El control en la aplicación del Derecho Comunitario por el Tribunal de Justicia (0)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Comunitario
Año del apunte 0
Páginas 4
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

V. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI: LA GARANTIA JUDICIAL DELS DRETS.
LLIÇÓ 23 El control de l'aplicació del dret comunitari pel Tribunal de Justícia (I) . El recurs d’anul·lació: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva. L'excepció d’il·legalitat. El recurs per omissió: a) supòsits; b) la legitimació activa i passiva. El recurs per responsabilitat extracontractual: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva.
Accions dirigides a les institucions de la UE CONTROL DE L’APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI RECURSOS Mecanismes del TJUE alhora de controlar i verificar la correcta aplicació del dret comunitari.
Mecanismes que els Tractats posen a disposició d’aquesta institució comunitària.
El: TJUE avalua: - Correcta aplicació per part d’Estats Correcta aplicació per part de les institucions de la UE Recursos que es poden interposar davant TJUE Instruments per tal de controlar la correcta aplicació del dret comunitari per part de les institucions de la UE. Recursos que essencialment poden interposar els Estats i les institucions de la UE. En molt porques ocasions es troba la possibilitat de que els particulars puguin interposar un recurs davant del TJUE. La legitimació activa dels particulars davant del TJUE és molt reduïda.
RECURS D’ANUL·LACIÓ  (263 TFUE)  es persegueix la finalitat de controlar la legalitat dels actes que han estat adoptats per les institucions de la UE. Actes jurídics que tinguin efectes jurídics obligatoris sobre tercers. La finalitat és anular aquest acte jurídic amb efectes sobre tercers adoptat per una institució de la UE. LES RECOMENACIONS I DICTAMENTS NO ENTRARIEN AQUÍ, PERQUÈ NO SÓN OBLIGATORIS. Es tracta d’actes definitius que hagin conclòs el procediment de decisió comunitari. L’acte ha de ser adoptat per una institució comunitària que tingui competència per adoptat aquell acte jurídic. Això vol dir que actes preparatoris, instruccions, no són objecte d’impugnació per recurs d’anul·lació. Un acord internacional sí podria ser impugnat.
Està legitimat activament per interposar aquest recurs: - Demandants privilegiats  no justifiquen cap interès per participar en el procés. No s’ha de demostrar un interès específic per tal d’impugnar l’acte Altres demandants institucionals (menys privilegiats)  institucions o òrgans que poden interposar aquest recurs sempre i quan acreditin i demostrin que tenen un interès específic, - que estan impugnant l’acte per que aquest envaeix competències, poders, prerrogatives, etc. Banc Central, Tribunal de Comptes, Comitè de les Regions Particulars (demandants no privilegiats) poden tenir legitimació activa, però de forma molt reduïda 1. Només interposar recursos contra els actes dels quals siguin destinataris davant del Tribunal General (antic Tribunal de primera instància) 2. Contra aquells actes dels quals no siguin els destinataris, però no l’acte, la decisió, li afecta directa i individualment. El Tribuna ha estat molt estricte alhora de interpretar que s’entén per afectació individual i directe. El TJ ho interpreta de forma rígida. Afectació directa sempre existeix quan l’acte impugnat es dirigeix a una persona per raó de determinades qualitats, per raó de determinades situacions de fet que li caracteritza de forma específica en relació a altres persones. Aquesta caracterització de dret o de fet l’individualitza de una forma equivalent a la del destinatari de l’acte que s’impugna. La acreditació d’aquesta situació directa i individual és bastant difícil d’assolir pels particulars.
Està legitimat passivament - Contra institució de la UE autora de l’acte impugnat i susceptible de ser anul·lat 1. Consell i Parlament Europeu per Directives o Reglaments de procediment legislatiu ordinari 2. Comissió 3. Banc Central Europeu 4. Consell Europeu perquè ja pot adoptar actes jurídicament obligatoris - Hi ha un termini de 2 mesos que es contaran de manera diferent en base a l’acte que s’està impugnant. És un termini curt alhora de establir la nul·litat de l’acte. Això permet la existència d’una acció que no anul·la l’acte però si invalida el cas concret  excepció de invalidesa Causes per les quals es pot interposar recurs d’anul·lació - - - Incompetència  la institució de la UE no estava capacitada per adoptar l’acte, bé perquè la UE no era competent, bé perquè la institució que adopta l’acte no tenia competència per fer-ho Vicis substancials de forma  normes procedimentals. Les institucions comunitàries no han seguit el procediment ni els requisits formals previst pel TFUE Infracció del dret originari  és un motiu molt ampli ja que es considera qualsevol infracció o qualsevol violació, és a dir, qualsevol incompliment del dret originari (tractats constitutius i normes que els desenvolupen) Desviació de poder  no es sol utilitzar per part de TJUE  una institució de la UE utilitza el seu poder, competències o prerrogatives amb un objectiu diferent de l’objectiu pel qual se li va atorgar aquest poder o prerrogativa.
Eficàcia de la sentència Si el TJUE accepta els motius de la anul·lació de l’acte i la declara, aquesta sentència el que farà serà declarar nul, sense valor qualsevol efecte que hagi pogut ser desenvolupat per l’acte impugnat. La sentència que declara la nul·litat d’un acte adoptat per una institució de la UE, retrotrau al moment d’adopció de l’acte. És a dir, en principi, els efectes de l’acte declarat nul s’han de retrotraure al moment el qual es va adoptar l’acte. Amb tot, la institució que ha adoptat l’acte, ha d’adoptar totes les mesures necessàries per tal de que els efectes d’aquell acte mai haguessin existit, per tal d’eliminar els efectes que hagués pogut tenir l’acte. Es retrotrau a la situació anterior a l’adopció de l’acte.
En ocasions això no és tan fàcil, sobretot quan es parla de reglaments. En determinades situacions, el TJ permet que determinats efectes d’un reglament que s’ha considerat nul, podran ser considerats definitius, per motius de seguretat jurídica.
Excepció de il·legalitat Un acte que en principi és nul, però que ha transcorregut termini per interposar l’acció, és la possibilitat que un determinat acte de caràcter general pugui ser declarat inaplicable al cas concret que es planteja. Ja transcorregut els 2 mesos de termini per interposició, no es pot atacar via anul·lació, però es pot atacar via excepció de il·legalitat. Es considera que es declari no efectiu al cas o al litigi plantejat.
És incidental, és un procediment en el qual requereix la existència de un litigi principal.
RECURS PER OMISSIÓ  (ART. 265 TFUE)  es fa referència a un recurs per inactivitat de les institucions de la UE. Control de la legalitat de les institucions de la UE, i es pretén que es declari la inactivitat de la UE. Aquesta inactivitat de la UE és contraria al dret comunitari europeu. Existeix una obligació d’actuació de la UE en un termini establert, i no ho ha fet. La no actuació d’aquella institució significa el incompliment del dret comunitari. Aquest recurs es fonamenta en la no adopció d’un acte.
Abans de interposar la demanda per inactivitat, la institució que suposadament ha d’actuar, ha haver d’estat prèviament requerida a actuar. Si en un termini de 2 mesos, la institució no respon adequadament, s’obre un termini de 2 mesos més, per poder interposar el recurs per omissió.
Estan legitimats activament - Privilegiats  Institucions de la UE + Estats membres No privilegiats  particulars  només en els supòsits de que haguessin estat destinataris d’un acte jurídic obligatori, és a dir, els particulars només podran interposar recurs per omissió quan la institució tenia la obligació de dirigir un acte jurídic obligatori i no ho ha fet, un acte jurídic diferent a recomanació o dictamen, que no son obligatoris RECURS PER RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL  obligació que té la UE i les seves institucions de reparar els danys i perjudicis que han estat ocasionats o creats per les pròpies institucions de la UE o pels seus agents. Obligació de indemnitzar els danys, perjudicis i el lucre cessant. Hi ha un termini de 5 anys des que es va produir el fet que va motivar la responsabilitat o des del moment que va sorgir el dret de reparació, pels particulars per tal de interposar el recurs.
La legitimació passiva - Institucions de la UE Per raó dels danys derivats de l’actuació normativa per part de la UE com també els perjudicis derivats de l’actuació dels seus agents temporals o permanents de la institució La legitimació activa - Persones físiques Persones jurídiques Condicions - - Ha d’haver-hi un acte contrari al dret comunitari (acte il·lícit) hagi estat adoptat per les institucions comunitàries, és a dir, un acte que hagi implicat la infracció o violació de norma de dret comunitari Hi ha d’haver-hi una imputació de l’acte contrari al dret comunitari a la UE. Exemple: una normativa comunitària que hagi estat anul·lada Danys i perjudicis soferts pel particular derivats de la infracció o incompliment del dret comunitari per part de les institucions o agents de la UE Diligència Si el TJUE coneix i accepta la responsabilitat de la UE, la conseqüència i els efectes de la sentència seran la indemnització i reparació dels danys (com a concepte ampli, en sentit general) soferts, sempre i quan siguin quantificables econòmicament, que pugui haver-hi una compensació pecuniària.
La diligència per la persona que ha sofert els danys és requerida, però no per establir la imputabilitat de la institució i per establir la vinculació de l’acció de la institució amb el dany, sinó per establir el muntant de la indemnització o compensació.
...