5. La Premsa (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Segle XIX: el segle de la premsa. Els canvis de la premsa des de 1800 fins 1914. La premsa al Regne Unit: The Times, popular papers, Morning Herald, Daily Express,... La premsa a França: la llibertat conquerida, Napoleon Bonaparte, Le Pétit Journal, Le Petit Parisien, l'affaire Dreyffus. La premsa a Estats Units.

Vista previa del texto

SEGLE XIX – EL SEGLE DE LA PREMSA La premsa ja existia, però el segle de la premsa és el segle XIX, l'escenari del seu prodigiós desenvolupament a Europa i Estats Units.
Els majors canvis en la premsa des de 1800 i fins 1914, els podem resumir en els següents punts: 1. L'abaratiment progressiu del preu, i l'augment dels tiratges dels diaris. A finals del segle XIX, els tiratges arribaran al milió d'exemplars.
2. Millores en les tècniques de fabricació i els efectes sobre la presentació dels diaris.
3. Les millores en la impressió, des de les premses mecàniques a les premses rotatives (mitjans XIX), foren un avanç clau al respecte.
4. Augment en el nombre de pàgines, sobretot en el món anglosaxó (1914: 20 pàgs. els diaris de UK, EEUU i Alemanya) 5. Amb més pàgines canvien els continguts i l'estil dels diaris. Es creen pàgines especialitzades per al públic femení.
6. L'estructura en columnes, introdueix variacions en el seu nombre (menys columnes als diaris populars), i es multipliquen els titulars i les il·lustracions.
7. Proliferació de capçaleres i de tipus de diaris: populars i de qualitat, de subscripció i de venda al nombre, diaris especialitzats, d'opinió i de propaganda, setmanaris il·lustrats,...
8. Rapidesa. El factor tecnològic és clau pel desenvolupament de la premsa.
Amb la innovació de Morse i dels cables submarins telegràfics, la transmissió era qüestió d'hores. La difusió dels diaris s'aprofità també de l'evolució dels transports i els correus (i coloms, que mai faltaren) 9. El quart poder. Neix una nova forma d'influir en les masses. Al 1787, Burke denominarà a la polititzada premsa anglesa “el quart poder”. Les campanyes de premsa arriben a tenir un pes important sobre l'opinió pública.
  1   10. A Europa els governs van témer una premsa popular i políticament radical.
11. Les lluites polítiques van multiplicar el nombre de diaris.
12. Els governs intentaren frenar el poder de la premsa incrementant les taxes que gravaren els diaris polítics, i endurint la reglamentació o sistemes de censura oberts o emmascarats.
13. La llibertat de premsa és restringida, malgrat que la repressió anà perdent eficàcia en la mida en que els compradors de diaris es multipliquen.
14. Naixement de les grans agències de premsa per al comerç de la notícia 15. El sensacionalisme vendrà molts diaris traficant amb la vida privada, la crònica criminal, els escàndols. El que fins al 1800 s'ignorava, entrava ara amb normalitat a les llars.
16. La il·lustració dels diaris. Les imatges donaren més impacte i realisme als diaris. Primer amb la litografia (1789), després amb fotografia (1839) La premsa: REGNE UNIT o L'impost del timbre fa dels diaris anglesos els més cars del món, el que limità el seu desenvolupament: el 1830, la premsa de París tira al voltant de 60.000 exemplars, i en canvi, la premsa londinenca, solament 40.000.
o L'associació per a l'abolició de les taxes sobre el saber obté, després de 1833, una reducció dels impostos sobre la premsa, que hom llegeix sobre tot en els cafès i en les newsrooms (gabinets de lectures) o És la publicitat la que fa viure els diaris, que són cada vegada més rarament condemnats pels jurats.
The  Times     Ha jugat un paper considerable en el desenvolupament de la premsa.
1. Velocitat. És el primer diari en utilitzar sistemàticament el telègraf.
2. Redacció competent: confia a la redacció a periodistes independents i ben pagats 3. Es desenvoluparà una xarxa escollida de corresponsals   2   4. Contactes. La premsa viu de revelacions (alts funcionaris) 5. Resultat. És una premsa cara.
Popular papers Premsa popular. Successos, editorials curtes i precises. + Esports, apostes, fulletons,...
La publicació arriba a tirar prop d'un milió d'exemplars.
Premsa popular / premsa de qualitat 1900 → Morning Herald (més tard Daily Express), pren la iniciativa de publicar a la primera pàgina informacions en lloc d'anuncis, i d'estendre els grans titulars al llarg de tota l'amplada de la pàgina (streamer headlines). Els seus competidors l'imiten.
El Manchester Guardian es converteix en un diari de qualitat excepcional per a una publicació de províncies.
La premsa: FRANÇA La premsa experimenta tots els sistemes de persecucions. Autorització amb censura prèvia, fiances, impost del timbre (cada diari havia de tenir el vist-i-plau abans de publicar-se). Els excessos autoritaris provocaren la caiguda de Carles X (1757 – 1836).
El període següent fou de llibertat vigilada.
França (1848 – 1895): la llibertat conquerida Napoleon Bonaparte (1808 – 1873), tan aviat com és emperador, recupera les maneres del seu oncle: autorització prèvia, impost del timbre, tribunal correccional pels delictes de premsa, distribució “d'advertències” per part dels prefectes,... Després de 1866, l'Imperi, esdevingut “liberal”, no serà menys sever.
  3   Finalment, la llei de 29 de juliol de 1881, la premsa aconsegueix que el gerent sigui l'únic responsable davant la Cort d'Audiències. Aquest règim pot no obstant conèixer eclipsis temporals.
Le Pétit Journal Moise Millaud llença el 1863 Le Petit Journal La fórmula magistral: 1) Res de notícies polítiques per a no pagar el timbre (els diaris no polítics l'eludeixen) 2) Successos, que en alguns casos faran pujar el tiratge a prop de mig milió d'exemplars 3) Divulgació de qualsevol matèria (inclosa la ciència ficció) 4) Fulletons (Les drames de Paris) i novel·les policíaques Competició i vitalitat de la premsa popular Le Petit Journal i Le Petit Parisien, que han adoptat el gran format el 1884, s'adrecen al públic popular. Le Petit Parisien proclamarà el 1906, la més forta tirada entre tots els diaris del món.
L'affaire  Dreyffus   El capità Alfred Dreyffus hauria sigut acusat injustament d'haver transmès informacions a l'ambaixada Alemanya. Espionatge i antisemitisme es barregen en aquest assumpte que va provocar un cisma a la societat francesa.
  4   • La premsa: ESTATS UNITS 1910 → 2500 diaris i un tiratge total de 24 milions d'exemplars .
El model de referència per als primers diaris és el britànic, però tot seguit desenvolupa un estil periodístic caracteritzat pel: o Dinamisme o La importància dels mitjans materials mobilitzats o La virulència de les campanyes que afecten a l'opinió pública o S'obre pas un estil agressiu de captació del lector: successos, fabuloses històries, notícies d'interès humà,...
o Nova York és el lloc de naixement dels grans diaris.
o El preu serà una clau per a la captació d'un nou client.
Premsa popular Varis factors afavoreixen la popularització de la premsa des de 1830: 1) La guerra de Secessió (1863 – 1865), donarà un gran impuls a la premsa i els tiratges 2) Les grans “urbes” 3) El dret de vot 4) El boom de l'educació (90% de la població blanca podia llegir) 5) Elevació del nivell de vida 6) Millora en els transports 7) Les històries d'interès humà     5   ...