01. Suspensions (1) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Farmacia galenica I
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 23/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Carla Triguero Unybook: ctriguero SUSPENSIONS SUSPENSIÓ: Sistema dispers sòlid- líquid on el sòlid no es dissol en el líquid.
Sistema MULTIFÀSIC (Fase sòlida i Fase líquida) constituït per partícules sòlides dispersades en un líquid o en una massa plàstica (Vaselina filant).
La mida de les partícules (sòlid) en suspensió és superior a 0,1 μm (normalment entre 0,1 i 50 μm) Hi ha algunes suspensions de nanopartícules (alguns antineoplàstics) -> S’ha de controlar al mida per fer intravenosa.
FASE DISPERSA (sòlid) = FASE INTERNA = FASE DISCONTINUA FASE DISPERSANT (líquida) = FASE EXTERNA= FASE CONTINUA La fase dispersa suposa 0,5 -40% Es caracteritza perquè la fase dispersa es troba constituïda per substàncies sòlides pràcticament insolubles en el medi dispersant.
Són sistemes termodinàmicament inestables, de manera que les partícules sòlides de la fase interna tendeixen a agregar-se, flocular i sedimentar.
AVENTATGES: - Permeten l’administració de principis actius poc solubles en aigua en una forma farmacèutica líquida.
- Poden millorar l’estabilitat del principi actiu en comparació amb les solucions.
- Permeten emmascarar sabors desagradables.
- Poden retardar l’absorció de principis actius.
- Poden administrar-se a pacients que presenten dificultats per la ingestió, població pediàtrica, geriàtrica, etc.
VIES D’ADMINISTRACIÓ - Oral - Parenteral - Rectal - Tòpica Les suspensions es fan a mida del p.a.
Propietats de les partícules que influeixen en la formulació de les suspensions - MIDA: Influència en la velocitat de sedimentació, uniformitat del contingut i estabilitat.
Poden tenir POLIDISPERSITAT→ Problemes: 1r sedimenten les més grans, però les mitjanes i les petites també sedimenten i es poden entre els orats de les grans → Es fa una massa compacta.
- FORMA: Influència en les propietats reològiques i en la redispersió de les partícules sedimentades.
Veure si son esfèriques, isodiamètriques...
Propietats de la interfície sòlid-líquid Que passa entre la partícula i el líquid - HUMECTACIÓ: capacitat de les partícules per mullar-se → segons això hi ha tipus de partícules: o Sòlids hidrofílics o Sòlids hidrofòbics → Per disminuir la humectació es varia la tensió interficial - ADSORCIÓ a la interfície sòlid-líquid Ens interessarà en aplicacions terapèutiques i per saber la estabilitat.
1 Carla Triguero Unybook: ctriguero HUMECTACIÓ Un sòlid es mulla quan el angle entre la gota i el sòlid és inferior a 90º No es mulla quan l’angle és superior a 90º (colacao) Hi ha Humectants per a que sòlids que no es mullen es mullin HUMECTANTS: substàncies que disminueixen la tensió superficial - Tensioactius - Alcohol: etanol - ...
MECANISMES D’INESTABILITAT DE LES SUSPENSIONS: (!!) - Sedimentació Agregació, floculació i cementació Creixement de cristalls Viscositat · SEDIMENTACIÓ: Llei de Stokes: La velocitat de sedimentació es directament proporcional a la gravetat, al radi de la partícula (influeix molt la mida de la partícula → podem fer-la mes petita), de la diferència de densitats.
Augmentant la viscositat també augmentem la velocitat de sedimentació Podem: - Micromitzar les partícules - Augmentar la viscositat Hi ha Limitacions: la llei suposa que les partícules són esfèriques i suposa que cada partícula sedimenta individualment.
Les partícules tenen carrega elèctrica i hi ha repulsions i interaccions entre elles (pot canviar la velocitat de sedimentació) Quan les suspensions són molt concentrades no es compleix molt be la llei.
· AGREGACIÓ, FLOCULACIÓ I CEMENTACIÓ Depèn de les forces d’interacció que es produeixen entre les partícules.
Interacció: atraccions i repulsions Les partícules tenen càrrega elèctrica - Atraccions: forces de tipus van der Waals - Repulsió: dobles capes elèctriques - SUSPENSIÓ FLOCULADA: Partícules sòlides AGREGADES - SUSPENSIÓ DEFLOCULADA: Partícules sòlides SEPARADES (SABER BÉ LA DIFERÈNCIA!!) En una suspensió Defloculada→ primer sedimenten les partícules grans i després les petites es fiquen als forats de les grans i s’acaba formant una massa compacta “CAKE” (No ho volem) En una Floculada: les partícules tenen carrega i s’ajunten entre elles i fan grumolls → els grumolls també sedimenten (tampoc ho volem) Per evitar els grumolls: afegim un POLÍMER que s’absorbeix a les interfícies → el Polímer forma com una xarxa que enganxa totes les partícules que troba→ això sedimentarà però el sediment serà esponjós perquè les partícules estan a distància i es pot re-suspendre fàcilment (Tenim una Floculació Controlada) (Excipients Floculants) 2 Carla Triguero Unybook: ctriguero Si la nostra suspensió te poques partícules, no se’ns formarà el “cake” i una defloculada pot anar bé.
!! → Les suspensions es fan a mida (no podem generalitzar) Resum: A la defloculada la velocitat de sedimentació és lenta perquè primer van sedimentant les grans, després les mitjanes...
A la defloculada el sobrenedant és tèrbol (no és homogeni) En floculades el sobrenedant és transparent i el sediment és molt més voluminós i esponjós La redispersió = resuspensió amb la floculada és fàcil NO redisolem!! Exam!! CEMENTACIÓ “CAKING” Les partícules s’agreguen íntimament formant un sediment compacte i difícil de resuspendre Un cert grau de floculació afavoreix la redispersió i evita la cementació però un excés pot afectar a la uniformitat i aspecte de la suspensió.
Floculació i cementació depenen de la càrrega elèctrica i de la distància entre partícules. (teoria DLVO) La Teoria DLVO explica la relació entre la càrrega i la distància entre les partícules.
VA Potencial de atracció VR Potencial de repulsió Si dos partícules quan s’apropen arriben a : - Distancia entre d i e: predomina la atracció però molt poc, es resuspen fàcil (reversible) - Distancia entre c i d: predomina la repulsió→ no s’agregaran. Al màxim: VM = Potencial Z (al voltant de 50 mV està bé) - Entre b i c: S’atrauen moltíssim i se’ns forma el “cake” → per molt que agitem no es resuspendrà (irreversible) 3 Carla Triguero Unybook: ctriguero · CREIXEMENT DE CRISTALLS Amb la majoria de p.a la solubilitat augmenta al augmentar la temperatura, però hi ha alguns que van al reves.
*Al dir la solubilitat s’ha de dir a quina temperatura! Problemes quan hi ha moltes diferencien amb la suspensió al hivern o al estiu.
Al hivern es fa una suspensió amb X solubilitat → al estiu augmenta la solubilitat i algunes partícules es dissolen. El problema es quan torna l’hivern, disminueix la solubilitat i les partícules volen cristal·litzar → Les partícules cristal·litzen a sobre de les partícules de la suspensió que fan de nuclis de cristal·lització → creixement de cristalls.
S’ha de mirar molt bé si varia la solubilitat en funció de la temperatura! Aquest problema esta agreujat quan hi ha polidispersitat (gran i petites) i quan hi ha polimorfisme (formes amorfes i diferents formes cristal·lines) Solució: Posar un polímer → es fica al voltant de les partícules i quan les que volen cristal·litzar cristal·litzen, ho fan a sobre del polímer i no s’ajunten tant, mantenim les distàncies Ex: suspensió de paracetamol estabilitzada amb PVP (polivinilpirrolidona) · VISCOSITAT És important que no ens canviï la viscositat, que sempre sigui la mateixa El comportament ideal és una suspensió que en repòs fos molt viscosa i al agitar-la fos més fluida (per poder omplir una cullera, xeringa..). Hi ha excipients que poden fer això Important que sempre sigui la mateixa viscositat per tots els lots CAUSES DELS CANVIS DE VISCOSITAT: - Pot haver-hi una Reducció de la viscositat: es fa més fluida → Pot ser que hi hagi una despolimerització, el creixement de cristalls també pot fer que sigui més fluida - Pot haver-hi un increment de viscositat per: o Floculació o Hidratació lenta del polímer - Variacions per canvis de pH, canvis químics LES VARIACIONS EN LA VISCOSITAT INFLUEIXEN EN: - La velocitat de sedimentació - Facilitat de redispersió.
4 ...