Anàlisi cibermitjans (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Lenguajes comunicativos escritos y audiovisuales
Profesor M.P.
Año del apunte 2016
Páginas 26
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Pràctica multimèdia: anàlisi sobre cibermitjans i un docuweb Seminari 2 Maria Moreno Viladrich – NIU: 1458331 SEMINARI 2 (MANUEL PEREIRA) – PERIODISME GRUP 1 ÍNDEX 1. VALORACIÓ.......................................................................................... 1 2. CIBERMITJANS ARTICULATS EN BASE A TEXT ............................. 2 2.1. CIBERMITJÀ AMB UN ALT GRAU DE MULTIMEDIALITAT .......... 2 2.2. CIBERMITJÀ PROPER I SEMBLANT A DIARIS EN PAPER ......... 6 3. CIBERMITJÀ ARTICULAT EN BASE A VÍDEOS .............................. 10 4. CIBERMITJÀ ARTICULAT EN BASE A ÀUDIOS ............................. 14 5. CAPÇALERES QUE ES CONFONGUIN AMB UNA INTENCIÓ PERIODÍSTICA ....................................................................................... 17 5.1. CAPÇALERA 1 ............................................................................. 17 5.2. CAPÇALERA 2 ............................................................................. 19 6. ANÀLISI DEL DOCUWEB ASSIGNAT .............................................. 21 1. VALORACIÓ Un treball d’aquestes característiques recau en unas tasca que sembla molt fàcil tenint en compte que som una generació que convivim constantment en aquest entorn purament tecnològic.
Ha representat una descoberta a fons del què ens envolta, i una mirada cap allò que realment vertebra els mitjans del món virtual. Ha estat una tasca que et fa parar a pensar en allò important del teu voltant. A diferencia del treball de tele i ràdio, aquest m’ha resultat més fàcil.
Pel que fa al treball en sí, he optat per cibermitjans de la meva rutina usual per complir l’objectiu que em proposava: analitzar el contingut audiovisual del què miro i començar-m’ho a mirar amb uns altres ulls dotats de perspectiva, claus i anàlisis crítiques, contingència i expectativa. La part que m’ha resultat més escabrosa ha estat l’anàlisi del docuweb. Crec que ha estat així perquè es tracta de la part més meticulosa.
No obstant això, l’he trobat una tasca interessant tenint en compte que el món Internet és l’espai integrat per més individus que interactuen constantment entre ells i un públic extern.
1 2. CIBERMITJANS ARTICULATS EN BASE A TEXT 2.1.
CIBERMITJÀ MULTIMEDIALITAT AMB UN ALT GRAU DE El cibermitjà amb alt grau de multimedialitat seleccionat es tracta de la revista digital 5W Crónicas de larga distancia https://www.revista5w.com/. Es troba vertebrat principalment per text, imatge, hipertext, recursos d’infografia (interactius) i podcasts de ràdio. El número de peces diàries publicades és d’una o dues com a molt. 5W no abasta una temporalitat diària. La seva publicació és setmanal entre intervals d’entre set i deu dies entre peça i peça publicada. Consta d’una única capçalera amb el seu logotip i eslògan (crónicas de larga distancia) pertinents. El contingut fa palès el seu tamany d’escala internacional.
La web dirigeix l’usuari directament cap a la seva pàgina principal com a pàgina d’inici.
Es troba estructura de la següent manera: la capçalera introdueix la portada, seguidament s’estén una imatge interactiva que destaca una crònica determinada ja sigui pel seu pes, contingut, valor, força [...] social i va canviant de forma regular i et redirigeix a la crònica a la qual la imatge que transcorre en aquell moment fa referència. A continuació, apareixen les cròniques publicades cronològicament (de més a menys recent). Es tracta d’un ventall desplegable de les cròniques que publica la revista. Es troben penjades a partir d’una imatge, el títol i un breu subtítol que l’identifiquen i l’exposen a més a més de l’autor, la data i l’hora de publicació.
2 No s’exposa explícitament la crònica en tota la seva totalitat a la portada. Per tal de consultar la crònica sencera, cal que l’usuari cliqui sobre la seva referència i a continuació s’obre la pàgina amb l’article complet. Per tant, hi ha un desplaçament d’ubicacions web: quan l’usuari seleccioni la notícia i la vulgui llegir, el sistema el redirigirà cap a l’article complet passant de la pàgina d’inici a una subpàgina. Tal i com ja he anat fent esment, aquest cibermitjà es troba articulat principalment per cròniques que volen parlar dels conflictes i problemàtiques d’arreu del món, sobretot d’aquell món que occident desconeix i deixa sota el vel de la ignorància. Totes elles relaten en tot detall realitats cruels – que ens semblen llunyanes - però que desafortunadament succeeixen cada dia. El seu objectiu és fer evidència de totes aquestes realitats amb claus anecdòtiques però també reflexives i valoratives. És un mitjà ple de valors per fomentar, realitats per conèixer i comprendre i actituds per adoptar. Per altra banda, el mitjà compta amb altres pàgines d’inici que corresponen a les seccions respectives de la revista: cròniques, per zones, especials, en imatges i ràdio. Adopten el mateix format que la pàgina d’inici. Cada pàgina principal de cada secció consta d’unes 15 cròniques de mitjana distribuïdes en dos pàgines ja que es tracta d’una navegació seqüencial (cal clicar “següent” al final del primer ventall de cròniques per accedir a una segona remesa de relat).
Pel que fa a l’autoria, 5W és un mitjà ideat, fundat i dirigit per un grup de 9 periodistes ambulants amb ganes de pensar, escriure i fotografiar. Un dia es van preguntar si podien explicar el món a través de les famoses 5W del periodisme (What, Who, Where, When, Why). El col·lectiu 5W és una societat limitada coordinada i gestionada pels mateixos treballadors i alhora fundadors. L’equip està integrat pel director, Agus Morales, de professió periodista corresponsal independent i escriptor.
Anna Surinyach n’és l’editora gràfica, periodista freelance i treballadora de Metges Sense Fronteres (MSF). La redactora i responsable del negoci és Maribel Izcue i bona part de la seva carrera periodística s’ha desenvolupat al continent asiàtic. Marta Arias és redactora i responsable de xarxes socials i treballa com a freelance després de reiterats intents d’abandonar l’activitat periodística. El conegut periodista corresponsal i savi incansable i indiscutible ja de l’Àfrica, Xavier Aldekoa, n’és corresponsal impregnant la revista de la descoberta de la desconeguda Àfrica. Igor G. Barbero és coordinador per Àsia on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. Per altra banda, el coordinador per Orient Mitjà és Mikel Ayestaran, periodista freelance i especialista en zones de conflicte. Ha anat passant pels diferents mitjans a part de premsa i actualment ha decidit assentar el seu camp base a Jerusalem. Pablo R.
Suanzes és coordinador per Europa. Malgrat no haver estudiat periodisme, ha 3 dedicat molts anys als camps de la història i la sociologia i des de lany 2014 és corresponsal a Brussel·les. Per últim trobem Quim Zudair, el responsable web.
Tampoc és periodista però sí un expert en telecomunicacions i en projectes Web developer.
Quant al model de negoci del mitjà, parlem d’una societat limitada sense un accionista majoritari. Tots els fundadors provenen de diferents mitjans i àmbits i estan dotats de la mateixa participació dins l’empresa. Cap empresa i/o institució aliena a 5W té accions dipositades a la companyia o influeix en els continguts editorials de la revista. A més a més, tampoc depenen de la publicitat; la immensa majoria dels seus ingressos provenen dels subscriptors i de les vendes de la revista en paper. Es nodreixen gairebé totalment dels lectors.
5W es troba qualitativament molt ben dotat pel que fa a multimedialitat i tot el que això implica i significa. Considerant que es tracta d’un cibermitjà amb una intenció audiovisual atractiva a partir d’una aposta arriscada per nous formats amb hipertext, es troba replet de recursos audiovisuals. Cal dir que la fotografia té un pes i un atractiu enormement qualitatiu, gràfic, significatiu i professional, a part de visual. A més a més, tot relacionant-ho amb la fotografia, podem trobar una secció-galeria en forma de laboratori multimèdia on es pot contemplar el món a partir d’imatges. El tractament narratiu dels relats, sempre acompanyats per fotografies handmade elaborades pels fotoperiodistes de l’equip, és esplèndid, entenedor, suggerent, interessant i molt necessari. També potencien el vídeo per complir amb la missió de que 5W esdevingui no només un lloc per llegir sinó per observar i mirar. També duen a terme programes de ràdio per tal d’informar sobre l’actualitat i respondre els dubtes i qüestions dels socis. Pengen els podcasts que es deriven del programa radiofònic; 5W també és un lloc per escoltar.
Es tracta d’una finestra oberta al món formada per contingut i material propi en tot moment. No hi ha cap peça manllevada, totes han estat ideades, elaborades i publicades pels integrants del mitjà. Fins i tot la ràdio i les respectives peces radiofòniques són de collita pròpia. Per tant, podem afirmar que es tracta d’un mitjà independent en tota regla. 5W es troba constituït per peces periodístiques en format crònica, relat i/o reportatge. Totes elles van acompanyades de fotografies que pretenen retratar, mostrar i apel·lar a tot allò que surt en paraules i en moltes ocasions els mots es fan curts a l’hora de plasmar situacions d’aquest calatge. Si bé, són relats d’una extensió mitjana amb fort pes fotogràfic en format gran. Per què així? Perquè una imatge sempre entra pels ulls sense exigir cap esforç. Són peces que abasten 4 temàtiques estretament relacionades amb l’actualitat i conflectivitat bèl·lica, els abusos i grans massacres que per succeir on succeeixen, passen desapercebudes i són conseqüentment ignorades. Ara bé, la publicació no és diària, no tenen pressa a l’hora de publicar. Es poden contar dos publicacions setmanals de mitjana. La data i l’hora figuren sempre a la publicació de cada crònica. No obstant això, no són actualitzades perquè més que parlar de notícies, parlem de relats. Tenint en compte la tipologia que descriu Berenguer sobre els cibermitjans, 5W s’assenta sobre una estructura indexada. Hi ha una escassa i minsa presència d’hipervincles i enllaços semàntics. Enllaços com els de sota et redirigeixen cap a webs alienes al cibermitjà. En aquest cas, cap a la pàgina web del llibre que s’esmenta (Discordia the book). Els enllaços s’obren amb una velocitat mitjana però no deficient.
No utilitza etiquetes però si que hi ha l’opció de cerca avançada a la part superior dreta de la pantalla. Als usuaris se’ls permet la possibilitat de deixar comentaris sota algunes – no totes - de les cròniques publicades i també de compartir l’article a les xarxes socials Facebook, Twitter, Google+, Pocket i l’EMAIL. Els usuaris també poden enviar dubtes i preguntes a l’equip de 5W amb la finalitat de ser resoltes. El mitjà es promociona a les xarxes socials (a Facebook té 8.762 seguidors) i anima als seus seguidors a fer-ne difusió.
5 2.2. CIBERMITJÀ PROPER I SEMBLANT A DIARIES EN PAPER El cibermitjà seleccionat proper i semblant a un diari en paper es tracta del diari digital electrònic VilaWeb http://www.vilaweb.cat/ . Es troba articulat bàsicament per text, imatge, algun vídeo i hipertext.. La seva publicació és diària entre intervals d’entre una mitjana de dos hores. Consta d’una única capçalera amb el seu logotip i seccions pertinents. El contingut fa evidència del seu tamany d’escala local, nacional i internacional perquè tot i que s’assenti sobre una visió de la realitat emmirallada sobre al propi país i compromesa amb la cultura catalana al temps que oberta al món global i atenta a la seva realitat (presenta una secció designada “Món” que publica peces periodístiques que abasten l’àmbit internacional i una altra de “Locals”.).
La pantalla inicial presenta una extensió àmplia i llarga ja que, exposa totes les seves seccions (País, Opinió, Món, Societat, Cultura, Economia, Ciències, Locals, Blocs, Publicacions, ACN, EP) al llarg de la pantalla tot i presentar-les a la capçalera. Per tant, els continguts que hi apareixen són les peces periodístiques que es destaquen de cadascuna de les seccions. Si bé, cada secció consta de la seva pertinent pàgina d’inici i sempre s’estableix un fàcil retorn al logo-capçalera a partir de l’hipertext que porta incorporat el mateix logo. Caldria afegir que cada portada de cada secció presenta subseccions.
Si fem un scroll down fins a baix de tot de la pantalla, apareix hipertext que et redirigeix a un enllaç intern. Un d’ells és el d”Empresa” que porta l’usuari cap a l’apartat “Qui som”. Aquest apartat ens permet accedir a l’autoria del mitjà.
6 VilaWeb és un diari electrònic creat l’any 1995. És el primer i principal diari digital en català tant en nombre de lectors com en reconeixement públic. Actualment també és el degà dels diaris digitals a Europa. El diari és editat per l’empresa Partal, Maresma & Associats. És reconegut com un producte trencador en la cultura innovadora d’Internet. És tracta d’una voluntat, i per tant, d’una intenció comunicativa totalment periodística de qualitat. Assumció Maresma n’és l’editora mentre que Vicent Partal el director. Josep Casulleras és cap de redacció i Jordi Badia n’és el cap d’Estil. A la redacció hi trobem noms com Pere Cardús, Andreu Barnils, Ester Estela, Josep Rexach, Meritxell Verdaguer, Oriol Babler i Bernat Surroca. Montse Serra és la responsable de Lletres i Gastronomia mentre que Roger Cassany i Esperança Camps elaboren els reportatges. Jordi Carreño és l’encarregat de Televisió. Els columnistes com Marta Rojals, Oriol Izquiero, Joan-Lluís Lluís, Bel Zaballa, Biel Mesquida, Núria Cadenes, Martxelo Otamendi, Pau Vidal, Tina Vallès, Joan M.
Minguet, Mercè Ibarz i Gemma Pascual doten el diari d’una secció potent d’opinió. Al capdavant d’Administració trobem Sandra Vilalta. El cap de Publicitat és Àlvar Teixidor mentre que la responsable de l’Espai VilaWeb és Helena Ledesma.
Tal com he esmentat anteriorment, VilaWeb és un mitjà digital independent amb independència empresarial i política. S’autofinança a partir dels donatius dels subscriptors i la publicitat d’àmbit cultural com anuncis d’ofertes teatrals, cinematogràfiques, bibliogràfiques, etc. Demanen col·laboració i suport econòmic a l’usuari en anuncis com els següents: Presenta un nivell de multimedialitat estàndard sense oblidar que es tracta en tots moments d’un diari però amb el hàndicap (o no) d’ésser digitalitzat. És per aquest motiu que a part de la textualitat sempre acompanyada de fotografies de suport, també apareixen vídeos en més d’una ocasió que il·lustren continguts més específics. El que és clar és que el text hi té un gran pes i vertebra el que ve a ser la totalitat de dimensions del mitjà. L’hipertext també es present en el logo que serveix de retorn a l’internauta per redirigir-se de nou a la pàgina inicial, entre d’altres que no et porten a vincular enllaços externs a VilaWeb.
Elaboren tot tipus de peces periodístiques que van des de l’informació fins l’opinió. Tal com s’ha comentat al principi, el contingut ve regit per les diferents seccions: informatives generalistes, de caire cultural i social, d’interès científic i econòmic i també 7 d’àmbit local, blocs, l’ACN (Agència Catalana de Notícies) i l’Europa Press (EP). Els continguts són abordats amb gran quantitat de peces diàries dirigides a un públic heterogeni on cada lector pot seleccionar l’apartat que més interès li captivi.
VilaWeb publica notícies diàriament. Cada peça publicada consta de la data i l’hora de publicació, i també d’actualització en el cas que hagi estat actualitzada. Aquest mitjà presenta una arquitectura indexada si ens basem en la tipologia distingida per Berenguer. Si bé, l’internauta pot navegar a partir d’una navegació seqüencial ja que té la possibilitat d’anar endavant i enrere respecte les notícies publicades. Apareixen escassos hipervincles al cap de baix de d’algunes peces que redirigeixen l’usuari cap a una ampliació d’algun punt determinat del contingut. Un cop clicats, s’obren en la mateixa web a la mateixa pantalla de navegació, és a dir, no et condueixen cap a una nova pestanya.
VilaWeb utilitza etiquetes i la cerca avançada per tal de facilitar a l’usuari la filtració i la selecció del contingut que vol consultar.
Al lector se li permet deixar comentaris al final de les notícies i per altra banda, VilaWeb proposa sales de « xat « que són obertes a tots els internautes per fer suggeriments a la pàgina.
També s’ofereix la possibilitat de compartir les peces a les xarxes socials com Twitter, Facebook, Google+, Meneame i enviar la notícia o baixar-te-la en format pdf.
Al mateix temps, VilaWeb també s’alimenta de les xarxes socials per tal de promocionar-se i fer ressò d’allò publicat. A Facebook compta amb 139.856 seguidors. Aquest mitjà presenta un disseny que facilita la navegació a l’internauta: li permet filtrar la notícia per categoria i tema, interactuar directament amb VilaWeb, etc.
8 Alhora, la seva llegibilitat és apta pel lector ja que, les peces no presenten una extensió molt llarga i s’avenen a les possibilitat d’un públic ampli. Segueix un recorregut molt lògic - propi dels diaris digitals - que fa gairebé impossible que l’usuari pugui perdre’s. Com a retorn i reubicació, sempre pot comptar amb el logo de la capçalera que el redirigeix a la pàgina d’inici.
9 3. CIBERMITJÀ ARTICULAT EN BASE A VÍDEOS El cibermitjà amb articulat en base a vídeos seleccionat es tracta del portal Telegraph Video de caràcter periodístic (http://www.telegraph.co.uk/video/).
Tots els vídeos es presenten en format notícia, article o crònica. Les seves extensions són variables en funció del contingut i de l’interès que desperti el tema que es tracta. Encara que pel que fa a les cròniques, l’extensió s’aproxima a la d’una crònica de televisió.
Només en accedir al portal Telegraph Vídeo, la vista es dispara cap a aquells vídeos de més impacte penjats al portal recentment, ja que estan exposats amb diferents tamanys en funció de la importància del succés o de la seva actualitat. Tots ells van acompanyats d’un requadre que indica la seva durada i del titular.
Per altra banda, si analitzem el portal detingudament en tota la seva totalitat, en primer lloc apareixen una sèrie d’opcions per a l’usuari usual: accedir al compte personal, registrar-se per gaudir dels privilegis que s’ofereixen, subscriure’s i un enllaç que el vincula a la versió del diari en forma de premsa escrita virtual. A sota hi trobem la capçalera i, tot seguit, s’hi despleguen les següents i distintes categories de vídeos que podem visualitzar: Vídeo Home (enllaç directe a la pàgina principal que apareix tot just entrar al portal), News (novetats), Business (tot el que està relacionat amb política (diners, partits, guerres, etc.)), Sport (esports), Culture (cultura), Food (alimentació), Beauty (bellesa i salut), Tech (tecnologia), Money (diners i economia, tant a nivell mundial com a nivell personal, ja que inclou tant notícies de successos com articles opinió), Cars (cotxes), Now Showing (compta amb un recull d’episodis de sèries i de documentals).
Si optem per fer un scroll down de la pàgina, ens permet anar veient els vídeos seleccionats, ja sigui per la seva actualitat o per l’interès del seu contingut de cadascuna de les categories esmentades anteriorment. Un cop baix de tot, hi consta la informació referent al col·lectiu Telegraph Media Group, des de la manera de posar-s’hi en contacte fins a informació sobre els seus patrocinadors. Aquest espai permet visitar els termes, llicències i condicions de la pàgina fins un apartat on deixarhi el teu feedback (participació).
10 Telegraph Video és un mitjà periodístic i no pas un mitjà corportariu pertanyent a una empresa o institució que té per objectiu la propaganda o l’expressió personal, artística o poètica. El portal és propietat de The Daily Telegraph i The Sunday Telegraph. Els propietaris són David i Frederick Barclay mentre que el director és Murdoch MacLennan.
Aquest mitjà extreu els recursos per mantenir-se i subministrar-se de diferents llocs. En primer lloc, com la majoria de cibermitjans, permet la subscripció per a poder accedir als continguts “Premium” (de major i òptima qualitat). Les possibilitats de subscripció són les següents: Per altra banda, cal afegir que es tracta d’un mitjà patrocinat per publicitat. La podem trobar als laterals de les notícies i a la part superior de la pàgina en funció de l’apartat de la pàgina que vulguem visitar. A més a més, també hi ha empreses concretes que patrocinen la pàgina. Aquestes últimes elaboren o encomanen notícies de temes relacionats amb la seva empresa. Durant tota l’estona que podem visualitzar-la al vídeo, apareix un requadre a dalt de la pàgina que informa de qui és el qui patrocina en cada cas. Si bé, no ofereixen cap tipus de curs o assessorament.
11 Tracten molts tipus de contingut, cadascun d’ells destinat a un públic distint. El desplegable de secciona que donen accés a News, Business, Sport, Culture, Food, Beauty, Tech, Money, Cars i Now Showing. Cada apartat va dirigit a una audiència determinada a diferència de les primeres. Novetats, política, esports i cultura són temes generals. Com a contrapartida, podem entrar en temes més específics que optarà per accedir-hi qui tingui interès en aquests tipus de continguts. En ambdós casos hi ha un esforç de producció. Tot i així, en el cas del segon grup són continguts que poden preparar-se amb més temps i per tant poden ser més complets i més elaborats. A més a més, parlen de temes d’abast més general i no tan actuals com en el cas dels primer bloc esmentat. Considerant l’estil de portal, es tracta d’un col·lectiu que dóna més força a la funció de la pàgina com a diari vertebrat en base a vídeos. Per tant, tot el que és bellesa, cotxes, tecnologia [...] són seccions que complementen les altres de major preponderància (notícies i política) per a l’usuari.
Aquest portal web s’actualitza constantment. Es pot comprovar a partir del contingut de les peces publicades. Alhora, també se’n fa evidència per mitjà de la frase on s’explica quan ha estat publicat i a quina hora. Per altra banda, també actualitzen el que han publicat en cas d’haver-hi un error o algun tipus de canvi en el succés o actualització de les dades. De facto, també expliciten l’autoria de cada contingut i un parell de línies en format resum del que es podrà visualitzar. Per acabar, també ens permet veure la durada del vídeo abans de visualitzar-lo.
El cibermitjà és vertebrat tan sols a partir de vídeos i petits fragments de text que expliquen els vídeos o a mode de titular.
Pel que fa a la participació dels usuaris, no se’ls permet comentar els vídeos directament la pàgina, però sí que es pot fer via xarxes socials. No hi ha cap tipus de fòrum o d’espai obert a propostes. En aquest sentit és una mica pobre i senzill.
Simplement conté els vídeos produïts per ells. El feedback és baixíssim, ja que el receptor només es pot posar en contacte amb l’emissor per mitjà de correu electrònic.
El tipus d’estructura que s’utilitza segons Bereguer és l’indexada. Va de més a menys recent, i amb diferents tamanys del vídeo en funció de la seva importància o actualitat. La seva navegació és seqüencial, ja que, no només estan ordenats per data, sinó que a més a més, cada vídeo presenta una sèrie de suggerències que et vinculen a vídeos de contingut similar, de la mateixa temàtica o del mateix nivell d’actualitat a partir d’etiquetes. Els vídeos es reprodueixen sols només clicar-los, tot i que és una opció que es pot escollir dins del mateix portal. Si es vol que això passi o no, només fa falta clicar una pestanya que queda situada just a sota cada vídeo.
12 A més a més, quan acaba un vídeo en comença un altre, així que podem considerar que és un cibermitjà molt seqüencial.
Es fa ús d’etiquetes segons el tipus de contingut del vídeo i s’informa sobre si és un vídeo en directe o és un vídeo amb postproducció (gravat i editat).
El disseny és molt senzill, de manera que això facilita en gran part la seva utilització.
Els vídeos carreguen molt de pressa i es troben disposats en una jerarquia establerta i ordenada, ja que els apartats són clars. Cal afegir que tots aquests punts en faciliten la ubicació i l’orientació en tot moment per tal de visualitzar tot el contingut que es desitgi.
Aquest mitjà compta amb força participació a les xarxes socials més conegudes on els usuaris hi participen activament: Twitter, Instagram, Facebook, entre d’altres.
Els creadors del cibermitjà donen resposta a les consultes i crítiques dels usuaris.
Aquest factor genera una dinàmica molt activa dels participants ja que així exprimeixen més els continguts que ofereix Telegraph Video.
13 4. CIBERMITJÀ ARTICULAT EN BASE A ÀUDIOS RTVE (http://www.rtve.es/radio/radio3/) és la corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, un servei estatal i públic de ràdio i televisió a Espanya vertebrat en base a àudios. La ràdio nacional té altres emissores dedicades a temàtiques distintes.
Aquesta anàlisi fa referència a l’estudi de Ràdio3, l’emissora dedicada a la cultura. En primer lloc, parlem d’un cibermitjà que retransmet a nivell estatal el tamany del qual resulta bastant extens perquè publica durant les 24 hores del dia més de vint àudios informatius i àudios d’altres àmbits que va actualitzant periòdicament.
Pel que fa als continguts que s’aborden, cal afirmar que es tracten de notícies, entrevistes i programes d’oci i entreteniment, entre d’altres. La secció cultural també hi té un pes important ja que guarda la finalitat d’informar sobre aquest camp i entretenir a un públic ampli i heterogeni. El cibermitjà va encapçalat per un únic logo que il·lustra el nom de l’emissora “Radio3”.
La pantalla d’inici té una extensió àmplia i es troba dividida per blocs temàtics. En primer lloc, trobem els apartats de “Radio3 Extra” i “Destacamos” on es destaquen parts de programes en àudios perquè l’espectador pugui escoltar-los. Tot seguit, ens topem davant el bloc de “Notícias”, que sempre fan referència a fets noticiosos de l’àmbit cultural i després trobem l’apartat “Programas”, on apareixen els principals programes que s’han emès recentment amb el seu respectiu podcast. Si seguim fent scroll down per la portada, se’ns ofereix la possibilitat d’accedir als apartats de “Recomendaciones” on apareixen publicats els àudios que han resultat populars.
“Especiales” és la secció on es presenten podcasts exitosos que solen tenir una duració més aviat llarga. Per últim, ens trobem amb l’apartat de “Festivales”, on ens topem davant d’àudios que cobreixen festivals musicals i culturals. A més a més, aquesta última secció va reforçada per l’apartat de “Los Conciertos de Ràdio 3” que inclou vídeos dels concerts de diferents grups promocionats per l’emissora. Caldria afegir que en tots els casos, el retorn a la pantalla d’inici és fàcil, ja que es pot efectuar a través de la capçalera.
Ràdio 3 és una d'emissora de ràdio espanyola que pertany a la cadena pública Ràdio Nacional d'Espanya dirigida per Tomás Fernando Flores. Tots els programes de la cadena, que se centren fonamentalment en l’actualitat musical i altres aspectes 14 culturals, són conduits per diferents professionals com per exemple Hoy empieza todo, conduit per Ángel Carmona i Marta Echeverría, Fluído Rosa, dirigit per Rosa Pérez, La libélula, per Juan Suárez o Fallo de Sistema liderat per Santiago Bustamante.
El model de negoci i finançament de Radio 3 es va canviar al novembre de 2009 quan el Govern va aprovar una nova llei de finançament de RTVE, on es troba inclosa Radio3, que eliminava els anuncis publicitaris a l'entitat. Per tal de contrarestar aquesta nova mesura, es van aplicar des de RTVE noves taxes sobre els operadors de televisió privats i les companyies de telecomunicacions. A més, l’Estat és qui finança el mitjà de manera pública. A continuació es pot veure un gràfic sobre l’evolució dels ingressos de RTVE.
Font: ara.cat. Gràfic sobre l’evolució dels ingressos totals a RTVE.
Pel que fa a la multimedialitat de la qual es componen RTVE, és molt completa.
Per una banda, trobem hipertext en el menú de la pàgina principal, al logo, a l’espai de programació que et vincula als podcasts del programa, entre altres. Es troba vertebrat també a partir d’abundants imatges que acompanyen a totes les notícies i articles de la pàgina, però els recursos multimèdia que la caracteritzen principalment són els àudios, ja que a cada notícia i enllaç en podem trobar un.
Quant a la tipologia segons Berenguer, Radio3 segueix una estructura indexada; des dels blocs temàtics presentats a la pàgina principal l’internauta pot accedir a les notícies i un cop en aquests enllaços, pot retornar a la pàgina inicial. Si bé, la navegació a la pàgina no és seqüencial.
15 Per una altra banda, no trobem indicis d’hipervincles, ja que no aprofita gaire el recurs del text i tots els elements s’obren en la mateixa pàgina de navegació. Tot i no utilitzar gaire la textualitat, el cibermitjà es promociona a partir de les xarxes socials d’una manera molt visual amb el títol de “Síguenos” al final de la pàgina d’inici.
A més a més, consta d’una pestanya al lateral de la pàgina que t’acompanya quan descendeixes. Està destinada a la cerca avançada (simbolitzada amb una lupa) al mateix mitjà.
Com a últim aspecte a analitzar, podem veure que el cibermitjà ofereix als seus usuaris la possibilitat de participar mitjançant les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, Google+, YouTube) a més a més del mapa de freqüències, la possibilitat de descarregar-te l’app al dispositiu mòbil i d’escoltar-los en HQ (high quality). A través de Facebook, Twitter, Instagram, Google i/o Youtube, el mitjà proporciona l’opció als internautes de posar-s’hi en contacte i compartir les seves opinions respecte les plataformes de la corporació. No obstant això, Radio 3 no consta de cap apartat que permeti a l’usuari afegir comentaris específics de cada article o publicació.
En definitiva, podem afirmar que es tracta d’un cibermitjà articulat en base a àudios de qualitat, ja que tant el seu disseny com la seva funcionalitat són adequades i responen a les exigències de l’usuari d’avui dia. A més a més, la velocitat de descàrrega dels recursos, tant dels àudios com dels podcasts com dels diferents enllaços que presenta és ràpida.
16 5. CAPÇALERES ES CONFONGUIN AMB UNA INTENCIÓ PERIODÍSTICA 5.1. CAPÇALERA 1 La capçalera seleccionada pertany al blog Viatjar de Valent (http://www.viatjardevalent.com/). Es troba creat i dirigit per dos germans, Pau i Irene Klein, ambdós bloggers i viatgers. Es consideren uns apassionats al món dels viatges i alhora aficionats a la muntanya i a l’esport a l’aire lliure en general.
L’Irene ara viu a Manheim (Alemanya) i vol aprofitar per conèixer i compartir l’entorn a posteriori. La seva intenció primordial en aquest espai web és compartir les seves experiències viatgeres tal com les perceben.
Si bé, es tracta d’una capçalera que introdueix la pàgina d’un blog que abasta la temàtica dels viatges i vol donar consells i a la vegada il·lustrar el contingut per mitjà de fotografies.
Aquest blog presenta una estructura periodística a simple vista: es troba constituïda a partir d’articles referits a destins de viatge acompanyats de varis imatges i/o vídeos.
S’ofereix a l’internauta la possibilitat de filtrar la seva cerca per destins i així facilitar el recorregut i l’ús del web. L’estructura és senzilla ja que, pretén facilitar la cerca a l’usuari a partir de categories, cerca avançada, temes, etiquetes i comentaris. La part inferior de la capçalera consta d’un desplegable de seccions que dóna pas a l’espai on apareixen publicats els articles. Les seccions es troben dividides de la següent manera: portada, “qui som”, “contacte” i els cinc continents per tal que l’usuari pugui seleccionar el territori on es vol dirigir ja des de bon començament. Per altra banda, l’internauta que és seguidor del bloc pot afegir comentaris a peu d’article tot expressant el seu parer respecte un article determinat.
No obstant això, el blog presenta distints indicis que fan evidència de la negativa de contingut periodístic. El primer d’ells, recau en la tasca dels autors: no són periodistes de professió i a més a més deixen clara i definida la seva intenció en el 17 mateix blog a l’apartat “Qui som”. En segon lloc, els articles que comparteixen són firmats des de la primera persona amb matisos subjectius. En tercer i últim lloc, la capçalera presenta un format informal i discret, considerablement allunyat del què seria una capçalera plenament periodística. Així doncs, podem afirmar que es tracta de comunicació d’oci sense ànim de lucre. Tot i així, el fet que s’hi publiquin articles aparentment periodístics pot generar que alguns usuaris caiguin en l’error de pensar que aquesta pàgina és tracti d’un cibermitjà periodístic.
18 5.2. CAPÇALERA 2 La capçalera seleccionada pertany a un blog que porta per nom El crit dels refugiats (https://elcritdelsrefugiats.wordpress.com/). Alberto del Pozo n’és el seu autor, un professor jubilat i ex treballador de l’Administració educativa de la Generalitat de Catalunya. Cal afegir que Del Pozo és voluntari de Càritas i també dedica una part del seu temps a llegir les notícies i les peces periodístiques que parlen sobre el tercer món. Aquests escrits l’han conscienciat molt, de manera que ha decidit crear El crit dels refugiats per publicar les notícies que s’escriuen als diaris sobre el drama i la tragèdia dels refugiats. El bloc és l’espai on ha decidit comentar-les i compartir-les per a tots els seus seguidors internautes.
Parlem d’una estructura pobra i senzilla, ja que es tracta d’un wordpress (programa per crear blocs fàcilment i eficaçment). Així doncs, també resulta senzilla per als usuaris que hi naveguen. Consta de dos grans apartats: una pàgina inicial amb les últimes publicacions de l’autor i una petita secció on Del Pozo explica qui és i la finalitat d’aquest blog des d’una voluntat personal. A la part dreta de la pantalla, el cibernauta pot observar les entrades classificades segons el mes de publicació, una part per fer-se’n seguidor i, finalment, una sèrie d’enllaços que redirigeixen a l’usuari a pàgines relacionades amb el tercer món, el voluntariat i la tragèdia dels refugiats. L’usuari que és seguidor del bloc pot afegir comentaris a peu de pàgina tot expressant la seva opinió sobre cadascun dels relats de l’autor.
Tot i l’estreta relació que el bloc té amb el periodisme – ja que l’autor recull notícies de diaris i les publica, tot destacant-ne idees principals i afegint opinió personal – no es pot considerar un cibermitjà. En primer lloc, l’autor no és un periodista, és un professor retirat que té habilitat per escriure i li per interès personal escriu sobre un tema determinat, així que dedica part del seu temps lliure a l’actualització d’un bloc. En segon lloc, del Pozo no guarda la intenció de dissenyar peces periodístiques, ja que tant sols es basa en extreu-re fragments de les notícies que es publiquen diàriament als mitjans de comunicació i n’extreu conclusions, idees i afegeix comentaris. Per tant, aquesta no és la feina pròpia d’un cibermitjà periodístic.
19 Tot i així, el fet que en el seu bloc apareguin noticies que sí que són periodístiques (extretes dels mitjans de comunicació) pot provocar que alguns cibernautes cometin l’error d’assimilar la pàgina amb un cibermitjà.
20 5. ANÀLISI D’UN DOCUWEB El docuweb assignat s’anomena “Detrás del Paraíso” elaborat per Diario.es (http://detrasdelparaiso.eldiario.es/). Es tracta d’un docuweb que té com a finalitat orientar els usuaris per a realitzar viatges a Tailàndia, Zanzíbar i/o la República Dominicana.
La pàgina s’obre amb una imatge d’una palmera que ocupa la totalitat de la pantalla.
És en aquesta mateixa pantalla que s’hi desplega una pestanya amb el títol del docuweb: Detrás del paraíso. Només començar apareix un text que introdueix els objectius i les finalitats de la web plantejant a l’usuari diferents preguntes alhora que l’apel·la i l’incita a començar un viatge en els destins proposats. Finalment, es proposa a l’internauta a jugar un joc que tindrà premi final. Let’s start! Si optem per començar el recorregut, es desplega un espai-pantalla que proposa a l’usuari tres destins diferents: Tailàndia, Zanzíbar i la República Dominicana.
L’internauta pot escollir entre les tres opcions.
21 Si optem per Tailàndia, enllaça amb la reproducció immediata d’un vídeo. Hi podem observar un aeroport i els núvols que contemplaríem des de l’avió per transmetre a l’usuari la sensació que ja ha començat a viatjar. A la part inferior dreta de la pantalla apareix una icona (+) que dona lloc a dos oracions breus que et proporcionen informació sobre la distància, el canvi d’horari, curiositats i el nombre d’habitants. A continuació, a partir d’una fletxa disposada a la dreta del vídeo, l’usuari pot desplaçarse cap a imatges fixes acompanyades d’un text que recull idees generals del país (nombre de turistes que acostumen a acostar-s’hi, dades històriques, etc.) sobre Tailàndia. Un cop vistes aquestes fotografies, l’internauta pot iniciar l’histograma. La primera pestanya que es desplega es tracta d’un joc interactiu que proposa a l’usuari ordenar 5 països segons la procedència de turistes que visiten més Tailàndia. En acabar el joc, el sistema t’informa de la puntació (nombre de respostes correctes i/o incorrecte) i tot seguit, et permet passar de pestanya.
A partir d’aquest moment, el sistema va reiterant el mateix procés i organització dels elements i recursos web (tornen a aparèixer imatges fixes en la totalitat de la pantalla).
A continuació, et proposa un altre repte interactiu: una sopa de lletres. Un cop completada, t’explica detalladament el significat de cadascun dels mots de la sopa de lletres (mots propis i autòctons i per tant, representatius del país). Seguidament, apareix una altra imatge i et proposa veure una entrevista. Es tracta d’una entrevista sobre com ha afectat el turisme a Tailàndia. Cal dir però, que cada activitat que et proposa també t’ofereix l’opció de saltar-te-la. A continuació, els internautes poden realitzar un qüestionari sobre el contingut explicat a l’entrevista anterior. Aquest procés es produeix dos vegades. Tot seguit, tornen a aparèixer imatges en moviment a causa d’un zoom molt lleuger i amb música de fons. Torna a proposar una activitat a l’usuari, aquest cop, un memory d’imatges de bars i pubs tailandesos. A continuació, ens topem davant una sèrie d’entrevistes amb els seus respectius qüestionaris. Aquesta allau de recursos finalitzen amb imatges fixes de paisatges tailandesos, de nou.
Tornen a aparèixer més entrevistes i qüestionaris. Si bé, apareix un vídeo d’un 22 autòcton tailandès acompanyat de seqüències que mostren la riquesa paisatgística tailandesa, poblats de la zona, etc. El viatge acaba amb més entrevistes amb els seus pertinents qüestionaris per tal de completar un estudi ampli i verídic sobre el territori amb la finalitat que l’usuari pugui adquirir referències bàsiques sobre la ideologia, la gent, la cultura, la política, la història, curiositats, [...] del país.
Durant tot aquest procés que ens proposa Detrás del paraíso, cada vegada que s’accedeix d’un bloc de contingut a un altre, la música de fons canvia. A més a més, a la part superior de la pàgina hi ha una línia de punts que permeten a l’internauta saltar d’una pàgina a una altra més ràpidament. Els dos països restants que proposa eldiario.es per a visitar, Zanzíbar i la República Dominicana, compten amb la mateixa dinàmica de descoberta que l’esmentada anteriorment de Tailàndia.
No obstant això, cal afegir que no hi ha existència d’un retorn fàcil a la pàgina d’inici.
Cada vegada que l’usuari vol canviar de país per descobrir cal que torni a accedir a la pàgina d’inici insertant-la al navegador. Aquest docuweb s’estructura per mitjà de “viatges” que l’usuari pot realitzar virtualment a través d’una interacció configurada per entrevistes, jocs interactius, fotografia i vídeos de 360º elaborats pel propi mitjà. Per tant, podem afirmar que Detrás del Paraíso presenta un alt grau de multimedialitat amb abundància de recursos multimèdia.
Aquest docuweb és de caire informatiu i d’ajuda a l’internauta. A l’inici, podem veure una pestanya a la part inferior dreta que et redirigeix als crèdits. A continuació, podem observar l’autoria del mitjà.
23 El model de negoci d’aquest docuweb és d’autofinançament amb l’ajuda de l’European Parliament Centre and the Innovation in Development Reporting Gran Programme. No hi apareix publicitat ni patrocinadors. Tampoc demanen ajuda econòmica a l’usuari però si que se’ls ofereix la possibilitat de subscriure’s al diari (tot i que no té res a veure amb el docuweb en sí mateix).
Els continguts que tracta els he mencionat anteriorment: giren entorn tres països i la seva respectiva informació bàsica per als turistes. Les peces que presenta van dirigides a un públic heterogeni, més concretament, a futurs turistes que s’interessin per viatjar als països dels quals informa el docuweb. Pel que fa a les peces en sí, el docuweb es vertebra a partir de tres blocs de continguts que es plantegen els usuaris com un recorregut, un viatge. Tots els elements i recursos que presenta el mitjà en cadascun dels seus tres blocs de contingut són d’elaboració i producció pròpia. Tot i que cal dir que per redactar tot el que és text han begut d’altres fonts informatives que s’expliciten en un document extern cap al qual l’usuari pot accedir.
No obstant això, no podem parlar de temporalitat perquè com a docuweb no es tracta res més que d’un estudi penjat al cloud en un espai pantalla virtual que s’ha generat de forma interactiva. Per tant, el contingut no s’ha actualitzat perquè es tracta d’un material molt recent, de manera que no podem saber si no ho faran en un futur. Per altra banda, com a proposta es podrien actualitzar alguns detalls de contingut considerant que es parla de dades històriques i curiositats generals.
Si bé, sí que podem parlar d’una estructura seqüencial i d’una tipologia lineal perquè es tracta d’una arquitectura de camí fix i únic sense retorn a la pàgina inicial. Hi ha absència de links semàntics ni hipervincles durant el recorregut interactiu. Tampoc apareixen etiquetes ni cerca avançada. Ara bé, es compon d’un grau d’interacció baix ja que tan sols permet als internautes compartir els continguts a les xarxes socials Facebook i Twitter.
Tots els passos són molt lògics. Al mateix temps, resulta còmode, atractiu i fàcil per a l’usuari. És impossible perdre’s, ja que tots els elements es troben perfectament ordenats, jerarquitzats, organitzats i disposats. La velocitat de lectura va a ritme de l’internauta, a excepció dels vídeos i entrevistades gravades, de manera que tot es troba del tot adaptat a qualsevol tipus de visitant del portal.
24 ...

Comprar Previsualizar