Autors - Max Weber (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench Max Weber Nom Max Weber Naixement 1864 – Erfurt, Alemanya Mort 1920 – Munich, Alemanya • Doctor en història del Dret • Estudia religions variades • Liberal d’esquerres • Viu durant la República de Weimar, I Guerra Mundial, Hitler, Context històric Revolució Russa… • Confia en el moviment obrer i les classes treballadores • Respecta l’obra de Marx tot i que no veu clara l’alternativa marxista • Se l’ha explicat com a l’Anti-Marx però això no és així, és una visió simplista • Intenta explicar la connexió entre les creences religioses i el sorgiment del capitalisme • Sociologia comprensiva i antipositivista: la societat no es pot entendre com una ciència natural • Individualista metodològic, tot i que no com Boudon: els Principals individus actuen racionalment però d’acord a tradicions; teories l’acció humana té un ventall ampli • No és possible determinar relacions causals inequívoques, són diversos factors els que incideixen en un fenomen • Neutralitat axiològica: el sociòleg és neutral respecta allò que estudia Aportacions al vocabulari sociològic UPF • Ètica de la convicció i ètica de la responsabilitat • Verstehen: Entendre, comprendre; fa referència a la idea que no és possible captar els objectes de forma immediata, cal anar al fons de la qüestió i buscar les motivacions, aspiracions i context de cadascú.
1 Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Tipus ideal: Model conceptual de situacions complexes utilitzat per Weber per estudiar la realitat social. És una exageració intencionada dels fenòmens socials, ja que tota situació real s’aparta més o menys d’aquests models. Alguns exemples són la burocràtica, la dominació, la racionalització o la classe.
• Burocràcia: Tipus ideal de Weber; és la manera d’organitzar l’administració més eficaç de la modernitat. Weber li dóna un sentit moralment positiu. Les seves característiques principals són: jerarquia de l’autoritat, regles escrites, funcionaris assalariats i separació de tasques. La burocràcia és altament efectiva, elimina la corrupció i els favoritismes, i assegura la presa de decisions segons criteris objectius. El treball burocràtic, però, és rutinari i avorrit, i elimina la originalitat; aquest és el preu de l’eficiència i l’eficàcia. L’expansió de la burocràcia és inevitable en societats modernes, tot i que un excés d’aquesta pot portar-nos a una “gàbia de ferro”.
• Ètica protestant • Racionalització: nou context cultual que passa per aplicar la racionalitat i el càlcul en molts àmbits de la vida. En l’àmbit econòmic, la racionalització passa per la instauració del capitalisme (tot i que Weber diu que hi ha més d’una causa pel sorgiment del capitalisme). En l’àmbit polític passa per una nova forma de legitimar l’autoritat racional-legal, i es fa mitjançant lleis i normes. La racionalització es va imposant a l’Estat, les empreses, l’individu i les relacions socials. El procés de racionalització, segons Weber, és el triomf de la racionalitat com a “mitjà” per arribar a aquells objectius individuals i col·lectius al mínim cost. Aquest procés té una lògica expansiva, però un excés d’aquesta ens pot deshumanitzar i portar-nos a la “gàbia de ferro”. És una qüestió de controvèrsia en l’actualitat.
• UPF Secularització: la religió està en decadència, està 2 Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench desapareixent com a element transcendental. Només s’ha complert en alguns Estats (Centre Europa cap a l’Oest), però les creences religioses creixen al món. Això es pot explicar perquè la ciència, la tècnica i la raó instrumental no diuen res en si mateixes sobre la moral, i per tant sorgeixen noves tendències espirituals i religioses.
• Estratificació: Teoria amb tres dimensions que defensa que el sentit de la vida i del món hauria de passar per fases: - Classe social: la relació amb el mercat de treball - Status: les qualitats no econòmiques que tenen a veure amb la 
intel·lectualitat - Partit: les afiliacions amb caràcter polític - Aquestes tres dimensions tenen conseqüències en les oportunitats vitals de la gent.
• Classe social: Weber dóna molta importància a la idea d’oportunitat, ja que creu que els que estan a dalt de l’estructura social acaparen les oportunitats i així es produeix desigualtat. Per acabar amb aquesta, no se centra en la reducció de les desigualtats sinó en la igualtat d’oportunitats, la qual Weber creu que s’aconsegueix mitjançant l’extensió del sistema educatiu a tothom (però amb això no és suficient).
• L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme: El protestantisme es basa en el treball metòdic i l’austeritat. L’ascetisme protestant orientat a “provar” la salvació té com a conseqüència inesperada l’acumulació de capital privat, el Obres qual es reinverteix (austeritat) en el mateix negoci. També principals accepta el concepte de Beruf (professió com a vocació), com a legitimitat i dignitat moral de totes les formes honestes d’activitat econòmica. La riquesa esdevé el fruit del qual el dipositari n’ha de treure el màxim rendiment per confirmar la seva virtut.
UPF 3 ...