La realització de productes audiovisuals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Profesor M.G.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

La realització de productes audiovisuals 2014-2015 LA REALITZACIÓ DE PRODUCTES AUDIOVISUALS Realització amb una diverses càmeres Realització amb una càmera Motius - Rodatge o enregistrament discontinu (entrevista petita per un informatiu, projectes de poca durada) - Manca de recursos Producció en dos temps Emissió en diferit Miradamés ubiqua de l’esdeveniment (colocar-se en diferents punts per aconseguir diferents punts de vista, per exemple en un acte) Permet estudiar pla a pla, però cal que algú tingui cursa de les relacions de continuïtat entre les preses (“script”).
Pla máster: el que enregistra tota la activitat des de l’inici fins el final.
Pla inserit: plans que puc introduir per complementar el pla màster.
També es parla de Pla de recurs, imatges d’arxiu.
Realització multi càmera Sistema més habitual en TV.
Permet obtenir, en un sol enregistrament, un programa complet amb una gran varietat visual.
El nombre de càmeres utilitzat és variable, en funció en la complexitat del programa.
Mirada frontal de la situació.
Permet reduir els costos en termes de temps.
Poden emetre’s en directe i en diferit.
Organització de la gravació Planificació Es parteix de l’analisi de l’acció i es disposen estratègicament les càmeres (dibuix de planta).
Cada posició proporciona una sèrie de possibilitats (plants) i cal escolir.
Realització El realitzador, amb les seves decisions, condueix la mirada del telespectador.
Què li agrada veure al telespectador? Què hauria de veure? Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Alberto del Arco García La realització de productes audiovisuals 2014-2015 QUI o QUÈ mostrar: Normalment s’ha de mostrar el protagonista de l’acció i el que està fent.
En alguns moments interessarà mostrar les reaccions a allò que està suceint.
COM: Utilitzarem plans més oberts o tancats en funció del que vulguem comunicar: - Els plans generals serveixen per situar a l’espectador i donar-li informació contextual.
- Els plans conjunt, sencer o mitjos des d’una certa distància .
- Els plans curts, per centrar i implicar l’espectador en allò que està veient.
Juxtaposició: —————————————————————— Simultaneitat: superposició En ambdues comobinacions hi ha ordre: Justaposició: aquest ordre es només temporal.
Simultaneitat es temporal.
El muntatge music-verbal: Sintonia (música) Dades informatives Quadratura: he tingut cura d’una vegada acabada la música afegir la paraula.
Careta.
Creació de identificació i imatge corporativa.
El RACCORD sonor (continuitat) - contingut: la base de la contrucció de el fil conductor, és l’eix temàtic.
rítimic: la adequació de la veu al ritme de la música.
de repetició: la repetició de les paraules, fragments músicals o d’efectes sonors.
d’intensitat: l’adequeació del volum de la veu a la intensitat de la música. També s’ha de tenir en comptre en relació als efectes.
- tonal: l’adequació del to de la veu a la música i/o efectes sonors amb els que s’ha de relacionar.
Transicions sonores o tècniques de muntatge Son generadores de raccord sonor - FADE IN: de 0 a PP lent o ràpid - FADE OUT: PP a 0 - Encadenat (E) —————— sempre en PP - Fos (F) \./ arriba a 3P i entra desde 3P el tema següent.
- Fos encadenat (F/E) X Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Alberto del Arco García La realització de productes audiovisuals 2014-2015 El muntatge audiovisual Seleccionar: Plans Mesura: Durada Ordenar: els plans seleccionats Estructura: la narració, crea temps i l’espai de ficció Efecte Kulechov: va demostrar que l’important es la combinació de plans.
El ritme Com captar l’atracció de l’atenció de l’audiencia Per alguns, és la velocitat a la que s’expressa un locutor. Per altres el trobe en el trencament de la regularitat. Als llenguatges audiovisuals, el ritme és quelcom més.
Estructures rítmiques: a la ràdio Interna al mínim paraula: sil·lava musical -> nota Melòdica A la música la succeció lineal de notes a diferent alçada. Melodia Harmònica contrucció del ritme a la ràdio Patronal Genere o el format Ritme global grau del ritme de cada emissora radiofònica globalment concebuda.
Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Alberto del Arco García ...