TEMA 1 - Estructura de la comunicació social (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació social
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 05/06/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: LA COMUNICACIÓ SOCIAL - Comunicació - Informació Realment aconseguim el fons de l’ofici quan aconseguim comunicar, no informar. La diferència entre comunicar i informar és la clau de l’ofici. La comunicació és un procés que els periodistes no controlem al cent per cent. És un procés que, malgrat que determinem una part molt important, no podem controlar del tot.
Hi ha tot un conjunt de condicionant que tenen molt a veure amb el procés de comunicació que té a veure amb la comunicació. “Procés històric, simbòlic i interactiu pel que la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada”  La comunicació pública marca i defineix la historia. El periodisme és un mitjà per entendre la historia. Els periodistes són els cronistes actuals. El que escrius passarà a ser el testimoni del que està passant. És històric en tant que retrata un punt en la historia.
 És un intercanvi simbòlic. Hi ha una transformació simbòlica de la informació. Per exemple, quan es parla del cargol poma se li dóna una relació simbòlica respecte. Hi ha un punt en què hem d’entendre com entendrem o expliquem la història. La via catalana, per exemple, era una bona idea; però si no es retratava bé no hagués servit absolutament de res.
Si no hi havia mecanismes de visualització del fenomen hagués quedat en res.
 Interactiu. Per a que hi hagi comunicació has de saber si t’has comunicat. L’emissor té mecanismes per estimular al receptor per comprovar si hi ha comunicació. S’estableix un diàleg de manera no verbal. Els processos comunicatius produeixen la realitat social. El diàleg produeix la realitat social. Tota la comunicació contribueixen a que passin coses.
 Compartir és part del procés comunicatiu. La realitat social no té sentit si no és compartida.
 Tota la informació es conserva. Podem revisar el que es va dir sobre tal argument  El procés comunicatiu és controlat per part de l’emissor i el receptor  Transformada La comunicació no existeix si el procés comunicatiu no es compleix en la seva totalitat. En tot procés de comunicació hi ha un temps que no queda conclòs fins que no es comprova que el missatge ha estat correctament rebut per un receptor. És el fet de crear la realitat, reproduir-la i transformar-la. El periodista decideix quina part de la realitat reflecteix. Quan es parla de la manipulació, sempre es fa partint de la mirada del receptor.
Cada periodista observa la veritat d’una manera diferent. La feina del periodista és observar la realitat i explicar la seva transformació. Cadascú llegeix la realitat destacant el que creu que és més important.
Quan parlem d’objectivitat, neutralitat, etc hem de partir de la base que la realitat es pot mirar de moltes maneres. D’una mateixa realitat hi ha múltiples mirades i múltiples veritats amb accents en coses diferents.
“És el pas d’un senyal des d’una fonat a través d’un transmissor al llarg d’un canal i fins arribar al destinatari, configurant així el procés de pas informatiu” (Umberto Eco, 1977) Diem que hi ha comunicació quan es produeix amb èxit el procés comunicatiu. En aquest procés comunicatiu es produeixen dues coses estrictament mecàniques: Els emissors envien un missatge al receptor. Seguidament, l’emissor vol assegurar-se de que el missatge ha sigut rebut correctament. Aquests elements són fonamentals per entendre les discussions del procés comunicatiu.
...