4.1. El Calcolític (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

El   Calcolític:   El   desenvolupament   de   les  societats  del  III  mil·lenni   EL  CALCOLÍTIC:  CANVI  O  CONTINUÏTAT?   • • • • • 1ª  fase  de  l'Edat  dels  Metalls.  També  s'anomena  eneolític.   Calcolític:  Khalkos  =  coure  i  Lithos  =  pedra   Activitat  metal·∙lúrgica,  encara  poc  estesa  i  centrada  en  el  coure.  Punt  de  fusió  1084º  C       Els  objectes  metàl·∙lics  tenen  una  distribució  molt  escassa  i  es  limiten  fonamentalment   a   elements   d’ús   no   quotidià   (no   estris   pràctics,   sinó   com   a   elements   de   prestigi,   objectes  valuosos...)  Així,  malgrat  trobar  objectes  de  coure,  la  pedra  seguirà  sent  molt   important.   A   Europa   el   calcolític   ocupa   aprox.   la   segona   meitat   del   4t   mil·∙lenni   i   tot   el   3er   mil·∙lenni   BC.   Als   Balcans   comença   ja   al   4500   i   a   la   resta   d'Europa   a   partir   del   3500.   Però  calcolític  és  a  Europa  sobretot  durant  el  III  mil·∙lenni.     CANVIS:   Juntament   amb   la   metal·∙lúrgia,   en   les   societats   d'aquesta   època   es   viuen   canvis   en   diversos   àmbits,   però   no   tot   apareix   en   el   mateix   moment   ni   de   la   mateixa   manera.   Tanmateix,   la   majoria  són  canvis  que  vénen  ja  del  neolític  final,  d'abans  de  la  metal·∙lúrgia:     Canvis  tecnològics:   • Aparició  de  la  metal·∙lúrgia  del  coure   Canvis  econòmics:   • Millora  de  la  producció  agrícola  i  ramadera   Ø Apareix  l'arada:   -­‐de  fusta  i  amb  bous  com  a  força  de  tracció     -­‐s'han   trobat   les   marques   en   el   terreny   del   seu   ús,   sobretot   al   voltant   de   túmuls  (durant  el  bronze  ja  trobem  representacions).  L'arada  permet  treballar   terrenys  +  extensos  i  difícils  -­‐>  augment  producció.   Ø Apareix  la  roda  i  el  carro:     -­‐1es  rodes  de  fusta  i  massisses,  ja  després  radials   -­‐1es  mostres  de  figures  de  carros,  sobretot  representacions  ceràmiques  en  els   aixovars.  Tombes  de  carro  i  rodes  de  carro:  ús  ritual  i  pràctic   -­‐Faciliten  molt  les  feines   Ø Presència  d'animals  castrats:   -­‐  més  dòcils,  menys  conflictius   Ø Ø Ø Ø -­‐se   sap   per   l'estudi   dels   ossos   (els   castrats   retarden   la   epiphysis   (ajuntament   dels  ossos)  i  creixen  en  llargada  i  no  en  gruix  -­‐>  ossos  +  gràcils  que  no  encaixen   ni  amb  mascles  ni  amb  femelles)   -­‐també   diverses   marques,   patologies   en   els   ossos   per   l'esforç   continuat,   evidencien   l'ús   dels   animals   per   a   diverses   activitats   (treballar   els   camps,   portar  els  carros...)   Tècniques  de  regadiu  a  altres  llocs  d'Europa,  com  sud-­‐est  península  ibèrica.   -­‐canalitzen   l'aigua   per   l'assentament   i,   segurament,   pel   conreu   -­‐>   augment   producció  agrícola.   Conreu  de  noves  espècies  (a  l'Egeu  fonamentalment):  vinya  i  olivera   La  "revolució  dels  productes  secundaris".  Les  formatgeres.   -­‐Durant   el   neolític,   els   animals   es   criaven   per   la   carn.   Ara   d'ells   es   trauran   productes   derivats:   treball   (tirar   de   l'arada,   del   carro...),   llet   i   formatge,   llana   per  teixir...   -­‐Se  sap  pels  perfils  d'edat  i  sexe:  ex:  només  per  carn  es  sacrifiquen  joves,  per   no   gastar   en   criar-­‐los.   Per   la   llet:   femelles   adultes.   També   se   sap   per   alguns   nous   objectes,   com   les   formatgeres   (ceràmiques   amb   molts   forats),   o   alguns   telers  primitius,  les  fusaioles.   Domesticació  del  cavall   -­‐alguns  ho  situen  al  neolític!  és  molt  antiga!   -­‐passa  a  les  estepes  russes  (Kazajstan...)   -­‐es   difícil   saber-­‐ho,   perquè   les   estructures   dels   cavalls   varien   molt,   però   sembla   que   sí.   Les   variacions   en   l'esquelet   +   o   -­‐   ho   indiquen   i,   l'estudi   dels   terres   on   hi   havia   pals   de   fusta   i,   per   tant,   tanques,   indiquen   que,   per   la   composició  química,  hi  havia  dintre  presència  de  fems.   -­‐Només  hi  haurà  en  aquesta  zona,  però  ja  en  el  calcolític!  També  s'usen  per  la   llet.     Canvis  socials:   • Una   major   producció   repercuteix   en   la   societat.   Tots   aquells   canvis   econòmics,   metal·∙lúrgia  que  produeix  elements  valuosos,  etc  -­‐>  acumulació  d'excedents  i  riqueses.   A   més,   creixement   població.   Les   estructures   igualitàries   canvien,   comencen   les   desigualtats.   Ø Els  "cabdills"   -­‐tenen  el  poder  de  distribuir,  emmagatzemar...   -­‐tombes   molt   més   riques   que   les   dels   altres,   els   aixovars   indiquen   la   riquesa   d'alguns  individus.   -­‐evidència   de   desigualtat   social   (però   no   a   tot   arreu:   ex:   Europa,   amb   megalitisme,  les  tombes  són  col·∙lectives  i  no  es  veu  la  diferenciació  social)   Ø Protourbanisme   -­‐concentracions  urbanes  ja  de  certa  entitat,  +  importants   -­‐amb  fortificacions,  muralles  -­‐>  ja  cal  protegir  els  assentaments  en  molts  llocs.   -­‐però  no  passa  a  tot  arreu  -­‐>  hi  ha  d'altres  +  senzills,  sense  fortificacions...   Canvis  mentals:   • Progressivament,  la  divinitat  femenina  típica  del  neolític,  la  deessa  mare,  anirà  perdent   importància   front   d'altres   divinitats   -­‐>   guanya   força   la   figura   masculina   i   els   seus   símbols.   Perquè?   Possiblement   perquè   la   deessa   mare   estava   associada   a   la   creació,   mentre  que  la  divinitat  masculina  és  transformadora,  com  la  metal·∙lúrgia.   Ø així,  masculinització  dels  panteons  divins       ALGUNS  FENÒMENS  CULTURALS  DEL  CALCOLÍTIC  EUROPEU:     L'home  de  Gel  -­‐>  esquelet  del  calcolític  europeu  trobat  als  Alps,  del  3000.  Una  de  les  mòmies  +   antigues   i,   per   la   conservació   gràcies   a   la   humitat,   dóna   gran   informació   (patologies,   el   que   menjava,  el  que  l'acompanyava...).  Porta  uns  tatuatges  que  potser  eren  un  element  màgic  de   curació  per  la  seva  artritis.  Li  clavaren  una  fletxa  i  morí.  Al  trobar  l'esquelet,  pensaren  que  era   actual  fins  que  l'analitzaren!     Balcans,  IV  mil·∙lenni:  Vinça  i  Gumelnitsa     • • •       Aquí,  calcolític  al  4500,  1000  anys  abans  que  a  la  resta  d'Europa,  com  al  Pròxim  Orient,   per  ser  rics  en  mines  de  coure  i  així  conèixer  bé  el  mineral.  Cultures  molt  avançades   Vinça   -­‐Sèrbia  i  voltants.  IV  mil·∙lenni.   -­‐cultura  calcolítica  avançada  en  dates  molt  matineres.  Galeries,  pous  excavats.  Restes   que  evidencien  mineria.   -­‐canvis  de  tº  per  extreure  malaquita   -­‐apareixen   els   ídols   -­‐>   fig.   característica   del   calcolític   europeu.   Pot   ser   aquí   s'estaria   creant   la   1ª   civilització   d'Europa,   però   s'estancà   i   desaparegué.   Pot   ser   1r   tipus   d'escriptura   en   la   zona,   per   dues   ceràmiques   amb   pictogrames.   Però   potser   eren   decoracions.  Només  són  teories.   Gumelnitsa   -­‐Mines  a  cel  obert   -­‐societat  també  molt  avançada   -­‐estratificació   social   -­‐>   tombes   amb   aixovars   molt   diferenciats   (+   rics   en   els   cabdills   i   els  que  fan  activitat  metal·∙lúrgica  (activitat  llavors  sagrada).  Ex:  Necròpolis  de  Varna.     Les   societats   complexes   del   sud   de   la   P.   Ibèrica:   la   cultura   de   "Los   Millares"   i   la   cultura   de   Vilanova  de  Sâo  Pedro   • • "Los  Millares":   -­‐antecedents:  la  "cultura  de  les  coves"  o  "cultura  d'Alemeria"  (neolítics  que  vivien  en   coves)   (finals   IV   mil·∙lenni).   Cap   al   3000   -­‐>   assentaments   a   l'aire   lliure   i   cultura   de   los   Millares.   -­‐assentaments   grans   en   contraposició   a   uns   petits   en   zones   +   baixes.   Els   +   grans   controlen  la  metal·∙lúrgia  i  subordinen  els  petits,  que  fan  l¡agricultura,  la  ramaderia...   -­‐fortificacions  i  torres  al  voltant  assentaments.     -­‐plantes  circulars   -­‐en  la  plana,  la  necròpolis.   -­‐caract.   calcolítiques:   canals,   tallers   metal·∙lúrgics,   formatgeres   i   fusaioles,   jerarquització,  urbanisme  desenvolupat...   -­‐però   enterraments   encara   col·∙lectius,   com   megalitisme   europeu   en   general.   Estructures   comunitàries   de   tipus   tholos.   Potser   sí   diferències   en   la   tholos   de   cada   grup.     Vilanova  de  Sâo  Pedro:   -­‐semblant  a  l'altre,  amb  característiques  calcolítiques  diverses.     -­‐Característiques:  les  puntes  de  palmela.       Els  pobles  de  les  estepes:  Els  Kurgans   -­‐Territori  molt  ample:  Kazajstan,  Ucraïna,  part  de  Rússia...   -­‐Marija  Gimbutas  encunyà  el  terme:  "Kurgan"="túmul",  perquè  feien  enterraments  així.   -­‐Diverses  tipologies  d'enterrament  amb  túmul,  en  un  1r  moment  +  simple,  després  +  complex.     -­‐Kurgans:   • • • • • • • • enterraments  amb  túmul  i  segons  imp.   domini  metal·∙lúrgia  per  influències  del  Pròxim  Orient  i  els  Balcans   fabriquen  les  "destrals  de  combat"   àrea  estepària,  àrida,  certa  dificultat  en  les  coses   cavall  domesticat  en  cronologies  molt  antigues   sobretot  ramaders  i  sovint  itinerants   Assentaments  complexos  al  costat  d'alguns  +  simples   en  general,  van  adquirint  força  gràcies  a  la  metal·∙lúrgia  i  el  cavall   -­‐Segons  Marija  Gimbutas,  seria  aquesta  cultura  la  que  donaria  origen  a  l'indoeuropeu.  Serien   molt  guerrers  i  amb  les  destrals  de  combat  anirien  conquerint  diversos  territoris,  expandint  la   seva   llengua   indoeuropea.   Una   teoria   que   té   els   seus   pros   i   contres.   Molts   elements   no   encaixen  o  no  estan  clars.   -­‐Renfrew  elaborà  una  altra  teoria  sobre  l'expansió  de  l'indoeuropeu:  l'origen  seria  a   Anatòlia  i,   juntament  amb  l'expansió  del  neolític,  s'expandiria.  També  dubtes.       El  fenomen  del  "Vas  Campaniforme"  (2700-­‐2200)   • • • • • •         ceràmica   de   molta   qualitat,   amb   forma   de   campana   invertida,   amb   decoracions   incises  o  impreses,  amb  motius  diversos.   Apareix  en  el  calcolític  final  (a  finals  del  III  mil·∙lenni)  en  diferents  zones  d'Europa   Per   la   seva   gran   extensió   geogràfica,   durant   el   s   XX   es   pensava   que   era   un   fenomen   que   s'esdevenia   a   partir   d'una   sola   cultura   la   qual,   per   difusió,   per   moviments   poblacionals   en   busca   de   minerals,   matèries   primeres,   ramaderia   itinerants,   aniria   expandint  la  cultura  campaniforme.   Es   van   classificar   tipologies   diverses,   com   el   cordat,   el   marítim,   el   marítim   cordat...   I   es   començà   a   buscar   l'origen   d'aquestes   cultures.   Així,   es   plantejaren   algunes   possibilitats,  segons  les  dates  dels  materials  trobats:   •  Origen  a  Europa  Central     • Origen  a  Portugal   • Teoria   del   Fluix   i   Reflux:   des   de   Portugal   s'expandiria   a   Europa   Central,   on   patiria  modificacions,  les  quals  després  arribarien  novament  a  Portugal   Però   amb   el   temps   es   va   entendre   que   les   cultures   campaniformes   tenien   característiques  molt  diferents  entre  elles.  Les  hipòtesis  del  segle  XX  perderen  el  sentit   En   realitat,   no   és   una   única   cultura,   sinó   que   en  un   moment   donat   s'adopta   aquesta   ceràmica  i  apareix  en  aixovars  amb  altres  objectes  que  també  es  repeteixen  (objectes   metàl·∙lics  diversos,  com  puntes  de  "palmela",  botons  d'ós  amb  perforació  en  "V"...)  -­‐>   El   vas   campaniforme   forma   part   així   d'un   conjunt   d'objectes   de   prestigi   enfocats   per   a   les  elits  del  calcolític  final.     • Així   -­‐>   no   parlem   d'una   cultura   única,   sinó   d'un   objecte   de   moda   que   es   coneix   gràcies   als   intercanvis   comercials   (no   cal   expansió,   colonització,   qualsevol   objecte   pot   anar   d'un   lloc   a   un   altre   sense   que   hi   hagi   moviments   colonitzadors),   i   que   va   dirigit   a   les   elits,   així   com   a   rituals   (s'han   trobat   restes   de  líquids,  etc.)   • Sigui  com  sigui,  és  un   objecte  característic  del  calcolític  final  europeu,  quan  la   metal·∙lúrgia  arriba  als  últims  llocs.         ...

Tags: