Contemporània Espanya Tema 3 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura Història Contemporanea España
Profesor M.R.
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 10/11/2017
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. L’ESTAT LIBERAL, 1844-1868 23/10/17 CONSTITUCIÓ DE 1845 El senar és de nomenament reial directa, ja no hi ha una petita capacitat de senadors que siguin escollits pel poble, no hi ha un nombre establert de senadors, alguns seran senadors per naixement al ser d’una classe alta.
La monarquia esdevé l’àrbitre del joc polític que vol dit que portarà que al llarg de tots aquells anys i es va fent la “camarilla de la cort”  persones influents que estan a prop de la reina.
Constitució que contempla els drets, i és una constitució molt curta, deixa a la regulació de lleis que aprovi la regulació del sufragi i la llei d’impremta. La Constitució impedirà que hi hagi una alternança en el poder. No existeix poder judicial, sinó que existeix una administració de justícia que esta sota el poder executiu que també té bastanta força al poder legislatiu.
La constitució de 1845 manifesta que el rei tindrà un poder molt important, que també estarà a la del 37. Els moderats volen ocupar l’Estat per fixar les seves directrius. No només el rei nomenarà al govern i podrà destituir-lo sinó que la monarquia té un instrument molt important d’influir en el poder que serà el Senat. El Senat és una cambra que s’entén que des d’ella la influència de la monarquia és total, ja que és de nomenament reial directe. D’aquesta forma, la monarquia esdevé àrbitre del joc polític, que portarà a que es conformi la “camarilla de la cort”, persones influents que estan al costat de la reina a l’hora de prendre decisions. Constitució que impedirà que l’alternança al poder és impossible i els liberals aprendran que l’única forma d’accedir al govern serà amb formes no constitucionals. Administració de la justícia molt subordinada al poder executiu, que tindrà molts mecanismes de control del legislatiu.
Defineix una administració molt centralitzada. 3 grans eixos: 1. Exclusivisme polític.
2. Centralització.
3. Sobrevaloració de l’ordre públic.
1844 - 54 anys de ple domini moderat, que l’any 54 es veurà truncat amb la “revolució” que durarà fins el 56, en què un sagnant cop d’estat torna a portar als moderats al poder.
Entrem en una etapa 56-68 en què es marcarien tres períodes: - 56-58: Narvaez.
- 58-63: Unión Liberal, projecte de reformisme.
- 63-68: Comença la crisis irreversible del sistema moderat.
Nova llei electoral de l’any 1846, que imposa el sufragi censatari, un sufragi censatari molt restrictiu. Tan restrictiu que el cens de la població espanyola que podia participar en les eleccions es situa al voltant d’unes 100.000 persones, un 1% de la població. Es requereix pagar una contribució que és el doble de la de la llei electoral anterior i és una llei que sanciona un sistema de districtes uninominals (només s’escull un diputat). Els vots dels que perden no serveixen per a res. El governador civil (poder executiu) és el que controla les llistes, els col·legis i els resultats, sense que hi hagi cap mena de junta electoral. Això vol dir que les manipulacions electorals són molt grans. Tensions entre elits locals i el candidat que el partit local vol presentar.
1850-51 es convoquen eleccions i a Barcelona hi ha un òrgan que aglutina els industrials catalans, que arriba a un acord en què moderats i progressistes fan una candidatura unitària. La reacció del govern, a través del governador civil intenta suspendre la coalició. Malgrat això no ho aconsegueix i guanya, i el governador tanca l’Institut Industrial de Catalunya?. Aquest funcionament de la centralització farà que les lleis aprovades pels moderats tinguin resistències i de vegades perdin la capacitat de desenvolupar un règim liberal. Eix de conflicte permanent fins principis del segle XX en relació a l’exèrcit, les lleves i les quintes.
Ministre Alejandro Mon, fa una ambiciosa reforma tributària que reunifiqui les contribucions de manera progressiva. Contribució territorial, comercial i industrial.
S’aplicarà també sobre béns immobles i anirà paral·lela al manteniment dels impostos indirectes. Conflicte també constant, els impostos. No hi ha un cens de població fiable fins 1859, així que la reforma de Mon que té un contingut de intentar fer una hisenda moderna, les dificultat per portar-la a terme es veurà frenada per problemes tècnics que afavoreixen la arbitrarietat, on la indústria i el comerç pagaran molt més, i les classes propietàries agràries menys.
L’administració local, la reforma del 75 és la forma més clara de centralització, perquè qui nomena els alcaldes a les poblacions de +200 habitants les nomenarà el govern, i a les de menys el cap polític. Hi ha poblacions on són de nomenament reial, com a Barcelona. De mica en mica es va avançant en crear una certa administració de l’Estat.
Comencen a construir-se carreteres amb aquesta fiscalitat de Mon que uniran territoris.
El ferrocarril serà pagat amb inversió estrangera. La reforma de Mon posa les bases d’una fiscalitat moderna però té unes deficiències importants que tardaran més de 20 anys a superar-se.
Al 1874 es crea la guàrdia civil, el que havia de ser el gran cos d’ordre públic de l’Estat liberal. Inicialment estava prevista com un cos policial civil, però es va avortar el projecte. Es farà una guàrdia civil que serà un cos militaritzat, encara avui en dia, pel que fa a la seva organització interna, amb el seu reglament i disciplina, sorgeix com un cos militaritzat i és un cos de dependència civil perquè el seu servei el pot requerir el governador civil. No podem parlar d’una policia judicial, que actuï pel manament d’un jutge. A qualsevol conflicte intervingut per ells, si s’atempta contra un guàrdia civil pot anar a jutjat militar. Un dels problemes greus de la guarida civil per actuar civilment és que el seu armament és de foc. Cos que està pensat que s’estengui des del centre al conjunt de l’Estat, inicialment es buscaven i reclutaven entre població autòctona (a Cat catalans, a Extremadura extremenys…).
Teòricament la guàrdia civil s’entén com una força policial que ha de patrullar pel territori i controlar-lo. 1 guàrdia civil s’ha de regir per la cartilla de la guàrdia civil, que va més enllà de les normes d’actuació d’un cos policial, perquè defineix un univers mental. Porta una sèrie de normes de comportament que ha de tenir un guàrdia civil, la submissió a l’autoritat, normes molt conservadores d’actuació, costums familiars… per això viuen en casernes allunyades de la població i acostumen a perfilar uns guàrdies de mentalitat molt conservadora per les formes de vida que s’imposen. Serà el gran cos policial que es forma al S.XIX i molt en el temps tindrà la prerrogativa de policia judicial.
Poc a poc va adquirint una autonomia molt gran, es crea la Direcció General de la GC, el centre d’on els GC reben les ordres de com s’han de comportar, i això farà que la GC de vegades agafi una autonomia important — si el governador civil mana X cosa i la DG una altra, es fa cas a la DG. Perquè és el gran cos policial i no es crea una policia civil desmilitaritzada? 24/10/17 El General Prim denunciarà a principis dels 50 l’aplicació del que anomenarà “la llei de fuga”: denuncia 143 assassinats d’aquest tipus, simulen que es fugen per a matar-los.
Al 53 tenen la idea que per desplaçar als moderats que governen s’ha de fer un pronunciamiento. És des d’aquesta perspectiva d’on s’inicia un pronunciamiento amb moderats encapçalats pel general O’Donell. Moderats contra moderats. Els pronunciats, que eren militars, s’enfronten a les tropes governamentals, on sembla que guanyen els revoltats però veuen que no poden continuar sense una part dels progressistes. Va ser en aquest context en el que es proclama aquest manifest del Manzanares. (TEXT) S’atenen les peticions de les associacions obreres, es reuneixen amb les patronals, etc.
Resultat: política que passa per legalitzar-se els primers convenis col·lectius de les fàbriques i fixin les normes que regulin els salaris i les condicions de treball de treballadors i empresaris. Això anirà creixent fins què fins de l’empresariat es manifesten veus contràries a aquestes polítiques de conciliació, amb nous conflictes a les fàbriques, convenis que no es compleixen… L’autoritat militar acabarà aquesta política davant els conflictes. Es prohibeixen les associacions obreres i es proclama l’Estat d’excepció. Es produeix un fet històric de primera magnitud al S.XIX, la resposta de l’obrerisme català es fer la primera vaga general d’Espanya el 2 de Juliol, que dura una setmana. Això vol dir que el grau d’associacionisme obrer era molt gran. Per què es convoca la vaga general? Per l’exigència de que siguin legals les associacions obreres. Reivindicació de tipus polític passa a primer terme. Membres de les associacions obreres van a Madrid, on es crearà un nou diari “El eco de la clase obrera”, que impulsa una campanya de recollida de firmes per un manifest que s’havia de portar a les corts en defensa del dret d’associació dels treballadors. Pi Maragall serà el firmant. Aquest manifest aconseguirà 30.000 assignatures, es presentarà a les Corts, on es diu que es tindrà en compte per fer una legislació que reculli drets laborals.
Es veu la necessitat de fer una nova Constitució. Es convoquen corts constituents, amb una àmplia majoria progressista. Es manté la religió catòlica però s’apunta a que hi puguin haver altres cultes. Acabarà sent una Constitució no nata, no s’acabarà redactant.
Última gran epidèmia de còlera a Espanya.
Es van construint alguns trams de vies, però era molt caòtic i s’ha de fer (1855) una llei de Ferrocarrils, que entre 1855-68 entren en servei les principals línies ferroviàries a Espanya. Obre les portes al capital estranger per a que inverteixi amb el ferrocarril. Es fa en criteri polític, a Madrid no hi ha molta indústria per exemple però es fan moltes línies.
S’hauria d’haver fet una construcció mirant pel mercat nacional i no per motius polítics.
1866 fortíssima crisis financera derivada del ferrocarril perquè s’han construït molts km de via de ferrocarril però generaran pèrdues, no beneficis.
30/10/17 Red Ferroviària Española, unia centres amb la perifèria. S’estableix un sistema de concessió de vies a les companyies que facin la millor oferta atretes per un estímul, que era que l’Estat donava una enorme subvenció per kilòmetres de via ferroviària; això va portar a tota una picaresca de corrupció.
1887  Ja es van aprovar uns aranzels als productes que vinguessin del exterior per prioritzar allò nacional.
1862  els venedors de ferro denuncien que més de la meitat de ferro per a la construcció del ferrocarril prové de fora.
1866  Tot aquest sistema de construcció de ferrocarrils entrarà en crisis. Fins entrats els 70 no hi tornarà a haver-hi un augment de la xarxa.
El Bienni progressista tindrà una importància molt gran, grans desamortitzacions que no es detindran i un augment de la llei ferroviària, que obra al mercat interior, ja que per carretera era més costós i llarg. El ferrocarril estimula producció FINAL DEL BIENNI LIBERAL El bienni s’acaba d’una forma molt violenta, el general O’Donell farà una mena de cop d’estat, veu que a Espanya hi ha massa conflictivitat i creu que l’única manera de restablir l’ordre és amb un nou govern i es desfà d’Espartero.
Guanya O’Donell al 1856 i comença el darrer retorn del conservacionismes i torna Narvaez com a president que dura dos anys fins al 1858, on torna a pujar O’Donell que dura fins al 63 i després del 1863 al 1868 hi ha una desintegració del règim.
Només es pot entendre com intent de retorn al passat en el que poques coses podem consignar, una de les més significatives del govern de Narvaez, hi ha una nova llei d’educació “Ley Moyano” que dura fins al 1931. L’educació és en 3 nivells, l’educació primària a mans dels ajuntaments amb escoles que separen nois de noies, educació secundaria que només es podrà fer a les capitals de província i s’obria el camp a la privatització, i la superior que seria de caire estatal, hi ha poques facultats.
El nivell d’educació primària és insuficient, hi ha un gran nombre d’analfabetisme del 60%. Segons les zones estan per sota o amunt, però també per gènere, les dones eren més analfabetes.
Comparativament hi ha una escolarització secundaria superior.
El govern de Narvaez simbolitza un gran fenomen d’immobilisme.
Però el seu govern acaba per intervencionisme de la monarquia, en cap cas per la realitat que vivia el país.
A la revolució del 1868 es plantejarà l’exili de la reina.
1855-58  hi ha una inestabilitat permanent, que trenca amb el govern d’O’Donell 1858 – 1863  Mana O’Donell al poder, que són molt anys pel que feia a l’Espanya del moment. Aquest govern es caracteritza per l’entrada al govern d’un nou partit que és la “Unión Liberal”, és un partit format per moderats que es separen de Narvaez i dels sectors més reaccionaris i de progressistes més moderats que veuen que amb O’Donell podran fer diverses reformes.
El govern d’O’Donell posa en vigor la Constitució de 1845 amb una esmena que amplien les llibertats individuals, que també treuen la premsa del control de l’executiu, limita el nombre d’alcaldes nombrats per la corona, intenta dotar de garanties la independència del poder judicial, limita el poder de la reina per anomenar senadors  liberalitza les perspectives de la Constitució de 1845.
A les eleccions els Unionistes guanyen per majoria, es reprèn la desamortització que havia frenat Narvaez.
O’Donell es planteja tenir una política exterior important, ja que té prosperitat econòmica i actua d’element estabilitzador (encara que segueixen les revoltes, sobre tot al camp, però hi ha un major benestar). A més una empresa exterior, és un gran estímul que pot alabar a exaltació nacional que tapen conflictes i problemes interiors.
Es fan empreses a la Conxinxina, però la més important és la del Marroc que es fa per tenir a la Cort contenta i exaltar la glòria d’Espanya. El General Prim serà el que obtindrà el gran reconeixement per aquesta empresa.
Etapa de desintegració del règim (1863-1868). Coincidirà 1866 gran crisi del capitalisme espanyol. Emergeix un projecte de nació diferent a la que pregonitzaven les elits. Pacte d’Ostende, progressistes, republicans, liberals… firmen un pacte on el què els uneix és la idea què s’ha d’acabar amb la monarquia borbònica. També diuen que s’ha de restablir el sufragi “universal” masculí. A partir d’aquí, el canvi pensen que ha d’estar molt controlat. Proposta en la qual la frase que encapçalarà el manifest de la Gloriosa serà “Abajo los borbones”. La proposta en positiu és agafada en pinces. El que pretenen republicans i moderats seran coses diferents. Els republicans demanaran moltes més coses, i dins del progressisme que està molt dividit també s’està d’acord amb el sufragi i no estan segurs de què més. Molts banquers i societats de crèdit han fet fallida i tenim una clau important per entendre per què la Unió Liberal s’apunta al Pacte d’Ostende, perquè consideren que els sectors socials que els identifiquen veuen que els liberals no estan sabent gestionar el capitalisme, i per tant es vol un govern que controli la societat i sàpiga gestionar el capitalisme.
31/10/17 La crisis porta a impacte molt gran a la indústria cotonera catalana, que procedia principalment de USA 1866  Esclaten les societats de crèdit i porta a una crisis financera que fa que els actius de les entitats de crèdits no es corresponen nominalment. Comença a aparèixer la por i pagament monetaris que no poden fer front.
Malestar importantíssim per la crisis que se li uneix el malestar de crisis de subsistència.
I també se li uneix la voluntat d’un canvi de govern.
El gest insòlit que fa Amadeu de Saboya és dimitir, dimissió que obra les portes de la primera república que dura 4 anys. La majoria social és republicana, la societat que hi havia en aquests moments és d’emergència total i les propostes que es fan són propostes de democratització, com el sufragi universal masculí per major s de 25 anys.
Aquesta revolució que es fa, anirà molt més enllà del que es pretenia, el sufragi universal fa un canvi radical en els partits que hauran de fer campanya pel vots dels ciutadans.
L’expansió dels associanismes possibilitarà l’amplia associació de les classes subalternes, es crearan Ateneus, centres on sindicats i organitzacions obreres prendran presencia important.
Des de la perspectiva jurídica es fan temes més passionals, sobre com es van formant les societats dels treballadors, sense eliminar la tradició cultural que partia darrera, algunes corrents donen visions errònies de que la internacional fa sortir els sindicats.
La perspectiva que hi ha en aquests moments, és una perspectiva més revolucionaria, de canviar la societat, com temes derivats del Marxisme es comencen a introduir a partir de la internacional. Hi ha millores salarials que entenen que la vaga és lluita, al llarg de 30 anys es va constituir que la ciutadania no queda exclosa dels drets.
Les elits moderades s’oposaran a tots els canvis que s’estan produint, ja que als . Tot aquest procés de canvi es veurà frenat per les mentalitats conservadores. La tensió sorgeix amb la modernització que s’estava vivint. La revolució del 68 comença amb un manifest amb el que es marca el destí de la Gloriosa, moviment en el que es revolten la tropa que hi havia a Cadis.
18 de juliol 1866  ciutats com Madrid segueixen la modernització amb la frase “abajo con los borbones” i un ampli moviment que s’organitza a partir de juntes.
Es a partir de les juntes quan s’aplica immediatament els canvis, s’aplica el sufragi universal; a partir d’aquest moment es començaran a fer canvis fins a portar a les eleccions constituents; hi hauran juntes que aniran molt més lluny i que portaran a l’eliminació de les quintes, les juntes esperen que es solucionin els problemes de la vida material de la gent i que hi hagi representació a l’estat per part de la població. Però en el govern provisional no hi ha ningun personatge republicà ni democràtic. Els republicans tindran un excel·lent resultat a Catalunya, però no a Espanya.
A nivell municipal això te una importància rellevant, els progressistes guanyen les eleccions d’aquest tipus.
Els republicans s’adonen que la lluita política passa per la lluita parlamentaria. Els Carlins conspiraran contra el sistema i aquesta força tant important passa a ser menys important. Al 1869 els republicans federals són els que guanyen les eleccions a Catalunya.
CONSTITUCIÓ DE 1869 1869  Es produeixen unes Corts i la majoria monàrquica que hi ha a les Corts van frenant les mesures republicanes i es per això que els republicans s’adonen de que per la via parlamentaria no poden fer el que volen i passen a fer insurreccions i a buscar altres maneres de combatre, moment en el qual es fa un canvi entre els republicans.
Per primera vega la llibertat de culte és incorporada a la Constitució (del 69), però hi ha grans oposicions de catolicisme, que a Espanya estava molt ben assentat.
Un altre punt a destacar de la constitució és una administració descentralitzada del poder, Constitució molt garantista. És una de les constitucions més avançades que hi ha a Europa en aquests moments amb una perspectiva monàrquica i democràtica.
Insatisfacció republicana de com s’aprova aquesta constitució i fa que no estiguin d’acord.
...

Tags:
Comprar Previsualizar