Assaig sobre "Estigma" (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura Sociologia general
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Segon assaig sobre un dels 5 llibres a escollir: "Estigma" de Ervin Goffman

Vista previa del texto

ASSAIG SOBRE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIOLOGIA ATRIBUÏDES PER BERGER A L’OBRA “Estigma, la identidad deteriorada” de Erving Goffman ASSAIG SOBRE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIOLOGIA ATRIBUÏDES PER BERGER A L’OBRA “Estigma, la identidad deteriorada” de Erving Goffman ABSTRACT: A través de la lectura de “Estigma, la identidad deteriorada” i de “Invitació a la sociologia” de Berger, es volia trobar en el primer llibre esmentat les quatre característiques que Berger atribueix a la sociologia: Desemmascaradora, Irrespectuosa, Relativitzadora i Cosmopolita. La primera característica la trobem en el fet que Goffman s’introdueix en les idees de les persones normals a l’hora de tractar amb persones estigmatitzades i d’aquestes a l’hora de respondre a la societat i de conviure amb el seu estigma. La perspectiva d’irrespectuositat la veiem en el moment de posar en evidència les creences vàries de la societat vers els estigmatitzats, quan per exemple se’ls indica que tindrien una millor qualitat de vida si pertanyessin a un grup d’individus amb un defecte determinat i per tant, reduïssin el seu món a conviure amb els seus iguals. La característica relativitzadora l’observem en què depèn de si la persona és o no algú amb un estigma, veurà de manera diferent uns aspectes que la resta de persones. Per últim, la cosmopolita fa referència a que no és el mateix una persona amb un defecte en les nostres societats que en societats amb característiques molt diferents. Com a conclusió, podem afirmar que el llibre bàsicament es basa en desemmascarar i observar des d’una perspectiva crítica la societat.
Berger, a la invitació, atribueix a la sociologia quatre perspectives bàsiques: la sociologia com a ciència desemmascaradora, com a irrespectuosa, com a relativitzadora i com a cosmopolita.
L’estructura de l’assaig estarà disposada en 2 parts diferenciades: un apartat per cada característica i una conclusió final.
DESEMMASCARADORA.
La primera perspectiva que Berger dóna a la sociologia és la desemmascaradora, entesa com a una descoberta interna de la societat, ja que viure en societat és viure sota la lògica de la societat. Joan Estruch, traductor de l’esmentada obra de Berger, ens l’explica com “una perspectiva desemmascaradora en la mesura que és l’intent de comprendre quins són els papers o rols que interpretem tots plegats”.
En relació a la lectura escollida, a grans trets trobo que aquesta perspectiva ens la mostra quan ens explica la manera en què la societat funciona vers als individus estigmatitzats (aquells que posseeixen un estigma, és a dir, quelcom que els diferencia i els inhabilita per a una plena acceptació social), indagant en com les persones amb la categoria de “normals”, reaccionen o actuen davant d’un estigma determinat i de l’altra banda, com les persones amb aquest estigma responen a aquests actes, com es veuen a sí mateixes, com la societat espera que es comportin o com intenten que no se’ls estigmatitzi.
Per començar a endinsar-me en les explicacions de Goffman sobre aquests fets i en la manera de desemmascarar-nos-els, trobem que ens indica que si pensem que som un individu -2- diferent, per comprendre la nostra diferència, “no debemos mirar lo diferente, sino lo corriente”, per tal de poder-nos comparar i trobar-la.
Ens explica com un individu qualsevol podria ser acceptat en una situació social determinada, però que “posee un rasgo que puede imponerse por la fuerza a nuestra atención y que nos lleva a lejarnos de él cuando lo encontramos”.
Goffman es pregunta “¿De qué modo una persona estigmatizada responde a esta situación?” i ens explica que segons el tipus d’estigma, pot intentar corregir-lo directament, “una persona físicamente deformada que se somete a la cirurgia plàstica” o bé indirectament “el ciego que se convierte en un experto esquiador o escalador”.
També ens parla dels contactes mixtes (moment en què normal i estigmatitzat es troben en la mateixa situació social) i ens descobreix com aquests se senten: l’estigmatitzat es trobarà en “exhibició” i sense saber que pensen els individus normals d’ell, la qual cosa el portarà a una angoixa a causa de la possessió de l’estigma, mentre que els normals “sentiremos que [...] es demasiado agresivo o demasiado tímido (en relació a preguntes que el normal vulgui fer al diferent), y en cualquiera de los dos casos, demasiado propenso a leer en nuestras acciones significados que no intentabamos darles”. Per tant, podem afirmar que quan es produeix un contacte mixt, ambdues parts es troben en una situació de por al pensament de l’altre.
Per últim, de manera indirecta ens presenta una societat plena de prejudicis i de fets fàcilment estigmatitzables, ja que els ideals socials, si no es compleixen també poden convertir-se en estigmes, a causa de què “su multiplicidad tiene por efecto descalificar a muchas personas”.
IRRESPECTUOSA.
Berger afirma que “un pensament sistemàtic respectable i respectuós, per força ha de significar la mort de la sociologia”. És així com ens mostra que la sociologia va més enllà d’allò inqüestionable i posa en evidència els models oficials, els donats per descomptat i les seves interpretacions, és a dir, ens assenyala que les aparences enganyen. Per això, veiem com la sociologia mira diferents interpretacions, no es conforma amb allò evident a simple vista.
Aquesta visió irrespectuosa la trobem a l’obra en els següents aspectes individuals: De manera crítica ens comenta el fet que un estigmatitzat, converteixi el seu defecte en el motiu de la seva carrera professional, per tal de representar a un grup de persones igual que ell. Observa que aquestes persones “en lugar de apoyarse en sus muletas, las utilizan para jugar al golf” i que a causa de la seva gran implicació, deixen de ser objectius i imparcials en relació a l’estigma.
Explica que quan hom té un estigma se l’acostuma a aconsellar que s’uneixi a un grup de persones amb el que el comparteixi, “le dirán que dentro de su propio mundo se sentirá mejor; aprenderá así que lo que consideraba como su mundo no es tal y que, en cambio, lo realmente suyo es ese universo más pequeño”, de manera que s’obliga a l’individu a apartar-se de la societat i a quedar-se ocupant un lloc del qual pot ser no se sent còmode.
Mostra la concepció que tenim en pensar que els individus tenen una única biografia, malgrat que realment tothom pot sustentar amb força habilitat “yoes diferentes”, depenent de amb -3- qui i on es trobi la persona. Per exemple, un homosexual tindrà una biografia diferent de cara a la seva família catòlica a la que mai ha reconegut la seva orientació que de cara a uns amics íntims que accepten plenament la seva condició.
També ens posa de manifest la idea social que quan una persona és íntima d’una altra, ho demostra a l’hora d’explicar-li els seus més ocults secrets, i que, sinó se’ls explica pot sentir-se culpable, tot i que realment, és l’individu qui té poder de decisió per triar si explicar-ho o no.
I per últim, ens assenyala en una crítica a la societat, que un individu estigmatitzat es defineix a ell mateix com igual que qualsevol altra persona, però alhora és definit per ell mateix i per la societat, com un individu diferent, marginal, “se le indica al mismo tiempo que es igual que otro y que no lo es”.
RELATIVITZADORA.
Aquesta tercera perspectiva, Berger ens la mostra com que la sociologia explica els fets socials en relació als fets socials, per tant, que les interpretacions dels fets socials depenen del lloc i del moment on succeeixen. Joan Estruch diu que aquesta perspectiva fa que desaparegui tot criteri com a valor absolut.
En general veig aquesta perspectiva a l’obra de Goffman en què podem observar com depenent de quin tipus de persona sigui l’individu, si normal o estigmatitzat, mirarà unes qualitat o d’altres en la resta de persones, com l’exemple de l’autor sobre Roosvelt, on se li podria preguntar a qualsevol persona qui va ser Roosvelt i quasi tothom diria que un president dels Estats Units, però aquelles persones invàlides, pensarien de seguida en la seva poliomielitis.
També ho veiem quan una persona no té un defecte congènit, ja que durant tota la seva existència, ha pogut mirar als diferents d’una manera i en el moment en què ell també s’ha convertit en un individu estigmatitzat, ha passat a mirar amb altres ulls aquells que abans eren diferents i ara són “sus pares”.
COSMOPOLITA.
La última característica és la cosmopolita, entesa com una perspectiva parcial, ja que Berger diu que hi ha una pluralitat de maneres de veure el món, és per això que la sociologia admet que una manera de veure el món i d’analitzar-lo, no implica una visió total d’aquest.
Trobo que la qüestió més destacable de cosmopolitisme a l’obra és que, com la sociologia és una ciència fonamentalment occidental, expliquem els fets en relació a les nostres vivències a la nostra societat, de manera que, no és el mateix la visió que tenen els homes (entesos com a normals en aquest exemple) de les dones a Espanya o França que la visió que pot tenir la població del Pakistan del mateix estigma. Igual que serà molt diferent la manera de tractar una diferència als Estats Units que a l’Equador, ja que mentre al primer, pot ser la homosexualitat a l’actualitat no és totalment acceptada però si en gran part, al segon serà molt perseguida.
-4- CONCLUSIÓ.
Notem que l’obra de Goffman pretén desemmascarar i observar aquelles coses que passen desapercebudes per la població normal i criticar allò inqüestionable i aquelles bases en les quals s’insereix l’individu estigmatitzat dins la societat, sense deixar-lo decidir com ha de gestionar el seu propi estigma o com ha de reaccionar en contextos mixtes.
BIBLIOGRAFIA:    Berger, P.L. (1963). Invitació a la sociologia (14ª edició). Barcelona, Herder Editorial.
Goffman, Erving. (1963). Estigma. (2ª edició, 2ª reimpressió). Buenos Aires, Amorrortu, 2012.
Fundamentos sociales del comportamiento humano. (s.d.) Recuperat el 4 de noviembre de 2013 de: http://cv.uoc.edu/tren/trenacc/web/GAT_EXP.PLANDOCENTE?any_academico=20041 &cod_asignatura=80.033&idioma=CAS&pagina=PD_PREV_PORTAL -5- ...