El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: Dret preromà (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda Dret preromà És coneix ben poc sobre el dret de les cultures preromàniques. Els grecs i romans recollien relats de persones que havien estat per la zona i recopilaven cites d’altres escriptor que havien recollit noticies directa o indirectament. Aquests escrits estan conservats en part i els resums d’aquestes obres s’anomena epítomes. D’aquestes societat primitives es coneix s’ha arribat a la conclusió que sempre hi ha hagut unes normes de comportament humà, unes normes de conducta. Aquestes normes, poden ser considerades com “pre-judicials”, perquè regulaven, imposaven, ensenyaven conductes, tot i que només eren normes de control, no jurídiques, ja que barrejaven connotacions religioses i de rituals.
En la Península, la major part de les dades, s’han extret de l’arqueologia, perquè no va ser fins que arribin els romans que es comença a tenir alguna cosa escrita. Abans del Romans, hi havia un “popurri” de pobles diferenciats, culturalment. A través de Roses i Empúries van arribar els Grecs i amb això s’imposa la cultura Grega, també varen arribar Fenicis, però no amb intensions Comercials com els grecs sinó d’expansió, (tot i que tenim poques dades).
En la costa mediterrània de la península, estava habitada, per la cultura ibèrica i és la que coneixia l’existència dels fenicis i els grecs, una de les maneres que permet conèixer, els models de vida i les diferents classes socials de com vivien en aquella època, és a partir, de la forma com els enterraven o partir de les construccions de les cases. Dels Ibers, se’n ha pogut extreure de l’escriptura, els noms de les ciutats.
L’estructura de la societat, la família, no s’entén com al nostra família nuclear, sinó que són llinatges, molt extensos, hi ha dues línees d’estructura: Patrilineal, columna o tronc passa pel para (la dona es casa i perd el cognom) i Matrilineal, l’eix no passa pel pare sinó que passa per l’avia, mare.
Problema, és que el coneixement és indirecte, a través de fonts indirectes, traduccions, llegendes. I que poden distar molt de la realitat d’aquella època.
Com hem dit, els primers en arribar al que avui es coneix com a Roma son els grecs que arriben a dues colònies: Empúries i Roses. Emporio i Roid arribaven, negociaven amb les poblacions properes, metalls a canvi de productes manufacturats ceràmica.. existia una relació comercialcontracte cultural, per tant el dret i les institucions tenien una certa influencia. Els romans arriben més tard que els grecs durant la guerra segona púnica i arriben com aliats d’aquests grecs d’Emporion.
Els romans quan arriben es queden per lluitar contra els cartaginesos, però desprès ja no es marxen es queden al territori d’Hispania. Un territori dividit en províncies. Seran aquets romans els que recullen en alguns d’aquests textos com vivíem, com s’organitzen, relacions socials.. A traves d’aquests textos coneixem la seva estructura jurídica, les seves institucions..
aquest coneixement es indirecte, quan expliquen els romans com veuen la societat que tenien un senat.. etc descriuen de manera involuntària manipulant el que es la situació real.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Utilitzaven unes institucions que eren pròpies de Roma a ibèriques, les estaven projectant.
Donaven etiquetes que no corresponien allò que deien.
Una altra cosa que sabem és que el patronat o el clientelisme també es dóna en aquestes societats preromanes. Aquest clientelisme suposa una relació jurídica entre persones diferents, però la relació és un pacte bilateral entre individus sense regir la igualtat. Una part és el patró i l'altra el client. El patró té el domini i el client està supeditat. Hi ha una jerarquització entre les parts. És un pacte que dóna forma jurídica a aquesta relació de subordinació. El patró accepta al client i es compromet a alguna cosa. Per exemple, a protegirli, actuar com a soldat, amb una contrapartida econòmica, vivint a casa seva, alimentant, vestint, etc. És una relació bilateral però de desigualtat.
També tenim la devotio ibèrica que és una espècie dins del gènere clientelisme. Consisteix en una clientela militar revestida amb una forma religiosa, sagrada, que la reforça. Hi havia un client, el patró era un cap, un líder ibèric (alguns romans es van beneficiar, cònsols, generals romans, etc.). Els clients eren guerrers. El client, el guerrer, promet protegir amb la seva vida al cabdill. Es feia una ofrena a la divinitat, la dels morts o la guerra, i abans de prendre la vida del cabdill, prengués la seva pròpia vida. Si el cabdill moria, el client, que podien ser diversos, havien de suïcidar-se, ja que havien fallat en el seu devotio, per restablir aquest pacte trencat.
(Es una variant del clientelisme on hi afegeix en aquesta relació interpersonal entre un cabdill militar i una sèrie de guerres que es posa a la seva ordre d’aquest cabdill militar, existeix una relació simètrica i subordinada. Es dona un revestiment sagrat en aquest vincle jurídic i aleshores s’invoquen a aquestes tipus de divinitats infernals units per un rit de sang per fer mes fort aquest vincle entre el cabdill i els seus darrers, guarda personal. Dintre d’aquests rituals es fa una consagració que fa que si el cabdill finalment mort es dona un suïcidi col·lectiu. Es com pagar, no s’ha defensat al cabdill com tocava i donen la seva vida, un sacrifici.
Es una institució que buscaven tenir aquesta posició que aquests guerrers estaven disposats a fer el que fos per els cabdills romans) ...

Tags:
Comprar Previsualizar