TEMA 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA TEMA 1. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA Què és la sociologia? La sociologia és una ciència moderna, neix amb la modernitat. Però davant la pregunta “què és la sociologia?” no hi ha una única resposta. Si ens remuntem als seus orígens, el terme “sociologia” fou proposat per August Comte l’any 1824 combinant del llatí socius (soci, company i posteriorment societat) i del grec logos (saber, coneixement) per substituir l’inicial “física social”.
August Comte és considerat, per tant, el pare de la sociologia ja que, a part de proposar-ne el nom, va aportar altres factors. L’hem de situar en l’època de la Revolució Francesa, temps de crisi i ensorrament de l’Antic Règim. Aquest es dóna compte que la societat canviava i que s’havia d’estudiar d’una manera científica: intentar trobar “lleis” que expliquin el perquè del comportament humà. El que ell anomena “física social” i que posteriorment ja pren el nom de “sociologia”.
Parlem, per tant, de “l’estudi científic de la societat”. És a dir, la societat es converteix en una “cosa, quelcom que està sobre nosaltres i que ens condiciona. En un principi societat significava un grup reduït de companys. Després esdevé quelcom més general.
Ara bé, els termes “científic” i “societat”, són també de difícil definició i això genera una problemàtica en la mateixa definició de “sociologia”, ja que cadascú té una concepció diferent del que són la ciència i la societat.
Possibles definicions de sociologia:  “L’estudi sistemàtic, rigorós i científic de la societat” (Macionis-Plummer)  “L’estudi de la vida social humana, dels grups i les societats” (A. Giddens)  “L’estudi de la societat humana i, més concretament, de les diverses col·lectivitats, associacions, grups e institucions socials que els humans formen” (S. Giner) En aquestes definicions hi apareixen dos termes problemàtics, que hem mencionat abans:  Ciència  Societat  És un terme polisèmic, dinàmic i històricament variable. És a dir, segons l’època canvia i inclús se’n poden fer usos diferents. E.g.: quan parlem de la societat grega clàssica ens referim a una època en concret.
El terme “societat”, per tant, s’utilitza per a designar realitats relativament estàtiques : “societat grega clàssica”, “moderna societat industrial”...
A la vegada fa referència a una realitat dinàmica, espontània, canviant...
1 Introducció a la Sociologia Característiques de la sociologia: La sociologia estudia els aspectes “formals” i “informals” d’allò social. Allò “formal” faria referència a realitats estructurades, institucionalitzades, amb independència de qui les està formant (e.g.: models de família de la societat catalana actual); i allò “informal”, a realitat dinàmiques que es produeixen al món social però que són difícils de recollir en un esquema, processos... La societat, de fet, és més informal que formal.  “Societat líquida”: quelcom que no es deixa captar formalment.
És una ciència de la uniformitat tendencial que caracteritza els fenòmens socials. És a dir, els fenòmens socials obeeixen a tendències (e.g.: avui en dia hi ha la tendència de l’individualisme. Tot i això els individus poden desobeir tendències). I a la vegada, una ciència de les tensions internes, dels canvis, de la crisi del social.
Les diferències en el temps del que anomenem “societat”:  A l’Antiga Grècia la societat, per exemple, era entesa com a política: inseparable de l’Estat. L’activitat pròpiament humana era la participació en l’àgora, la reflexió, la filosofia, lligada sempre a la política. Només era una activitat possible per a homes lliures (quedaven fora dones, esclaus i estrangers). Més enllà d’aquesta vida “pública” o “política” trobem l’àmbit privat (oikos).
 Amb la societat industrial apareix una societat relativament separada de l’Estat: l’anomenada societat civil (Adam Smith, Hegel, Marx...). Es comencen a distingir nivells en l’espai social. Hi haurà una separació envers l’Estat i la política en comparació a com s’entenia abans.
La societat civil serà com una esfera on es trobin associacions, individus... que directament no fan política però tenen una projecció política. hi influeixen perquè es preocupen per certs temes que els afecten.
Metàfora En realitat el concepte “societat” va ser introduït en el discurs científic i social com una metàfora.  Passa a designar un grup reduït a quelcom més general.
1. En un inici era sinònim de companyia.
2. Després per al·ludir a una totalitat abstracta que ens pressiona i de la qual depenem.
3. I finalment, es delimita en unes fronteres (estatals)  la societat d’un Estat.
Ja hem dit que la sociologia neix amb la modernitat a Europa, on trobem Estats-nació  societats limitades segons els fronteres dels Estats-nació. Hem de tenir present que és un origen occidental: això dificulta a comprensió de societats no-occidentals.
En un món globalitzat, actualment, cal preguntar-se on comença i acaba una determinada societat. Es fa difícil limitar societats des d’un punt de vista territorial (e.g.: 2 Introducció a la Sociologia societats transfrontereres: societats que es troben en una frontera, en dos llocs diferents.
Són molt freqüents, com per exemple a l’Àfrica, on el règim societat principal no ñes l’estatal, sinó el tribal). Llavors... Societat catalana? Societat espanyola? Societat europea? Societat occidental? ....
Tampoc sembla que “societat” equivalgui simplement a “el conjunt de la població mundial”.
De què està feta la societat? Està feta de moltes coses (hem de tenir present que la ciència intenta simplificar allò que estudia). Trobem diferents maneres de veure la realitat social: dins la sociologia trobem diferents perspectives i no tots els sociòlegs s’interessaran o veuran la realitat des del mateix punt de vista. Aquestes són:    INSTITUCIONS? Una societat està formada per persones, però el que fa la societat no és la gent, sinó les relacions i el que fa aquesta gent. Aquesta es la visió d’alguns sociòlegs  aquests consideren que la societat està formada per institucions.
Les institucions són pautes de conducta que es repeteixen en el temps i que d’una o altra manera són reconegudes per múltiples agents.
E.g.: el descans de 5 minuts en una classe. No ho ha imposa ningú, sinó que és quelcom que s’ha anat adquirint gairebé com un costum, i si no es fa sembla que quelcom no va bé, és estrany. Per què? Perquè s’ha institucionalitzat. O bé, també ho seria el camí de pedres al costat del metro de Ciutadella-Vila Olímpica.
Per tant, les institucions no naixen per real decret o perquè s’hagin inventat (tot i que pot ser així, sinó que naixen de la interacció entre persones. Poc a poc es va estenent una pràctica que s’acaba convertint en normal. Entre tots generem pautes de conducta, normes, institucions...
i aquestes perduren en el temps. Importen, per tant, aquestes pràctiques que perduren més enllà de la pròpia gent.
GRUPS, O CLASSES SOCIALS? N’hi ha que la veuen formada per grups o classes socials, i intenten explicar els problemes socials fixant-se amb aquestes. E.g.: taxa de vid; J.Elster en un inici es va inspirar en Marx...
INDIVIDUS? D’altres sociòlegs es fixen més amb els individus, individus racionals que persegueixen els seus objectius de la manera més eficaç possible.  Individualisme metodològic (més endavant, en profunditat) En funció de la resposta ens situarem en una o altra perspectiva sociològica, en un o altre mètode: individualisme, holisme, col·lectivisme... (després els veurem en profunditat).
3 Introducció a la Sociologia En realitat existeix tot, però el que defineix una ciència no és tant l’objecte d’estudi sinó el punt de vista en que el mirem. Tot i que les ciències socials estudiïn la societat, totes ho fan des d’enfocaments diferents (e.g.: dret, economia...). La ciència el que fa és trossejar la realitat, es fixa en diferents objectes i en fa una sèrie d’extraccions. No hi ha ciència del tot, tot i que la realitat sigui una  les ciències són parcials, parteixen d’un punt de vista.
Ni tant sols entre els sociòlegs hi ha una única manera de veure la Sociologia. I no hi ha una única manera “bona” , però sí de dominant. Per exemple, anteriorment trobàvem el predomini funcionalista i marxista, aquest últim es dedicava a estudiar sobretot les classes socials. Eren, però, dos blocs clarament enfrontats. Avui en dia la sociologia és més plural i predominen aquests dos enfocaments, que posteriorment veurem amb més profunditat:  Individualisme (en trobem diversos, però el predominant és el metodològic, ja que és el més important actualment).
 Hol·lisme o col·lectivisme: es fixen en com estructures, classes socials, institucions, coses globals... ens afecten a cadascú de nosaltres.
Entre aquests dos extrems, evidentment, trobem entremitjos.
Una ciència? La majoria dels sociòlegs creuen que la sociologia és una ciència, però és realment així? Si ciència és la utilització de mètodes sistemàtics d’investigació empírica, anàlisi de dades, elaboració teòrica i valoració lògica dels arguments per a desenvolupar un cos de coneixements sobre determinada matèria (Giddens), llavors hem de considerar que sí.
La seva vocació, per tant, és científica, ja que intenta ser el màxim d’objectiva possible, tot i que el sociòleg és més que això: té la seva opinió i s’interessa per l’entorn que l’envolta. És una persona preocupada amb el seu entorn amb una pròpia visió (barreja ciència i opinió). La tria de l’objecte d’estudi, per exemple, té a veure amb la ideologia de sociòleg, normalment.
En realitat, però, des dels seus orígens la sociologia apareix com una barreja de ciència i literatura. Junt al seu vessant cognitiu hi trobem una literatura expressiva, crítica, militant.... Hi ha escrits sociològics que intenten convèncer per la raó, d’altres pretenen influir psicològicament en el lector.
Hi ha qui considera que la sociologia ha d’aspirar a un discurs públic que ofereixi als ciutadans perspectives generals sobre la societat. Que ha d’oferir arguments per a la crítica i la pràctica social.  Michael Burawoy i la “sociologia pública” (després ho veurem amb més profunditat).
4 Introducció a la Sociologia Raymond Boudon Raymond Boudon, sociòleg francès i políticament conservador, identifica quatre grans tipus ideals de sociologia:  Cognitiva o científica: ell defensa aquesta primera i qüestiona les altres. Per ell és la que s’ha de potenciar, la purament científica. Només s’interessa per fenòmens socials i, el sociòleg no opina. Simplement intenta explicar perquè les coses són com són, no s’implica ni pren partit. Per ell el sociòleg no ha de participar ni opinar.
 Estètica o expressiva: és més propera a la filosofia. És un tipus de sociologia molt literari, reflexiu... intenta expressar les impressions o sensacions del sociòleg davant el món que se li apareix.  Impressions del món + expressió: expressar aquestes sensacions.
 Descriptiva o de consultoria: es fa per encàrrec, en gabinets especialitzats que treballen fent estudis per altres empreses, institucions o particulars. E.g.: sondejos electorals Descriure tendències, coses que passen... però no expliquen les causes, és més “superficial”.
 Crítica o compromesa: qüestiona les bases o fonaments de l’estructura social vigent. E.g.: marxisme Es compromesa perquè s’implica en allò que estudia (e.g.: la pobresa  el sociòleg es rebel·la davant d’aquesta situació i intenta solucionar els problemes que en deriven).
Podem preguntar-nos fins quin punt aquests diferents tipus de sociologia són excloents com defensa Boudon o poden ser complementaris com defensa Burawoy.
Michael Burawoy  sociòleg americà d’orientació marxista Burawoy considera que aquests quatre tipus ideals no necessàriament són incompatibles, sinó que poden ser complementaris.
Predica una orientació que anomena “sociologia pública” (que hem citat anteriorment)  creu que no hi ha contradicció entre les quatre formes de sociologia, i defensa i procura que la sociologia surti dels laboratoris al carrer i que s’interessi per les coses que interessen i preocupen a la gent. És a dir, partir de la societat real i tornar en forma de coneixement les idees d’aquesta realitat.
Els sociòlegs haurien d’estar intervenint de manera permanent en el debat del nostre entorn. Per això diem que la sociologia ha d’aspirar a un discurs públic que ofereixi als ciutadans perspectives generals sobre la societat i arguments per a la crítica i la pràctica social.
Una ciència? Però la sociologia, és una ciència com les altres? Aquesta sempre s’ha emmirallat en altres ciències: 5 Introducció a la Sociologia ▪ ▪ ▪ ▪ Pot assemblar-se a la Física, com creia A. Comte? Ell tendia a fer una sociologia que tracti lleis, es tractarà el món com si fos una cosa (vist anteriorment).
A la Biologia com creia E. Spencer? La biologia tracta de coses vives, d’una realitat orgànica, i la sociologia també ho fa.
O a l’Economia? De fet, avui en dia és la ciència en la qual molts sociòlegs s’emmirallen. És la ciència social dominant, amb molt prestigi.
En què es distingeix de les altres ciències socials? Segons Boudon (i altres autors) la Sociologia divergeix de les ciències naturals pel fet que els éssers humans actuen segons propòsits, intencionalment. Tracta uns éssers que són racionals i que tenen unes intensions a través de les quals actuen. Això no ho poden fer plantes, àtoms... Per això defensa l’individualisme metodològic.
Individualisme metodològic  proper al pensament Neoliberal avui dominant (Margaret Tatcher: “La societat no existeix, només existeixen individus”) Boudon és un dels principals impulsors de l’individualisme metodològic (prové de l’economia). Aquest es proposa explicar els fenòmens socials assumint que les seves causes descansen en accions, actituds o creences individuals. Es fixen, per tant, en l’individu.
Es considera que els éssers humans som individus racionals que actuen sempre per resoldre les seves necessites amb la màxima eficiència possible per aconseguir els seus fins. És a dir, considera que la societat està formada per individus egoistes, racionals, calculadors i maximitzadors de les seves preferències i que persegueixen la màxima utilitat, per intentar estalviar-se el màxim de costos possibles. Però els individus es poden arribar a associar i crear una coalició en el moment en el que els guanys siguin superiors als costos.  Els fenòmens de grups s’hauran d’explicar sempre des de l’interès individual.
Tot i que a la realitat no sempre és aixi, i per això aquesta visió pot conduir a situacions paradoxals i per tant, en termes estrictament individualistes, és complicat explicar determinats fenòmens socials.
E.g.: a l’hora de votar, l’individualisme metodològic pressuposa que cada elector hauria de fer un càlcul sobre quins costos i beneficis allò li suposa. Si realment s’ho para a pensar, pot arribar a la conclusió que el resultat no depèn únicament del seu vot- És a dir, mai dependrà del teu vot que guanyin o no les teves preferències polítiques. Seria l’expressió del free-rider  no vota, no paga impostos, no participa en vagues... però s’aprofita dels beneficis que genera que la resta de persones ho facin.
El problema aquí està en que si tots fóssim free-riders, la societat no funcionaria i ni el propi free-rider se n’aprofitaria. Només seria possible quan els altres col·laboren.
6 Introducció a la Sociologia E.g.: Maria Teresa de Calcuta va dedicar la seva vida als desafavorits. Com expliquem aquesta conducta des d’un punt de vista individualista metodològic? Ara bé, des d’una perspectiva in individualista metodològica més àmplia es diria que també és egoista, ja que això ho fa per quedar-se ella mateixa tranquil·la, amb la seva consciència (hem de tenir present que la consciència es configura segons el nostre entorn).
Per tant, s’accepta que els interessos particulars a vegades poden coincidir amb els generals.
Des d’una visió més àmplia de l’individualisme metodològic nosaltres som éssers intencionals que pretenem –a vegades amb èxit- de viure d’acord amb allò que ens sembla millor (raó, moral). En canvi, en l’individualisme metodològic inicial els individus són considerats com a egoistes.
Holisme El contrari de l’individualisme metodològic és l’holisme i/o el col·lectivisme: analitza el comportament dels individus com a conseqüència de l’estructura social en la que viuen.
És a dir, quan neixes t’eduquen amb uns principis que et fan actuar socialment. Vius dins d’un tot que condiciona la teva manera d’actuar, tot i que no sempre s’aconsegueix (sempre trobem free-riders), i que estableix unes pautes d’associació (e.g.: el fet d’anar a votar: això és explicable per què sents inculca l’obligació moral d’anar a votar).
En definitiva, tota societat genera conductes prosocials en els seus individus amb criteris morals, pressions... Posem èmfasi en el paper de les condicions, estructures, institucions socials, grups o la mateixa societat (Drukheim) o nació.
INDIVIDUALISME Exemple d’explicacions pluricausals Holista  ens condiciona a tots COL·LECTIVISME Exemple d’explicacions individualistes 7 Introducció a la Sociologia Tanmateix, no necessàriament els dos enfocaments han de ser excloents. En realitat la majoria dels sociòlegs se situen entre els dos extrems.
La majoria dels sociòlegs clàssics, tendeixen a centrar les seves explicacions en els factors estructurals (normes, costums, cultura...) que condicionen l’acció humana.
Darrerament molts autors se situen més al costat de l’individualisme.
Si acceptem que hi ha “lleis històriques”, condicionants estructurals.... I, per altre cantó, intencions humanes... Què és el que, en cas de conflicte, s’acaba imposant? Depèn de les “ulleres” de cada sociòleg.
No entra a examen A més, també el concepte de ciència ha anat evolucionant (complicant-se) amb el temps: – La noció dogmàtica de “llei” ha anat donant pas a la noció de “uniformitat tendencial” amb validesa només probabilística.
– De les explicacions monocausals a les policausals.
– – Diferents nocions d’explicació.
El paper dels mecanismes.
En resum, el món social humà es pot explicar bàsicament de dues maneres:  Des de la perspectiva dels actors (siguin individus o grups socials). Aquest enfocament fou consolidat per Max Weber i la verstehen (posteriorment per la “sociologia interpretativa”).
 Des de la perspectiva de forces anònimes que els condicionen i, fins i tot, els constitueixen. Aquest atén a les “influències externes” sobre la conducta individual: normes apreses, socialització, condicionants estructurals...
 Variants actuals d’aquesta disjuntiva: individualisme metodològic, versus estructuralisme; individualisme versus holisme, individualisme versus perspectiva sistèmica...
En qualsevol cas, es tracta de contestar a la pregunta de perquè la gent fa allò que fa.
En realitat, poder aquest és un fals dilema. Els individus necessàriament actuen entre condicionants. Una perspectiva se centra en les condicions objectives, l’altra en l’actor i els seus motius subjectius.
En part aquests problemes es poden resoldre si atenem a les dimensions: • Micro: els fonaments de les estructures socials en les accions individuals.
• Macro: els efectes agregats d’aquestes accions.
En aquest sentit, en sociologia podem dir que hi ha teories microsociològiques i macrosociològiques.
Finalment, podem concloure que individu i societat formen part indestriable d’una mateixa realitat. I que la Sociologia tracta d’estudiar com els éssers humans (individus 8 Introducció a la Sociologia biològics) esdevenen membres d’una societat i es mantenen relativament units els uns amb els altres.
Cal diferenciar entre:  Ontologia  Branca de la filosofia que tracta l’ésser, estudia els elements últims de la realitat. És hipotètica: existeix un món extern a nosaltres? Formula grans hipòtesis que ens permeten partir d’un cert coneixement per poder fer ciència.
 Epistemologia  Com podem conèixer la realitat? Com la podem captar? Parlaríem de les “ulleres”, els punts de vista amb que mirem la societat.
Des d’un punt de vista ontològic, pensem que la realitat social està formada per individus i hem d’entendre el món social a partir de les seves intencions (Individualisme Metodològic).  NO S’HA DE BARREJAR INDIVIDUALISME AMB EGOISME! Però també podem parlar d’individualisme en altres sentits: ▪ ▪ La societat està formada per grups socials, famílies o classes socials i l’individu hi té poca importància. Per exemple, en les cultures africanes, on no tenen un sentit del “jo”. En aquest cas ens podríem preguntar si és millor una cultura individualista, tenir uns drets coma persona, uns desitjos, voluntat pròpia...
Parlaríem llavors d’individualisme ètic.
La nostra és una societat que creu en individus, però realment està formada per individus perquè la societat, el tot, ens ha fet així. La família, educació... ens ha anat socialitzant, però també individualitzant. Si naixem en una societat individualista, ens sentirem com a individus.
Llavors, què és millor? Epistemologia individualista o col·lectivista? Tot i creure que la societat està formada per individus, s’ha de mirar-la des d’una vessant col·lectivista perquè, tot i ser individus, som qui som gràcies a un col·lectiu (visió estructuralista). De fet, les societats tradicionals eren col·lectivistes, però en la cultura occidental actual és individualista, ja que mitjançant processos afavoreix la creació “d’individus”.
De totes aquestes vessants quina és la més bona? Són enfocs diferents que ens porten a entendre una mica la realitat. Hem de recordar que la Ciència sempre entén la realitat des de diferents punts de vista. No n’hi ha un d’absolut.
9 ...