ART ANTIC II: Grècia (10) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura ART ANTIC II
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

ATENES Claudia Clare Ciutat d’origen micènic tot i que no és una de les grans ciutats micèniques. Tenia els elements característics d’una ciutat micènica. Hi ha un gran turó central que és l’acròpolis (està sobre un gran massís de pedra) que és on hi hauria l’antiga ciutadella micènica. És el punt central de la ciutat i el creixement urbà es basa entorn d’aquest punt. F.125, 126,127.
La ciutat només té una sola entrada i és l’entrada micènica. Hi ha unes muralles micèniques que ressegueixen més o menys els penya-segats. L’interior és més o menys irregular i hi ha una zona més alta que és la més plana. Es conserven part de les muralles i uns forats a la roca que es consideraven tombes. F.128 Fins el 480, hi ha l’acròpolis prèvia a l’atac persa. Hi ha més o menys les muralles micèniques que continuen existint i s’han augmentat a la part baixa com si fossin terrasses. Hi ha els propileus (portes monumentals), que és l’entrada a tot l’espai superior; i hi ha dos temples: un és el temple tradicional d’Atenes (Atena Polies: temple de la ciutat) i un altre edifici que només se’n conserva una part que és el Pre-Partenó, tot just s’estava construint; seria un temple començat en època democràtica.
F.129 i 130 El temple d’Atena Polies, 529 aC. És un temple diferent per la part interior. No només està dedicada a una divinitat, sinó que s’hi fa diversos cultes. A una banda hi havia la nau central amb la imatge d’Atena, i a una altra banda hi ha una mena de capelles dedicades als herois epònims que són els fundadors de la ciutat. Hi havia unes restes arqueològiques de la ciutat micènica que per els d’Atenes, eren una prova real de que havien existit aquests herois, i es va aprofitar i es va fer el temple. Interiorment té dues entrades; una on hi ha la imatge d’Atena, i l’altra entrada la dels herois. La façana principal és a la part contraria de l’entrada de l’acròpolis. F.131 El Pre-Partenó. És un edifici hexàstil (el Partenó és octàstil). Va ser destruït el 480 amb la destrucció de l’acròpolis. Era més petit que el Partenó. Es converteixen les seves columnes en fonamentació per fer terrasses pel Partenó. F.132 Els perses destrueixen l’acròpolis el 480 aC perquè és el símbol d’Atenes, i ho fan com a venjança d’uns fets que van passar 10 anys abans. Hi ha la batalla naval de Salamina.
L’any 479 hi ha una batalla de tots els grecs contra els perses (Batalla de Platea). Abans de la guerra es fa el Jurament de Platea, i és que no es reconstruirà cap edifici religiós destruït pels perses fins que aquests no siguin absolutament derrotats. No es reconstruirà l’acròpolis fins més endavant, només s’arreglarà. Entre el 470-450 aC s’arreglarà el turó i es reconstruirà la plataforma. Es fan uns contraforts que s’emplenaran, per aconseguir que la superfície de l’acròpolis sigui més plana i ampliar el terreny. Guanyen molt terreny i aconsegueixen que sigui més pla. F.133 i 134.
Context històric:       (480-490: guerres mèdiques) 494 aC. Els atenesos revolten les ciutats de la jònia dominades pels perses per via marítima i fallen.
490 aC. Batalla de Marató. Els perses intentaran envair Atenes, i a Marató que és on desembarcaran, seran enderrocats pels atenesos.
480 aC. Saqueig d’Atenes i destrucció de Acròpolis.
479 aC. Batalla de Salamina: Grecs contra Perses: destrucció de l’acròpolis.
Batalla de Platea i Jurament de Platea. El jurament diu que no es reconstruirà cap edifici destruït pels perses fins que s’hagin vençut completament.
Claudia Clare A partir d’aquí, el món grec es dividirà en 2: els liderats per Atenes i els liderats per Esparta. Els atenesos volen continuar la guerra contra els Perses i alliberar la Jònia; volen exportar la seva democràcia. Els espartans no volen participar ja que ja els han fet fora. Tenen una monarquia doble i altres sistemes de govern i la lliga del Peloponès. F.135 Atenes és un imperi molt militarista democràtic. Funciona amb un gran tresor a Delos.
    478 aC. Lliga de Delos. Hi ha el tresor més gran.
461 aC. Pèricles es converteix en el líder del partit democràtic fins el 429 aC. 1 454 aC. Arcontat guanya les eleccions de Pèricles i es fa el trasllat del tresor que està a Delos a Atenes.
449 aC. Pau de Càl·lies amb Artajerjes I sense tractat. Es fa un pacte entre Càl·lies i Artajerjes I (rei dels Perses) de pau. És com un pacte de no agressió. A partir d’aquí, a Atenes el pacte es ven com la derrota dels perses. Així compleixen el jurament i podran reconstruir, tenint a més a més el tresor de Delos.
Pèricles vol reconstruir l’acròpolis com a símbol d’Atenes i la Lliga de Delos, però en realitat fa això perquè Atenes sigui la capital del món grec. Es reconstruiran els propileus, el temple d’Atena Polis, el Pre-Partenó i es construeix el temple d’Atenea Niké.
Pèricles encarrega a Fídies la construcció d’una escultura de bronze de 9m d’alçada, que és un exvot (escultura dedicada a la divinitat). Es posa davant d’on després serà l’entrada, anomenada Atena Promakhos, que significa guerrera. Feta amb els espolis de les restes de la batalla de Marató (escuts, llances, cascs de bronze...). F.135 Atena Pàrtenos Encarrega una altra obra a Fídies que és Atena Pàrtenos, que no es conserva en absolut però hi ha una inscripció on descriu l’escultura. F.136 Feia 12m d’alçada amb un pedestal, és una estructura de fusta i de bronze. Té un cost de 700 talents de plata (equivalent a 230 vaixells de guerra), i 44 talents d’or (1100 kg). És criselefantina (or i marfil), pagada amb l’or de la lliga de Delos.
Se’n té diferents copies perquè no s’ha conservat, la més fidel és l’anomenada Atena Varvakeion.
F.137 Atena és una de les tres deesses verges (Artemisa i Hèstia), molt estimada pels grecs i sobretot per Zeus ja que és qui estima més (el seu pare). És la dona més apreciada per la seva masculinitat interior (amant de la guerra, dels cavalls, etc). Té relació amb Atenes, ja que és la ciutat estimada pels déus. L’escultura fa 1m aproximadament.
Apareix representada amb els seus atributs; sobre el pit porta la hègida, que és una armadura feta amb pell de cabra. Al mig del pit porta un cap que representa la gorgònia medusa. Porta casc, escut i en aquest cas no, espasa. Sempre va tapada.
És anterior al Zeus d’Olímpia. Esta amb una posició majestàtica, rígida, té unes proporcions més grans; té els braços més grans, el coll molt ample. El treball de la roba és l’equivalent al treball de musculatura de l’home. És una roba molt pesada i molt gruixuda. Una deessa molt important, porta una roba així, en canvi les Afrodites, porten una roba més lleugera i fina. Porta una niké a la mà i a l’escut, una serp que representa Erecteu (un dels primers reis d’Atenes) entortolligada a l’escut.
Atena de Nashville, USA. És una representació a escala de com duria ser l’escultura. F.138 1 Es fan eleccions cada any de cada càrrec.
Claudia Clare A la base de l’escultura (en una mena de pedestal), hi ha representat el naixement de pandora.2 A l’escut, s’hi representa la gigantomàquia (ordre vs caos), i una amazonomàquia; lluita d’Atenes contra l’Amazones (perses). Utilitza mites per reivindicar Atenes. L’escut va ser molt copiat al llarg dels anys. August copia l’escut per representar la seva victòria contra Cleòpatra. F.139 L’escultura, dóna forma física sagrada a la lliga de Delos. Teòricament el tresor, s’amaga al Partenó, de manera que la seva funció és fer de “tresor” i “embolcall” per guardar aquesta escultura.
2 Fídies a les bases de les escultures acostumava a representar naixements de deesses.
...