copiant aquests serials francesos es va fer un serial, Barcelona i els seus misteris, serial que va compendre molt bé l’aspecte més misteriós de la versió francesa.
AVANTGUARDES.
Pel·lícules que no acaben de ser de gènere ni tenen constants d’un sistema determinat, estan més properes a qüestions pictòriques/de fotografia. D’aquestes avantguardes sorgeix el surrealisme (Dalí, Buñuel que partint del surrealisme acaba portant a una realitat surrealista). Paral·lelament, Abel Gance estava fent cinema de gènere (una pel·lícula narrativa) però amb imatges avantguardistes.
Així, el cinema francès incorpora la realitat, el cinema de generes que està flotant però ningú sap ben bé que fer amb ell, tot i que Linder i Gance el transformen, i totes les potències intel·lectuals que jugaven amb les avantguardes, que tenien un caire, un objectiu més experimental. Tot això que està passant a França no era excepcional. Les avantguardes doncs acompanyen un tipus de cinema anticonvencional.
REALISME POÈTIC FRANCÉS No es pot entendre sense les avantguardes. Pel·lícules que volien captar la realitat d’una Europa de postguerra amb dictadures creixents, que tot i que França no en va tenir les observava amb por. Per tant creen personatges humils, pobres, que normalment estan situats a ciutats portuàries (temes de contraband, pobresa, fondes, bars, brutícia, dificultat per viure). Aquest món miserable està explicat mitjançant relacions d’aspectes que tenen un toc poètic.
La realitat francesa és molt desoladora però aconsegueix un punt d’escapament amb amb tot el que hem vist fins ara, amb tots els antecedents.
JEAN VIGO Per una banda està captant la realitat d’una manera bruta, amb càmera en mà, volent captar la realitat, i per l’altra està entrat en un somni sota l’aigua.
MANEL CERNÉ Tenim un gran decorat, un pes existencial entre els personatges protagonistes que no està present al classicisme, uns personatges que tenen una certa poètica, però de sobte en mig d’aquest moment apareix un cotxe de gàngsters.
Ell aprofita tot el que sap del cinema de gèneres i ho inserta en mig de decorats i personatges. Veniem d’una manera poètica de treballar les ficcions, i aquests directors intenten fer gènere , però dins veure com dins aquesta aparença de gènere s’hi insereixen altres elements.
JEAN RENOIR Autor que està més enllà de la modernitat. (?) Aposta per unes històries típiques del Hollywood clàssic, però incorpora aspectes més poètics que aquell cinema no incorporaria mai.
...