TEMA 20. MEIOSI. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 91
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con el docente Lleonard Barrios.

Vista previa del texto

BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 20: Meiosi.
La meiosi  és un tipus de cicle cel·lular especialitzat que redueix el nombre de cromosomes a la meitat, originant cèl·lules filles haploides. En plantes i animals, la meiosi es du a terme a l’hora d’obtenir cèl·lules gamètiques essencials per la reproducció sexual. Són les cèl·lules germinals les que realitzen la meiosi per obtenir gàmetes haploides.
Comparació mitosi – meiosi  A diferència de la mitosi, la meiosi suposa la divisió d’una cèl·lula parental diploide a dues descendents haploides, de manera que cadascuna de les cèl·lules filles només conté una parella de cromosomes homòlegs dels que hi havia al progenitor diploide. Aquesta reducció en el número de cromosomes es realitza mitjançant dues rondes consecutives de divisió nuclear i cel·lular, però només amb una ronda de replicació del DNA.
En canvi, a l’igual que la mitosi, la meiosi 1 comença després de finalitzar la fase S i de que els cromosomes parentals s’hagin replicat per produir cromàtides germanes idèntiques. No obstant, a la meiosi 1, els cromosomes homòlegs s’emparellen els uns amb els altres i després es segreguen en cèl·lules filles diferents i les cromàtides germanes resten unides, per tant, s’obtenen cèl·lules filles que contenen un únic cromosoma. Després es produeix la meiosi 2, que es on es separen i segreguen en diferents cèl·lules filles, de tal manera que s’obtenen com a resultat 4 cèl·lules filles haploides amb una sola còpia de cada cromosoma. L’aparellament de cromosomes homòlegs després de la replicació del DNA permet la recombinació entre els cromosomes d’origen patern i matern, que es produeix freqüentment. Aquesta és la base de la variabilitat genètica.
Profase 1  A la meiosi, la profase és molt més llarga que a la mitosi, i es diferencia en diferents etapes (5) en funció de la morfologia que presenten els cromosomes:  Leptotè: els cromosomes duplicats es comencen a condensar.
 Zigotè: els cromosomes homòlegs es comencen a unir a través de sinapsis pel complex sinaptimenal.
 Paquitè: la sinapsis està completa i és en aquest instant quan es poden haver produït, o no, els creuaments entre cromosomes homòlegs.
 Diplotè: s’observen els quiasmes clarament. El complex sinaptimenal comença a desaparèixer.
BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB  Diacinesi: l’embolcall nuclear es comença a fragmentar. Els cromosomes homòlegs resten units només pel quiasma. Es formen els cinetocors i s’entra metafase.
a la Quan els microtúbuls estirin els cromosomes pel cinetocor, es produirà el trencament del generant-se quiasma així la recombinació.
El complex sinaptimenal  comença durant l’etapa de zigotè. És una estructura proteica que es forma al llarg dels cromosomes aparellats provocant l’inici de la sinapsis, a mode d’associacions molt estretes.
Aquest complex manté els cromosomes homòlegs estretament units i alineats l’un amb l’altre durant el paquitè .
Durant el paquitè és quan es formen els entrecreuaments, provocant la recombinació, i quedant units per la zona anomenada quiasma.
A l’etapa de diplotè desapareix el complex sinaptimenal desassemblant-se, cosa que permet que els cromosomes homòlegs es puguin separar. Tot i això els cromosomes homòlegs queden units fins l’anafase, pels quiasmes.
La recombinació  és essencial per la variabilitat genètica , important evolutivament. També és important durant la reparació del material BIOLOGIA CEL·LULAR 1º CURS BIOLOGIA Tania Mesa González UAB genètic danyat. Les molècules de DNA es recombinen mitjançant trencaments i unions. La recombinació es pot produir de diferents formes i en diferents zones dels cromosomes:  Reparació de trencaments de doble cadena: la radiació i alguns agents químics indueixen trencaments de doble cadena al DNA. Aquestes estructures poden reparar-se per recombinació homòloga amb un cromosoma intacte, permetent la restauració de la seqüència original del DNA. En canvi, si no es produeix aquesta lectura del cromosoma intacte, els extrems de la molècula poden trencada unir-se directament significant la pèrdua de bases al voltant del punt danyat. Per sintetitzar les regions trencades s’utilitza de nou, un cromosoma homòleg no danyat. Les cadenes trencades són digerides pel complex Mre11 nucleasa en direcció 5’ 3’. A continuació les cadenes senzilles envaeixen les cadenes del cromosoma homòleg per aparellament de bases. En aquest punt, els espais de les cadenes digerides són restaurats mitjançant la síntesi de reparació i segellats mitjançant lligació i donant lloc a una unió de Holliday doble. Aquestes unions de Holliday es poden, o no, desplaçar cap als extrems. Ho facin o no, seran tallades, produint-se així, la recombinació.
 Elecció de còpia: la recombinació es produeix durant la síntesi de les molècules filles de DNA. La replicació del DNA comença amb un motlle de d’una cadena de DNA parental i després canvia a la segona cadena parental, donant com a resultat la síntesi de DNA recombinat que conté seqüències homòlogues d’ambdós progenitors.
 Trencament i unió: la recombinació es produeix com a resultat de trencar i unir creuadament les dues cadenes parentals del DNA.
BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB  Recombinació homòloga mitjançant complementarietat de bases: els DNA parentals es trenquen en llocs no coincidents, intercanviant-se les regions de cadena simple mitjançant l’aparellament de bases amb seqüència homòlogues. El resultat és una regió heterodúplex, en la que les dues cadenes de DNA deriven de molècules parentals diferents. Utilitza el model de Holliday, que diu que els talls de cadena simple s’introdueixen en la mateixa posició en ambdues cadenes paternes . Després, aquesta unió de Holliday pot trencar-se directament formant dos heterodúplex no recombinants, o pot experimentar dues rotacions de 180º i després trencar-se obtenint-se una estructura d’heterodúplex recombinant.
...