7. Què espera la societat de la criminologia? (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Introducció a la criminologia
Profesor J.C.
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura introducció a la criminologia, del grau de criminologia amb el professor Josep Cid, de l'any 2016

Vista previa del texto

Introducció a la criminologia 1º Criminologia UAB TEMA 7: QUÈ ESPERA LA SOCIETAT DE LA CRIMINOLOGIA? 7.1: CRIMINOLOGIA COM ACTIVITAT PRÀCTICA: DIFERÈNCIA AMB ALTRES ACTIVITATS AFINS Què distingeix un metge o un psicòleg d’un criminòleg pràctic? Un criminòleg té coneixements de diverses ciències, és a dir, de dret, psicologia, pedagogia i sociologia; mentre que un metge, un psicòleg o un pedagog només té coneixements d’una.
Les polítiques públiques i les polítiques de prevenció són un conjunt de mesures dedicades a la prevenció del crim. Són un conjunt de projectes i activitats que un Estat dissenya i gestiona a través d’un govern i una administració pública amb la finalitat de satisfer les necessitats d’una societat.
Cicle de creació de polítiques públiques.
Construcció del problema Avaluació Implementació política Definició de l'agenda pública Disseny El problema és que potser els resultats apareixen a molt llarg termini.
1 Introducció a la criminologia 1º Criminologia UAB La intervenció pot fer-se abans que es cometi el crim o bé després. El tractament, en canvi, ja existeix, és per aconseguir una prevenció a posteriori.
7.2: ÀMBITS PRINCIPALS DE LA PRÀCTICA CRIMINOLÒGICA - Prevenció del delicte - Intervenció amb delinqüents (prevenció terciària) - Atenció a les víctimes Prevenció del delicte Conjunt de pràctiques dirigides a reduir la prevalença i incidència del delicte en una societat.
- Prevalença: Nombre de persones que han patit un delicte, nombre de persones victimitzades sobre el total de victimitzables.
- Incidència: Nombre de delictes que ha patit una persona, nombre total de delictes sobre el total de persones victimitzables.
Classificació de prevencions Subjectes sobre els que es projecta: - Prevenció primària  universal, destinada a tots.
- Prevenció secundària  selectiva, destinada a grups de risc - Prevenció terciària  individus que ja han delinquit, destinada a delinqüents Les formes d’intervenció (pel que fa a les formes de prevenció primària i secundària) es poden fer a nivell social, és a dir, sobre l’individu, la família, l’escola, la comunitat, etc. o a nivell situacional, sobre les oportunitats, l’àmbit extern de l’individu, reduir la seva capacitat de delinquir.
Les formes d’intervenció amb delinqüents (prevenció terciària) es poden fer de diferents formes: - Sanció merament punitiva: presó, castigar per castigar.
- Resolució del conflicte amb la víctima: mediació - Sanció amb contingut educatiu / tractament: controls, programes antidrogues, etc.
- Sanció amb contingut d’inserció social 2 Introducció a la criminologia 1º Criminologia UAB Intervenció amb víctimes - Ajuda a evitar el delicte.
- Ajuda a superar el delicte. Mecanismes de compensació. Evitar la victimització secundària (és a dir, tornar a passar pel procés de victimització).
- Assistència jurídica: participació de la víctima en el procés de sanció del delicte.
- Protecció amb objectiu d’evitar la re-victimització.
- Participació de la víctima en la resolució del conflicte (justícia restauradora) 7.3: CRITERIS PRINCIPALS PER A VALORAR LA PRÀCTICA CRIMINOLÒGICA 1. Efectivitat: per exemple, redueix la pràctica de prevenció primària, secundària o terciària, la delinqüència? 2. Cost: comparació de diners invertits i diners estalviats (delictes evitats intervencions del sistema institucional evitades) 3. Justícia: ha produït la pràctica una redistribució de recursos que ha millorat la igualtat o, al contrari, ha fet la societat més injusta? 4. Humanitat: ha sacrificat el mínim possible els drets de les persones, especialment pel que fa a les polítiques de prevenció terciària? 7.5: UNA PRÀCTICA BASADA EN L’EVIDÈNCIA Un exemple en les polítiques de prevenció secundària 1. Coneixement sobre els factors de risc de la delinqüència Base de les polítiques de 2. Coneixement sobre el funcionament dels programes de prevenció prevenció secundària 3 Introducció a la criminologia 1º Criminologia UAB Un exemple en les polítiques de prevenció terciària 1. Coneixement sobre els factors de risc de la delinqüència Base dels programes d’intervenció 2. Coneixement sobre l’efectivitat dels programes de prevenció amb delinqüents 7.5: REPTES PRINCIPALS DE LA PRÀCTICA CRIMINOLÒGICA 1. Convèncer la societat que la pràctica criminològica ha d’estar basada en la ciència.
2. El gran objectiu de la prevenció secundària: “Saving the children from a life of crime” (Farrington i Welsh, 2007) 3. Consells nacionals i locals de prevenció de la delinqüència: - Impuls a la recerca - Impuls a la prevenció - Col·laboració de totes les agències responsables 4 ...

Tags: