Tema 10. Meninges i sistema ventricular. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Pedro Larín Tema 10. Meninges i sistema ventricular.
Meninges Existeixen 3 meninges, de extern a intern són: - Duramare - Aracnoide - Piamare Duramare Es troba adherida a la paret cranial i es la meninge més externa de les 3.
La duramare presenta septes durals, els quals divideixen la cavitat cranial en diferents compartiments.
Els septes durals més importants són la tenda del cerebel i la falç del cervell.
Tenda del cerebel: Separa el cerebel de la porció inferior del lòbul occipital del cervell. També cobreix la superfície superior del cerebel i soporta el lòbul occipital del cervell.
Divideix la cavitat cranial en dos compartiments: el compartiment supratentorial (cervell) i el infratentorial (cerebel i tronc).
Parts de la tenda del cerebel: Part anterolateral de la tenda: Fixada a la porció petrosa del temporal.
Part posterior de la tenda: Fixada al occipital Part central: Hi passa la escotadura de la tenda, la qual permet el pas del tronc de l’encèfal.
Falç del cervell: És una membrana vertical situada al interior del crani.
Rep aquest nom degut a la seva forma recurvada.
Per la part anterior s’inserta a la crista galli i per part posterior a la tenda del cerebel. Per la part inferior de la falç es troba el cos callós.
La seva funció es separar els hemisferis cerebrals.
Quan la duramare es desdobla, forma conductes o sins durals, els quals drenen la sang majoritàriament que prové de l’encèfal.
Els sins durals també drenen el líquid cefaloraquidi dels espais aracnoides, que arriben a partir de les granulacions aracnoides.
Conductes durals: - si sagital superior : Situat a la vora superior de la falç del cervell - si sagital inferior: Situat a la vora inferior de la falç, hi desemboca el si recte.
- si recte: Situat entre la falç del cervell i la tenda del cerebel.
El recte i el superior desemboquen a la confluència de sins o premsa teròfil, d’aquí hi surten 2 sins més: - si transversos: N’hi ha a la dreta i esquerra. Circula per la part posterior de la tende del cerebel fins arribar a nivell de la porció petrosa del temporal. En aquest punt passa a dirse si sigmoïdal. De transvers a sigmoïdal segueix un trajecte descendent per buscar el forat jugular. Quan el troba, es continua amb la vena jugular interna.
Aracnoides És la meninge situada entre la duramare i la piamare. Està formada per un teixit clar i serós.
Presenta espais subaracnoidals, que són uns espais que pertanyen al sistema nerviós central per on hi circula líquid cefaloraquidi.
A l’espai subaracnoidal existeixen unes protucions anomenades granulacions aracnoides les quals actuen com a vàlvules i permeten el pas del líquid cefaloraquidi fins al sistema venós.
El líquid cefaloraquidi és un líquid incolor que banya l’encefal i la medul·la espinal.
Funcions del líquid cefaloraquidi - Actua com amortiguador - Compleix funcions de nutrició de l’encèfal - Serveix com a reservori i participa en la regulació del contingut del crani.
- Elimina els desfets Piamare És la meninge més interna, protegeix el sistema nerviós central Espais subdurals: Són espais virtuals els quals presenten una petita quantitat de líquid cefaloraquidi que permet el lliscament entre la duramare i la piamare.
Sistema ventricular Son un conjunt de cavitats que estan a l’interior del nostre encèfal i que contenen el líquid cefaloraquidi. Les cavitats que formen el sistema ventricular son els dos ventricles laterals, el 3 ventricle i el 4 ventricle.
- Ventricles laterals: Formen part del telencèfal. Estàn situats als dos hemisferis cerebrals. Es comuniquen amb el 3r ventricle a través del orifici ventricular o de Monro.
Presenten diferents porcions: - Cos: Situat al lòbul parietal - Banyes anteriors: part del ventricle lateral localitzada al lòbul frontal.
La banya anterior es continua amb la banya posterior - Banyes posteriors: S’estenen cap al lòbul occipital - Banyes inferiors: S’estenen cap al lòbul temporal A nivell del lòbul temporal hi ha la banya inferior del ventricle lateral - 3r ventricle: És la cavitat del diencèfal. S’hi troba l’aqueducte cerebral o de Silvio el qual comunica el 3r ventricle amb el 4rt ventricle. (Permet el pas de líquid cefaloraquidi entre 3r i 4rt ventricle).
- 4rt ventricle: És la cavitat situada al romboencèfal Resum del que hem vist.
El líquid cefaloraquidi sintetizat als ventricles laterals arriba per l’orifici de Monro al 3r ventricle. D’aquí va al 4rt ventricle per el conducte de Silvio Finalment el líquid cefaloraquidi a través dels orificis de Magendie i Luschka arriba a l’espai subaragnoidal.
El líquid cefaloraquidi s’elimina a partir de les granulacions aracnoides i s’envà cap el sistema venós.
Recorregut líquid cefaloraquidi (LCF) LCF  3r ventricle  4rt ventricle  espai subaragnoidal  sistema venós ...