Metodologia de la investigació social: classe 27/04/2016 (La metodologia quantitativa, l'enquesta) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Metodologia de la
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3, LA METODOLOGIA QUANTITATIVA, L’ENQUESTA Cap 4 i 5 de Corbetta ENQUESTES   No es pot preguntar tot: teoria, operacionalització, enquesta No es pot preguntar a tothom: mostreig + inferència - Mostreig  aleatorietat, equiprobabilitat (marc de la mostra), representativitat  tothom ha de tenir oportunitat de ser escollit.
- Inferència  paràmetres: població // estadístics: mostra // a partir de la teoria de probabilitats es treballa amb un error conegut entre la mostra i la població, entre els estadístics i els paràmetres.
Què és una enquesta?  una enquesta és una investigació realitzada sobre una mostra de subjectes representativa d’un col·lectiu més ampli, que es duu a terme en el context de la vida quotidiana, usant procediments estandaritzats d’interrogació, amb el fi d’obtenir medicions quanitatives d’una gran varietat de característiques objectives i subjectives de població” Components de l’enquesta:  L’univers, població o col·lectiu: totalitat del conjunt de persones que es vol investigar.
 Marc de mostra: padró, un cens, un catàleg, una llista, un mapa  Mostra: part o fracció representativa d’un conjunt de població, univers col·lectiu.
 Unitat de la mostra: persona, família, ajuntament… Elements de l’enquesta: qüestionari, mostreig i anàlisi estadístic  Qüestionari  CRITERIS GENERALS I BÀSICS PER A LA REDACCIÓ DE PREGUNTES - Fiabilitat: el grau en què un procediment concret de traducció d’un concepte en variable produeix els mateixos resultat en proves repetides amb el mateix instrument d’investigació (estabilitat) o amb instruments equivalents (equivalència).
Dos enquestes que pensin el mateix sobre un tema haurien de donar la mateixa resposta a la pregunta; o bé, una mateixa persona preguntada en dues ocasions diferents hauria de respondre el mateix.
-  Validesa: el grau en què un determinat procediment de traducció d’un concepte en variable registra efectivament el concepte en qüestió.
Si la pregunta s’adequa a l’objecte d’estudi, si mesura el que volem mesura. Ex: si volem mesura la intel·ligència d’algú i li preguntem quin nº de peu calça, l’instrument té poca validesa.
El mostreig - És el procediment pel qual d’un conjunt d’unitats que formen l’objecte d’estudi (la població), s’escull un número reduït d’unitats (mostra) aplicant uns criteris que permeten generalitzar els resultats obtinguts de l’estudi de la mostra a tota la població.
- RECORREM AL MOSTREIG PERQUÈ: o o o o - Permet reduir les despeses de l’enquesta Permet reduir el temps necessari per a la recollida i elaboració de dades Comporta avantatges d’organització Permet un estudi més profund, ja que els recursos es poden concentrar en el control de qualitat de l’enquesta Equiprobabilitat: que totes les unitats de la mostra tinguin les mateixes possibilitats de ser seleccionades. Per això hi ha d’haver un marc de la mostra (ex.).
Aleatorietat: no hi pot haver cap biaix en la sel·lecció de les persones per prejudicis, simpaties, semblances o diferències amb l’enquestador.
Representativitat: si la mostra reuneix les característiques més importants de la població tenint en compte els objectius de l’estudi.
- Mostreig: conèixer la població a partir d’una mostra per ex.
o És més important que quedi representada la variabilitat/homogeneïtat en la mostra que el temany d’aquesta.
o El càlcul de la tamany de la mostra es fa a partir de: població total, error mostral (ens diu en quina mesura l’estadístic o dada que hem obtingut es pot allunyar de la realitat, sol ser d’entre +/- 1 a 5%), nivell de confiança (ens diu la probabilitat de què l’estimació efectuada s’ajusti a la realitat, sol ser de 0,9544, o també expressat com a probabilitat del 95,44%) i variància poblacional (com més homogènia sigui la població, menys variància).
- Marc de mostra – biaix en el mostreig: Una mostra gran no garanteix la representativitat de la mostra si es produeix un biaix sistemàticament. Un exemple és el sondeig que va fer la revista “Literary Digest” durant la campanya de les eleccions presidencials nordamericanes el 1936. La revista va utilitzar com a marc de la mostra un directori telefònic i un directori de propietaris de cotxes, els resultats donaven un recolzament ampli a Alf Landon el candidat republicà. Però en canvi va guanyar àmpliament Roosevelt. El mostreig no va tenir en compte els votants sense telèfon ni cotxe, votants amb poc nivell adquisitiu que precisament van volcar-se a votar al candidat demòcrata Roosevelt amb les seves polítiques de New Deal.
Mostreig aleatori: erràtic, sense un criteri clar, sel·lcció experta, en base a experiència, coneixement i/o perjudicis d’una persona experta, per quotes, combina l’exper amb l’erràtic.
- - Exemples de mostreig: o Simple: volen enquestar els ciutadans d’un municipi, sense més distinció de sexe, edat… agafem una llista de cens o padró i extraiem aleatòriament els noms.
o Sistemàtic: en el mateix cas que abans dividim la població pel tamany de la mostra, ens dóna una ratio “x”, i anem extraient algú de la llista cada “x” persones.
o Estratificat: volem enquestar els ciutadans d’un municipi, però volem assegurar que hi hagi representació de tres estrats d’edat: joves, adults, grans.
Organitzem les llistes pels tres grups d’edat, i fem una extracció aleatòria simple de cada llista.
o Conglomerats: volem enquestar persones que visquin en pobles de 200 habitants. La mostra són 1.000 persones. Havent comprobat que tots els pobles petits s’assemblen molt en quant a distribució d’edats i sexes, escollim aleatòriament 5 pobles i enquestem a tota la població.
- Mostreig polietàpic: mostreig de conglomerats amb res etapes: o 1ª etapa: conglomerat. Escollim aleatòriament una mostra de municipis.
o 2ª etapa: conglomerat. Dins de cada municipi escollim aleatòriament les seccions censals.
o 3ª etapa: mostreig aleatori simple. De cada secció censal extraiem aleatòriament les persones.
- Mostreig de l’Enquesta Qualitat Democràtica CIS nº2790 o Procediment de mostreig (extret de la fitxa tècnica)  “Polietàpic, estratificat per conglomerats (unitats de població molt semblants entre elles. Com les escoles, presons, pobles petits… han de ser internament heterogenis però entre conglomerats són molt iguals de manera que enquestar a una escola em sigui igual que fer-ho amb una altre), amb sel.lecció de les unitats primàries de mostreig (municipis) i de les unitats secundàries (seccions) amb probabilitat proporcional al seu tamany, i de les unitats últimes, (individus) per rutes aleatòries i cuotes de sexe i edat”.
 1ª etapa: Conglomerat 1. Sel.lecció aleatòria de municipis. Estratificat proporcionalment: xx municipis de <2000h., xx de 2001 a 10000h.,…  2ª etapa: Conglomerat 2. Sel.lecció aleatòria de les seccions censals.
Estratificat proporcionalment, no especifica els tamanys.
 3ª etapa: Selecció aleatòria dels individus, tècnica de les rutes aleatòries.
- Selecció dels enquestats o Mostreig per quotes o Mostreig per rutes aleatòries  Decisió del punt de partida  Construcció de l’itinerari  Selecció de l’edifici   - Selecció de la vivenda Selecció de l’enquestat dins la vivenda Informació que ha d’incloure una fitxa tècnica d’una enquesta o Àmbit geogràfic o Univers – població o Tamany de la mostra o Tipus de mostreig o Error de mostreig o Nivell de confiança o Tipus d’entrevistes o Treball de camp (dies en què s’ha fet el treball de camp, equip d’investigadors) o Realització (empres au organisme que ha realitzat l’enquesta) ...