Senyalització i organització del sistema nerviós IV (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Neurobiologia
Profesor L.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 13/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4. Organització i senyalització del sistema nerviós IV Control de l’activitat motora El cervell opera amb plans motors (fa un pla i el segueix). S’anticipa a les situacions. Els plans no son perfectes i s’han de modificar.
  Calen mecanismes per anar “refent” el pla: cal comparar constantment el pla amb la informació sensorial que arriba. Es la informació vertical.
Informació lateral: per refinar els plans motors calen: o els ganglis basals o el cerebel (just al tronc cerebral): acaba d’ajustar els plans La combinació d’aquestes estructures permet fer els moviments del pla.
Ganglis basals Just per sobre del tronc cerebral, a la base del cervell, d’aquí el nom: permeten l’inici del pla.
Inputs dels ganglis basals: rep aferències de tota l’escorça menys auditiva i visual primària. Diu que ja es farà mes endavant. .
Els elements anatòmics i funcionals dels ganglis basals són els següents, que son els 4 ganglis basals (a classe se’ls salta, es faran més endavant):     Estriat o neoestriat (aferències GB): o Caudat o Putamen o Nucleus Accumbens Globus pallidus o paleoestriat o Extern o lateral (connectivitat intrínseca GB) o Intern o medial (output, associada a la PR) Substància negra o Part compacta (projeccions dopaminèrgiques) o Part reticulada (output) Nucli subtalàmic Totes aquestes estructures captaran informació (aferència) la processaran (organització) i l'emetran (eferència). La seva funció és controlar el moviment, no des d'un punt de vista efecte com la medul·la o els parells cranials, si no activitats més complexes ja que per si mateixos no desencadenen moviments, sinó que els coordinen. Tota la informació que "entrarà" i "sortirà" tindrà a veure doncs amb el control i inici del moviment.
Altres elements coordinats que no formen part dels ganglis basals:   Tàlem Escorça motora Les neurones tenen dos tipus d'activitats o sinapsis: la tònica i la fàsica. La tònica és aquella que funciona de manera constant (fotoreceptors, mecanoreceptors de l'oïda) i la fàsica aquella que necessita un estímul desencadenant per transmetre la informació. Els ganglis basals el que tenen és una activitat tònica de inhibició, ja que contínuament inhibeixen el moviment. El moviment actiu, doncs, consisteix en cessar el senyal d'inhibició del moviment.
Per tant, tenen activitat inhibidora, quan s’ha de fer algo es para la inhibició constant que tenen: es desinhibeix i es deixa fer la funció. Reben info de l’escorça i decideixen desinhibir el moviment que normalment esta inhibit. A diferència del cerebel que sol fer senyals excitatòries.
Els pacients de Parkinson, per exemple, tenen molta dificultat per eliminar aquesta inhibició. el un altre element que regularà els nostres moviments és el cerebel, que ens permetrà aportar "finor" i precisió a aquests moviments.
Neurones del caudat i putamen (estriat):  neurones amb espines majoritàriament.
o Per què amb espines? Van apareixent a mesura que ens acostem als humans.
Que tingui espines implica gran complexitat i connectivitat (pot fer moltíssimes sinapsis). Les "espines" a les dendrites són la clau de formar la sinapsis i només es troben en els vertebrats més desenvolupats. Totes les regions que requereixen una connectivitat tenen espines dendrítiques. Les veiem a mesura que ens fiquem en estructures relacionades amb moviments més fins.
o un 95% de les neurones de l’estriat son amb espines ja que carreguen amb moltes connexions i en aquests nivells dels SNC el grau de connectivitat és essencial.
o Son GABAèrgiques (inhibidores) o N’hi ha de dos tipus: las que tenen GABA, dinorfina i substancia P i expressen receptors per la dopamina de tipus D1. HEM DIT A CLASSE LO GRIS?  neurones sense espines: o las grans o de tipus I son les colinèrgiques i representen l’1-2% de les neurones de l’estriat o o les mitjanes o de tipus II utilitzen GABA i altres pèptids com somatostatina i neuropèptid Y es creu que hi ha un tercer tipus Els ganglis basals generen dopamina, un neurotransmissor difús que té gran importància en l'inici de moviment (primer tractament en Parkinson).
Cerebel Molt complex, molt més que els ganglis. Tots els moviments venen refinats pel cerebel.
Sobretot les tasques fines. Representa el 10% del volum de l’encèfal però conté la meitat de neurones de tot l’encèfal: moltíssimes.
Actua sobre els sistemes motors, avaluant les disparitats entre la intenció i l'acció, durant el moviment (coordinació sensoriomotor motora) i la repetició del mateix moviment (millorant i ajustant-lo a la intenció en cada repetició). És a dir, connecta el que és una realitat sensorial amb la planificació del moviment que es vol realitzar. Podríem dir per tant que també té una funció de aprenentatge, si parlem de la seva capacitat de millorar i corregir les repeticions de moviments.
Estructura del cerebel Des d'un punt de vista anatòmic, està unit al tronc de l'encèfal a través dels peduncles, que seran les estructures a través de les quals podran entrar i sortir informació del cerebel.
Té dos hemisferis (bilateralitat, separats per la dermis) i tres regions: HO HEM FET A CLASSE?    Vestíbul-cerebel: és l'única part del cerebel que trobem en espècies menys desenvolupades com els peixos. És per tant la part més arcaica. arriba la informació vestibular (oïda i equilibri), auditiva i visual. Envia informació a aquests sistemes: moviment bàsic, control de l'equilibri.
Espino-cerebel: Dos hemisferis. Arriba la informació de la medul·la espinal i del nervi trigemin (informació sensorial del crani, sobretot cara). participa directament amb l'execució de movimientes, regulant per exemple reflexos de la medul·la espinal a través de projeccions neuronals.
Cervell-cerebel: Dos hemisferis. És el més lateral i el característic del cerebel humà més desenvolupat. Arriba informació del tronc i de la escorça. Emergències a l'escorça que ajuden a refinar els moviments i ens permeten millorar les nostres accions i moviments.
Dins el cerebel tindrem substància blanca (aferències i eferències) i substància grisa (nuclis de neurones).
Organització cel·lular del cerebel Distingim primerament entre escorça (exterior) i medul·la (interior). En l'escorça ens trobem amb tres capes, en aquest ordre: la molecular, la de les cèl·lules de Purkinje i la granular. Hi ha molts tipus de cèl·lules en la escorça: estelades, de cistella, Purkinje, Golgi i granulars. Estan relacionades tant amb fibres (paral·leles, musgosas i enfiladisses) com amb glomèruls. A la medul·la trobem oligodendròcits i axons La majoria de les neurones del cervell són granulars, així i tot, laneurona típica, característica del cerebel és la de Purkinje, que forma una monocapa arrededor de la substància gris i són la clau de la circuiteria del cerebel. És un tipus de neurona multipolar * que té entre 80 i 100.000 espines dendrítiques. Té per tant el cerebel una gran capacitat connectiva, ja que pot rebre informació (connectivitat presinàptica) de fins a 100.000 axons neuronals..
Resum: Cèl·lula protagonista del cerebel: neurona de Purkinje. Fan l’activitat integradora del cerebel. Multipolar clàssica. Arbre dendrític que podrà fer unes 100 000 sinapsis. Altíssima capacitat de computació, al contrari que una pseudounipolar. Tenen moltes espines. Cerebel connectat amb nuclis del tronc cerebral que connecta amb àrees superiors i inferiors: rep tota la info sensorial. Refina tots els plans motors que fem.
Les capes de l’escorça cerebral Es una regió cerebral molt ben organitzada: en capes i en columnes. Les columnes tenen a veure amb el tipus de informació que processen (ho farem mes endavant amb detall). Te concretament 6 capes que reflecteixen el tipus de poblacions neuronals: la mes externa es la 1 i la mes interna la 6.
1. capa I molecular. Poques neurones però importants. Fonamentalment axons i dendrites procedents de neurones situades en capes més profundes.
Algunes cèl·lules estelades.
2. capa II granular externa: neurones granulars. 2 grans tipus de N a escorça granulars (interneurones) i piramidals (executores) 3. capa III piramidal externa: neurones piramidals. Les altres grans protagonistes.
somes amb estructura piramidal: 4. capa IV granular interna: les neurones més abundants són les neurones estelades. Aferencies talàmiques.
5. piramidal V interna. Soma mes gran que les de la capa 3. S’hi troben les neurones més grans de l’escorça són piramidals grans.
Projecten a regions subcorticals (tàlem, tronc, medul.la) i a d’altres àrees corticals 6. capa VI multiforme: la menys coneguda. És una capa amb diferents tipus de neurones, per això s’anomena polimòrfica Son 6 capes de substancia gris. La resta substancia blanca.
Especialització regional de l’escorça cerebral: Sempre ens trobarem aquestes 6 capes, però en funció de la regió el gruix de les capes varia. El gruix depèn del tipus de informació. A l’escorça motora la capa 5 esta molt desenvolupada però la 4 es mes prima. Al contrari que la capa sensorial.
Lʼescorça motora, té la capa V molt desenvolupada i acostuma a ser més gruixuda. En canvi la capa IV és més prima.
En lʼescorça sensorial la capa IV és més gruixuda, y en canvi la V està menys desenvolupada.
En algunes zones com lʼescorça visual, en aquesta capa seʼn distingeixen tres subcapes.
A l’escorça li arriben inputs de tot arreu: ganglis basal, base encèfal, tronc cerebral...
Distingim 2 grans tipus de sinapsis entre les principals neurones piramidals i granulars:   sinapsis efectores: acoblades a receptors ionotròpica glutamat i GABA, que tenen efectes directes en l’activitat elèctrica.
sinapsis difuses: surten del tronc cerebral (locus cerulius, rafe) NT que regulen activitat de les sinapsis, serotonina, dopamina... NT modulen les propietats elèctriques regulades directament per les sinapsis inotròpiques.
Les neurones piramidals són aquelles que diferencien el nostre cervell del d'altres animals (Són exclusives de vertebrats superiors). Les trobem a l'escorça, a l'hipocamp, etc.
És característica doncs de funcions cognitives superiors. Encara que són similars a trets generals, les piramidals de l'escorça no són idèntiques a les de l'hipocamp. En tots els casos, el soma és triangular i l'arbre dendrític molt desenvolupat, i distingim una dendrita principal o apical, molt més gruixuda que la resta i a partir de la qual sorgeixen ramificacions. Els tipus de neurones piramidals dels distingirem precisament per les seves diferents ramificacions: les de l'escorça solen tenir una dendrita principal més lliure que ramifica a final, les de l'hipocamp estan totalment ramificades. Tindrem més unes dendrites basals que mantenen connectivitat a nivell del soma. Un cop més, seran neurones amb moltes espines dendrítiques (10.000 + o-), ja que es requereix una gran connectivitat.
A més de les neurones piramidals, hi ha interneurones de diverses classes. Els neurotransmissors predominants en l'escorça són el Glutamat en el cas de les piramidals i el GABA en el de les interneurones.
Resumint, els elements cel·lulars de l'escorça són: neurones corticals (de projecció - piramidales- i interneurones), fibres (eferents i aferents) i glia (astròcits, oligodendròcits microglia). L'escorça està irrigada, de manera que trobarem gots i capil·lars sanguinis.
Resum: Les piramidals estan plenes d’espines, exemple de neurona de la intel·ligència. Unes 10 000 espines dendrítiques, pot rebre unes 10 000 sinapsis. Tipus de neurones piramidals en funció don estan son una mica diferents.
...

Tags:
Comprar Previsualizar