04.1. FA: Presentació clínica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Malalties cardio-nefrològiques
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/04/2016 (Actualizado: 26/04/2016)
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   4.1.  Fibril·lació  Auricular  (FA)   La  fibril·lació  auricular  (FA)  es  caracteritza  per  un  ritme  molt  baix  i  irregular  en  l’aurícula  que   condueix  al  ventricle  de  manera  irregular.       Transcendència  clínica:     -­‐ Arítmia  cardíaca  sostinguda  més  freqüent   -­‐ Implicacions  clíniques  cardiològiques   -­‐ Implicacions  clíniques  extracardiològiques     La  FA  són  múltiples  re-­‐entrades  auriculars  errants  i  caòtiques.  El  diagnòstic  s’estableix  amb  un   ECG:     -­‐ Absència   d’ones   P:   activitat   auricular   molt   ràpida   (>300-­‐400x’)   i   irregular,   tan   en   freqüència  com  en  amplitud  d’ones  f.     -­‐ QRS  similar  al  basal:  ritme  ventricular  irregularment  irregular  i  habitualment  ràpid  <160   bpm.                                   En  l’ECG  la  línia  de  base  està  vibrada  per  ones  f  irregulars  de  baix  voltatge  i  molt  ràpides.  El  QRS   basal   és   estret   i   irregularment   irregular.   La   freqüència   pot   ser   més   o   menys   ràpida   des   de   110x’,   55x’   o   30x’   en   context   d’un   BAV.   També   hi   ha   taquicàrdies   de   QRS   ample   que   són   FA   més   difícils   de  diferenciar  però  la  seva  irregularitat,  sense  seguir  cap  patró,  és  el  que  ens  indica  la  FA.         UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   La  FA  és  l’arítmia  cardíaca  sostinguda  més  freqüent.  Afecta  al  2%  de  la  població  i  >10%  en  adults   ≥80  anys.  Es  preveu  un  augment  significatiu  d’incidència  i  prevalença  en  els  pròxims  50  anys.  La   prevalença  més  alta  en  homes  és  del  21%  en  >84  anys  i  en  dones  del  18%  entre  80-­‐84  anys.     S’associa  a  una  major  taxa  de:     -­‐ Mortalitat:  1,5  en  homes  i  1.9  en  dones.     -­‐ Ictus:  el  20%  de  casos  d’ictus  estan  associats  a  FA.     -­‐ Trombo-­‐embolismes:  la  FA  representa  el  45%  de  les  diferents  fonts  cardio-­‐embòliques,   entre  les  quals  també  destaquen:  IAM,  difunció  ventricular,  estenosis  mitral  i  les  pròtesis   valvulars.     -­‐ IC   -­‐ Menor  capacitat  física     -­‐ Menor  qualitat  de  vida:  és  l’arítmia  que  suposa  més  hospitalitzacions  amb  diferència,  la   segueixen  la  TV  i  inespecífica.         La  fisiopatologia  de  la  FA  és  complexa  i  el  coneixement  que  se’n  té  encara  és  limitat.     Conviuen   varis   mecanismes   fisiopatològics,   la   rellevància   dels   quals   pot   variar   en   funció   del   tipus   de   pacient.   L’arítmia   es   sosté,   en   general,   per   un   mecanisme   de   re-­‐entrada   i   s’agafen   com   a   mecanismes  desencadenants  focus  ectòpics  freqüentment  de  les  venes  pulmonars.     També  hi  intervenen  tan  el  sistema  simpàtic  com  parasimpàtic:     -­‐ Parasimpàtic:   fa   més   curts   els   períodes   refractaris   i   afavoreix   l’activació   dels   focus   d’alta   freqüència  (venes  pulmonars).   -­‐ Simpàtic:  afavoreix  l’aparició  d’ectòpia,  la  cardiopatia  estructural,  esforç  i  estrès.         El   seu   espectre   d’aparició   és   molt   ampli,   des   d’una   pacient   de   35   anys   sense   cardiopatia   estructural  fins  a  un  home  de  73  anys  amb  antecedents  de  HTA,  DM2  i  IC  per  IAM.       Així  doncs,  es  pot  produir  en  dos  contexts  molt  diferents:     -­‐ FA   paroxística:   apareix   en   cors   sans   desencadenada   per   una   ectòpia   auricular   i   sol   finalitzar  espontàniament  al  cap  d’unes  hores  i  dies.     Té   un   origen   predominant   en   les   venes   pulmonars   de   l’aurícula   esquerra.   Hi   ha   uns   recessos  de  múscul  de  l’aurícula  que  entren  a  les  venes  i  aquest  múscul  té  la  capacitat  de   produir  ràfegues  de  taquicàrdia  auricular  que  poden  fer  fibril·lar  l’aurícula.  ECG.   UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean       -­‐ FA  persistent:  característica  de  cors  malalts  (IAM,  cardiopatia)  i  relacionada  amb  l’edat.   Representa  la  majoria  de  les  FA.     Hi   ha   remodelatge   auricular   per:   dilatació,   fibrosis   i   pèrdua   muscular   així   com   alteracions  en  els  canals  iònics.  Qualsevol  petit  desencadenant  indueix  una  FA  sobre  un   substrat   molt   susceptible   que   sosté   l’arítmia   durant   períodes   perllongats,   poden   ser   permanents  (FA  permament),  si  no  es  pot  aturar  per  fàrmacs  o  cardioversió.     Els  factors  més  que  provoquen  el  remodelatge  auricular  són  l’augment  de  la  pressió  i  del   volum   auricular   que   provoquen   canvis   a   nivell   elèctric   (disminució   de   la   velocitat   de   conducció,  escurçament  i  dispersió  dels  períodes  refractaris  i  ectòpia  o  extrasístole)  i  a   nivell  estructural  (fibrosis).       Hi  ha  factors  que  poden  puntualment  desencadenar  una  FA:     -­‐ Distensió  aguda  de  la  paret  auricular   -­‐ Hipertonia  adrenèrgica:  estrès   -­‐ Hipòxia:  crisis  asmàtica     -­‐ Alteracions  hidro-­‐electrolítiques     Els  principals  factors  de  risc  que  afavoreixen  la  FA  són:         UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean     Les  patologies  que  afavoreixen  l’aparició  de  FA:     -­‐ Valvulopaties   -­‐ Cardiopatia  isquèmica     -­‐ Cardiopatia  hipertensiva  (HVE)   -­‐ Miocardiopaties   -­‐ Patologia  pericàrdica   -­‐ Tumors  cardíacs   -­‐ Altres  arítmies:  disfunció  del  nòdul  sinusal,  TPSV   -­‐ Cardiopatia  congènita   -­‐ Cor  pulmonale     Les  situacions  que  poden  puntualment  desencadenar  FA:     -­‐ Alcohol   -­‐ Estrès  quirúrgic:  especialment,  cirurgia  toràcica   -­‐ Pericarditis  o  miocarditis   -­‐ Embòlia  pulmonar   -­‐ Hipertiroïdisme   -­‐ IAM   -­‐ Altres  arítmies:  TPSV,  FLA...     -­‐ SAHS   -­‐ Vagotonia     Les  FA  més  resistents  al  tractament  són  aquelles  que  tenen  més  fibrosis,  segons  va  demostrar  un   estudi  realitzat  a  Utah  en  que  s’estudiava  la  càrrega  de  fibrosis  auricular  a  través  de  RMN.       Els  factors  que  condicionen  l’aparició  de  simptomatologia  en  context  d’una  FA  són:     -­‐ Pèrdua  de  contracció  auricular  que  pot  condicionar  reduccions  de  la  despesa  cardíaca  de   fins  un  10-­‐15%.       -­‐ Resposta  ventricular  irregular  i  amb  freqüència  ràpida.     -­‐ Estasis  sanguini  auricular  amb  origen  de  fenòmens  trombo-­‐embòlics.     UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   Usuari:    marepean   Encara  que  fins  a  un  33%  dels  pacients  són  asimptomàtics,  els  pacients  amb  FA  es  classifiquen   en  funció  de  la  seva  simptomatologia  gràcies  a  la  classificació  de  EHRA:     -­‐ EHRA  I:  sense  símptomes.     -­‐ EHRA  II:  símptomes  lleus,  l’activitat  diària  normal  no  està  afectada.     -­‐ EHRA  III:  símptomes  greus,  l’activitat  diària  normal  està  afectada.     -­‐ EHRA  IV:  símptomes  incapacitants,  s’interromp  l’activitat  diària  normal.       El   símptoma   més   predominant   són   les   palpitacions   (40%),   seguides   per   taquicàrdia   (15%),   dispnea  (14%),  angina,  mareig,  astènia,  cansament,  inquietud,  suor  o  síncope.       En   funció   de   la   presentació   clínica,   de   l’episodi   de   FA   diagnosticat   per   primera   vegada,   es   distingeixen  4  tipus  de  FA  que  són  seqüencials  (evolucionen  en  el  temps):     -­‐ FA  Paroxística  ≤48h  o  fins  a  una  setmana.     -­‐ FA  Persistent  >7  dies  o  requereix  cardioversió   -­‐ FA  Persistent  de  llarga  duració  (>1  any)   -­‐ FA  Permanent:  acceptada.  Depèn  de  la  decisió  del  metge.           En   l’avaluació   d’un   pacient   amb   FA   s’han   de   complir   en   tots   els   pacients   les   següents   exploracions:       UNYBOOK                                http://unybook.com/perfil/marepean   -­‐ Història  clínica  i  exploració  física     -­‐ ECG:  prova  diagnòstica  de  la  FA   -­‐ Rx  tòrax   -­‐ Analítica  general:  per  a  valorar  possibles  causes  tiroidees  de  la  FA   -­‐ Ecocardiograma  trans-­‐toràcic   Usuari:    marepean   A   més   a   més,   s’ha   de   valorar   si   són   necessàries   altres   proves   com:   Holter,   ergometria   o   un   ecocardiograma  transtoràcic.       ...