Tema 1: Introduccio (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ingeniería Informática - 4º curso
Asignatura Infraestructura i tecnologia de xarxes
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: INTRODUCCIÓ Arquitectura de xarxes Objectiu: reducció de la complexitat de disseny de la xarxa.
Solució: organització en capes o nivells (cada una construïda sobre la inferior).
• • • • Cada nivell te com a propòsit oferir serveis als nivells superiors.
Cada nivell ignora els detalls d'implementació real dels serveis.
El nivell n d'una màquina manté una conversa amb el nivell n de l'altra El Protocol de la capa n es un conjunt de regles i convencions que es segueixen: “acord” Conceptes La comunicació entre parells o iguals (peers), es fa mitjançant un protocol Entre cada parella de capes adjacents hi ha una interfície.
• • • • • La interfície defineix el conjunt d'operacions i serveis que el nivell inferior ofereix al superior.
Capes + protocols --> Arquitectura de xarxa Llista de protocols utilitzats per un sistema --> Pila de protocols Comunicació virtual (horitzontal): protocols i capçaleres que s'afegeixen a cada nivell.
Comunicació real (vertical): a través de les interfícies, fins a la capa física.
Els nivells poden oferir dos tipus de serveis als nivells superiors: • Servei orientat a connexió: ◦ Model telefònic ◦ establiment, transmissió, alliberament ◦ Bits rebuts en l'ordre en què s'han enviat ◦ alguns casos: negociació de paràmetres • Serveis sense connexió: ◦ Model de correus ◦ cada missatge porta l'adreça completa del destinatari ◦ missatges encaminats de forma independent Cada servei es pot caracteritzar per una qualitat de servei: • • • • Serveis confiables que mai no perden dades: ◦ Reconeixements (sobrecàrrega i retards) --> orientat a missatges o a bytes Servei per enviar un únic missatge amb probabilitat alta d'arribada: ◦ servei sense connexió no confiable (sense confirmació de recepció) --> servei de datagrames Servei sense connexió amb confirmació de recepció: ◦ servei de datagrames amb confirmació Servei de petició/resposta: ◦ datagrama amb la petició i datagrama amb la resposta (model client/Servidor) Un servei s'especifica formalment com un conjunt de primitives, que depèn del tipus de servei proporcionat, per exemple per un servei orientat a la connexió simple: Si la pila de protocols està implementada al SO, llavors les primitives són crides al sistema.
Les crides a les primitives provoquen accions en les entitats de nivell inferior i en alguns casos l'intercanvi de dades entre les entitats que es comuniquen.
SERVEI: conjunt de primitives que ofereix un nivell al que hi ha per sobre. (operacions que es fan, però no com) PROTOCOL: conjunt de normes que governen el format i el significat de les unitats de dades (trames, paquets, missatges) intercanviades entre entitats parelles dins d'una capa.
Models de referència Model de referència OSI • Els protocols associats no s'utilitzen.
• Model general i vàlid per entendre el concepte d'arquitectura i les funcions a tenir en compte a cada nivell.
• Definició del model i implementació posterior dels protocols.
OSI: Interconnexió de sistemes oberts.
Application: Permetre accés als recursos de la xarxa.
Presentation: traduir, xifrar, i comprimir les dades.
Session: establir, gestionar i finalitzar sessions.
Transport: proporciona lliurament fiable process-to-process, entrega de missatges i recuperació d'errors.
Network: per moure els paquets des de l'origen a la destinació, per proporcionar interconnexió.
Data link: per organitzar els bits en trames, per proporcionar un lliurament hop-to-hop Physical: per transmetre bits sobre un mitjà, proporcionar les especificacions mecàniques i elèctriques.
L'arquitectura d'internet – TCP/IP • Conjunt de protocols molt utilitzats.
• Model, en si, no gaire utilitzat.
• Conjunt de protocols agrupats per formar el model.
Model utilitzat a la xarxa INTERNET. Amb l'objectiu de la connexió de múltiples xarxes de tipus diferents.
Nivell d'aplicació: • Conté tots els protocols d'alt nivell.
• Proporciona la comunicació entre processos o aplicacions.
• Protocols: TELNET, FTP, SMTP, DNS, HTTP...
Capa de transport: • Dissenyada per permetre que les entitats parelles en els nodes origen i destinació portin a terme una conversa.
• TCP: Protocol de control de la transmissió ◦ Protocol orientat a la connexió que permet que un flux de bytes originat en una màquina es lliuri sense errors a la destinació.
◦ Fragmentació del flux de bytes en segments.
◦ Control de flux.
• UDP: Protocol de datagrames d'usuari ◦ Protocol sense connexió en què no es pot confiar, per a aplicacions que no necessiten l'assignació de seqüència ni el control de flux.
◦ Per a consultes petició/resposta simples.
◦ Aplicacions en què el lliurament ràpid és més importat que la fiabilitat.
Capa Internet: • base de tots els serveis d'Internet.
• Objectiu: permetre als nodes la transmissió de paquets en qualsevol xarxa i que viatgin de forma independent fins a la destinació (que pot ser una xarxa diferent) • servei de transmissió de datagrames sense connexió.
• No es garanteix l'arribada dels datagrames (ni l'ordre) • es defineix un format de datagrama i un protocol (IP, Internet Protocol) • Consideracions importats: encaminament dels datagrames i evitar la congestió.
...