Tema 8 : L'adopció (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  8:  L’ADOPCIÓ.     1. Conceptes  bàsics.   “Adoptar   significa   acceptar   com   a   fill   algú   que,   biològicament   no   ho   és.   Es   crea   una   relació   paterno-­‐filial  entre  persones  estranyes  per  naturalesa:  l’adoptant  i  l’adoptat.”   És  el  resultat  de  l’encontre  entre  dues  situacions  complementàries:   -­‐ -­‐ Un  nen  necessita  d’afecte  i  cura.   Una  parella  que  desitja  assumir  aquestes  funcions.   OBJECTIU:   “Integrar   d’una   forma   total   un   nen   en   una   família   amb   el   propòsit   que   pugui   establir   unes   relacions   que   li   ofereixin   seguretat,   acceptació,   estabilitat   i   amor;   aspectes   necessaris   pel   desenvolupament   harmònic   de   la   seva   personalitat.”   à   funció   biològica   i   emocional.   Algunes  circumstàncies  per  les  que  un  nen  arriba  al  procés  de  l’adopció:   -­‐ -­‐ -­‐ Mort  dels  pares.   Abandonament.   Privació  de  la  pàtria  protestat.   Candidats.     La   majoria   de   les   sol·licituds   d’adopció   provenen   de   parelles   estèrils,   però   cada   vegada   més  ho  demanen.   -­‐ -­‐ -­‐ Persones  solteres,  soles.   Parelles  que  renuncien  a  tenir  fills  propis  i  decideixen  adoptar.   Parelles  amb  fills  biològics  que  volen  un  altre  fill.       2. Fases  del  procés  d’adopció.   2.1.
Plantejament  de  l’adopció.     a) Motius  per  decidir  adoptar.   1. Voler  construir  una  família.     2. Desig  d’educar  i  criar  un  fill.   3. Parelles  que  no  poden  tenir  fills.   4. Parelles  que  ja  tenen  fills.   5. Parelles  que  ja  han  superat  l’etapa  de  procreació.   6. Omplir  el  buit  ocasionat  per  la  pèrdua  d’un  fill.   7. Revitalitzar  la  relació  de  parella.   b) Mecanismes  psicològics  que  es  generen.   • Dubtes.     • Davant  la  infecunditat.     Sentiments   de  culpa   Procés  de   dol   Ràpida.  Motius   biològics.   Elaboració     Difícil.  Motius   psicològics         DONA   La   maternitat   es   relaciona   amb   el   fet   d’engendrar   i   criar,   i   la   esterilitat   es   pot   associar   amb   la   incapacitat   d’exercir   de   mare.       HOME   L’esterilitat  s’associa  freqüentment  amb  la  impotència,  i  pot   provocar  un  sentiment  de  frustració  i  vergonya.       La  família  adoptiva  es  constitueix  a  partir  de  pèrdues:   • • La  del  nen  que  sent  el  dolor  per  la  pèrdua  dels  seus  pares.   La  de  la  parella  que  ha  vist  frustrat  el  seu  desig  de  paternitat  biològica.   Els   aspectes   més   representatius   que   apareixen   durant   les   primeres   fases   del   procés   d’adopció  son:   1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8) Vulnerabilitat  i  dependència  davant  els  professionals.   Frustració  durant  el  tractament  de  fertilització.   Sentiments  complexes  al  voltant  de  l’esterilitat.   Reconeixement  de  l’esterilitat  i  procés  de  dol.   Desequilibris  com  a  parella.   Indefensió  al  comunicar-­‐ho  als  demés.   Angoixa  davant  el  temps  d’espera.   Pressió  social.     2.2.
 Procés  de  selecció.   Condicions  bàsiques  prèvies  a  l’adopció:   1) Que  el  nen  es  trobi  lliure  per  l’adopció.   2) Que  els  pares  biològics  hagin  donat  el  seu  consentiment.   3) Que  els  futurs  pares  adoptius  siguin  adequats.       En  el  cas  d’adopcions  internacionals:   4) Que  s’hagi  tingut  en  compte  la  possibilitat  d’una  alternativa  pel  nen  al  seu  país.     5) Que  el  país  de  recepció  hagi  donat  l’autorització  perquè  el  nen  entri  al  país.       Variables  que  es  tenen  en  compte  en  la  selecció.   1) Sol·licitants  majors  de  25  anys.  Edat  màxima:  55  anys.  No  més  de  40  anys  que  el  fill   adoptat  (és  a  dir  que  si  se’n  té  més  de  40,  no  es  pot  aspirar  a  un  nounat).   2) Adopció   conjunta:   es   comprova   que   tinguin   una   relació   estable   –hagin   contret     matrimoni   o   no-­‐   (documents   que   ho   acreditin).   Temps   mínim   de   convivència:   3   anys.   3) Decidir  si  es  poden  ser  uns  pares  adequats  (el  conjunt  més  ...  )   PROCÉS  (CATALUNYA).         Sol·licitud  a   l’ICAA.  Informació   i  recollida  de   dades.   ICIF   Valoració     Comité   avaluador:   certificat   d’idoneitat         Sessions   Qüestionaris   Entrevistes     El·laboració  informe     ECAI         Inscripció  al   registre  civil:   Nacionalitat   ADAPTACIÓ  FAMILIAR.     Algunes  reaccions  per  part  dels  nens  son:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Inseguretat  davant  la  nova  llar,  angoixa  de  separació,  por,  sentiment   d’abandonament.   Rebuig  a  un  dels  membres  de  la  família.   Pertorbacions  en  el  son.   Manifestacions  agressives.     Reaccions  de  tipus  regressiu.   Adaptació  excessivament  ràpida.   Rebelió  i  atac  al  vincle.   No  adaptació;  incompatibilitat  per  ambdues  parts.   Algunes  reaccions  per  part  dels  pares  son:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Atendre  les  necessitats  del  nen,  però  també  reservar  un  temps  i  un  espai  per  a  la   pròpia  parella.   Sobreprotegir-­‐lo,  focalitzar  tota  l’atenció  en  el  nen.   Expectatives  excessivament  elevades  i  poc  realistes.     Tendència  a  atribuir  a  l’herència  els  problemes  de  comportament  del  nen.     Idealitzar  la  família  biològica  i  elaborar  fantasies  sobre  les  causes  de   l’abandonament.   Tensió  davant  les  preguntes  i  dubtes  del  nen  sobre  els  seus  antecedents,  les  causes   de  l’adopció,  etc.   Aliança  d’un  dels  membres  amb  el  nen.     Trastorns  més  comuns  motiu  d’assistència  psicològica:   -­‐ -­‐ -­‐ Dificultats  d’aprenentatge.   Tr.  Del  caràcter  i/o  impulsivitat,  dificultat  de  la  parella  per  posar  límits.     Malalties  psicosomàtiques,  falles  en  el  procés  d’individualització  o  en  el  procés  de   maternitat.       INFORMACIÓ  DE  LA  CONDICIÓ  D’ADOPTAT.   Passos  del  nen  per  arribar  a  comprendre  la  situació:   -­‐ -­‐ -­‐ Disposar  de  nocions  prèvies  del  concepte  i  diferenciar  entre  naixement  i  adopció.   Comprendre  plenament  el  concepte,  a  nivell  cognitiu  i  això  podrà  implicar  que  vagi   tenint  consciencia  de  la  situació.   Conèixer  aspectes  legals  i  jurídics  (que  als  adquirirà  en  l’adolescència).     De  fill  imaginari  a  fill  real:   Com  l’imaginem?     L’espera.   Quina  informació  se  li  donarà.   S’aconsella  que  es  faci  abans  dels  cinc  anys  i  millor  si  es  fa  des  de  que  arriba  a  casa.   Com  informar?  Natural,  celebrar  el  dia  que  arriba  a  casa,  mitjançant  contes.     Cal  tenir  present:     -­‐ -­‐ -­‐ Raça,  cultura,  idioma,  llenguatge  gestual.   Reticència.   Adolescència.   LA  INVESTIGACIÓ  EN  TEMES  D’ADOPCIÓ.   Pares  i  mares  adoptius:   En  els  últims  deu  anys  s’han  adoptat  a  Catalunya  uns  11000  nens,  dels  quals  el  90%  han   arribat  de  països  estrangers.     En  el  2008,  el  serveis  d’atenció  post  adoptiu  ha  atès  300  families:     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Motivacions  de  l’adopció  allunyades  de  la  parentalitat.     Expectatives  inadequades.   Perfil  del  menor  inesperat.   Experiencia  previa  de  l’adoptat.   Tr.  Del  menor.   Poca  formació  dels  pares.   Falta  de  recursos  a  nivell  social  i  escolar.   La  incorporació  de  un  nou  membre  al  nucli  familiar  genera  ansietat,  dubtes  i  canvis.   Dificultat  inicial  per  observar  diferencies  entre  pares  adoptius  i  biologics,  i  entre  fills   adoptius  i  biologics.     Preparació  per  l’adopció:     -­‐ -­‐ Més  preparats  per  les  dificultats.   Menys  por  al  desenvolupament  del  nen.   Importància  de  l’afecte,  comunicació  i  normes.   Famílies  homoparentals.       Ajust  i  benestar  psicològic  dels  adoptats:     Depèn  de  on  comparem,  de  amb  qui  comparem.  En  entorns  clínics,  més  utilització  de   serveis  de  Salut  Mental.   Contextos  no  clínics  à  poques  diferencies  entre  adoptat  i  no  adoptats.   Variables  associades  a  més  dificultats:     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Nens  majors  o  amb  més  temps  amb  la  seva  família  adoptiva.   Institucionalització  des  de  els  primers  mesos  de  vida.   Existència  de  problemàtica  prèvia.   Maltracte.       Desavantatges  dels  adoptats  d’Europa  de  l’Est:   -­‐ -­‐ Importància  de  les  experiències  prèvies.   La  recuperació  no  és  tant  completa.   Adolescents  i  adults  adoptats.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Més  dificultats  per  tractar  el  tema  de  l’origen  en  l’adolescència  que  en  la  infància.   Adopcions  transracials;  possibilitat  de  sentir-­‐se  millor  amb  els  seus  iguals,  menor   malestar  psicològics  si  s’identifica  amb  la  cultura  dels  pares  adoptius.     Entorn  socialment  favorable,  que  es  reflecteix  en  els  fills  biològics  dels  adoptats.   Grau  d’obertura  de  l’adopció.   Influencia  dels  aspectes  socialsà  acoso  sexual  de  noies  adoptades.  Actituds  de  la   població  amb  persones  amb  característiques  racials  “estrangeres”.     Intervenció.   Preparació  preadoptiva.   Serveis  sanitaris,  psicoeducatiu,  etc   ...