1. La cèl·lula i orgànuls (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Biologia cel·lular
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 26/01/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

1. La cèl·lula i orgànuls Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, i totes elles provenen d’una cèl·lula inicial. Hi ha dues teories que expliquen com va aparèixer la primera cèl·lula: - La teoria d’Oparin (1.920) juntament amb l’experiment de Miller  Es van originar aqui, se sintetitzaven a la terra de forma espontània. Hi havia energia elèctrica, volcànica, radiació... tota aquesta energia va ajudar que els compostos inorgànics es transformessin en compostos orgànics.
- La teoria de Haldane → Van venir de fora, els meteorits que queien venien amb compostos orgànics. Venen de l’espai.
La major part de celules utilitzen un sistema co translocational tmabe pot haver una entrada post- translational.
Les primeres cèl·lules que van aparèixer fa 3,6 bilions d’anys (LUCA  últim antecessor comú universal), eren procariotes i anaeròbiques i aconseguien energia a partir de les fermentacions, però quan es van acabar els nutrients van buscar altres maneres d’obtenir energia. Van aparèixer cèl·lules fotosintètiques, que també eren anaeròbiques. Més anys més tard van aparèixer cèl·lules oxigèniques, provocant que s’acumulés oxigen a l’atmosfera, utilitzant CO2, aigua, glucosa i llum.
Característiques cèl·lules procariotes → Aquestes cèl·lules es caracteritzen perquè no tenen nucli diferenciat, petites, la membrana rodeja un únic espai on esta dispers el material genètic, el DNA és circular i amb poques proteïnes, que formen el nuclèol, trobem els mecanismes fotosintètics a la membrana plasmàtica. Es divideixen per divisió cel·lular.
1.
Eubacteris: Les que es troben dia a dia 2.
Arqueobacteris: Els podem trobar en indrets extrems, on hi ha concentració molt gran de sal, metà...
Diferencies entre procariotes i eucariotes Les dues posseeixen membrana cel·lular, però la cèl·lula vegetal compte, a més, amb una paret cel·lular de cel·lulosa, que li dóna rigidesa. La cèl·lula vegetal conté cloroplasts, la qual cosa els fa autòtrofs (produeixen el seu propi aliment) i la cèl·lula animal no els posseeix per tant no pot realitzar el procés de fotosíntesi.
Paret cel·lular: la cèl·lula vegetal presenta aquesta paret que està formada per cel·lulosa rígida, en canvi la cèl·lula animal no la posseeix, només té la membrana citoplasmàtica que la separa del mig.
Una vacuola única plena de líquid que ocupa gairebé tot l'interior de la cèl·lula vegetal, en canvi, la cèl·lula animal, té diverses vacúols i són més petites.
Les cèl·lules vegetals poden reproduir-se mitjançant un procés que dóna per resultat cèl·lules iguals a les progenitors, aquest tipus de reproducció es diu reproducció asexual. Les cèl·lules animals fan una reproducció sexual, en el qual, els descendents presenten característiques dels progenitors però no són idèntics a ell.
Les primeres cèl·lules eucariotes, van aparèixer fa aprox 1,6 bilions d’anys, encara no se sap ven be el seu origen però es pensa que una fusió dels dos tipus de procariotes, ja que els gens que controlen el DNA s’assemblen als arqueobacteris i els gens relacionats amb el metabolisme són més semblants als eubacteris.
 Origen del nucli → Teoria cariogenica. Unes bactèries van patir una invaginació de la membrana cel·lular que va envoltar el material genètic, formant així l’embolcall nuclear i el reticle endoplasmàtic. Les primeres eren anaeròbies i vivien de la fermentació.
 Origen dels mitocondris → Teoria endosimbiont. Síntesi de cèl·lules eucariotes amb un bacteri amb capacitat de respirar i amb una doble membrana per no degradar-se al citosol, aquest entra dins la cèl·lula i conviu amb ella fins passar a ser part d’ella però d’una manera independent. Cèl·lula aeròbia  Origen cloroplasts → Es produeix una nova endosimbiosi amb un bacteri fotosintètic i aquest van donar lloc als cloroplast.
Proves que donen suport a la teoria endosimbiòtica: - Similituds en grandària, forma, organització i reproducció - DNA i maquinària de síntesi proteica pròpia - Doble membrana - Existència d'eucariotes sense mitocondris o cloroplasts (Giardia lamblia) - Relacions endosimbionts en l'actualitat (Pelomyxa Palustris) - RNAr de cloroplasts similar al de cianobacteris CÈL·LULA EUCARIOTA - Nucli: Normalment es troba al centre de la cèl·lula en el cas de les cèl·lules animals, i desplaçada a la perifèria en el cas dels vegetals. Té dues membranes (nuclear externa i nuclear interna) separades per un espai perinuclear, l’intercanvi és fa a partir d’uns porus nuclears. Protegeix DNA i l’aïlla. També separa la replicació i la transcripció de la traducció (que té lloc al citoplasma).
- Reticle endoplasmàtic: Es tracta d’una continuació de la membrana nuclear externa. Connecta el nucli amb l’aparell de Golgi. Tipus:  Llis → No té ribosomes i està especialitzat en el transport cel·lular i la síntesi de lípids.
 Rugós → Té ribosomes adherits els quals sintetitzen proteïnes que aniran cap al aparell de Golgi.
- Aparell de Golgi: Estructura formada per cisternes, reb les proteïnes i els lípids i els classifica, processa i els envia al material de destí.
- Lisosomes: Petites vesícules que contenen enzims hidrolitics i es dediquen a degradar i reciclar macromolècules. La seva funció es digerir els aliments i destruït les substàncies de rebuig.
- Mitocondris: Tenen DNA propi, generen la major part d’energia necessària per la cèl·lula mitjançant la oxidació de proteïnes i àcids grassos.
- Peroxisomes: Tenen a veure amb el metabolisme d’aigua oxigenada.
- Vacúol: Emmagatzemar nutrients i substàncies tòxiques i de rebuig, regula la pressió osmòtica.
- Citosol: Medi aquós del citoplasma, emmagatzema substàncies de reserva, síntesi i modificació de proteïnes...
- Matriu extracel·lular i unions: Manté unides les cèl·lules que formen teixits, dóna consistència, elasticitat i resistència a la compressió i a la tracció d’aquest teixits.
...

Comprar Previsualizar